dilluns, d’octubre 06, 2008

Més coses que només passen a l’escorxador d’ERC


A través del recull de blocs de Vilaweb aquesta tarda n'he arribat a un de nom originalíssim: “Republicans i Independentistes”, amb un post que portava per títol “La bona gent de Barcelona”. M'he dit..." això promet!"

Resulta que el bloc és d’un tal Carles Macian, i la referència a La Bona gent de Barcelona era a ell mateix i els seus amiguetes que donen suport al continuïsme a la Federació d’ERC de Barcelona, és a dir, a la candidatura de n'Amorós/Portabella. Literàriament és un encant, l’article, feia temps no trobava res... igual

Diu aquest xicot: “Us recomano una passejada pel lloc web de la candidatura Barcelona Oberta, d'Oriol Amorós, a la Federació de Barcelona. Hi trobareu les cares i les paraules de la bona gent de Barcelona”.

Alerta, que diria en Monegal. Curiosa definició dels membres d’una candidatura i la gent que li dóna suport: “la bona gent de Barcelona”. Hem d’entendre que la resta de la gent de Barcelona no tenim aquest privilegi de que siguem considerats “la bona gent”. Jo ja ho sé, però... i la resta?

El tema m’ha intrigat, perquè és clar, com a argument polític he arribat a un punt que no sabia si és que ho deia amb aquesta autoritat perquè han estat demanant un certificat de penals… o perquè de tan bons que són… els hi donen suport.

És clar, la intriga m’ha dut a veure qui era aquest home. I tate, que hi ha trampa. Resulta que ha estat el secretari d’Organització de la Federació de Barcelona, amb l’Amorós, amb en Portabella. Ai làs, Macian, que això té trampa home.

Però ens diu més coses al seu article, en Macian. Es veu que al web d’aquesta gent hi han deixat tot de fotos de gent que els hi dona suport, i l’amic Macian ens demana, endut per l’emoció: “Ara bé, el que us demano és que us fixeu en les seves cares i en la seva mirada. Són netes, transparents, il·lusionades. Estan aquí perquè només volen una cosa: treballar amb rigor, amb i·lusió, per a fer possible el seu somni, la llibertat del seu país i el benestar del seus conciutadans.”

Osti tu, què gran. Així dona gust, oi que sí? Netes, transparents, il·lusionades… uf! No sé si ho haurà traduït d’algun conte de la Gloria Fuertes.

I és clar, hom no pot sentir cap altra cosa que unes ganes fraternals d’abraçar amb llàgrimes als ulls aquesta gent de la mirada tan neta i tan transparent, i que estan aquí perquè només volen una cosa… i, ja plorant tots, sacesejar-los i dir-los-hi, "que t’estan prenent el pèl, home!!! Espavila't!!!"

Collons, no n'hi ha prou amb "l’esperit de treballar" per tot això i tots aquests somnis! Què cal fer alguna cosa! I a sobre cal fer-la d’una manera eficaç! O és que esperareu a perdre un altre 50% dels vots i quedar fora de l’Ajuntament per fer més eficaç, vistosa i transparent la vostra feina???

Ah, senyors, la política de l’escorxador. Que ben muntada la tenen. Sembla mentida.

Però no s’acaba aquí el xou Macian. L’home, ja definitivament embriagat per les seves pròpies paraules ens fot la següent soflama: “N'hi ha de tot, a la vinya del senyor. I al partit, també. Hi ha gent que es queixa, hi ha gent que grimpa, hi ha gent que s'emprenya. Però també hi ha gent que penca, hi ha gent que fa propostes, hi ha gent que transmet il·lusió.Crec que tinc la sort de tenir més amics i amigues entre els segons que entre els primer. I molts d'ells i d'elles, -no tots, és evident-, donen suport a la candidatura Barcelona Oberta, d'Oriol Amorós a la presidència de la Federació de Barcelona.”

Osti tu, no s’hi fica per poc. Però és clar. Hom llavors fot a google Carles Macian, pensant-se que es passarà tot el dia a Càritas o al Cotolengo… i resulta que aquest xicot és el “Director del Consell Català de l’Esport”, que és “un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament de la Vicepresidència que està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d'obrar per al compliment de les finalitats i els objectius de la Llei de l'Esport”

Caramb, amic! A qui acusaves de grimpador?? Qui hi ha a vicepresidència? Ah, sí, en Carod i en Niubò. Ai ai ai, Macian, ai ai ai.

Perquè no crec que fessis referència al teu jefe (ui, perdoneu, m’havia descuidat de dir-vos que l’amic Macian va de número 2 de la candidatura del sr. Amorós! Quin lapsus més tonto!!!). Doncs això, suposo que no dius això de grimpador pel teu jefe, sr. Oriol Amorós, Secretari general d’Immigració. No, no ho crec, oi, Macian.

Vaja, no ho sé, potser aniria bé que ens aclarissis per qui anava això dels grimpadors. Venint d’una gent amb la mirada tan neta i tan transparent, seria el mínim que podries fer, no et sembla?

Doncs ja ho sabeu, si voleu que ERC a BCN continuï camí de l’escorxador, aneu-la deixant en mans d’aquesta gent, que és clar, com no tenen cap responsabilitat en res, perquè tenen la mirada tan clara, tan neta i tan il·lusionada, doncs se’ls hi pot perdonar tot. Fins i tot quedar fora de l’Ajuntament les properes eleccions.

PS: ah! M’oblidava. Quin nom més original per a la candidatura: Barcelona Oberta. Acollonant. Oberta de cames? Obert l’esfínter? Que voleu que ens obrim més, xatos, perquè això ja és un disbarat. Té cap relació amb la vostra brillant política de promoure el nudisme a la ciutat? Oberta com a família de multiculti, transversal, mestissa, siiiiiiii què güais que sou, colegues!

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Boníssim, el post, amic Elies.
Boníssim.

Tu eres massa jove, i potser no en guardes record.

Però quan es va popularitzar (molt bon marqueting, sincerament) això d'Oberta, per primera vegada, va ser amb l'antiga Caixa dels Marquesos, la Caixa de Barcelona, que va adoptar , molt seriosament i conscient, el lema, i segon nom, de "Caixa Oberta", i per a la seva xarxa de caixers automàtics, impressionant la primera meitat dels 80.

LLàstima. El 1990 es va acabar la Caixa Oberta, en fussionar-se (absorció total, pura i dura) amb la Caixa de Pensions.

A veure si els hi pasa el mateix. Molt Barcelona Oberta (tots amb càrrec a la Generalitat o a l'Ajuntament) pero igual no se'n surten. Massa obertura !!! Quins i quines penques!!

La segona observació és el seu ritme de treball. Com a bloger del 7 de juliol al 20 de setembre, fa un post. Dos mesos i escaig d'absentisme. Res a dir.
Però confesa que necesitava desconectar , i tal i qual.. i "que fa una reentrada progresiva a la feina"

("Després dels 20 dies de vacances d'agost, de tornada a la ciutat i fent una reentrada progressiva a la feina.").

Quin xollo de feina. Va poquet a poquet, en una marxa curta, de manera progresiva. Pero cobra el 100%, i de fons públics. I es alt càrrec a dit. Quin exemple!! Potser es l'estil de la conselleria de la vicepresidència. Progressius que no vingui massa stres.

També ho faria i ho diria, si treballès a una empresa privada. Però com ho haurà fet mai, potser...


I per acabar, tanmateix, el magnífic Enric Borràs, se'n fot, directament, del tal Macian, i li etziba:

"que bonita seria Catalunya sin los catalanes"
enricborras | dilluns, 22 de setembre de 2008 | 01:48h

Tu i tota la colla que heu fet que el PSOE s'instal·li a totes les instàncies de poder a Catalunya encara voleu arrodonir la feta: que els catalans s'acabin d'obrir --encara més!-- de cames.

Nari nant, tu ja m'entens.


Aquest pais està aguantant 3 tsunamis continuats i permanents d'irresponsables. I encara aguanta!!

Cordialment,
Andreu

Elies ha dit...

ja ja ja

gran comentari, Andreu, què bo, no m'hi havia fixat!!!!

en borràs tampoc s'hi fica per poc, he he he

Anònim ha dit...

Elies, si mires alguns comentaris meus dels post que en Carles Macian ha fet arran del congres de Juny i sobretot un del 21 de setembre a on crítica la les enquestes publicades per el CES i en Marc Belzunques com a "estratègia perdedora", veuràs com intento criticar-lo amb arguments contundents i al final li dic el següent:

"En tot cas, la teva Esquerra, esta desaprofitant el cada dia més favorable vot sobiranisme, deixant-lo o orfe o que torni a CDC. Mentrestant vosaltres esteu enterrant Esquerra a la miseria, de si no fotem un canvi ràdical de persones del cap d'avant del partit per comencar a fer noves estrategies , en les properes eleccions al parlament tornarem a partit una derrota i ens quedarem en menys de 10 diputats. Això si, en Carod haurà col.locat tota la seva llista d'amics i parents.

Salut, i cal renovar ja sinò vols ser complice d'aquest dessastre nacional."

De fet, en Carles Macian el tenia sindicat des de els inicis, quan encara no coneixia de que anava i darrerament no l'acostumo a llegir, el darrer va ser el que t'he comentat de "estratègia perdedora" i vaig decidir no perdre més temps amb ell.

Jo no sabia quin càrrec de confiança tenia, però m'ho ensumava i ara encara menys hi perdre de temps en llegir-lo. Ja no tinc gaire més estomac per tanta mentida i imbecil·litats (ull perdó, s'ha m'ha escapat ,-)).

En tot cas, molt bo la teva investigació i per haver descobert, de quina peça està fet aquest noi.

No tenen cap vergonya.

Salut i estic molt content que hagis tornat amb tanes ganes!.
Manel

Anònim ha dit...

ai que no ho enteneu... Com pot ser que no sapigueu veure que la mirada neta, transparent i il·lusionada ve dels 82.068,84 euros l'any que cobra aquest senyor per fer ben poca cosa!

Igual que la resta de la patuleia del Departament de la Vicepresidència, assessors i més assessors, no m'estranya que tots ells tinguin aquesta mirada neta i transparent que dona el color dels bitllets grans ingressats cada mes al compte corrent, color lila, groc i verd. Se'ls hi veu el llautó d'una hora lluny i han portat els "sectors" a les menjadores recíproques:

http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Carrecs%20Publics/arxius/vicepresidencia.pdf

Anònim ha dit...

Quin gran post! quina gran feina! I quina política més trista. Escorxador? sí, segurament. Els ideals estan tant laminats, la dignitat tant trinxada que a hores d'ara ja podem començar a parlar dels resultats: choped.

Anònim ha dit...

Sí senyor! Aquests impresentables es mereixen que s’airegin les seves misèries. Tanta obsessió compulsiva per la netedat (de paraula, mans, cares, mirades...) només s’explica per la necessitat imperiosa d’amagar la brutícia dels fets (nepotisme, traïció, estupidesa, mediocritat, incompetència...). És una llàstima però tindran el que es mereixen. No sé si el Dr. Carretero en podrà treure quelcom de profit de les restes que en quedin.
Gran post.

Anònim ha dit...

Mare de déu senyor, per curiositat he obert l'arxiu que ens adjunta l'anònim del comentari anterior, l'ínclit Jordi Eduardo (que em sembla que el 2003 era un auxiliar administratiu a Esports) té un nivell 30 i un complement de 40.000 euros...jo no entenc res! que fa aquest tio de candidat a BCN, qui li ha ordenat que es presenti? perquè?

Anònim ha dit...

Elies, gran treball de documentació! Em recordes aquelles nits d'insomni ja fa anys escoltant l'ínclit José M. García, amb la rialla sota el nas, quan destapava casos fosquos i merders diversos!

Anònim ha dit...

Ja, ja, esteu fatal. Posts com aquests només poden venir d'una ment malaltissa, i francament a ERC no necessitem més frikis com en Manel, que tos varem veure la seva "brillant" intervenció al congrés nacional....

En fi, deveu estar ben escagarrinats de cara al divendres que només sabeu que excretar tota aquesta bilis.

Anònim ha dit...

Josep, amb molta honra soc friki abans de sicari!.
Salut i Indepèndencia

Joan Arnera ha dit...

hahahahaha, ja el coneixia, aquest bloc, ja. Impagable, són tots impagables, hòstia.
País!

Anònim ha dit...

Elies,

T'agraeixo que dediques tanta atenció a la meva persona. Ni que sigui per fer una crítica que considero desenfocada i sectària.

De fet, m'agradaria que ens poguéssim conèixer personalment i poder contrastar amb tu les informacions que tan exhaustivament aportes en el teu post.

També m'agradaria poder discutir amb tu de manera civilitzada els arguments que fas servir.

Potser tu, com algun dels comentaristes d'aquest post, consideraràs que la meva petició és una altra de les "imbecilitats" que escric.

Cordialment,

Carles Macian

P.S. Per cert, aquest comentarista al qual faig al·lusió, és un militant d'ERC que no s'ha llegit el codi ètic del partit, en concret, que no ha llegit l'article que demana que els companys i companyes de partit, des de la legítima discrepància, es respectin i no practiquin mai l'insult. A més a més, la darrera vegada que vam xerrar, el passat 14 de juny de 2008 al recinte del Fórum, ho vam fer de forma respectuosa, diria que fins i tot amistosa. De fet, en Manel podria haver aprofitat aquell moment per a dir-me que sóc un imbècil i no fer-ho així, d'amagat, com qui fa una pintada a la porta d'un lavabo públic.

Em sap greu, Manel. Jo encara no t'he tret d'entre els enllaços del meu bloc. I malgrat tot, no penso fer-ho. Ni que tornessis de l'exili.

Anònim ha dit...

Realment, reconec que el meu humor sarcàstic a vegades és del tot contraproduent.
No serveixo per mesurar els adjectius ni certes expressions. No és el meu fort.
Per això des de aquí, demano perdó al Carles Macian, té tota la raó de que no puc escriure que diu imbecil·litats sense abans explicar de que va la cosa.
Tot bé arran d'un magnífic post d'en Joan Arnera al Bloc gran del sobiranisme, a on tractava d'imbècils a tots els catalans no sobiranistes.
A mi, em va semblar molt agosarat fer-ho en un bloc a on una part important dels lectors son de convergència i (in)directament, en Joan els tractava d'imbècils. Però el raonament d'en Joan, era per mi molt vàlid, ja que en Joan venia a dir que atès el maltractament que rebem d'Espanya per al fet de ser catalans i si desprès de tot hi ha catalans que continuen volent ser espanyols és que son realment imbècils.
En un comentari al Cimera extraordinaria, jo tractava d'imbècils als convergents que feien el joc als sociates amb el tema del finançament i no apostaven directament per la independència.
En Elies i un altre, hem varen retreure que no podia fer servir aquest tipus de qualificatiu perquè desprès perdia tota força la meva argumentació.
Per això en aquest comentari ho he escrit això d'imbecil·litats, amb el signe ,-) a l'Elies com a comentari irònic de que ell no es queda curt qualificant al que en Carles Macian escriu en el seu bloc.

Una vegada dit això, reconec que el qualificatiu d'imbecil·litats no és adequat, en el sentit que jo i en Joan Arnera l'hi donem. Perquè no crec que en Carles Macian vulgui apostar per continuar amb Espanya, malgrat la seva aposta total a pactar amb els seus representants.

Dit això, si que és veritat que varem coincidir al Forum i jo en aquell moment encara et tenia una mica de respecte, malgrat els seus intents de justificar la candidatura carodiana aquest passat Juny. Però renoi, ara ja amb aquest darrera campanya que estas duent a terme i desprès de comprovar que té el seu càrrec de confiança sota en Niubó a la Generalitat, director de no se que de l'esport, quan qui et veu, ningú apostaria que es esportista i cobrant els seus 82.000€ ( és a dir més d'un milió de pessetes cada més). Noi, la seva credibilitat es nul.la quan intenta disfressar els seus arguments d'imparcials. Al menys una mica de vergonya hauries de tenir Carles per deixar d'escriure el que escrius al teu bloc.

Des de tot el respecte que em mereix, dic que en Carles Macian, no escriu cap imbecil·litat, escriu el que pot per tal de salvar el seu lloc de treball.


Nota: Perdoneu els meus lapsus lingüístics, son dislèxia i quan escric ràpidament faig moltes errades.

Salut i Independència
Manel

Anònim ha dit...

Des de fora del món de la política, la veritat és que els posicionaments d'Esquerra no s'entenen i sonen a forçats, sonen a la protecció d'un lloc de treball i d'un sou que, per mèrits propis i/o a la privada, sense pertanyença a un partit, no aconseguirien mai.

Precisament, Barcelona és un dels millors exemples del mal que ERC està fent a l'independentisme, perque és a Barcelona on la desnacionalització del país ha estat i és més intensa. Una desnacionalització portada des de l'Ajuntament pel PSC-ICV i del qual ERC ha estat i encara és parcialment còmplice. De fet, quan Clos va dimitir, Hereu, un espanyolista confès i practicant, va accedir a l'alcaldia gràcies als vots d'ERC.
ERC és l'excusa catalanista que serveix al PSC-PSOE per espanyolitzar CAtalunya. I tot això, a canvi d'uns miserables 82000€ anuals. Què barat es venen alguns!

Això també explica les sagnants pèrdues de vot que, amb tota probabilitat continuaran. Probablement, el millor pel país és que l'actual ERC s'enfonsi i de les seves cendres reneixi un partit útil per Catalunya i no la ETT que és ara.

Elies ha dit...

Mira Macián, tu i jo no ens farem cap reunió fent cap trobada surrealista.

Jo no t'he prestat tanta atenció. Jo m'he descollonat de riure amb aquesta barreja de cursileria i incompetència política que exhibia el teu article.

I dius que jo estic desenfocat? Apa noi, espavila't. Mira, a mi m'és ben igual el que diguis al voltant meu o del que jo escric.

Però no m'és igual com a ciutadà de BCN, i com a ex-votant d'ERC. Vosaltres, amb la vostra incompetència, amb les vostres polítiques ridícules i nefastes heu fet que hi hagi més ex-votants que votants.

Tu queda't amb la mirada neta i transparent. Que jo em quedo amb la ciutat que veig cada dia. Per això he deixat de votar-vos.

I per això vull que ERC es renovi, per poder-la tornar a votar.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
A mi el que més em dol és que com a militant d' ERC ja vaig votar al meu territori, no va anar pas malament, però aquest en Macian i el seu ensucrament extern farcit de podrimenta continuista em recorda uns versos, que bèsties com són no traduïré pas:
Personam tragicam forte Vulpes viderat.
O quanta species! inquit: cerebrum non habet.
Hoc illis dictum est, quibus honorem et gloriam.
Fortuna tribuit, sensum communem abstulit.
Macian, estàs fet una bona màscara de tragèdia.
Recorda que com deia el poeta, desacomplexadament bilingüe i sinvergonya:
Darrera el mort, ve el llanto!
Salut!
Cesc.

Anònim ha dit...

Jo votaba a ERC...però faci el que faci, no la tornaré a votar mai més.

I és que, com a consequencia de tot el mal que han fet a Catalunya, mai he votat ni pscPSOE ni PPC. Però, resulta que ERC, amb només cinc anys, ha fet tant de mal a Catalunya com aquests partits espanyols i espanyolistes.

Mai més companys, mai més....perque una cosa és certa, si no tenim en Mas de president, tindrem en Montilla...És el que hi ha.

La bona gent que encara hi ha a ERC, valdria més que anessin al partit nacionalista/ catalanista/ sobiranista (digueu-li com volgueu, que de "filolegs", ja n'estic ben fart) que té possibilitats de governar la nostra Nació, i si consideran que li manca "sobiranisme", que empenyin des de dins.

GOS GÀNGUIL ha dit...

Felicitats Elies!! Brutal, quina gran tasca d´investigació! Enhorabona, fins i tot et ve el Macian aquest a proposar-te una reunió....osti quin tip de riure!!
Mirada neta amb ànima bruta!
Crec que el sector Reagrupament haurien de cardar el camp i liderar a les properes eleccions un Front Patriòtic amb totes les organitzacions sobiranistes del país (ens estalviarien haver de votar a CiU). Estic convençut que treurien moltíssims més vots que ERC, donades les circumstàncies actuals, no els hi passaria pas el que li va passar al difunt PI.
Salut i independència!

Anònim ha dit...

Elies ets un crack!!!
Això és millor que el Polonia!!!!

El nano

Anònim ha dit...

Mirada neta, consciència bruta

Amic Elies,

La veritat és que t'agraeixo la teva contribució a desemmascarar aquestes persones que ocupen la direcció d'ERC espero que per no gaire temps. No sé si la Rut se'n sortirà (el partit comença a estar molt tocat, la gent molt farta i cada dia hi ha militants que ho deixen córrer), però és ben clar que Reagrupament és l'únic futur possible per a ERC. I això ho saben en Portabella, en Carod, l'Amorós, en Niubó, en Puigcercós, i tota la colleta. Ells no saben què fer ni tenen discurs perquè han malversat tot el que havia pogut construir ERC aquests anys.
Però què es creu aquest senyor? Que som imbècils, amb tot això de la mirada neta...El que un independentista ha de tenir és la consciència nacional neta i aquest senyor i el seu cap de candidatura, membres del Govern Montilla, la tenen ben llardosa.