ÉS LA LLIBERTAT, ESTÚPIDS!!

Mireu, sabeu què… avui tenia pensat parlar del magnífic concert del Bruce de dissabte, al que vaig tenir la sort de poder-hi anar. Fins i tot tenia algunes fotos fetes amb el mòbil.

Però no. No hi ha treva. La cosa és prou greu com perquè persistim en la denúncia. Aquest matí, mailejant amb companys, he vist la magnitud de la tragèdia.

Porto molt de temps denunciant que el tripartit és un govern antinacional i amoral. I és cert. Però és que a més a més és, i aquesta és la seva arrel, un govern lliberticida. És un govern i un pacte fet per acabar amb les nostres llibertats i, després d’acabar amb les llibertats, acabar amb la llibertat. Aquesta és l’arrel que motiva el tripartit. I aquest és el gran combat que tenim al davant. Contra els llibertidicides.

Aquest matí feia llista de tots els purgats pel tripartit en els mitjans públics.
- Jordi Basté
- Toni Clapés
- Rita marzoa
- Gaspar Hernàndez
- Solé Sabaté
- Antoni Bassas

Segur que me’n deixo algun altre. Però estareu amb mi que és una alineació completa, una autèntica línia medular d'una programació, del matí fins a la nit. Els sociates, tal i com avui denunciava en Partal, han aconseguit acabar amb tota la presència de veus “normals” en la nostra radiodifusió. Això vol dir, traduït, que han aconseguit acabar amb totes les persones que als seus espais donaven cabuda a la llibertat d’expressió, a la pluralitat.

Hi ha hagut companys, encegats, que han tret casos de censura en l’època convergent. Cert. Hi van ser. Avui mateix en Partal, en el seu brillant article, explicava el cas del malaurat Jordi Vendrell. Cert, van passar.

Però van passar perquè algú els va donar el micròfon. I no seré jo, òbviament, qui justifiqui la desaparició d’aquests programes. En cap cas. El que faig és reivindicar que havien aparegut.

I això, que havien aparegut aquests espais, és el que ara cap defensor de la ignomínia del tripartit pot defensar. No. El tripartit és la mort de la llibertat. És l’atac constant a les llibertats. És l’esdevenir d’un règim lliberticida que té com a principal objectiu acabar amb qualsevol veu disident amb el seu projecte totalitari.

És cert, com denunciava en Partal, que Convergència va ser feble i va cedir a les pressions dels sociates i va tancar el programa d’en Vendrell. Però les pressions van ser sociates, i l’espai va sorgir en l’època convergent.

Em podeu dir, tripartits, quin espai de llibertat i de lliure opinió heu creat en els vostres maleïts anys de poder? Cap. Ja us ho dic jo. Cap. Només maneu i governeu per acabar amb la llibertat. Aquesta és la vostra raó de ser. Acabar amb la llibertat.

També avui en Víctor Alexandre recollia el testimoni de l’estat de setge permament al que es veuen sotmesos els periodistes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. És aquesta la por que els membres del tripartit han aconseguit escampar arreu de la corporació i a tots i cadascun dels treballadors. Per això és tan important repassar la llarga llista de purgats pel tripartit. Perquè no són casos aïllats. Són l’exemplificació d’una purga. Són una política exemplificadora, on la caiguda de les principals estrelles és una amenaça per a tots els periodistes. Com deia n’Alexandre, els que no se sotmetin al tripartit són sospitosos, i per tant, purgables.

Així les coses, el tripartit és un règim genocida envers les llibertats i la cultura catalana. Això, a hores d’ara, ja hi ha poca gent que ho pugui dubtar.

És cert que els convergents van cometre errors en la seva època. Però la seva època va ser un autèntic paradís de les llibertats, on els espais plurals van emergir i consolidar-se. Admetem, com admeto i critico, l’error de censurar alguns d'aquests espais. Però és que només en l’època convergent podem somiar que s’esdevingués la creació d’aquests espais de llibertat.

Des que hi ha el tripartit, tot és censura i persecució. Tota criba de les llibertats ha comportat una reducció de les nostres llibertats. No han creat ni permès generar el més mínim espai de llibertat. Cap ni un. El tripartit és un règim lliberticida, i els seus defensors assumeixen de manera còmplice i abnegada aquest paper.

He combatut el tripartit des dels seus inicis per patriotisme. I ho continuaré fent. Però a hores d’ara el combat contra el tripartit ha de sumar totes les persones preocupades per la llibertat, pel manteniment, la supervivència, de les nostres llibertats més elementals.

Així, el combat contra el tripartit no només ha de sumar tots els patriotes catalans, sinó també tots els catalans mínimament preocupats perquè les nostres llibertats individuals pervisquin, subsisteixin.

És un combat a mort! Però guanyarem!

Visca la terra, mori el mal govern!
PS: aquest divendres, aquests éssers detestables d’en Montilla i en Saura faran cap a Terra Alta. Allà els rebrem com es mereixen, com a grans traïdors a la pàtria, com a l’autèntica xusma tripartita que ofega el nostre país. Us espero a tots els patriotes catalans i a totes les persones de bé que encara pensem que la memòria històrica no pot deixar-se en mans d’un personatge funest com en Joan Saura i el seu estol de comunistes. Per la memòria històrica, per la terra, per la llibertat: visca la terra! Mori el mal govern! Tots contra el tripartit!!