divendres, d’octubre 31, 2008

Manel Bargalló escriu a Elies115


Quan el company blocaire Elies115 va dir a tots els presents al darrer sopar del nucli fundador dels Blocs amb estrella que volia tancar el seu bloc i que li agradaria que li féssim un "careo" de posts, devia fer cara de no entendre res. La paraula "careo" em va sonava a quelcom d'intercanviar cartes d'amor entre una parella (o això és una altra paraula) o quan en un judici s'obliga dues persones a debatre davant d'un jutge per veure qui diu la veritat. La veritat és que sóc un desastre amb les paraules.


Però suposo que no era l'únic que devia fer una cara estranya i n’Elies115 va continuar explicant el que volia dir amb aquesta paraula. Volia que escrivíssim un post que el publicaria en el seu bloc. Vaig pensar, bé, el que vol és una espècie de carta de comiat on li expliqui quines són les meves impressions del seu bloc.


Després de les vacances que n’Elies115 ha fet, ens va tornar a enviar un mail per recordar-nos que aquest mes de setembre pensava tancar el bloc i que, si volíem, podíem fer-ñi un “cameo”.
“Cameo” o “Careo”, en què quedem? Vaig anar a la Wiki per veure què voli dir això de “cameo” i em trobo que és quan un actor o director surt en una pel·lícula d’un altre fent un paper de figurant o amb poca rellevància, però que els fans ho saben veure de seguida com un joc que s’han fet mútuament.


Bé, vaig pensar, i això com es menja?


Li vaig enviar un correu per preguntar-li què volia dir realment amb el “cameo”, i em contesta:


Hola Manel,

un cameo és una actuació breu, com a convidat, en una cosa d'un altre. S'ha fet popular per les pelis. P.ex. a Torrente hi ha molts "cameos", com ara el d'en Buenafente fent de "dominguero" al Retiro, o la Cañadas...

és una cosa divertida, una aparició breu en una cosa d'un altre, així ho interpreto. I, evidentment, signat per vosaltres, pels autors de l'escrit.


La seva resposta coincideix amb la que he trobat a la Wiki, però segueixo sense entendre què haig de fer. Com puc fer una “aparició breu en una cosa d'un altre” en un bloc?


Com que n’Elies115 ja em coneix d’alguna “espantà” que he fet, sap que malgrat que no tinc vergonya a parlar davant 3.000 persones per criticar els seus líders, en canvi sí que ara en tinc per tornar-li a preguntar per més explicacions, al final pensarà que estic cercant excuses per no escriure-li res. Perquè fins aquí hi arribo, que es tracta d’escriure quelcom, suposo, ja que estem parlant de blocs, no?


Al final, he decidit tirar pel dret i escriure la primera idea que tenia. Per això, benvolgut lector del bloc de referència dins de l'univers estrellat que brilla com si fos l'estrella polar (agafa’t!), pots llegir aquest post sobre el que penso d’ell i del seu bloc.


Vaig conèixer n’Elies115 arran del seu post "Esquerra, la síndrome Nicholson i el pont sobre el riu Kwai", on intentava trobar una explicació igual al que jo endebades també intentava trobar, a les marrades sobiranistes de l'actual direcció d'ERC. El vaig trobar genial com tots els altres amb què ens ha delectat després. Va ser uns dels primer sindicats al meu Reader i el tinc agrupat en un reduït grup amb el nom de "de lectura imprescindible", els quals no deixo mai de llegir.


Amb els escrits de n'Elies115 sempre m’hi he trobat a gust, vull dir que no només coincidim en molt del que diu, sinó també amb la forma d'expressar-ho, encara que ell té molt més bona traça amb les lletres que jo.


N’Elies115 denota amb la seva prosa, i sobretot llargària dels seus escrits, molta passió amb el que diu. Segur que a mesura que va escrivint li van venint al cap més i més exemples, similituds, metàfores i paròdies per argumentar el que vol dir. Se li nota que viu i sent molt profundament tot aquest atzucac a què ens ha portat l'actual direcció d'Esquerra i sobretot com anem tot el país.


Abans de tenir la sort de conèixer-lo personalment, només em podia imaginar d'ell, segons llegia dels seus escrits, que era una persona una mica més jove que jo però de la dècada del 60, independentista fins al moll de l’os i amb conviccions profundes. Qui, si no, hauria escrit en el seu perfil això: La meva pàtria esdevé el meu somni i la meva lluita incansable per una terra lliure i pròspera. I aspiro servir Déu i Pàtria amb honor, dignitat i coratge?


Però gràcies al procés precongressual d’Esquerra, vaig tenir la sort de conèixer-lo en persona, i us puc dir amb tota certesa que la seva humanitat irradia molta força, empenta i convicció.


N’Ellies115 és el que abans es deia un home ferm, es nota en els gens i la força de la Terra Alta ha impregnat el seu caràcter de lluitador. Té la sang d'activista, té una capacitat de motivar i engrescar el personal; amb deu més com ell, els Països Catalans ja serien des de fa temps independents.


Si no, com es pot muntar en quatre dies el portat de referència innovador com és Blocs amb estrella? De fet els blocs amb estrella van sortir gràcies a la seva idea i sobretot al seu impuls. Sense ell, no hauria estat possible.


Ens ha dit que continuarà escrivint en un altre bloc d’aquest mateix estil, com també en té un altre de diferent , més “gamberro”; no ens en vol donar el nom, però segur que la seva prosa el delatarà, segur que el trobarem.

Ja estic frisant per llegir-los.

Moltes gràcies, Elies115, per tot el que ens has donat.


Manel Bargalló des de l’Exili
Karlsruhe

Ps:Espero que em sabràs perdonar si això que he fet no és un “cameo” o una “aparició breu en una cosa d'un altre” i “tampoc és una cosa divertida”. Però és que soc de poble amb aquestes coses.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No Manel, lo teu no es fer (cameos), tu ets l’actor principal, es una broma hehe..
Gràcies al Manel, jo també llegeixo aquest bloc i el de Dies de fúria, ara, m’agradaria saber de l’altre bloc (mes ganberro). Bona castanyada.

Cesc. ha dit...

Jo entenc que en Manel va redactar el "cameo" abans que l' Elies fes públic el nou bloc "gamberro"...i per això sembla que l' infatigable Manel baixi de l' hort...
Manel o Elies, el post "Esquerra, la síndrome Nicholson i el pont sobre el riu Kwai" no l' he llegit, o no en tinc consciència, a quin mes de quin any puc trobar-lo a l' arxiu del bloc?
Salut i independència,
Cesc.

L'Espelt ha dit...

Cesc, 24 de Juny del 2007. Gran post!
L'enllaç:
http://elies115.blogspot.com/2007/06/esquerra-la-sndrome-nicholson-i-el-pont.html
Bé, Manel, bé. No és gens fàcil això dels "cameos", i ho has fet prou bé.
Salut amics!!!

Anònim ha dit...

Sempre he m'agradat tenir un hortet
Però la vida moderna no m'ha deixat. A veure quan em jubili.
Manel

Anònim ha dit...

Gràcies per l' enllaç Cristoni de l' Espelt, mira si és bo el post de l' Elies que ens apunta en Manel a l' escrit, mira si és premonitòri, que encara estem construint el pont a l' enemic, fins que vingui un escamot, patriòtic i entenimentat, que posi fi a la traïdoria, que evidenciï l' error majúscul d' estratègia. De moment, xiulen aquella enganxifosa tonada, com era?
Sí, una cosa semblant a pluja fina i patriotisme social, això mateix.
Salut(sobretot) i independència,
Cesc.
Ps, per cert, et vas refent del genoll? la foto al teu bloc em va impactar força.

Anònim ha dit...

Benvolgut Manel,
Jo d' això d' hort en sé prou, el dia que t' arrenquis a fer-ne un, lamentaràs no haver-l'ho fet abans.
No hi ha res com cullir i entaular, i sobretot gaudir de com va fent-se el fruit. Quan vulguis te' n faig cinc cèntims, és divertit, gens esclau i molt recomfortant.
Salut i independència,
Cesc.