dilluns, d’octubre 20, 2008

Unió i Esquerra, la punta de llança de l'espanyolisme (semblances sorprenents…)

Aquest cap de setmana hi ha hagut el congrés d’Unió. Se’l podrien haver estalviat. El cap de setmana passat es va tancar el pesadíssim procés congressual d’ERC, que també se’l podrien haver estalviat.

Unió (Unió Democràtica de Catalunya) i Esquerra (Esquerra Republicana de Catalunya) són els dos partits històrics del sistema català de partits. Tots dos han arribat als nostres dies des de l’època republicana. Tots dos partits tenen un full de serveis al país llarg i fecund, i fins i tot han ofert al servei del país el martiri i la mort dels seus líders, com és el cas d’en Carrasco i Formiguera i d’en Lluís Companys, assassinats pel feixisme espanyol.

Unió i Esquerra són, en aquests moments, i malgrat aquest històric full de serveis, la punta de llança de l’espanyolisme a Catalunya. Unió i Esquerra són, en aquests moments, i de la mà de les seves direccions, el “tonto útil” de la política catalana al servei de l’espanyolisme. Tots dos partits provoquen, per aquest miserable paper que els obliguen a jugar les seves nauseabundes direccions, amb el vistiplau incomprensible de les respectives militàncies, fàstic i llàstima a parts iguales.

Unió i Esquerra són els dos partits amb unes direccions polítiques que han fet de la seva supervivència personal el seu objectiu polític. Fins al punt que la seva continuïtat al capdavant dels projecte situa personatges com en Duran i Lleida, en Puigcercós o en Carod Rovira, a l’alçada, pel que fa a aferrament al càrrec, de personatges com en Robert Mugabe, Raúl Castro, Hosni Mubarak… i uns pocs més d’aquesta naturalesa. És evident que ÉS IMPOSSIBLE trobar a l’Europa Occidental cap altre exemple de líders que s’hagin perpetuat tant en el poder. Fins i tot els cafres dels espanyols s’han renovat més que les direccions d’Unió i d’Esquerra. Però la renovació també és un fet a Anglaterra, a França, a Alemanya…

Només a Unió i a Esquerra sobreviuen líders polítics que porten tants anys com aquells exemples tan interessants de l’africanisme i el bolivarisme.

Unió ha fet, en aquest últim congrés, una apologia fastigosa de la “sociovergència”. La defensa que n’ha fet, en termes d’enfortir la relació amb l’estat, és l’evidència que Unió ha acceptat clarament el paper de tonto útil de l’espanyolisme, és a dir, dels sociates.

Unió, a canvi de vés a saber què, ha acceptat fet tots els possibles per dinamitar el projecte de Casa Gran del Catalanisme. I fer-ho per motius ideològics, per tal de dinamitar aquest projecte que situa el Dret de Decidir com a eix del discurs. Unió situa “enfortir les relacions amb l’estat”.

Bé, això és el que porta fent Esquerra amb els dos tripartits. Actuar de tonto útil dels sociates, i, en aquest paper, porta sis anys essent l’altra punta de llança de l’espanyolisme a Catalunya. Aquest nauseabund paper de crossa sociata…

Unió havia esdevingut, en els governs Pujol, la millor agència de col·locació de Catalunya. Ara ERC ha assumit aquest paper, i a més a més, tots dos partits, totes dues direccions gestionen amb habilitat aquest fons de reptils de les xarxes clientelars per tal de perpetuar-se en el poder.

Unió i Esquerra són en aquests moments, i de la mà de les actuals direccions i militàncies castrades, la punta de llança de l’espanyolisme a Catalunya. Els tontos útils dels sociates, que fan servir les seves "ideologies" com a excusa, com a tapadera.

Quina pena veure aquests dos històrics partits en aquest paper nauseabund.

PS: el que em temo és que els sociates, l’espanyolisme, ja han aconseguit els seus objectius: governa a tot arreu a Catalunya i es barallen per fer-ho amb ell.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

Fa dies que li dono voltes, i pensant amb les manifestacions que farian des d'ERC a les desafortunades paraules de'n Duran, vaig arribar a la mateixa conclusió: Qué volen criticar si ERC fa el mateix?.

Encara et diré més, corre el rumor que en Carod és un agent infiltrat al si d'ERC. Que no sigui en Duran l'agent infiltrat al si de CiU!!.

Cordialment.

Anònim ha dit...

El que és del tot incomprensible, al menys que sigui una altre mentida aixó del gir sobiranista de CiU, és que en Mas i CDC no trenquin la coalició.
Perquè una declaració de guerra com aquesta contra el lideratge d'en Mas, jo no ho havia vist mai.
La credibilitat i el lideratge d'en Mas al capdavant de CiU està totalment entredit per culpa d'Unió.
Potser a CDC pensen que és millor aguantar i no fer soroll per veure si aconsegueixen convencer els més espanyolistes dels catalanistes i els més sobiranistes dels catalanistes, però aixó és una falàcia perquè acaba donant vots a l'abstenció i sobretot als partits espanyols com el PSC-PSOE i el PPC-PP.
Demà dimarts al BGS he escrit un article que reflexiono sobre aquesta questió. El títol: "Guspires entre sobiranistes".

Salut
Manel

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
Molt bon post.
Tot i que amb en Duran, el seu regal als sociates, el veig enverinat.
Per aquesta raó l' Iceta s' ha afanyat a sortir tota atrafegada a l' Avui, no al TBO, sinó a l' Avui. Per dir que el tripi4 és la seva opció...n' és la prova...de la punteria del míssil social-cristià.
Penso que és una picada d' ullet a l' embustero i una càrrega de profunditat al psc. Ve a dir, supediteu el psc a CiU a Barcelona, i nosaltres ens supeditarem al psoe a Madrid.
Per mi Unió té una missió dificil i que fa molt bé, evitar que la dreta ecspanyola entri, per la dreta ecspanya no entra.
Aquest missatge de la ciusociata em preocuparia força més si vingués de la cúpula de CDC. Esdevindria estratègic de la Federació, no pas tàctic com és ara.
Amb CiU penso que hi ha un repartiment de papers, perfectament coordinats,un joc d' engranatges de rellotgeria que no saps ben bé com va donant l' hora quan la mires...però va a l' hora.
De fet, tota la premsa diu que en Duran ha venut en Mas, jo penso que al revés, li ha dit a ZP que els 10 diputats de CiU valen el cap del montilla, donant de passada per intranscendents els 25 sociates, votats per catalans, de Madrid.
Amb el psc supeditat a CiU, satel.litzat a la dreta, i ERC encapçalant l' oposició, els psc es desfaria com un sucre.
Govern nacionalista, alternativa de govern independentista.
Per això en Duran ho suggereix en nom de l' estabilitat, i n' Iceta perd el cul per oposar-s' hi.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Calma, Manel, calma't.

No exageris, si us plau. A dins d'ERC, en nom de la independència i de la puresa, hi ha hagut molts "morts politics" els darrers 20 anys. O com van matar a Hortalà? O com van matar, a ferro roent, a Angel Colom i a Pilar Rahola? O com s'estan matant els carodiens i els puigcerconiens? I els renovadors de Rcat, potser no han posat en questió la linia del seu partit, del zero a l'infinitat, absolutament tota?

Calma. Tranquil.litat. CDC i UDC són dos partits diferents perque un, el petit , vol ser singular i diferent. I té dret a ser-ho, a a dir-ho, i a escampar-ho, encara que jo cregui que es un error. Però no maten, no desfan res del que s'ha quedat.
Voten en contra dels pressupostos, a Madrid, i a Catalunya. No voten amb els adversaris, amb els sucursalistes.

Vaja, totalment diferent del que passa a ERC, clar exemple de la disbauxa feta circ romà, amb feres, lleons, animals i morts, de tant en quant.

No he entés mai com si no respectes com a lider més important, avui, del sobiranisme polític catala que fa acció política, en Artur Mas, ara et vinguin les ganes de fer l'acusica , preocupoat (no fotem, ha ha) per la pèrdua d'autoritas d'en Mas al sí de la Federació.

No fotem, Manel. No fotem. Primer aclariu el tema del RI, i si s'ha de fer assemblea ratificatòria o no, i quan es fa. I després, amb el 2on. corrent intern d'ERC, molt mes llunyà del majoritari d'en Puigcercos ara que fa 4 mesos, un cop assentat a fer feina. Que en teniu molta. I no l'acabeu de rematar. I si la militància no està "madura", com he llegit per algun lloc, a regar-la, regar-la i dutxar-la, a veure si la madureu. Però compte, en això de la maduració. Hi ha gent a qui li agrada la fruita verda.

El dia que en Mas estigui precoupat ja ho dirà en public, com ha fet altres vegades. Però ara, caram, si no passa res.

Es còmic, o m'ho sembla: els qui trobeu bé el primer tripartit (pel canvi d'aires, que per si sols no maduren res, per cert), i us entesteu en no reconèixer que va ser una putada nacional, d'espanyolització sense precedents en democràcia des de Catalunya, i que va ser una aposta totalment fracassada, quant a perspectives nacionals, ara, ara, després de que vareu aplaudir com bojos el primer tripartit , ara, dieu que esteu amoinats per que algú d'Unió diu que voldria veure, en el futur, una coalició convergent-sociata al govern.

Recorda, novament, que es mentida que en Duran digui que aposta per una "sociovergència", aposta per una "conversociata", es a dir, amb els nacionalistes al capdamunt,`lògic per que van guanyar, i han sesguit guanyant, el, 2003 i el 2006, i espero que les pròximes, es a dir, amb Mas president, i els sociates a fer d'ERC om d'ICV amb els tripartits.
Subordinats.

Tranquils. Molta gent veu diverses possibilitats. Però a la Biblia no està escrit que ERC ha d'estar al govern català, i amb en Puigcercos d'arcàngle Gabriel.I els sociates són una alternativa als esquerrans en un govern de coalició, futur, a Catalunya, dominat pels guanyadors de les eleccions (els convergents , i els de CiU), i amb un suport de la segona fila (socialistes, en "conversociata" o esquerrans, en "front nacional").

No us poseu intranquils pels de CiU, que saben fer bugada a casa seva des de fa 30 anys, 30, i encara formen una federació mes ben avinguda que desfeta. 30 anys són molts.

Us heu de preocupar per si podeu/voleu oferir un suplement, un complement a un govern majoritari convergent, sense aspirar a tenir la grossa cada dia durant 3 anys, ja que això no es aspirar, es xulejar.

Però, es clar, si encara no sabeu si la millor opció es Mas o Montilla, fins que madureu, comprendras que els altres no s'estan esperant a veure que decideixen aquests tant purs , assmbleistes, i tripartits, que des del 2003 donen suport total al Psoe.

Esteu, pitjor, que el 1999. Ara mana en Puigcercos, a ERC. El 1999 manva Carod. I vareu exigir, el 1999, govern amb CiU, com si pogues exigir la 3a. força, més que la 2a. i gairebé mes que la UDC de la CiU guanyadora.

Era una questió de calaix, repetiren i repetiren. I el President Pujol, paradigma del gran polític català del segle XX, refredà els ànims i optà per un govern monocolor nacionalista,minoritari, sobretot per les exigències desmesurades, sobretot de money, d'en Carod i coleguis.

I el temps li ha donat la raó. Eeren un cavall de troia del psocialisme català, aliats amb en Maragall i amb en Montilla des d'abans adel 1999. I des de dins haguessin enmerdat el pais, a l'igual que s'ha enmerdat des del 2003, però 4 anys abans.

Crec que ho interpretes malament, el que diu en Duran.

Diu que hi ha més alternatives que un govern de coaliació nacionalista entre CiU i ERC. I te rao.
Hi ha mes alternatives, com ens ha ensenyat ERC a tots per dues vegades.

Amb els socialistes, segona força electoral, i per tant segons, o sols, amb govern monocolor nacionalista de CiU, com ja s'han produit altres vegades.

Tranquils.
Que la 4a. força política catalana de les properes eleccions, amb Puigcercos al comandament, i no sabem encara si amb Puigcercos o Carod de cap de llista, amb els seus 10-12 diputats, no es indispensable per a cap govern.

Ni per a cap govern nacionalista de CiU.

Crec que això es el que ha volgut dir en Duran. Hi ha possibilitats.

CiU no serà presonera d'ERC, mai, mentre CiU guanyi eleccions i ERC sigui la 4a. força política catalana.

I amb aquest darrer paràgraf, evidentment, jo hi estic plenament d'acord.

Salutacions cordials, i tranquil.litat.

Andreu

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

D'ací a 15 anys, quan tu "hagis madurat", fundem un partit i ho guanyem tot. Ho veiem igual, i ho expliquem diferent.

Que bons que sóm!!!! (he, he)

Cordialment,
Andreu

P.S.- consti que no t'havia llegit mentre teclelava la contestacio al benvolgut Manel. I en enviar-lo, veig que estaves pel mig. 100% d'acord amb tu. Crec que poca gent està veient com s'està fent, per primera vegada en 7 anys, una partida d'escacs important contra el Psoe, des de Catalunya. Important, i ben pensada, i ben duta a terme, fins ara.

Chapeau.Ho veig tal com tu.

Salutacions cordials,
Andreu

Anònim ha dit...

Doncs que vols que us digui Andreu i Cesc,
el vostre em semble més la típica excusa del marit que la dona l'hi fot les banyes per no reconèixer que és un cornut!.
Però és clar, tot és una qüestió opinable i ja veurem com acaba.
De la mateixa manera que en el meu darrer article al meu bloc, poso el meu carnet sobre la taula si no es compleixen els meus pronòstics, m'agradaría que en el cas que CiU es vengui al PSOE per quatre rals malgrat la vostre predicció, hem pageu un sopar com cal a Barcelona.
En tot cas, si jo perdo amb molt de gust us pagaré el puro i la copa (dos sopars seria massa per la meva butxaca).

Salut i que l'esperança es el darrer que es perd.

Anònim ha dit...

Aqui teniu interesants articles sobre en Mas i Duran
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=508&Itemid=35
http://dessmond.blogspot.com/2008/10/arran-del-congrs-duni.html
http://cristoni.blogspot.com/2008/10/udc.html

Salut

joliu ha dit...

Molt ben vist Elies. ERC i Unió són, segur, els dos partits del món amb una ratio més alta de càrregs per militant.
Si la crisi apreta, sóc capaç d'anar a fer-me el carnet dels dos , segur que aviat em truquen per fer de regidor en alguna banda, o de porter en alguna seru de barri.
Unió em desperta una ràbia que només atura una dosi de lectura dels eterns optimistes Andreu i Cesc, que acaben convencent-te que el calb no és més que el poli dolent al servei de la causa. Tant de bo.
El que us puc dir és que l'Artur no farà mai el primer pas del trencament, però si els veu sortir per la porta no els barrarà el pas.

Elies ha dit...

Manel, no comparteixo les teves soflames en relació a aquest tema, sincerament. I menys encara el "o tal o tal".

això crec que ja no hi ha cap militant d'ERC que ho pugui dir. S'ha acabat. No sé si m'explico. Entre d'altres coses perquè de ser igualment exigents, evidentment ja no hauries de tenir el carnet (per bé que en fas un bon ús promovent el canvi -que negues als altres).

Però, sobretot, el que estàs dient és que en cap cas Convergència pot aspirar a pactar amb ERC, perquè és igual o pitjor que Unió.

Sorprenent discurs optimista d'en Cesc, que dissortadament em costa de compartir. Ja m'agradaria creure que el calb és capaç de gestar una estratègia tan sofisticada... em temo que només el mou la seva pròpia vanitat...

I sí. Ja poden dir el que vulguin, aquests d'Unió. Però qui controla el tempo és CDC. Confiem que el gestionin adequadament.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Manel,
El sopar ja te' l pago ara. Tu paga un parell de bones copes, i avall que fa baixada. Sopar amb tu sempre ha estat un plaer. Si ho vols et porto passatges d' Eurípides i els comentem, passatges on en un àmbit públic com aquest, però tant presencial com un teatre públic a l' aire lliure de fa vint-i-cinc segles, l' home plantejava, de manera valenta, i patriòtica, la dicotomia entre el dogma (el que cal dir, per establert), i el lliure examen ( el que un pensa, i per tant diu i escriu a títol individual). De fet va ser un apartat del teatre que va morir amb ell, i fins el 700 francès (s.XVIII) no retorna, a Catalunya no entra fins la Renaixença al XIX. Però no és sobrer saver d' on venim, per endevinar on anem...mai fem tard, només arribem quan hi arribem.
Enguany serà un any clau per mi perque passaré al Principat, per primera vegada en molts anys- una dotzena-, més temps dins que fora. I espero aprofitar el temps i cenèixer-lo més bé. Tot i que aquesta setmana, segurament, hauré de fer una escapada als GCC, però res, entrar i sortir...espero que hi pugui estar i no em trobi amb urgències sobrevingudes cada dos per tres. Gaudiré de Catalunya.
Salut i independència,
Cesc.
Ps. Andreu, benvolgut, només faltaria que tu i jo "regaléssim" més opcions a Catalunya. Ja estem bé, només cal endreçar una mica. Si de fet Catalunya ho té facil, senzill. El que sobren són capelletes. Tres Països, quatre barres...una Nació, un horitzó.

Anònim ha dit...

Elies, no t'acabo d'entendre. Vols dir perquè no he aconseguit fer canviar Esquerra no puc opinar sobre Unió i CDC?.
ERC i CiU no poden pactar ara mateix, no perquè jo ho digui, sinó perquè una part d'Esquerra (la més pro putxi) no volen ni sentir parlar-n'he i Unió tampoc ho vol perquè l'hi restaria protagonisme.
Només un pacte seria possible si Esquerra recuperés les dues lletres que ha perdut i amb un canvi total de dirigents i que Unió es diluïes, ja sigui dins o fora de CDC.

Nota: Per cert, mira't el meu darrer post al meu bloc personal i veuràs a on tinc el carnet d'Esquerra.

Ah! Crec que de soflames en fem tots, és la gràcia dels blocs polítics, o no! .-)

Anònim ha dit...

Cesc, acceptat i la propera vegada que vingui, et truco amb temps i quedem. Sempre m'agradat els helènics encara que els he llegit molt poc.
Salut i independència

Ps. Gaudeix de la terra, és la millor manera d'estimar-la

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
M' ha passat com a l' Andreu. Escriviem simultaniament.
Jo no sóc optimista, només tinc la sort de ser obligat a mirar més enllà de l' immediatesa, i sí, afirmaria que Duran és un home CiU. També afirmaria que per què en Duran pugui ser un home de CiU, CiU ha de tenir una U. Una U amb perfil propi, i per tant instrumental... Contra el sociates, naturalment. De fet és de manual, de manual comercial, on per augmentar producció i vendes i no tocar preus, treus una marca blanca i la poses a disposició de la xarxa distributiva que et fa nosa. Ni que sigui per la productivitat marginal que t' aporta a la productiva. Et permet seguir venent el teu producte, i esgarrapar mercat de les productives de la competència...sobretot si són 100% blanques.
A en Duran endur-se' n els cops ara el reforça internament, marca perfil propi, però sobretot reforça CiU i debilita el psc. Chapeau !, per com ho ha duït!
Salut i independència,
Cesc.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Manel,
A disposar.
Cesc.

Anònim ha dit...

Benvolguts,

Ei, Manel & Cesc,

Crec que l'Elies i jo, i en Joliu, també sopem. Però sempre ens deixeu de banda i feu sopars sectaris, de la no-E, però si RI...

A veure; des de fa 35 anys, tant ERC com UDC es fan incompatibles. Ja ho he explicat alguna vegada, quan la fundació de CDC. O uns o altres. Ls dues volien ser amistançades, Manel, però en exclussivitat.

I CDC, no t'equivoquis, no tenia banyes, no, per patriotisme estava disposada a practicar bigàmia. I amb la casa gran, més encara, com els àrabs, que diuen que en poden tenir 4, i totes a complir els deures coniugals.

No t'amoïnis, Manel, en Duran en sap molt. Cada vegada que fa el numeret, conserva , o ho creu, els 5 de 10, diputats a Madrid, i això és money.

Però a qui ho posa ben dificil, realment, es a una possible E que, sense donar pel sac al tripartit, esperi seguir governant, potser, després amb d'altri. Això no passarà.

I haurieu d'estar agraïts a Duran: ho exposa bastant clarament. A ERC li toca quedar-se a l'oposició la propera legislatura.

El que defensa, estrictament, suposo que de boca, de cap i de cor, Reagrupament, abans del RI.

O sia que, fixa't, Durant treballa per en Carretero i per la Rut, pel Reagrupament.

ERC a l'oposició, i a engreixar-se bé, després de llençar a les escombraries les restes de direcció carodiana i puigcerconinana que quedin.

I, per Madrid, no ho veieu?
D'acord amb els nivells de mediocritat actuals, si el ZP es vol caracteritzar i semblar com el FP, en Duran fa d'en Miquel Roca.

Però, ai, a Barcelona, està l'Artur Mas, amb el poder dels vots, i el poder dels diners per a funcionar (per a funcionar Unió, naturalment....)i hi està en Jordi Pujol, disposat sempre a fer quadrat, simultàniament, les cames, els braços, les orelles i fins i tot el cabell que no té, al Duran.

Cordialment,
Andreu

P.S.- Cesc: deia d'ací a 15 anys, creant un think thank demoledor, en una Catalunya independent i lliure. Aquest transversalisme, benvolgut Cesc, no sé si ens portarà a mal borràs. Però el pais, abans que els partits, i abans que nosaltres.

Anònim ha dit...

Manel,

No sé en Cesc, però jo, que em considero socialdemòcrata, en relacions familiars sóc molt liberal, per anar amb els temps.

En canvi, en Duran, ja ho saps, com a bon cristià, i acreditat socialcristià, creu en el matrimoni monògam fins el final de les vides.

Per aquest cantó no hi ha cap problema.

Fins i tot, m'ha "emocionat" com UDC-Duran ha fitxat l'Eva Parera, agent Fifa, la filla del del Parera director general del Barça en l'etapa Núñez, i ex-empleat de Núñez i Navarro. De tertuliana a l'executiva d'UDC.

Cesc. ha dit...

Ep! a sopar tots!
Això dels demòcrata-cristians, benvolgut Andreu, un dia, fa una pila d' anys, li vaig preguntar a en Ramon Barnils que me' n fes cinc cèntims, ignorant i voraç de coneixement de mi, i em va respondre:
-Cesc, són els que ho tenen més clar de tots; són demòcrates de cintura per avall, i cristians de cintura per amunt.
Això sí, va afegir, diumenge es van a confessar (a explicar-li tot al capellà, afegia, dubitatiu dels meus coneixements processals de l' exculpació i l' absolució), per quedar sense màcula davant de Déu nostre Senyor.
En aquell moment, vaig pensar, bé, han de ser la gent de dretes més pragmàtica. I és que mai tens una segona oportunitat de copçar una bona primera impressió. El record de l' avi pesava.
Salut i independència,
Cesc.

Elies ha dit...

El verb soflamar és dels més irregulars que conec:
jo soflamo
tu soflames
ell soflama
nosaltres ens socarrem
vosaltres us socarreu
"ells" guanyen

Anònim ha dit...

Ok Elies, entès!
Andreu, a mi m'agradaria poder tenir varies concubines però per això necessito varis eunucs que me les controlin i no s'escapin. Espero que a la casa gran n'hi hagi molts!

El tema del sopar, cap problema, tothom que sigui transversal (no transvestit) pot venir!

Enviaré la convocatòria per mail quan tingui les dades confirmades.

Salut i independència!

Anònim ha dit...

Es possible que alguna sapiga quan esta costant als catalans la Vicepresidencia d'en Carod-Rovira ?

Corren rumors que el paio, que ja es veu recollint avellanes d'aqui max. 2 anys, esta aprofitant per fotre's grans viatges i dinars a carrec dels impostos dels catalans.

Es donen com exemples: estada a Berlin ( 3 dies mes dels necessaris a un hotel de luxe ), viatge de turisme a Mexic aprofitant el viatge d'en Montilla.

Fins el dia que gent com aquesta no acabin a la preso, per malversacio de fons publics, el nostre Pais seguira fent riure.


Akor

Anònim ha dit...

Novament, un Gran Post

GOS GÀNGUIL ha dit...

He disfrutat llegint el vostre debat. Aquí hi ha molta qualitat! Molt bona anàlisi Elies, totalment d´acord!

P.s. Cesc, m´has emocionat fent-me recordar al gran Ramon Barnils! Gran periodista entre els grans!