dilluns, de juliol 30, 2007

Misèria moral


Tres dies per la Terra Alta. Pau i tranquilitat. Això pensava aquest matí quan m'he aixecat per fer un tomb per la serra. A mig matí les coses s'han començat a tòrcer. Aprofito un dels dos últims posts del meu blocaire favorit, en Joan Arnera, per saltar a la iugular d'uns quants (a veure si l'encerto).

El post d'en Joan es titula “Els frikis”. Una curiositat sobre ERC", i es fa ressò d'una info fiable que li ha arribat segons la qual la direcció d'ERC, per referir-se a la seva militància, els hi diu "els frikis", i ell diu que se li acudeixen uns quants adjectius per a la direcció d'ERC (llegiu el seu post). L'altre post recomanat és "Patriotisme".

En arribar a casa aquesta nit de diumenge, i llegir aquest post del Joan, no puc menys que abocar la ràbia que porto i dir que jo sí tinc adejectius: Malvats i miserables (tot i que faig dues prèvies abans d'arribar a la direcció d'ERC, que és al que fèia referència en Joan)

Foc al bosc
A mig matí d'avui diumenge, una columna de fum sospitós s'ha aixecat a la zona de les Camposines (en la cruïlla de camins de Móra-Gandesa-Ascó-Lleida). Per veure-ho millor he pujat a un mirador natural de la zona, on he vist créixer la columna de fum de foc al bosc. El cor se m'ha encongit. L'aire no semblava empènyer cap a Cavalls, però a l'estiu això no vol dir res. Sortosament els bombers hi han arribat amb una bona velocitat d'intervenció (la velocitat d'intervenció és un dels elements clau en l'extinció de qualsevol foc), i també els mitjans aeris (fins a vuit). A l'hora de dinar el foc estava controlat. Han estat tres hores de desassossec, d'angoixa. La devastació del foc és una de les coses que més m'entristeix. Perquè normalment sempre hi ha la mà de l'home al darrere, i sempre la considero culpable, al bosc i a l'estiu no hi ha imprudències, hi ha criminals. A la tarda, quan hem passat cap a l'estació de Móra, he pogut veure la zona afectada, just després del revolt de la benzinera de Camposines, negra, totalment calzinada, amb tot el llit del riu Sec ple de cendres, no he pogut deixar de pensar en els "fillsdeputa", sigui qui sigui que ho hagi fet, expressament o perquè hagi llençat una burilla des del cotxe, passejant, des del quad o la moto de cross, etc. Malvats i miserables.

RENFE
Quan he passat per la zona calzinada m'acompanyaven a l'estació de Móra la Nova per tornar en tren cap a BCN. Quan hi he arribat l'estació estava deserta. És una estació bonica, i una línia que travessa paisatges encisadors. Fins a Castelldefels tot bé. Però llavors ens hem aturat. Una bona estona aturats i sense que ningú expliqués res. S'han començat a propagar els rumors "els del primer vagó estan baixant". A l'estona, quan ja no sé el temps que fèia que hi érem, apareix el revisor i informa que el tren s'ha espatllat i que hem de canviar de tren.


Només explicaré tres històries que he pogut presenciar. Una noia anava al tren amb un nen molt petit i una maleta, doncs sort que la gent és bona gent i ràpidament una noia que anava asseguda a la seva vora l'ha ajudada, perquè en aquells instants on tothom corria la pobra no se n'hagués sortit, amb maleta i criatura al coll. Segurament algú l'havia acompanyada al tren i algú l'esperava al destí, però en aquest imprevist la pobra no podia fer-s'ho. També anaven al vagó dues noies japoneses, ningú els hi ha dit res, i no entenien res, estaven desconcertades, i només han vist la massa de gent precipitant-se cap a un tren de rodalies que teníem al costat i que anava ple a vessar, quasi no es podien tancar les portes. Com a sardines. Jo m'he encaminat cap al final del rodalies, que quedava més enllà del final del nostre comboi, i anava més buit. Quan pujo, se sent el xiulet i una senyora gran comença a cridar "el meu marit, el meu marit". El tren ha tancat portes just quan la dona acabava de pujar i el seu marit, també un senyor gran, s'ha quedat a l'andana. Ningú hi ha pogut fer res. La pobra dona estava perduda i desconcertada. Són tres històries intrascendents, si voleu, amb la que està caient. Però és que és l'angúnia i l'angoixa de cada dia. I això té noms i cognoms. I les persones que han permès que arribem a aquesta situació són, per a mi, miserables i malvades. Són plenament conscients de la llarguíssima i miserable falta d'inversions, que no té cap altre origen que el fet que siguem catalans i que les inversions s'haguessin de fer a Catalunya, per això són també, no només miserables, sinó malvats. I han condemnat a milers i milers d'històries diàries de trasbals, problemes, etc.

L'actual direcció d'ERC i el seu entorn: especialistes en la guerra bruta
Arribem al desllorigador que enllaça amb el post d'en Joan Arnera. Quasi al moment d'escriure el post "diuen que diuen", sobre l'estratègia d'en Puigcercós i el seu entorn envers Carretero i Reagrupament, ja vaig veure que havia fet curt, i que n'hi havia una altra en marxa: la guerra bruta.

L'actual direcció d'ERC són uns grans experts, uns grans veterans, de la guerra bruta com a instrument polític. Han protagonitzat, tots ells (tota l'actual direcció d'ERC) un dels episodis de guerra bruta més sinistra que hem conegut, contra l'Àngel Colom. No vull entrar en el legítim joc polític d'estratègies que hi havia aleshores a ERC (i que jo crec que calia el relleu). Però sí recordar la més que criminal estratègia de guerra bruta contra la seva persona que van protagonitzar els actuals dirigents d'ERC. Doncs bé, la setmana del post a què fèia referència, diversos mitjans electrònics es van fer ressò de la guerra bruta contra Carretero, amb difamacions, parladuries, intoxicació, etc. Em va semblar tan fastigós que no vaig voler ni entrar-hi (i no ho faré pel que fa als continguts, perquè els miserables l'únic que volen són altaveus, però sí denuncio la seva existència). Quan vaig parlar de la visita d'en Carretero a les terres de l'Ebre també em vaig fer ressò de les trucadetes i amenaces que havien rebut diversos càrrecs electes perquè no acudissin a cap de les trobades que havien muntat els militants de base. Més guerra bruta.

Però aquest cap de setmana he tingut accés a més informació, informació de fets repugnants. Se suposa que com a conseqüència dels informes que van arribant a la direcció d'ERC sobre els assistents a l'acte de constitució de Reagrupament, i a les diverses convocatòries i/o contactes establerts, s'han començat a estendre dinàmiques de càstig i repressàlia sobre persones concretes (algunes de les quals simplement hi eren com a convidats i ni tan sols són militants d'ERC!), en tot allò que des del govern es pot fer. Estem parlant d'actuar en contra de projectes personals, d'inciatives associatives, empresarials, i de llençar tota mena d'insídies professionals... des de qualsevol àmbit del govern que puguin fer servir per a castigar les persones que suposadament integren la "llista negra de Reagrupament", la maquinària de la guerra bruta de la direcció d'Esquerra des del govern s'ha posat en marxa. Això, per a mi, és baixesa moral.

Aquesta és la situació del país. Un país que se'ns cau a trossos i la direcció i el seu l'entorn del partit que ens havia de dur cap a la independència convertits en un eixam sectari de persones que actuen en política sense consideracions morals ni valors.

Realment el relleu de l'actual direcció d'ERC és el gran objectiu de qualsevol persona que professi un mínim patriotisme i es consideri una personal moral. Dissortadament els que no som militants d'ERC no hi podem fer gaire cosa més que fer veure la importància que aquest relleu té per al nostre país, que no és simplement una qüestió interna d'un partit, i ajudar en tot allò que poguem donant ànims, denunciant, fent-nos ressò... què sé jo, m'agradaria tenir més idees o alguna iniciativa que pogués servir d'alguna cosa.

5 comentaris:

Moré ha dit...

Saps Elies, aquests dies pensava que gent com el meu avi que va venir a defensar aquest país i la llibertat front el feixisme i el totalitarisme, vist el que hi ha avui al govern..., potser no vindrien. Que trist oi?

Joan Arnera ha dit...

Benvolgut Elies, primer de tot, gràcies per l'elogi, i gràcies sobretot per aquest diàleg en què participem, nosaltres i els altres blocaires-lectors. Em temo que no sempre corresponc la teva amabilitat al deixar tan sovint comentaris al meu bloc, però et sóc lector fidelíssim, com saps.
El teu post és com de costum molt emotiu, i és una virtut perillosa l'emotivitat, que controles amb disciplència. Bravo, doncs.
Entenc i comparteixo el teu rebuig a la cúpula republicana. I et crec quan afirmes que ha tornat la guerra bruta, de la qual alguns membres de la directiva d'ERC (però he de negar-me, malgrat tot, a creure que tots ells) en són especialistes.
Ara, si em permets, faré una reflexió que pot semblar sorprenent, però que no ho és. Esquerra Republicana de Catalunya és encara el "nostre" partit, o si més no "un dels nostres" partits. Ho dic i ho recordo perquè malgrat les persones que avui hi regnen, l'esperit i l'objectiu (explícit) d'ERC és lloable i és quelcom que Catalunya no es pot deixar perdre. Ha costat molt de construir un partit declaradament independentista perquè ara se'l carreguin aquesta colla a còpia de cadires i de socialisme barat.
No sé pas què s'hi pot fer; jo tampoc no sóc militant d'ERC. Però cal que diferenciem, com bé apuntes tu mateix sovint, entre l'actual directiva (desequilibrada del tot) i el nucli de pensament que representa Esquerra. És això que cal defensar.
I doncs, penso que cal mantenir el rebuig i la crítica més ferotge. Però a la vegada, tanmateix, apuntal·lar tot el possible (fins quan, no ho sé, però sí que sé que "encara") allò què representa ERC en la política catalana. És a dir, el sobiranisme.
Salut

Anònim ha dit...

Jo crec que una informació dels rumors infundats cap una persona es pot vencer si és fa una llista amb tots ells i la mateixa persona ho fa public rapidament sense cap problema. Amb aixó és aconsegueix dos objectius: Fer entendre que no t'afecten per rés i l'altre restar-li importancia perquè tu mateix ho fas public.

Per cert Elies i Joan , els vostres blocs son sempre una font d'on m'agrada veure.
Manel des de Khe.

Elies ha dit...

Ahir dilluns vaig passar el post a esborrany per posteriorment modificar-lo lleugeríssimament. Crec que em vaig deixar arrossegar per la meva ira (pecat capital). Vaig fer acte de contricció per matisar una miqueta. Estic totalment d'acord amb el que dius, Joan. Per a mi, aquest pensament de fons el representa Joan Carretero i la gent de reagrupament. I això és el que cal preservar. A més a més, també crec que és possible fer política des dels valors, des d'una posició moral sòlida i exemplar. I si no es fa així val molt poc la pena. No es tracta de donar lliçons, però sí de no permetre que la política sigui el refugi dels més hàbils en les més males pràctiques i incapacitat.

D'altra banda, l'exigència comença també pels propis votants. No pot ser que ens ressignem. Tenim força perquè amb el nostre vot o no vot poguem modificar les coses. Qui combrega amb rodes de molí dimiteix de la seva possibilitat d'actuar sobre la realitat, sobre aquest estat de les coses. Hem d'aprofitar totes les oportunitats que tenim. L'exemple del Portabella (tot i que la seva decisió fós una sortida personal) és la màxima evidència. Si ho recordeu ja ho vaig dir en el post del Trias. No votar ERC en aquelles eleccions era una manera de provocar un sotrac en com estaven fent les coses. I així va ser.

En fi que tingueu tots unes molt bones vacances.

Anònim ha dit...

Hola,

Ja s'ho trobaran. De moment, segons l'enquesta del CIS, Esquerra perd 5 punts (del 2,4% a l'1,9%).

Què en penseu de les CUP? Creieu que són una alternativa amb futur?