dissabte, de juny 23, 2007

Dos històries patètiques del tripartit i en Carod.


Ahir l'Avui portava dues notícies "delicioses":

1. "Una majoria àmplia de catalans no saben què fa el seu govern". Segons el Centre d'Estudis d'Opinió (organisme faldillero del tripartit), a la pregunta "Què és el que creu que ha fet millor l'actual govern de la Generalitat?", un 64.4% responen que no ho saben. És espectacular, una dada d'aquelles que si tinguessin vergonya, els faria envermellir. A la pregunta contrària, és a dir, què és el que ha fet pitjor, un 57.7% tampoc ho sap. Tot i que hi ha un 7% de població que sí sap identificar el que han fet pitjor i no troben res positiu, la dada continua essent espectacular, terrible.

Què hi ha al darrere d'aquesta pregunta i de la massiva ignorància del que fa l'actual govern de la Generalitat? Dues coses:

La primera, que el Tripartit-2 està assolint els seus objectius. Se'n recordeu allò que diuen de Franco, que aconsellà no sé qui "haga como yo, no se meta en política". Doncs òbviament un govern que la seva màxima és que no se sàpiga de la seva existència, què fa, què diu, què pensa, què vol... la gent no sap què fa el seu govern. Objectiu assolit. Això no vol dir que no faci res, perquè és obvi que l'aliança letal del tripartit està exercint el matonisme polític contra la societat civil de manera implacable.

La segona, més estructural. De què serveix el govern de la Generalitat? En l'època convergent, que va ser una època de posada en marxa, era molt més fàcil d'identificar què s'estava fent: hospitals, escoles, universitats, suport a l'empresa, etc. Amb tots els dèficits que volgueu, però evidentment el logo del a Generalitat va començar a aparèixer en tots els àmbits de la vida ciutadana. I perquè al darrere també hi havia una voluntat política. Ara, a banda que el nostre pobre autogovern queda al descobert, s'hi suma la gravetat d'un govern que l'únic objectiu que el cohesiona és passar desapercebuts. Això que se n'ha dit la "gestoria Montilla".

Què trist.

2. "Carod es desmarca de Ridao" (proposta d'abandonar la comissió bilateral de traspassos si fracassa la propera reunió). Però alerta amb el raonament de la Morsa Alegre: segons la informació de l'Avui, va atribuir la proposta "a l'opció d'un grup polític" i va afegir que comparteix la inciativa com a president del partit que la impulsa , però la rebutja com a opció de govern". Sensacional. Quina esquizofrènia i quina presa de pèl!!!!

No us ha recordat ningú? Efectivament, el "gran" Joan Gaspart, en la fatídica època que era president del Barça, quan distingia, en les seves declaracions, si parlava el "Joan Gaspart president del Barça" del "Joan Gaspart soci del Barça". "Ara li parlo com a soci, no com a president". Fantàstic!

Quina facilitat per al desdoblament de la personalitat que tenen alguns. Així et pots menjar tots els gripaus que calgui, assumir totes les contradiccions i incoherències que calgui i poder treballar així per l'acompliment de l'objectiu número 1, govern, quin govern?

Com es pot ser tan penós? La cara dura pot arribar tan lluny per pensar que tots som tan estúpids que ens ho mengem sense més, com si fós el més normal del món. Doncs no, ni ens ho mengem, ni és el més normal del món.

Què trist, què patètic i quina presa de pèl.

1 comentari:

Roger T. ha dit...

Interessants reflexions. La primera notícia, és un símptoma més del lideratge del PSC sobre la política catalana: a través del control dels mitjans majoritaris, enfoca tant poc com pot l'atenció en el desenvolupament de la política catalana, de manera que el tripartit -i especialment el PSC-, puguin anar fent sense cap crítica.

La segona és un símptoma -més- de la desorientació d'en Cadot i ERC en general...