dilluns, de setembre 29, 2008

VERGONYA: continua la presa de pèl de les eòliques

NOTA DE PREMSA DE L'ASSOCIACIÓ EN DEFENSA DE LA TERRA I EL VENT DE TOTS
Avui dia 25 de setembre de 2008 novament no ha declarat davant de Jutjat de Gandesa Ramon Carbonell Santacana, representant de Copcisa, malgrat estar citat, per no haver comparegut ni ell, ni el seu advocat . A més a més no han avisat ni presentat cap justificació per no comparèixer. Confiem que la nova citació que efectuarà el Jutjat de Gandesa garantitzi la presència del representant de Copcisa a declarar per la denúncia interposada per la nostra Associació. Es dona la circumstància que anteriorment , el dia 31 de juliol de 2008, ja van demanar l'ajornament de la declaració de Ramon Carbonell per no poder assistir-hi el seu advocat.

Diferents membres de la nostra associació , el seu representant legal , mitjans de comunicació , la jutgessa i els funcionaris del Jutjat han esperat vanament durant més de 1/2 hora la compareixença de Ramon Carbonell.Finalment la Jutgessa ha decidit suspendre les actuacions judicials.

Tothom es pregunta per quin motiu li costa tant al representant de Copcisa presentar-se per a ser interrogat al Jutjat de Gandesa. En tot cas és una qüestió que ha de respondre ell o el seu advocat.

El que si nosaltres podem dir és que sospitem que Copcisa no sap com explicar a hores d'ara que ha venut els parcs eòlics de La Fatarella. Corbera , Vilalba a Neo Energia del Grup Hidroelèctrica del Cantábrico,SA, obtenint important plusvàlues, mentrestant creix l' indignació entre la gent de la Terra Alta. Ja es parla de l'estafa eòlica. Creiem que estan ajornant fer pública la venda perquè encara no està aprovat el Pla Especial Urbanístic dels parcs eòlics i per tant encara no poden demanar les llicències d'obra i tot just demà comencen les expropiacions pel parc eòlic de Vilalba , als que hauran de continuar les de Corbera i La Fatarella. Expropiacions per interès social i plusvàlues per a empreses privades??? Això permeten el govern de la Generalitat i els nostres Ajuntaments ??

Desprès de la notícia del diari Cinco dias .com de data 5 d'agost de 2008, ara a El Economista ,Portal financer amb notícies sobre mercats i cotitzacions , de data 03/09/2008 sortia publicada la següent informació :
COPCISA ULTIMA LA VENTA DE CUATRO PARQUES EOLICOS QUE TIENE EN TARRAGONA AL GRUPO ELECTRICO HIDROCANTABRICO. AUNQUE LA CONSTRUCTORA ANUNCIO EN AGOSTO DEL CORRIENTE QUE VENDERIA LOS PARQUES POR 30 MM. DE EUROS, LAS NEGOCIACIONES AUN NO ESTAN CERRADAS, POR LO QUE NO SE HIZO PUBLICO EL NOMBRE DEL COMPRADOR. A FALTA DE LA FIRMA DEFINITIVA, HIDROCANTABRICO SE PERFILA COMO PRINCIPAL CANDIDATO Y SERA EL ENCARGADO DE CONSTRUIR LOS CUATRO PARQUES, QUE SE ENCUENTRAN EN FASE DE PROMOCION. PORTAVOCES DE EDP RENOVABLES Y DE COPCISA DESESTIMARON PRONUNCIARSE SOBRE LA OPERACION. LOS PARQUES SON BON VENT DE L EBRE(La Fatarella) , BON VENT DE PENISSARS,(La Jonquera), BON VENT DE CORBERA ( Corbera d'Ebre) Y BON VENT DE VILALBA ( Vilalba dels Arcs).

Adjuntem dossier econòmic del Grup Hidroelèctrica del Cantábrico,SA.

També es significatiu el silenci , durant tot aquest temps, de Copcisa i de Jaume Morron , en tot el referent a les restes humanes dels combatents de la Batalla de l'Ebre , quan tots els parcs eòlics que ha venut estan situats en espais de la Batalla de l'Ebre i tant Copcisa, com responsables polítics de la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre , del Comebe i de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre no en van fer cap referència durant la tramitació administrativa dels parcs eòlics i durant l'elaboració del Pla Especial Urbanístic dels mateixos. Tenim sospites fundades que s'ha volgut ocultar la realitat de la Batalla de l'Ebre per interessos polítics i especulatius. Ha tingut que ser la societat civil la que donés a conèixer aquesta realitat.Fins i tot ho sap el Molt Honorable President de la Generalitat.

Igualment és significatiu el silenci de Copcisa i els responsables polítics sobre l'actuació reconeguda de lobbys a la Terra Alta per aconseguir l 'implantació de parcs eòlics.

Desprès d'introduir la divisió i malmetre la convivència als nostres pobles amb una estratègia empresarial super agressiva , amb la col·laboració de responsables politics que tenen noms propis, ara marxen amb els beneficis " a otra parte". Nosaltres treballarem per restablir l' unitat i la convivència als pobles de la Terra Alta i lluitarem contra l'especulació i contra la corrupció , pel respecte als drets humans i el dret de les famílies a que es tracton amb dignitat les restes dels combatents de la Batalla de l'Ebre i per respecte a nosaltres mateixos .. A hores d'ara la confiança en el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat, i els nostres ajuntaments està sota mínims. .

Des d'aquest racó del món que es diu Terra Alta , abandonats de la societat oficial , volem llançar un missatge d'esperança a tots aquells que es troben en situacions similars a pobles i zones rurals de Catalunya i el món, els animem a organitzar-se i lluitar per un món on es respecto el dret de les persones i a no resignar-se a les imposicions dels poderosos. No tot val, encara que sigui en nom de l'energia eòlica.

Secretariat
La Fatarella (Terra Alta)

dimecres, de setembre 24, 2008

Xarneguisme sense límits (ni fronteres...)


Arribava amb el TGV de Madrid, tard i cansat. Tenint en compte que estem en les festes de la Mercè (dimarts a la nit) he pensat que agafar el metro per tornar a casa seria més ràpid i segur que pillar un taxi. De fet també hi ha fet el meu esperit català d’estalviar el taxi a l’organització que m’havia convidat a Madrid a fer una xerrada, atès que a banda dels meus honoraris ja m’havien pagat el tren, l’hotel del dia abans, uns bons menjars i en taxis a Madrid m'havia gastat 80 euros.

Bé, el cas és que, confiat, agafo el metro, línia blava, per fer canvi a la groga cap al Poble Nou i… ràpidament m’he adonat del meu error. Suposo que avui hi ha alguna macromoguda al Fòrum. Tot s’aguantava al límit fins arribar a Urquinaona (quan entren els que venen de la línia vermella). Llavors el metro s’ha omplert d’una quitxalla en plena edat del pavo, horrorsa edat del pavo i fatal portada… i fatalment incrementats els seus fatídics efectes suposo que amb grans dosis d’alcohol.

No faig servir gaire aquest terme, però és l’únic que m’ha vingut al cap: ESTAVA ENVOLTAT D'UN XARNEGUISME ABSOLUTAMENT INSUPORTABLE. No el faig servir, entre d'altres petites coses, perquè jo sóc "xarnego" en el sentit original de la paraula, no en el que s'ha convertit. Però realment no he pogut evitar pensar-ho i que em vingués al cap el que sempre diu un bon amic: el xarneguisme no és una condició, sinó una opció, una actitud.

Collons… i quines actituds que tenia al meu davant. Atònit, i com un pop en un garatge, amb el traje i la corbata, la cartera i el paraigües anglès… i aquella autèntica horda cridant, movent-se com a autèntics micos, bevent de botelló…

I mentre intentava “abstreure’m” del tot plegat i pensar bondadosament “són joves”, han començat a cantar o cridar… però era incapaç encara d’imaginar-me el que havia de venir.

Sense solta ni volta han començat a cridar “España!, España!”. Acollonant. M’he quedat flipat. D’acord que no ha sigut tot el vagó, però Déu n’hi dó. Tampoc ningú ha xiulat ni ha fet cap gest de desaprovació. S’han acabat els crits i han continuat fent el burro.

Jo també m’he sentit prou imbècil, d’haver pillat el metro perquè pensava que arribaria més ràpid a casa i a sobre encara estalviaria uns euros a una gent de Madrid. S’ha de ser imbècil per part meva.

I s’ha de ser imbècil per part nostra per no veure el que està passant. El que ens està passant.

Això sí, arribar a casa, posar les notícies, i encara anem amb l’estafa aquesta tan magníficament perpetrada pels sociates de la “unitat”. Unitat perquè ens donguin un altre cop pel cul mentre encara els hi agraïm i gesticulem com a gossos agraïts davant l’amo, atemorits per la nostra pròpia impotència, atrapats en la trampa del tripartit, els putos sociates i tota la cort de mitjans i aduladors que ja són legió.

Sí, definitivament som uns autèntics imbècils.

PS: per cert, ahir a la nit, a l’hotel, tornant del sopar, poso la tele, no sé perquè busco el Buenafuente a la Sexta, i estava de celebració de no sé quants programes. Anava sortint tota la fauna habitual, tot el seu imaginari espanyol que va començar a esprèmer des de Televisió de Catalunya, la seva. Li anaven passant trucades sorpresa i, tot d’una… el president Pujol. Vaig apagar la tele. No sé si era el de debò o un imitador. Però també vaig pensar, en aquell moment, en el nostre nivell d’imbecilitat, que havíem fet de catapulta d’aquest personatge, espanyol i espanyolíssim, des de la televisió de Catalunya. Li havíem ofert la nostra televisió perquè s’ho pogués fer d’espanyol i de trampolí. Uns autèntics imbècils. Que a sobre li riem les gràcies. És clar que, malgrat tot, encara podem mirar amb enyorança aquella època, davant la infàmia espanyolista en què el tripartit, de la mà d’ERC, ha convertit TV3, la seva, una autèntica màquina d’espanyolisme.

dilluns, de setembre 22, 2008

VERGONYA! Continuen les actuacions il·legals de les eòliques a la Terra Alta

(pel seu interès i la gravetat dels fets que s'hi denuncien, us reprodueixo el comunicat del Secretariat de l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots. Els fets exposats són una evidència de l'exactitud de la denúncia que efectuava en el post sobre la dimensió econòmica del negoci i les irregularitats absolutes de les eòliques i les administracions en tot el procés). NO DEIXEU DE LLEGIR-HO!!!
.............................................................................................................................................................
La declaració de Ramon Carbonell Santacana, representant de Copcisa, davant del Jutjat de Gandesa per una denúncia de la nostra associació, ajornat el passat dia 31 de juliol, s'efectuarà el proper dia 25 de setembre a les 12 hores.

Malgrat tot i coincidint amb aquest fet, Bont Vent de Vilalba, SLU/COPCISA continua amb la seva tàctica de la politica de fets consumats i de divisió entre els veïns i veïnes dels pobles ,anunciant el començament de les obres del parc eòlic Vilalba. S'adjunta com a prova el document carta que ha enviat a veïns i veïnes afectats.

Com pot anunciar Bont Vent de Vilalba, SLU/COPCISA l'inici de les obres quan encara no està aprovat el Pla Urbanístic i per disposar de la llicència d'obres de l'Ajuntament de Vilalba cal que aquell estigui aprovat , perquè la llicència d'obres el que ha de fer es comprovar si la llicència s'ajusta a les determinacions del Pla Urbanístic ?.

És una vergonya , una irresponsabilitat i una presa de pèl la tàctica i l'actuació dels responsables de Copcisa anunciar inici d'obres, quan estan denunciats i han de declarar al Jutjat de Gandesa per fer obres i treballs sense autorització al no estar aprovats els Plans Urbanístics i no disposar de llicència d'obres.

És una vergonya i enganyar a la gent anunciar l'inici de les obres del parc eòlic Vilalba, fent veure que no ha passat res, quan Copcisa no ha informat als veïns i veïnes afectades que ha obtingut amb les seves terres una plusvàlua de 25 milions d'euros per la venda de parcs eòlics, segons informacions del Diari Digital Cinco Días .com de data 5 d'agost de 2008. És necessari que Copcisa aclareixi aquest , perquè seria humiliant que els propis afectats , per les mentides de Copcisa, col·laborarés en la seva pròpia explotació i en l'especulació de les seves pròpies terres , per a benefici de Copcisa. El mateix diríem de regidors i responsables municipals que parlen als nostres veïns per a treballar al parc eòlic Vilalba. Quan temps podrà continuar amagant COPCISA aquest fet i enganyant a la gent ??

L'Ajuntament de Vilalba no hauria de permetre aquesta actuació de Copcisa, atès que ha estat informat de la venda de parcs eòlics i li hem manifestat la nostra opinió que COPCISA comet un frau de llei al voler utilitzar la institució de l'expropiació forçosa per prendre les terres als veïns i veïnes , la majoria de La Fatarella. Com poden permetre els Ajuntaments les expropiacions de les terres dels seus veïns o que aquests hagin signat acords amb Copcisa sota l'amenaça de les expropiacions , sabent que Copcisa ha negociat la venda dels parcs eòlics i ha obtengut unes grans beneficis amb la terra i al suor de moltes generacions dels nostres pagesos i de les nostres pageses ??

Si els ajuntaments i els responsables municipals no reaccionen , estaran col·laborant , a l'igual que fa el govern de la Generalitat, suposadament progressista i d'esquerres , amb COPCISA amb l'especulació i l'espoli de les terres de la nostra gent. Encara són a temps de posar-se al costat de la seua gent i no fer d'encarregats de Copcisa.

Algú sap si tenim diputats de la Terra Alta al Parlament de Catalunya?? Algú ha vist als Il·lustres senyors diputats Pallarès i Paladella ? Perquè permeten que ens tractin com a una colònia ? Perquè la majoria de pobles amb persones d' UPTA , tradicionalment defensora dels ciutadans i ciutadanes i dels més dèbils de la Terra Alta , és plega als dictats del Partit Socialista de Catalunya i de Copcisa ? On és la seva independència ??

El dia 25 de juliol de 2008 vam entregar personalment al Molt Honorable President de la Generalitat documentació acreditativa de la realitat de la Terra Alta, documentació acreditativa de la conducta de responsables polítics i moltes preguntes . La resposta ha estat resoldre concedir declaracions d'utilitat pública a Copcisa i expropiacions.

Desprès de les evidències de l'existència de restes humanes de combatents de la batalla de l'Ebre,cap fiscal, ni jutge, ni síndic de greuges, ni responsables de l'exèrcit ( eren soldats de l' exèrcit de la república) han fet res per recollir ja les seves restes ni res per aturar l'amenaça que pesa sobre ells per la implantació dels parcs eòlics. El Conseller Nadal està a punt de signar un Pla Urbanístic dels parcs eòlics , en el qual no hi figura cap referència a les restes humanes perquè responsables polítics ho van amagar .

Definitivament cal emprendre a la Terra Alta el camí de la independència dels poders polítics i econòmics de la metròpoli , per evitar servilismes i corrupció, arbitrar mesures als ajuntaments i a la societat civil per agafar el control dels nostres recursos naturals i energètics per evitar l'especulació i l`espoli i començar a treballar per un model d'autosuficiència energètica.


Que ho tingui clar COPCISA i el GOVERN DE LA GENERALITAT : defensarem la justícia i la legalitat, lluitarem contra la corrupció , contra l'espoli i l'especulació de la nostra terra, i treballarem per organitzar i unir al veïns i veïnes contra l'estratègia de la divisió i l'enfrontament que han practicat les empreses als nostres pobles.

dimarts, de setembre 16, 2008

Sheepdogs


Aquest estiu he estat dues setmanes al País de Gal·les. Un país preciós, ple de munanyes verdes (mitja muntanya), rius… un paisatge bucòlic que omplen, arreu on fixis la vista, ovelles enmig de pastures infinites.

Vam fer una visita a una granja. Ens van explicar les diferents classes d’ovelles que podem trobar-hi, les seves carácterístiques, quines fan més llana, quines més i millor carn, quines són més resistents a les dures condicions meteorològiques, el seu origen, etc. Tot molt documentat i amb observació directa dels animalons.

El pagès que ens ho explicava ens va comentar que a Gal·les es calcula que hi ha uns nou milions d’ovelles, mentre que només hi ha tres milions de persones. Llavors vaig intervenir per preguntar al pagès com s’ho feien per distingir aquests dos grans tipus d’ovelles. I li vaig confessar, avergonyit, que jo, al meu país no sóc ni tan sols capaç d’establir aquesta gran classificació que ells tenen tant per la mà.

L’home no ho va entendre gaire. Jo vaig pensar que a causa del meu anglès deficitari.

La visita va continuar amb una exhibició de gossos d’atura. Aquest espectacle ja m’era més familiar. I bé, ja tots haureu vist aquestes aventures dels gossos d’atura, ni que sigui pel C33. Un prat enorme, un pastor, un gos i un grapat d’ovelles. El pastor, immòbil, emet una sèrie de xiulets o crits que són seguits amb precisió militar pel gos, que porta les atabalades ovelles amunt i avall fins aconseguir ficar-les totes en un tancat. El gos d’atura és un ajut imprescindible per al pastor, és en conduir els ramats on es manifesta la seva veritable naturalesa, l’essència d’aquesta raça de gossos. Els bons gossos d’atura condueixen perfectament el ramat, i de vegades fins i tot, més enllà de seguir les indicacions del pastor, són capaços de tenir iniciativa, impedint que qualsevol ovella se separi de la resta.

Acabada l’exhibició vaig tornar a adreçar-me al pastor i li vaig preguntar si les ovelles eren molt estúpides. I ell em va dir que les ovelles són més inteligents del que la majoria de la gent es pensa. Llavors li vaig preguntar com reconeixia aquesta inteligència, i em va dir que sabien reconèixer les seves pastures, de la mateixa manera que sabien reconèixer i obeir el “seu” gos.

Em vaig quedar estupefacte. Aquell pastor considerava que les ovelles eren més inteligents del que la gent es pensava perquè sabien reconèixer les seves pastures i el seu gos, el gos que les empaita per conduir-les al tancat.

Tot això em va resultar estranyament familiar i alhora admirable.

No endebades –reflexionava mentre la pluja continuava caient i el netejaparabrises del cotxe anava d’una banda a l’altra sense parar- aquesta gent, els gal·lesos, són –pensava- molt afortunats de poder distingir entre ovelles i persones. Vaig maleir el meu anglès insuficient, perquè m’hagués agradat molt aprofitar l’experiència d’aquella gent per trobar-hi els trets característics de la distinció entre ovelles i persones. Al nostre país, a Catalunya, aquesta distinció és pràcticament impossible.

Vaig decidir, mentre tornàvem al B&B, fixar-m’hi. Allà estaven, al meu davant, a la meva esquerra, a la meva dreta, escampades pels prats infinits i verds, quasi immòbils, fins i tot sota la pluja. Quina meravella, pensava, igual que nosaltres! Les mateixes pautes de comportament, clavades!

I l’exhibició del gos d’atura... Oh! L’exhibició i l’explicació de la naturalesa i característiques dels gossos d’atura em situar clarament els nostres polítics al cap.

Com són possibles tantes similituds? vaig dir, de manera inconexa, mentre apurava una pinta en un pub a la carretera i l’amo em mirava estranyadament. La seva naturalesa es manifesta “perquè saben conduir el ramat”. Magnífic. I “ho porten dins o se’ls ha d’ensenyar?”, havia preguntat al pagès. “Ho porten dins, però també se’ls ha d’ensenyar”. Realment extraordinari.

Però, sense que ell ho sabés, i mentre es pensava que emfatitzava de manera definitiva l’explicació que em tenia absolutament capficat, admirat, diu allò de “els més bons són capaços de tenir iniciativa, impedint que qualsevol ovella se separi de la resta”. Extraordinari. Realment extraordinari.

Li vaig preguntar si per aquella escola de gossos d’atura s’hi havien passat polítics catalans. Però tampoc no ho va acabar d’entendre. o va mantenir un prudent silenci i discreció molt professional. Jo ho vaig tornar a atribuir al meu anglès insuficient.

dimecres, de setembre 10, 2008

Diada (convulsions a bateria)


Aquesta nit, vespra de l'Onze. Demà la Diada.

Avui encara em veig amb cor de treure el cap pel Fossar. Primer un bon sopar amb els companys, i després les clàssiques ofrenes (penya barcelonista Creu de Sant Jordi i Catalunya 1640). Una estona pel Fossar, escoltar el disc ratllat d'uns parlaments cada cop més alienígenes. Alguns altres amics, coneguts i saludats. I acabar amb algun gintonic al Borneo, que ja va essent l'últim bar que val la pena pel Born. I cap a casa.

Demà em quedaré a casa, suposo. Els dos últims anys he estat fora per feina. I no m'ha sapigut greu. Enguany seré aquí, però no tinc les més mínimes ganes de participar d'una parafernàlia que té un cert punt depriment, de ritual cada cop més presoner de les nostres pròpies misèries. Cada cop més buits, la parafernàlia ho omple tot, ho acaba essent tot.

Els nostres moviments són espasmòdics. Gairebé diria que són una mena de convulsions. No donem per a més. El motor ja fa molts mesos que s'ha ofegat. Tirem de bateria. Aquesta és, em temo, la nostra realitat.

Més enllà del disbarat governamental i nacional del tripartit, a hores d'ara és impossible mirar enlloc i veure-hi una mica d'il·lusió. Com a molt un resistencialisme coratjós i admirable, en algunes persones i entitats. Cap xispa de res. I si no, al temps, a veure el què demà, ja m'ho explicareu els qui hi aneu.

Matar la il·lusió. Ara en diuen perplexitat. Un cop més, les paraules. Però faríem bé de mirar-nos, perdoneu la cursileria, el cor, la nostra ànima. Està bruta. La nostra ànima com a poble està malalta. De vegades penso que fins i tot ja no en tenim, d'ànima. Però vaja, llavors sempre passa una coseta o una altra que et permet somniar una estoneta més i fer més lleugera l'agonia.

Quin gran negoci que hem fet amb ERC i els seus dirigents. I encara més, amb la seva fastuosa cort d'aduladors, que ofereixen, dia sí, dia també, un espectacle patètic, dantesc, de submissió, d'inutilitat, de servilisme. L'espectacle d'en Ridao sortint cada dia al "quite" en defensa d'en Montilla és nauseabund. Quina pena. I en Carod o en Benach? Però heu vist alguna cosa més patètica. Aquests dies se'ls hi ha posat cara així com d'anar estrets, aquesta cara de quan parles i l'estómec et fot una mala passada i emet uns estranys sons, inaturables, que ofeguen les teves paraules, el teu discurs.

Sort n'hi tenen d'aquests pallassos d'Unió, especialment d'aquest clown patètic anomenat Pelegrí, una mostra realment llefiscosa del pitjor de la nostra política.

No penso enganyar-me. Aquesta és la realitat. Si la volem transformar, si la volem canviar... no sé ni per on començar. Però tampoc ho penso deixar córrer. Sempre ha passat igual, la gentussa, a la reraguarda, es fotien els banquets, feien les soflames, abrandades. Manipulaven. I, sobretot, sobrevivien.

Per això, malgrat tot, cal anar aquesta nit al Fossar i retre homenatge als nostres morts. Als patriotes del 1714, com als patriotes que generació rere generació hi han deixat la vida, o la llibertat. Anònimament. Anònimament, ho hauríem de fer. I en silenci.

PS: pengeu l'estelada al vostre bloc!

dilluns, de setembre 08, 2008

VERGONYA: Salvem les restes dels soldats de la batalla de l'Ebre. LES CLAUS DEL CONFLICTE

Amb aquest article enllaço amb un dels últims posts abans de les vacances, VERGONYA, salvem les restes dels soldats de la batalla de l’Ebre. A la causa a Facebook, amb més de 300 adherits, hi ha tota la informació d’articles i TV que ha anat sortint des que vaig fer pública la denúncia: Oriol Junqueras a l’Avui, Joan Marí al Diari de Balears, El Periódico de Catalunya, el Singular Digital i un dels seus articulsites, Xavier Fändrich i els informatius de Telecinco.

És a dir, que malgrat ser agost, la informació s’ha anat escampant, la denúncia, gràcies a tots, ha arribat a molta gent. Però malgrat això, i malgrat les visites de personal del Memorial Democràtic, no sembla que estigui garantida cap de les coses que es reivindiquen i que podeu consultar en el document de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta.

Aquest estiu he estat resseguint altres indrets de la Batalla que es poden veure afectats per la depredació eòlica i, sobretot, ens hem anat conscienciant de les conseqüències irreversibles de la més que probable ocupació i destrucció d’espais emblemàtics, que a qualsevol altre país del món serien preservats, cuidats, senyalitzats i, en la mesura que els pressupostos públics ho permetin, rehabilitats, restaurats, reconstruïts… feu servir el verb amb re- que considereu més convenient. I, evidentment, una actuació urgentíssima per la recuperació d’aquestes restes.

Encara ara, 70 anys després, no és fàcil parlar-ne amb la gent del poble. Però un fil feble de consciències ens ha permès estirar testimonis, visitar llocs… i copsar la magnitud moral del problema al que fem front.

Avui us adjunto unes fotos noves. Fetes en un altre turó dels que probablement siguin víctimes de la depredació eòlica. Anònimament uns veïns ens en van alertar. Fa uns mesos un pagès, refent els marges de la seva finca, eixamplant-la, havia trobat colgats un bon grapat d’ossos. Són les fotos que adjunto al post. Gratant amb compte sobre la superfície que havia quedat al descobert al refer el marge, desenes d’ossos n’emergien. Només hem gratat una mica. Aquest és el testimoni. Si us hi fixeu podeu veure clarament com estan enclavats en la terra. L’acumulació, aplegar-los en un munt al marge, és el mínim respecte pels que van quedar al descobert en llaurar.

Segurament us haureu preguntat, si tot això que explico és així… on és la gent, on són els ajuntaments, on són els consells comarcals, on és el COMEBE, on és la Generalitat? No hi ha ningú que hi pugui fer alguna cosa?

Bé, doncs la veritat és que a tota la Terra Alta, només un reduït grup de persones a cada poble han aixecat la veu contra la massificació eòlica. Aquesta resposta, a més, només ha adquirit un gruix rellevant a Horta de Sant Joan, on s’ha guanyat un referèndum i per revocar les llicències d’obra i implantació dels molins. A la resta, res, silenci ciutadà i silenci de les administracions. Per què?

A la Terra Alta la gent no té cap esperança en el seu futur o en té molt poca (no s’hi val generalitzar, però em temo que aquest és el sentiment majoritari). Sense aquesta esperança, sense cap esperança, prefereixen vendre-se’l. Probablement hi hauria bofetades per ser un dels propietaris on s’ha d’instal·lar un d’aquests megageneradors. Perduda l’esperança, tot està en venda: la terra, el futur, la il·lusió…

Més enllà de tota la dimensió històrica i moral dels espais de la batalla de l’Ebre, econòmicament som només uns pocs els que defensem que no es vengui el futur de les nostres terres. I aquest futur passa, inevitablement, per treure profit de l’atàvic aïllament d’aquestes terres, per convertir-lo en una oportunitat, promoure un turisme natural, cultural i històric que a la seva vegada promocioni la comarca i els seus productes. Que “el ganxo” de tot aquest esforç museïstic reverteixi en la creació d’estructures productives, allotjaments rurals, empreses de serveis, restaurants, etc i en una promoció dels nostres productes, que continuen essent la base de la nostra economia: vins, olis, fruits secs, fruites…

A Horta de Sant Joan, que fa temps s’han reorientat en aquest sentit, ho han entès, i han combatut amb eficàcia la massificació eòlica, perquè justament és un atemptat contra el seu futur.

Però… si això fós així… perquè la gent no ho veu? Doncs perquè el present pesa massa.

Fa molts anys que totes les cooperatives agrícoles de la zona tenen molts problemes, que el fruit de la terra perd valor i els ingressos de les famílies pageses minven constantment. D’uns anys ençà la dedicació a la terra ha esdevingut pràcticament inviable. La gent jove que havia apostat per treballar la terra, per continuar mimant aquesta terra, es veu abocada a marxar periòdicament del poble a fer de jornalers, de temporers, i complementar els seus ingressos. La gent més gran ja quasi que només espera de les seves collites que els permetin pagar-se la seva seguretat social agrària els pocs anys que li queden fins la jubilació.

Aquesta precarietat econòmica de l’agricultura terraltenca i els seus pagesos cal tenir-la en compte per entendre l’altra dimensió d’aquest problema. Molta gent suspira perquè al seu tros de terra s’hi instal·li un molí. I sabeu perquè? Perquè la instal·lació d’aquest molí els “garanteix”, d’acord als tractes que els ha ofert l’empresa, uns ingressos anuals de… 3.000 euros…

El segon element clau en la depredació eòlica (i més endavant entendreu perquè parlo de depredació) són els ingressos que han promès i fins i tot avançat als ajuntaments. És una part molt trista de tota aquesta història, i fins i tot fosca. Però el cert és que aquestes empreses han ficat a sobre de la taula dels alcaldes unes quantitats de milers d’euros a canvi de la seva complicitat, silenci, passivitat i… llicències d’obra… que els han enlluernat. En un context econòmic tan deprimit com el de la Terra Alta, hi han vist l’oportunitat de fer realitzacions immediates de serveis per als seus habitants. P.ex. la construcció de guarderies. Però també per a moltes altres coses absolutament prescindibles, fungibles i que situen aquests ajuntaments en una dimensió econòmica falsa pel que fa a les seves possibilitats. Algun dia ja m’hi estendré en aquesta espècie de “saulmenenisme” que pot acabar en un corralito local en aquestes institucions. I del que, per cert, l’Ajuntament d’Ascó n’és el rei, i apalancat en aquesta demencial cultura del subsidi de la merda, ja ha demanat que s’hi instal·li el cementiri nuclear estatal.

Però… per què parlo de depredació eòlica? Començaré pel més fort i recent:

COPCISA, l’empresa que des del principi ha estat al darrere d’aquest monstruós projecte de massificació eòlica acaba de vendre’s tots els seus drets sobre aquests parcs a una gran empresa elèctrica estatal generant unes plusvàlues, un benefici pràcticament net de… 25 milions d’euros. Només pels drets!!!!! Només per les gestions fetes davant ajuntaments i particulars!!! No hi ha més que dos molins dempeus i el projecte ja els ha generat al voltant de 25 milions d’euros de beneficis amb aquesta venda.

És a dir, no s’ha generat, com aquell que diu, ni un miserable kilowat de llum… i aquesta empresa ja ha obtingut, entenc que per haver fet la feina bruta davant institucions i particulars, aquesta milionada d’euros de benefici, segons recollia el diari econòmic Cinco Días aquest agost, en una notícia localitzada a Bilbao.

ELS PARTICULARS: per què parlar de depredació i egoïsme? Molt fàcil. Imagineu un poble d’uns 1.300 habitants. Imagineu que en aquest poble hi van 20 molins. Els 20 propietaris de les finques on vagin els 20 molins rebran aquests 3.000 euros anuals. Per tant, és un benefici tipus loteria per a aquests propietaris. Podríem dir, “doncs de conya per a ells”. Ah, però no és tan fàcil!… de cada molí cal que surti una línia elèctrica. El projecte total contempla, a més, la instal·lació, crec no equivocar-me, de 3 MAT (sí, aquesta línia de Molt Alta Tensió que al Pirineu va provocar aquell acord entre el govern espanyol i francès per fer-la soterrada). Doncs a nosaltres ens n’encolomen tres. I evidentment, aèries.

Si una línia és aèria… òbviament necessita torres de molt alta tensió. I on van? Doncs al mig de les finques de la resta de pagesos dels pobles. I, òbviament, CAP d’aquests pagesos rebrà ni cinc de tota aquesta moguda. Al contrari. Li destrossaran la finca. Les explotacions són familiars, i aquestes empreses i la seva depredació el que no volen és complicar-se per terrenys costeruts… si pot ser. I és clar que pot ser!

Per a això tenim totes les administracions “gestionades”. Només cal que declarin aquestes obres com d’interès públic… I A EXPROPIAR!!! Sí. Els propietaris dels terrenys per on passen les línies d’evaquació de l’energia produída pels molins són directament expropiats. I no se’ls expropia i paga tota la finca, sino només la petita part on va la torre. I els importa una merda que això trenqui les finques, les esquarteri i les faci econòmicament inviables, fins al punt que poden ser abondanades. Sense pietat s’ha expropiat a centenars de pagesos, se’ls ha sacrificat absurdament les seves explotacions i no s’ha atès, en cap cas, les peticions perquè, p.ex. la torre no anés al mig de la finca, sino en un dels seus racons.

Seria interessant de saber què s’entén per utilitat pública en aquest ocàs de l’obligatòria defensa dels interessos generals de les administracions. La utilitat pública és aquesta mena de negoci de COPCISA amb la venda dels seus drets (permisos administratius aconseguits i convenis amb els particulars) per entre 25 i 30 milions d’euros?

És això?

Però és que a més a més de la desproporció i indefensió davant aquestes empreses i la complicitat administrativa, no respecten res, absolutament res.

D’entrada, els pagesos no van tenir cap mena d’assessorament perquè poguessin defensar de la millor manera possible els seus drets, tant per a la instal·lació de molins com davant les expropiacions. Les empreses han entrat il·legalment en finques, hi han fet cates, etc. i per aquest motiu han estat denunciades davant el jutjat de Gandesa. Però això no atura la seva implacable depredació del territori i l’abús sobre la gent.

Els diners en concepte de permisos d’obres que han signat els ajuntaments són, segons les nostres investigacions, inferiors al % que els mateixos ajuntaments tenen establert per a qualsevol particular. Enlluernats pel total de la xifra, han acabat perdent uns ingressos als que, d’acord a la llei, tenien dret. Fins i tot s’han atorgat i cobrat llicències d’obra condicionades a l’aprovació de plans urbanístics especials…

Els processos d’informació i assessorament han estat escassos i tendenciosos. Els convenis d’expropiació s’han arribat a signar al saló consistorial. Els pagesos que estaven dubtosos han rebut trucades i pressions, i se’ls ha mentit. Se’ls ha enganyat i no se’ls ha permès que defensessin adequadament els seus interessos. S’han aprofitat d’ells i de la precarietat econòmica de l’economia local. Cap administració ha vetllat per ells.

I, col·lectivament, tampoc no hi ha hagut cap defensa organitzada d’aquests interessos. Només ara algunes entitats, i davant el munt d’irregularitats i abusos de tot el procés, s’han atrevit finalment a iniciar la via judicial per aturar aquesta infàmia.

Aquest agost un dels advocats que s’han posat, de manera valenta, al capdavant d’aquestes reclamacions, em comentava amargament la seva desolació perquè havent-se pogut fer les coses bé, d’una manera raonable, transparent, buscant que la instal·lació dels parcs eòlics fós raonable i en indrets adequats, i que ajuntaments i ciutadans haguessin rebut el que en justícia els hi pertocava… les coses hagin anat així i hagin acabat amb aquests abusos. Però algú, sense haver fet encara cap molí (bé, em sembla que se n’han fet dos dels més de 200 previstos), ja s’ha embutxacat entre 25 i 30 milions d’euros.

Ah! Quasi me n’oblidava! L’advocat de la part demandada és un conegut penalista de Barcelona especialitzat en la defensa de casos de corrupció.

Ah! I una altra cosa, que estic fatal de memòria… no busqueu cap partit polític a l’hora de defensar aquests interessos i memòria violada. Omertà…

Ara parlen de “Memòria Democràtica”. Poca memòria, poc present i poc respecte. Ni per les terres, ni per les gents, ni per la seva dignitat… ni tan sols per la dels milers i milers de morts les restes dels quals, 70 anys després, sembla que encara ens criden VERGONYA!

diumenge, de setembre 07, 2008

Ja torno a ser aquí!!! (i amb moltes ganes...)


Benretrobats, amics que llegiu aquest bloc! Han estat unes llarguíssimes vacances, ho reconec. Una mica més llargues del que és habitual, perquè he estat les dues últimes setmanes participant, en una altra nació sense estat de l’Europa Occidental, en un curs de formació de dues setmanes que m’ha permès conèixer una altra realitat. Una experiència enriquidora professionalment i una realitat molt interessant el descobriment de la qual m’ha induït a certes reflexions de les que us en faré partíceps.

Fins aleshores, l’estiu va transcórrer plàcidament pel poble. Fent les coses que es fan al poble. Gaudint de la Festa Major. D’un temps benigne. De llargues xerrades amb els amics i la gent del poble. I unes quantes excursions.

En aquestes llargues setmanes d’absència blocaire (jo també us he trobat a faltar, he he he) al nostre país han passat coses. Però jo no he aconseguit superar la certa apatia que em provoca el tot plegat. Els espanyols en diuen “astío” (i ara no recordo si va amb h). No és, evidentment, una distància patriòtica. En cap cas, o fins i tot ben al contrari. És que em reafirmo en que el tripartit és un fàstic total que mereix la més total de les condemnes i els combats, i el mal que fa al país és descomunal i el pagarem, em temo, i si no ho evitem, llàrgament. Ja tindrem temps de reenganxar els arguments.

Les dues últimes setmanes, en que pràcticament he estat incomunicat, absent de contactes, de lectura de premsa o de poder consultar internet, m’han permès reflexionar sobre un dels temes que més m’agraden: la tensió, en els nostres temps, entre la solidesa, la profunditat, el món del “ser”, i la frivolitat, la irrellevància, el tacticisme que omple la nostra política.

I tanmateix les coses s’han mogut, a molts nivells. Hi ha, pel que veig, i no fa si no poques hores que he arribat amb avió, novetats, gent que es mou i coses que es mouen. També en parlarem.

Aquest estiu, aquestes llargues setmanes al poble, hem continuat les recerques al voltant dels espais de la batalla de l’Ebre, la massificació eòlica i les seves imperdonables conseqüències sobre aquests espais i, el que és pitjor, sobre les restes humanes que encara hi romanen, i que converteixen tot aquest afer en una autèntica vergonya nacional. En parlaré i adjuntaré noves fotos i testimonis en el proper post.

També hi haurà novetats importants en aquest bloc. Ja les tenia pensades abans de l’estiu, i n'havia parlat amb els companys de Blocs amb estrella. Al llarg del setembre n'aniré parlant i les posaré en marxa. Us avanço, però, que aquest bloc deixarà d’existir tal i com ara el coneixeu, i en sortiran dos de nous. Un que seguirà amb la línia d’anàlisi política i social que ja era habitual en els últims temps. Aquest bloc ja el tinc creat i, per dir-ho d’alguna manera, serà clarament el successor d’aquest bloc, de la seva línia més genuïna. Evidentment us n’informaré amb pèls i senyals, i, de fet, hi trobareu poques diferències en el fons de les coses.

Ho faig perquè d’alguna manera aquest bloc el vaig posar en marxa com una experiència creativa en l’entorn de les noves tecnologies de la informació que m’ajudés a pair tot el drama que encercle el nostre país des dels tripartits, i, en conseqüència, com una eina d’activisme. I vaig “crear” un personatge. Inicialment aquest personatge em permetia gaudir del joc de les provocacions, de les improvisacions, de la denúncia, de la dialèctica…. Però amb el temps aquest “personatge” i la implicació del bloc en diverses causes, sobretot el suport incondicional a Reagrupament, va acabar essent excessivament protagonista i, el que encara és pitjor, en ocasions el “personatge” creat -per dir-ho d'alguna manera- literàriament ha acabat menjant-se públicament el meu “jo”. I per a algú que porta des dels 18 anys militant per la independència això tenia un cert punt d'irritant. És evident que les idees expressades pel personatge són meves, però no era jo. I, sobretot, la nova dimensió militant, específicament militant, del bloc, no em permetia gaudir del joc de les provocacions, que era la principal motivació que tenia quan el vaig posar en marxa.

Per tant, un dels nous blocs, l’hereu d’aquest bloc d’Elies115, continuarà aquesta vessant militant i compromesa d’anàlisi polític i de participació. En el nou bloc hi trobareu tots els escrits de caire polític (política en un sentit amplíssim) que ja eren habituals en aquest bloc. Continuarem amb la denúncia, amb l’anàlisi, amb el posicionament inequívoc, etc etc. Però vaja, això no passarà immediatament.

Tanmateix, i per cobrir la vessant més provocativa, en crearé un altre que no donaré a conèixer. Si el descobriu, fantàstic, però serà el bloc d’un altre personatge, un bloc plenament “gamberro” i provocador, més adreçat a la ridiculització social, d’hàbits i comportaments quotidians. Un bloc dur, però poc “polític”, en el sentit més habitual de la paraula.

Em temo que tot això dels blocs, del facebook, de les xarxes, etc. està en una certa crisi de creixement. No tinc cap intenció de polemitzar ni d’aportar cap idea creativa. Simplement aquestes coses passen. En els últims temps he pogut comprovar com l’espai que ocupem té usos absolutament fantàstics, creatius, militants, mobilitzadors… i alhora també uns usos irrellevants, repetitius i fins i tot excessius.

Us posaré dos exemples, de tot això. Arran de l’article VERGONYA, salvem les restes dels soldats de la batalla de l’Ebre, vam crear (gràcies, Manel!) una causa al Facebook que ha tingut una molt bona acollida i em sembla molt interessant. És una bona plataforma, quasi diria que excel·lent, i que ha permès arribar a molta gent, i que molta gent hi entrés en contacte. Tot això ha estat possible perquè la xarxa de missatges entre els amics i amigues que llegeixen aquest bloc va funcionar, i les invitacions van obrir portes i establir nous nòduls comunicatius i d’informació.

Però, a l’altra banda, també m’he trobat amb desenes i desenes d’invitacions per a afegir-me a grups de Facebook, d’amics, de causes… Les agraeixo totes elles, totes. Les que provenen de molts bons amics i les que provenen de persones que desconec absolutament. I no me n’he afegit a cap, bé, gairebé a cap. Perquè no veia com allò podia aportar-me res o aportar res als que la posen en marxa. Crec que hi hem de reflexionar, sobre la certa saturació que podem causar.

Bé, perdoneu que m’allargui un altre cop. Això serà una de les coses que al nou bloc controlaré més.

En definitiva, ja sóc per aquí novament. Content de ser-hi. Content de que hi sigueu. Content de que hi hagi coses que es moguin. Content de que hi hagi gent amb tanta força per moure les coses. Content de poder-vos anunciar aquestes novetats blocaires. Content de tenir moltes informacions i reflexions per escriure i traslladar-vos. Content, sobretot, de que tots mantinguem el nostre compromís militant amb el país. I content, finalment, de poder continuar repartint canya! Endavant!!!

Visca la terra, mori el mal govern!!!