dissabte, de juliol 14, 2007

Un país de low cost

La notícia política del tripartit d'aquesta setmana és que el president Montilla i el seu sèquit faran un viatge oficial en una companyia de low cost.

Aquesta és la dimensió i idea política que té el tripartit del nostre país. Low cost. El primer problema que té Montilla quan viatja és que necessita uns sèquits brutals de gent, i això m'ho ha confirmat gent que se'ls ha trobat en viatges aparentment senzills. És clar, algú que no té idees necessita fer-se acompanyar de la camarilla d'assessors, matons i altres energúmens que l'orientin.

Des de quan un president d'un país normal presumeix de viatjar en low cost? A la vida privada que faci el que vulgui, i si prefereix low cost perquè així es pot construir macroxalets i portar els nens a l'escola privada, doncs no hi tinc res a dir. Però el problema de presumir de fer viatges oficials en low cost és que ho fa perquè la seva visió del país és la d'un país de low cost. Una administració descentralitzada, d'un lloc que fins i tot quan algú li pregunta sobre el govern, respon coses del govern de Madrid (entrevista amb la Terribes).

També és low cost un govern que presumeix de posar les banderes de l'orgull gai a les seus institucionals. Una patxanga, un casal de barri, un càmping del Baix Llobregat. Que s'ha de posar això perquè avui fem una festa de gais, doncs es posa. Que demà ve un grup de feministes, doncs posem la violeta. Que l'endemà tenim una festa ecologista, doncs la verda. Total, tampoc saben què vol dir la senyera, què més dóna, no en ve d'una, de bandera.

Així ens va. Un president que presumeix de no tenir idees. Que el seu somni polític és un país amordassat, callat, immòbil, fosilitzat, en el que ell no desentoni. Un president que exhibeix amb orgull i com a referent la seva falta de formació i el no haver fet res de rellevant a la seva vida. Aquesta és la seva ambició: la irrellevància. Un tripartit que l'únic que pretén és que no es parli de gaires coses perquè així ells no s'hagin de posicionar. Un govern que entén per governar traslladar les decisions als altres, no per liberalisme, sinó perquè no sap què fer i com que dubten en posar-se d'acord, es treuen els problemes de sobre (p.ex. tercera hora del castellà, que decideixin les escoles). Un govern i un partits on tot sigui low, light, intrascendent. Que prefereix pensar que plou fi quan se'ns pixen a sobre.

Ahir en Xavier Roig, en un molt recomanable article a l'Avui, "La forma d'un país", acabava dient:

"OBSERVO, COM DEIA, LES FOTOGRAFIES OFICIALS del govern d'Escòcia i hi veig reflectida la formalitat de l'independentisme. Un govern que fa uns dies acaba de contractar dos premis Nobel, un rector d'Oxford i a Sir George Mathewson per tal que l'assessorin en com s'ha d'encaminar l'economia productiva del país -perquè amb només demagògia no s'arriba enlloc-. Un govern que no dóna la permanent sensació de que ve de tirar l'aigua a l'arròs. Que no creu que la vocació per la sobirania nacional hagi de ser social-populista, sinó que és un projecte de tots -fins i tot dels sirs-. Un govern que sap que el poder viatja en classe business, perquè amb el prestigi del país no s'hi juga. Que sap que l'ús de les formes és un requeriment internacional implantat arreu d'un món globalitzat al qual, per cert, ni odia ni menysprea. En definitiva, en observar la fotografia del nou executiu escocès, hi veig reflectit un país seriós. Un país que guarda les formes perquè té, i vol tenir, forma de país."

Bé, després vindrà algú i a cop de demagògia, de calçot o de qualsevol altra bestiesa, voldrà convertir-nos, per birlibirloque, en Escòcia. Són com són i han fet president de la Generalitat algú com ells, low cost. Aquest és el projecte de país, aquesta és la nostra puta realitat.

7 comentaris:

Toni Piqué ha dit...

Guardar les formes de país. És el que feia en Jordi Pujol i d'ell se'n enfotien els socialistes. En això no son diferents als espanyoleros d'ara, que se'n foten perquè el seu país és un altre i la resta els semblen ridículs. Aquí no en tenim, de nobels, però van fer vebnir l'Andreu Mas-Collell de Harvard. Per exemple. Aquests ens han fet venir l'Izpisua.

Brillant l'amic Roig. Si parla d'ERC (que és el que sembla), que recordi que hi va contribuir força. Què passa? Que no se'n recorda. Ai, Déu meu, quin personal. Benvingut, Roig al país real. Quedes perdonat.

Elies ha dit...

Amic Tiki-taka, jo no m'atreveixo, com a catòlic, a arrogar-me aquesta capacitat de perdó. Però t'entenc perfectament. És més, em sento identificat en la teva denúncia. Som molts els qui sempre, i des de sempre, hem somiat i treballat per un escenari de llibertat, per una terra lliure. I que ara ens sentim profundament decebuts, i ofesos, per la gestió que de les nostres esperances n'ha fet ERC.

El que ha passat, del 2003 ençà ens ha fet replantejar i repensar moltes coses. Però una cosa està clara, l'aïllament d'Esquerra és terrible. Com bé dius, fins i tot persones com en Xavier Roig, que havien donat un suport incondicional, fins al punt, de vegades, de caure en la vergonya aliena, ara critiquen amb rotunditat la situació, els fets i les formes. Ja m'està bé.

Potser tot el que està passant ens haurà fet madurar a tots d'una punyetera vegada, i ens ajudarà a comprendre millor el nostre país i la seva política.

Anònim ha dit...

Jo no m'ho acabo de creure que Catalunya tingui un president com el Monti. Voleu dir que és veritat, que no és una broma?

Avui no hi ha hagut calçotada, però el Puigcercós ha deixat anar la frase del dia: "Aquest país té dos grans pensadors: un és Josep Huguet i l'altre Carod-Rovira."

CdeCarabassa ha dit...

M'agradaria que algú preguntés al Monti què li semblaria si el ZP fés els seus viatges oficials en Low Cost. Segurament ens diria el govern de l'Estat és una altra cosa... i aquest és el problema.
Cada vegada està més clar que volen reduïr la Generalitat a govern de comunitat autónoma, ens entenem oi?

Marc, jo també tinc sovint la mateixa sensació, encara no m'he cregut que el Monti és president.
Per cert, heu llegit la llista de càrregs de la Montilla, crec que cobra més que el Montilla:
1.- Tinent d'alcalde de Sant Just d'Esvern (més dues regidories).
2.-Membre del Consell Nacional del PSC-PSOE.
3.-Vocal del Consell Català de la Salut.
4.-Vocal de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
5.-Presidenta de la Fundació Caviga.
6.-Vocal del Consorci Sanitari Integral.
7.-Directora de l'Àrea d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona.

Dessmond ha dit...

No fa gaire tamb� vaig escriure un article titulat Generalitat Low Cost. Vinc a voler dir coses semblants. Crec que hi ha un desenc�s "transversal", perqu� sense saber-ho ens lamentem del mateix.

Anònim ha dit...

Exacte, "seria una altra cosa". Si el ZP anés a veure el Sarkozy, no agafaria un vol barat perquè això "és una altra cosa" (com el castellà, per exemple)

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb aquest post. No tenen ni idea de res aquest govern. Sobretot perquè no tenen idea de país; ni formació; ni orgull, ni moral. Són una colla de penques traïdors.
Osti, i això de la bandera gai!? On ha passat? Em sembla que estic un xic desconnectat... però caram, passes uns dies desconnectat i quan tornes a connectar-te, aquest govern de postaleta ja n'ha dit i fet unes quantes de gruixudes.
Res tu, paciència i canya contra els que no ho fan bé.
Salut!