dijous, d’octubre 09, 2008

Rut Carandell, contra la falsedat i la immundícia polítiques


-Hola, si us plau, podrien abaixar la música?
-Vostè el que és un torracollons, un sectari i no ens deixa expressar-nos amb llibertat
- Ja, però és que són les cinc de la matinada i no hi ha manera de dormir, i cada dia igual
- El que passa és que vostè i la seva família són uns carques, uns antisocials i no ens deixen disfrutar de la vida i d’aquesta Barcelona oberta que tots volem

La política, en el fons, és molt simple. És senzilla. Es regeix per regles clares. I només quan aquestes regles es trenquen comencen els problemes.

És l’exemple de l’escala de veïns. Ets un veí modèlic, respectes les normes de la comunitat, actues amb sentit comú. I de repent arriben uns personatges que foten la música al mil a les cinc de la matinada. El primer dia calles i t’aguantes. Després puges i els hi dius que no són hores de tenir la música a tota pastilla. I llavors va i t’insulten.

En política, a ERC és exacatament el mateix. Si hi hagués sentit comú, si seguissin les regles bàsiques de la política, si no es perpetuessin en els càrrecs, si no s’agafessin desesperadament al càrrec quan perden vots a cabassos, etc. les coses serien molt més civilitzades. Però són els que trenquen, violen, les regles del sentit comú els qui posen les coses difícils, per no dir molt complicades.

Què passa quan la gent es planteja, escolti, vostè ha perdut més vots dels que ha conservat, potser hauria de plegar… Llavors et diuen que ets un sectari, que estàs desenfocat, etc.

Quan continues dient, escolti, és que vostè està fent una cosa que és incomprensible, i ha de plegar, llavors s’exciten i et diuen de tot.

La Rut Carandell porta fent una campanya a cor obert intentant denunciar aquests veïns tocacollons que fan la vida impossible a la resta de veïns. I els hi diu, vostès han perdut la confiança de la ciutadania. Vostès estan enganyant la gent dient que pleguen mentre continuen. Vostès només estan pendents de conservar les seves poltrones.

I llavors l’ataquen a n’ella. I li diuen que és poc respectuosa. I que està crispant l’ambient.

El que és una puta vergonya és que a una persona decent i compromesa com la Rut, que s’està deixant la pell per defensar un missatge de renovació, per oferir un futur a ERC a Barcelona… ara vinguin i l’acusin de crispar l’ambient. No hi ha vergonya. Que la gent que intenta restablir l’ordre i el sentit comú s’hagi de sentir aquestes coses sí que és una vergonya.

I que hi hagi militants d’ERC tan pusilànimes que es pensin que la Rut és massa dura denunciant els energúmens, els que fan la vida impossible a la resta de l’escala, els que perden més vots dels que conserven… és per plegar, per enviar-los A TOTS a pastar fang.

Però la Rut aguantarà ferma en contra de totes aquestes falsedats i manipulacions, plantarà cara també en aquest terreny de la mentida en que han instal·lat, els de sempre, els apoltronats, la campanya. Perquè té la raó. I perquè el que denuncia és just. Perquè els qui han fracassat haurien d'haver plegat. No passa res per reconèixer un fracàs, ben al contrari. Però no, aquí els que fracassen encara ens volen fer vendre que són els reis dels mambo i s'aferren a la poltrona desesperadament. Per això la continuarà denunciant el que cal denunciar i plantant-se davant els qui cal plantar-se perquè abusen continuament de tots nosaltres.

No sé si la Rut guanyarà divendres vinent. Sé que és el que necessita ERC, també a BCN, i el país. Però, en qualsevol dels casos, la Rut és la veïna que tots voldríem a la nostra escala, que planta cara als energúmens que ens fan la vida impossible i que ningú gosa dir-los-hi res.

Rut, endavant!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Elies,

Bona metàfora, i bon exemple, el de la Rut.
Més antiga a ERC , i més fidel a ERC, que cap de la direcció actual d'ERC.
Capacitada, honesta, treballadora, amb principis, i coherent. Defensa, practica i difón els principis i els valors de la gloriosa ERC del president Macià.

Primer Catalunya, després Catalunya, després tots els catalans i catalanes.

La Rut ja ha guanyat donant, com sempre, la cara, la serenor, la capacitat i les sol.lucions i decisions a prendre per a encara una situació molt trista, internament, i externament, d'ERC.

Sempre, a la llarga, guanyen les persones bones i les bones persones, com la Rut. Un luxe per a ERC.

I, com sempre, tornarà a guanyar, encara que no guanyi cap càrrec.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Molt encertat. I ben cert que existeix resposta automatitzada de caràcter esquizofrènic i desquiciat a tot argument. I els arguments fonamentats son critica si s'han fet les coses malament, i els insults i atacs, impotència del que no te arguments per que no te raó. Aquesta pràctica però, és avui ja tant estesa a can Esquela que sembla que formi ja part del seu perfil psicològic.

Elies ha dit...

Bé, Andreu, bé.

Je je je, Tresinores, què bo això de Can Esquela... (per cert, que em pensava et tenia linkat, i veig que no, ara ho faré)

Anònim ha dit...

Amic Elies,

Senzillament, gràcies.
Ja saps que conec la Rut des de fa anys. La metàfora del veí responsable i educat que reclama correcció i justícia no podria ser més encertada.

També estenc l'agraïment a l'Andreu, que ha fet un comentari magnífic.

"Tenim la raó contra bords i lladres,
el meu poble i jo"

Salvador Espriu

reflexions en català ha dit...

Endavant, Rut!!!

joliu ha dit...

Amics, en aquest precís instant em arribat al capdamunt de la pujada.
Comenceu a somriure i a disfrutar el camí de baixada.