dimecres, d’octubre 22, 2008

Marín i Huguet, paradigmes de l'actual (i patètica) Esquerra


Enric Marín, un dels personatges més grotescos que conformen això de l’entorn de l’actual direcció d’Esquerra ha tingut, com a mínim, el coratge d’escriure en forma d’article el que està fent l’actual direcció d’Esquerra.

I què és el que fa l’actual direcció d’Esquerra? No, no, en cap cas està analitzant o preocupada per la seva actuació. Què va!!! L’actual direcció d’Esquerra s’està dedicant a escampar per tot arreu que la culpa de la situació actual la tenen els crítics. Sí senyor. L’actual discurs és que l’estratègia d’Esquerra és evidentment bona, boníssima, i que si hi ha hagut algun problema electoral, això és culpa dels crítics. Perquè és clar, els votants el que no perdonen són els problemes interns a un partit. I Joan Carretero i la resta de la gent de Reagrupament són els responsables directes de la davallada de vots d’Esquerra.

Això ho ha escrit l’inefable Marín (un dels ideòlegs de l’eix social) a un article a El Punt. Un article que acaba, òbviament, d’acord a la més pura tradició de mamporreros dels sociates d’aquesta banda, lloant en Pepe Montilla com a líder del catalanisme.

Si un dels personatges que ha aconseguit finalitzar la carrera universitària en l’actual direcció d’Esquerra pensa i escriu desvergonyidament això… què no han de pensar i votar els militants de base?

Perquè és clar, suposo que a cap d’aquests militants, ni al mateix Enric Marín se li ha passat pel cap que la davallada de vots tingui res a veure amb el que fa Esquerra. I ara!

Però potser els hi aniria bé repassar algunes cosetes. Mireu, avui li tocarà el rebre a aquest personatge anomenat Huguet, que pel que sembla dirigeix una macroconselleria. Aquest polític que es defenia com a “dur”, dels que podien “marcar perfil” és un dels exemples paradigmàtics del que és en aquests moments Esquerra: una puta sucursal dels sociates. I res més.

Aquests dies hem pogut llegir a l’Avui que des de la seva conselleria s’ha impulsat la creació d’un institut per a la recerca en temes turístics: l’Institut de Recerca en Turisme de Catalunya (IRTUCA), en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona. Sabeu, segons l’Avui, quina és la persona que el senyor Huguet ha designat i la comissionada Palmada ha propagat als quatre vents per dirigir aquest institut: un tal José Antonio Donaire, per a més senyes –o úniques- diputat socialista.

Està bé, això. El sr. Huguet, en els àmbits que li són propis ja designa directament sociates de carnet, diputats sociates. Estupendo, Huguet, estupendo!!!

Però és clar, llavors, endut per la curiositat, hom comença a estirar el fil dels darrers nomenaments del senyor Huguet i la senyora Palmada, i… vet aquí que no fa res han nomenat president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (Universitats és de la conselleria d’Esquerra, “brillantment” dirigida per l’Huguet i la Palmada) un senyor conegut com a Ximo Prats, oficialment Joaquim Prats. I vet aquí que aquest senyor va ser Director general d’universitats en el primer tripartit quan es va fotre fora Esquerra del govern. Ben curiós, un sociata de socarrel, que no li fa por exhibir en el seu currículum vitae que ha estat director de la revista “Pensament i política. Revista de reflexió política i social”, editada (oh!) pel Partit dels Socialistes de Catalunya. O sigui, un “pota negra” sociata, un autèntic comissari sociata.

Anem bé, Huget i Palmada, anem bé.

Però les meves pesquisses encara han proporcionat més fruits. Sí senyor. Sabeu qui és el Director General de Recerca de la comissionada Palmada? Doncs sí, efectivament, un amiguete.

El director general de Recerca és un tal Ramon Moreno, a qui no se li coneix cap veleitat nacionalista (catalana), més aviat, pel que m’informen des de Girona, és (oh sorpresa!) de l’òrbita sociata. Però… i quins mèrits té més? Doncs ser amiguete de la Palmada. Segons sembla, tots dos van ser vicerectors a la Universitat de Girona, i el tal Moreno es va presentar a Rector, amb la Palmada al seu equip. I, segons sembla, i contra tot pronòstic, van perdre. I per què em diuen des de Girona que van perdre? Doncs perquè a la llista d’en Moreno hi anava la Palmada, personatge que, de prou conegut a la UdG va ser evitat electoralment, sàviament evitat. De manera que es van estalviar el “saldo” i de retruc la bofetada la rebre el tal Moreno que era qui aspirava a ser Rector. Però bé, per a això està el govern, i per a això està Esquerra al govern, per a col·locar als amiguetes. I vet aquí que la Palmada, en funcions de comissionada, el posa de Director General de Recerca.

Ah! Però no s’acaben aquí les sorpreses…. no!!! Resulta que un dels altres negociats de la conselleria de l’Huguet i la Palmada és la Direcció General d’Universitats. Alerta! Que diria el gran Monegal. Sí, alerta, perquè… potser us penseu que és d’Esquerra el director general d’universitats??? No companys no. El director general d’universitats és un catedràtic de la UPC que, segons els òrgans sociates, té la virtut de no estar significat políticament. És a dir, allò que abans es coneixia com un “apolític”.

Caramb! Quina mala ratxa, no? Quina mà més estranya per als nomenaments que tenen el senyor Huguet i la senyora Palmada….

Però ai làs! Resulta que els mateixos sociates ens donen les pistes de la manera de fer. Segons el seu òrgan de propaganda, el relleu es produeix perquè l’antic director general, que sí era d’Esquerra, no s’entenia amb l’Huguet. Tenien "discrepancias profundas con la política del consejero". És a dir, que l’Huguet no l’entenia. Potser perquè era d’Esquerra, el cessat, vull dir. O potser perquè n'Huguet no té ni puta idea d'universitats.

Vet aquí, finalment, que em diuen que tot això no ha estat un mal moment. Que més aviat és que davant el naufragi absolut en matèria de política universitària, des de presidència li van dir al senyor Huguet, et quedes amb el departament però nosaltres et fem els nomenaments i fem les polítiques. Cosa a la que el sr. Huguet, un d’aquests de “perfil”, s’hi hauria avingut com un corderet.

Ah! Amics… potser de tot això també en tenen la culpa els crítics, no Marín?

16 comentaris:

Dessmond ha dit...

N'hi ha per fer-se l'hara-kiri. Em costa de desxifrar aquesta obsessió pel messellisme. Simplement, no ho entenc. Com es pot ser tant beneit?.

joliu ha dit...

Déu n'hi do. L'única explicació és la que apuntes al final.
Quina pàgina més negre en els llibres d'història.

Anònim ha dit...

Amb les primeres deu línies del Marin ja n'he tingut prou. L'article és tan semblant a qualsevol d'aquells informes, llargs com una homilia i eixuts com un carquinyoli, sobre la gestió i la redistribució de l'organigrama del partit que llegien amb veu monòtona, durant hores, els fidelíssims delegats del partit comunista en les interminables sessions del comitè central del soviet suprem. Tot això és el que sap fer el tal Marin, llicenciat en periodisme i exprofessor de la UAB? Quina vergonya! Quina vergonya. És per fer-se el hara-kiri en la doble direcció.

Anònim ha dit...

Segons diuen, en Huguet fa temps que està més pendent de poder-se jubilar amb el sou de conseller i esta preparant el terreny per entrar al PSC-PSOE i Esquerra queda fora.
El problema és que els siciates ja l'hi han pres el número i quan sigui el moment, l'hi fotràn una patacada al cul. Roma no paga als traidors.
Manel

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

El que dius és tant inversemblant que, tractant-se d'ERC, per força ha de ser cert.

A hores d'ara, encara hi ha algú que es pugui extranyar de res que faci ERC?...del seu freakisme?...

Es comenta que a les properes eleccions, la cosa pot quedar en 8 diputats. 8 diputats!!!. Que ERC tregui 8 diputats és una autèntica barbaritat. Com pot haver-hi electors tant freakis capassos de votar a un partit com aquest?. Aquests son els que ens havian de dur cap a la independencia!!. Mare de Dèu Senyor!!.

Anònim ha dit...

A partir d'ara cada matí en llevar-me em repetiré aquesta consigna:

"Mentrestant, la credibilitat catalanista del president Montilla es va fent més consistent dia rere dia".

Diuen que això em farà més feliç, en part amb l'engreix del compte corrent.

Elies, siusplau! ens fas riure amb els teus posts, però la situació és per plorar. El gener els grups de recerca de Catalunya es queden sense finançament, la convocatòria de renovació s'hauria d'haver publicat fa mesos i no ho han fet. Responsabilitat d'aquesta mena de Lenin amb clatell de peus de porc que fa cinc anys menys uns mesos de còmedia ("l'expulsió del Govern")que cobra per fer l'inútil.

Repeteixo: els grups potents universitaris de Catalunya, els que fan recerca, no tindran finançament a partir del gener, ni un euro per pagar res de res:

http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=recerca&id_beca=7961

Mentrestant, la conselleria Huguet ha anat finançant tot el que us pogueu imaginar en matèria de (pseudo)recerca universitària:

immigració, desigualtats de gènere, memòria històrica. No hi ha cap balanç de res que no sigui tirar l'ham a la Xina per veure si piquen uns peixos (sic.)

http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=recerca

La Catalunya del tripartit reflecteix aquella anècdota del botiguer català, el senyor Esteve, que s'està morint i tothom l'està vetllant, parents i dependents, i en un moment de lucidesa pregunta "qui queda a la botiga?". Entre totes les tonteries que ens estan fent, ja no hi queda ningú a la botiga treballant. Aviat s'adonaran que estan destruint tot el teixit productiu i que ja no els queden diners dels impostos per pagar-se totes les malifetes. Si no hi ha emprenedors no hi riquesa, i si no hi ha riquesa no hi ha impostos per pagar a aquesta caterva de sàtrapes (la definició de l'IEC és deliciosa)

Anònim ha dit...

Avui apuntes cap amunt, molt amunt. A mi ja no em surten les paraules ni la ràbia. Jo fa temps que estic asseguda a la porta de casa meva esperant que passi l’enterrament.
Que hi farem, paciència, tot arribarà.

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

La radiografia és pavorosa.
Una gent que demostra, cada dia, el principi de Peter.
Ja no es questió d'ideologia, ni de partidisme ni, fins i tot crec, de sucursalisme, sobiranisme o qualsevol isme.

Són incompetents i barroers. Incapaços. I, com no tenen a ningú més amb mitja cara i dos ulls, a fer el joc sociata. Les conselleries d'ERC fent de pedrera formativa de quadres de 2a. linia del PSc-Psoe.

Exemple d'independentisme de cartró dolent!!!!

Aquesta gent, d'ERC, però com si fos d'UDC, o de qualsevol altra força, aquesta gent citada, començant per l'Huguet, no poden estar a cap govern. No arriben al mínim dels mínims.

I, com l'Huguet, en trobariem d'altres. Algú creu que, en un govern seriós, normal, hi cap gent com l'Huguet?

Evidentment, no.

I això es així. No per que sigui d'ERC, no, sinò per que l'Huguet , màxim, pot dirigir un centre de formacio professional petit.

I gràcies.

Cordialment,
Andreu

GOS GÀNGUIL ha dit...

Cada vegada em sorprenen menys aquestes coses....crec que el que estan preparant tota aquesta colla de traidors és la federació amb el PSC. Estúpids de merda! Han jugat amb la Nació i han tacat la nostra noble causa independentista.
CATALUNYA NO PERDONA

Elies ha dit...

Doncs només puc afegir una correcció, de la mà de l'Enric Canela -del seu bloc, s'entén- i és que en Joaquim Prats no fou Director General d'Universitats, sinó Secretari d'Universitats i Recerca (és a dir, que encara manava més).

D'altra banda al bloc de la Lídia Pelejà hi podeu trobar un molt interessant manifest dels estudiants de la UPF a favor del català. Endavant!

Anònim ha dit...

La raó de ser del tripartit, el seu principi fonamental, és el principi de Peter.

Anònim ha dit...

L'anterior anònim soc jo.

Anònim ha dit...

Amic Elies,
Tot el que dius és exacte amb l'esmena sobre Prats. Deixa'm afegir, però, que l'actual DGU és un apolític relatiu. El seu càrrec anterior -sempre hi ha un càrrec anterior- era el de vicepresident del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB). Aquest consorci està integrat per Generalitat+UPC+Diputació de Barcelona. A que no sabeu qui controla la Diputació?

Anònim ha dit...

Una lectura de la política en base a l'afiliació o no dels seus gestors d'una banda té el biax d'aquest article i si es fes des de fora tindria la lectura del sectarime, (algú no afiliat no pot ser DGU, que jo recordi des de finals de CIU fins ara, incloent etapa Solà, cap DGU era militant...).

Poder millor valorar fets. Per exemple, l'AQU, efectivament ara presidad per un PSOE, abans també per un filo-PSOE (incloent èporca Solà), però el fet és que ara hi ha un recurs davant l'estat per exercir les competències de control de Q, i darrerament s'ha negociat un acord per exercir-les, les titulacions universitàries seran evaluades des de Cat i no des de Madrid.

DGU, vicepresident d'un consorci format per la UPC, la Generalitat i la DIBA si, però proposat per la UPC (doncs DIBA només hi és com antiga titular del centre en un procés de traspas i integració a la Universitat). Cal jutjar-lo per haver dirigit un organisme en qui hi era la DIBA, o per les propostes de racionalitzar el mapa de titulacions o impulsar l'acord de que els profes d'universitat tinguin el nivell C?.

En resum, l'article "d'investigació" em sembla que parteix d'una lectura reduccionista i esbiaixada, i preferiria el debat en base si les polítiques plantejades avancen o no en la nostra construcció nacional.

Elies ha dit...

Mira Ramon, perquè vegis que desencertat és el teu comentari. Aquesta competència que dius ara es podrà exercir...

quan va arribar aquest equip del comissionat, Catalunya la tenia. Tenia les competències en reconeixement de títols de postgrau. Ens les van manllevar sense que fessin res, més enllà del covard.

Ara es recuperen per la via d'acord entre ANECA i AQU. I el que era una competència dins el bloc de legalitat passa a ser un acord entre agències.

Quin bon negoci, uf!

Anònim ha dit...

Ho sento elies però no és així.

Efectivament els primers postgraus oficials, regulats per un decret anterior a la reforma de la LOU (LOMLOU) varen ser evaluats de forma no vinculant per l'AQU, i a la pràctica tots ho seran així perquè l'ANECA no hi ha pogut entrat.

Però, com suposo que coneixes, tot el sistema canvia subtancialment amb la LOMLOU que estableix el sistema d'acreditació (a canvi de desapareixer el catàleg de titulacions i una major autonomia de les universitats). La LOMLOU va ser pactada amb ERC a Madrid perquè en efecte permetia a l'AQU exercir la garantia de Q.

El conflicte apareix quan el RD de desembre de 07, que desenvolupa la LOMLOU pel que fa a la regulació dels nous ensenyaments, fa una interpretació restrictiva i només deixa en mans de l'ANECA la fase de verificació.

No diguis que aquest equip s'ho deixa pendre sense dir res, perquè al moment és planteja el conflicte de competències, que juridicament és manté. Mentre no es resol el conflicte jurídic s'ha assolit un acord amb l'ANECA (i acord a la conferencia sectorial que ho regula) perquè l'AQU avaluï a CAT els nous Graus.

Ho sento però en aquest cas no anava errat, el conec al detall, però poder me'n pots dir d'altres