dimarts, de desembre 04, 2007

L'ovella negra...


Vinc de fer unes birres a un pub irlandès d’aquests –pocs- tan autèntics que tenen penjades bufandes de les seleccions catalanes i el mocador de la Plataforma pel Dret de Decidir de la mani de dissabte… ja m’explicareu quin dels “nostres” bars fa això…

En fi, el que importa és que compartia les birres amb un amic d’aquests tan de bona fe que encara es pensa que ERC està al govern per fer alguna cosa pel país. D’aquests que encara creu que quan la xusma de la direcció d’ERC parla de fer múscul, es pensa que parlen del país, i no de les seves butxaques o del partit.

I estava sorprès del silenci d’ERC davant el que està passant amb TV3, la immundícia de la informació de dissabte i els atacs brutals dels sociates, ja sigui del comissari José Zaragoza, ja sigui del subcomissari Joan Ferran. És clar, no és que TV3 no compleixi cap de les funcions per a la que va ser posada en marxa, és que a sobre el tripartit intenta que es converteixi –encara més!- en un agent actiu de l’espanyolització promoguda per aquest govern.

I se sorprenia, mireu si és de bona fe, del silenci d’ERC.

“No coneixes l’acudit de l’ovella negra?” li he preguntat.

Diu que el cap d’una tribu africana perduda al mig de la selva té un fill… i li surt blanc. Embogit, se’n va a buscar un explorador blanc, l’únic home blanc en centenars de quilòmetres. Quan hi arriba el vol matar. L’explorador aconsegueix escapolir-se de l’escomesa i li diu “que el teu fill sigui blanc no té res a veure amb mi, és una qüestió de la genètica!”. I llavors el treu a fora de la cabana i assenyalant un ramat d’ovelles, li diu, “veus, com en aquest ramat d’ovelles blanques n’hi ha una de negra?” El cap de la tribu s’aparta un moment de l’explorador i li diu: “D’acord, jo no diré res del meu fill blanc i tu no dius res de l’ovella negra”

El dia que surtin a la llum com s’han distribuït les ajudes en el període tripartit, de lluny el més cacic de la “democràcia” s’entendrà el sentit polític d’aquest acudit… i els silencis mutus…

6 comentaris:

joliu ha dit...

Sense esperar tant em sembla que ja ho anem entenent.
Darrerament he notat que a ERC i també a can PSCPSOE estan nerviosos per que veuen que no som cecs i les seves misèries salten a la vista. Els veig nerviosos també per l'engrandiment que darrerament està prenent la figura de l'Artur des de la conferència i sobretot l'engrandiment del personatge de Jordi Pujol recolzat per la caricatura edulcorada que li fan al Polònia (contrapartida necessària al 'simpàtic' QuecoMaragall) Sembla ser que han donat consigna de criticar durament Jordi Pujol, els 23 anys i sobretot els 8 anys de pacte amb el PP.

Anònim ha dit...

tens odi envers ERC... així estàs més calmat havent vomitat tota la teva amargor?

Dessmond ha dit...

Letal aquest acudit. Ara, va com anell al dit!.

Elies ha dit...

si, jo també els veig nerviosos, Joliu, la prova la tenim amb l'àlex anònim que ha fet un comentari després de tu... ui quina por!!

àlex, si ja saps que això és un bloc antitripartit i antidirecció d'ERC, proreagrupament i propatriotisme. I que fustigo al paper de sipais que està fent la direcció d'ERC...

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
L’acudit és genial. Les ajudes als mitjans són un exemple del que no s’ha de fer. Amb tot si crec que en temes transversals, en política internacional i alguns altres temes, ERC està intentant fer una feina silenciosa i eficaç. Alguns exemples estan en Niubó o Balcells. La por del PSC ve per aquí. I la CCRTV els espanta.
El que li caldria a ERC és treure’s de sobre aquesta obsessió, que tenen alguns, per destruir CiU. El sobiranisme és la suma.

Josep (sl) ha dit...

I Just ara què el periodico esta en venda cercant el millor postor, El PSC esta buscant un nou BOGC.