Sí, fa mal, oi?
Hi havia un periodista esportiu que es deia José María García que sempre, davant qualsevol triomf de qualsevol espanyol trucava al seu monarca, un tal Juan Carlos. I s’hi referia com a “el primero de los españoles”.
Jo, que sóc molt patriota, i d’acord a la nova doctrina Huguet, és a dir, que és patriota aquell que treballa pel nivell de vida de la gent amb qui conviu, amb independència del sentiment nacional que professi, haig de dir que només puc fer que aplaudir el nostre president, en José Montilla, el primero de los catalanes (gràcies a ERC), i cridar amb ell, Viva España!!!
Cal pronunciar fent una aspiració a la “s”, perquè quedi convincent. Si no és així podríem pensar que estem en contra de la llengua comuna, de la que ens uneix.
I si obrim un capítol d’agraïments no puc deixar de referir-me, està clar, a Esquerra Republicana de Catalunya. Vull que tots junts cridem, si convé precedit del “mandenfirmes”, Viva ERC! I visca la mare que els va parir a tots. Aquest mal moment en que es va procrear tota aquesta legió de dirigents i militants d’ERC que han fet president en Montilla i que avalen incondicionalment aquesta estratègia d’establir un règim socialista-espanyolista a Catalunya.
No cal dir que respecto infinitament més les mares, que la seva pròpia existència, que fins i tot em fa angúnia. I és que, caduc i obsolet com sóc, i heterosexual com sóc, no deixa de generar-me una certa repugnància pensar en l’actual i passada direcció d’ERC i la militància que els hi dona suport.
No endebades, que el seu cul s’hagi aixamplat prou com perquè la toneladora de la Línia 9 del metro de Barcelona els penetri sense que profereixin el més mínim ui de dolor… té un punt d’angúnia vital.
És clar que això no és res comparat amb els resultats, execrables, de la descomunal fel·lació a què són sotmesos pels sociates. I és que per descomunals, les fel·lacions semblen haver-los deixat sense parla… i sense dents. I així s’han convertit en un fetitxe internacional de les fel·lacions a pèl, és a dir, sense protecció.
Però és que a més a més sembla que se sotmetin ressignadament a una de les pràctiques més morboses que es coneixen, segons la qual, les putes barates i velles, ja desdentades, són una autèntica màquina de fel·lacions amb la geniva, molt cotitzada. I això, evidentment, per a uns viciosos com els sociates espanyols que governen la Generalitat, no té preu.
I és que hi ha cap altra puta més vella i més barata que l’actual ERC, els seus dirigents i els militants que els hi donen suport.
Com a mínim espero que després es facin uns adequats enjuaques bucals.
Què trist, per favor! Com ens hem de veure! Què penós. Què miserable, veure l'ERC d'en Macià convertida en aquesta puta vella i barata d'en Puigcercós i els seus seguidors.
Hi havia un periodista esportiu que es deia José María García que sempre, davant qualsevol triomf de qualsevol espanyol trucava al seu monarca, un tal Juan Carlos. I s’hi referia com a “el primero de los españoles”.
Jo, que sóc molt patriota, i d’acord a la nova doctrina Huguet, és a dir, que és patriota aquell que treballa pel nivell de vida de la gent amb qui conviu, amb independència del sentiment nacional que professi, haig de dir que només puc fer que aplaudir el nostre president, en José Montilla, el primero de los catalanes (gràcies a ERC), i cridar amb ell, Viva España!!!
Cal pronunciar fent una aspiració a la “s”, perquè quedi convincent. Si no és així podríem pensar que estem en contra de la llengua comuna, de la que ens uneix.
I si obrim un capítol d’agraïments no puc deixar de referir-me, està clar, a Esquerra Republicana de Catalunya. Vull que tots junts cridem, si convé precedit del “mandenfirmes”, Viva ERC! I visca la mare que els va parir a tots. Aquest mal moment en que es va procrear tota aquesta legió de dirigents i militants d’ERC que han fet president en Montilla i que avalen incondicionalment aquesta estratègia d’establir un règim socialista-espanyolista a Catalunya.
No cal dir que respecto infinitament més les mares, que la seva pròpia existència, que fins i tot em fa angúnia. I és que, caduc i obsolet com sóc, i heterosexual com sóc, no deixa de generar-me una certa repugnància pensar en l’actual i passada direcció d’ERC i la militància que els hi dona suport.
No endebades, que el seu cul s’hagi aixamplat prou com perquè la toneladora de la Línia 9 del metro de Barcelona els penetri sense que profereixin el més mínim ui de dolor… té un punt d’angúnia vital.
És clar que això no és res comparat amb els resultats, execrables, de la descomunal fel·lació a què són sotmesos pels sociates. I és que per descomunals, les fel·lacions semblen haver-los deixat sense parla… i sense dents. I així s’han convertit en un fetitxe internacional de les fel·lacions a pèl, és a dir, sense protecció.
Però és que a més a més sembla que se sotmetin ressignadament a una de les pràctiques més morboses que es coneixen, segons la qual, les putes barates i velles, ja desdentades, són una autèntica màquina de fel·lacions amb la geniva, molt cotitzada. I això, evidentment, per a uns viciosos com els sociates espanyols que governen la Generalitat, no té preu.
I és que hi ha cap altra puta més vella i més barata que l’actual ERC, els seus dirigents i els militants que els hi donen suport.
Com a mínim espero que després es facin uns adequats enjuaques bucals.
Què trist, per favor! Com ens hem de veure! Què penós. Què miserable, veure l'ERC d'en Macià convertida en aquesta puta vella i barata d'en Puigcercós i els seus seguidors.
9 comentaris:
Benvolgut Elies,
Erc ha triat estabellar-se, però ho ha triat. En Puigcercós sap que va de pet a l' abisme, de fet s' ha guanyat el paper de Gaspar, és qui haurà de portar la carcassa fins a la renovació. És un zombi. Un mort vivent.
En Puigcercós és conscient que no desperta cap entusiasme. Però amb gent com tu ERC, sobreviurà els calabresos, ERC no ha mort, s' encongirà penitent, però serà renovada i absolta.
Gratifica-te'n. Calia fer-ho, era de justicia. El recanvi, no era res, era menystingut, ara és relleu constatat.
Un relleu anti-satel.litzador, nacional, sobiranament independentista, pacient, constructiu, valent. D' ERC.
Salut i independències,
Cesc.
PS; això que te la mami algú sense dents, no m' havia ni passat pel cap. Quins erotisme oníric invoques! No sé pas si no perderé el son...collons, la foto aquesta del fúria té tela.
Benvolguta compatriotes,
Donç si, el problema d'ERC no és només la seua actual i passada direcció, no, és també, majoritariament, la seua militancia, i m'alegra veure que poc a poc, tothom se'n va adonant.
També m'alegra que en Cesc digui que en Puigcercós, i per silogisme, majoritariament ERC, son un zombi. Ho vaig dir fa temps...exagerat em digueren...però si, son zombis perque estan morts i encara no se'n han adonat. És com tot, cal un temps per assimilar-ho.
I si, Cesc, ERC s' encongirá, però tant li fa, ja t'he dit alguna vegada que aixó no és un incident, és una estratègia, la d'encongir-se, i ja els hi va bé. És justament el que volen, no t'enganys. I a la militància, majoritàriament, ja els hi va bé també...sempre que puguin mantenir els "llocs de treball" d'uns quants "alliberats".
En definitiva, res de nou sota el sol....Bé, si, és molt important que us n'aneu adonant....i a més, em reconforta, perque cada dia em sento menys sol.
La llástima és que tothom no ho hagés vist avans, que ens podiam haver estalviat molts maldecaps...o potser no, potser era necessari, qui ho sap.
Cordialment.
Elies,
T'equivoques d'enemic. Si vols la independència treballa per la independència i ataca aquells que no la volen (PSC, ICV, PP, C's, EUiA, CDC i UDC). ERC és un partit independentista i la seva xarxa de 10.000 militants (inclosos la direcció) i 30.000 amics són independentistes. Atacant l'únic partit independentista implantat a tots el Països Catalans l'única cosa que fas és aplanar el camí als espanyols.
Cordialment.
Donç benvolgut àlex,
Si el que voleu és assolir la independencia enfrontant-vos a la majoría de catalans, qué vols que t'hi digui, ho teniu més aviat crú.
Bé, cada escú és molt lliure de pensar el que vulgui, però al final, la realitat s'acaba impossant, i la realitat és que ERC és que s'ha equivocat. S'ha equivocat d'amics i d'enemics.
Tempus dixit.
Cordialment.
Josep,
No sé a quina majoria de catalans creus que està enfrontada Esquerra. Que jo sàpiga, amb els únics que ERC està políticament enfrontada al Principat és amb el PP i els C's. Amb la resta dels partits del Parlament hi ha punts en comú.
El que cal ara és superar la fase de retrets i treballar plegats per construïr una majoria social per la independència. I per aconseguir-ho no ho farem jugant a jo soc més català que tu perquè jo he pactat amb aquest i tu vas pactar amb l'altre. Per aconseguir la majoria social cal convèncer al milió de nous catalans que el nostre projecte també és el seu, cal parlar amb els fills de la immigració dels 60 i fer-los veure que una Catalunya lliure també és millor per ells, sense que per això hagin de renunciar ni a les seves arrels ni a la seva cultura.
Perquè si no ho fem els independentistes ho faran els espanyolistes i llavors ja tindran la partida guanyada.
OStres, Elíes, has tornat fet una fura!.
No sé que passa, que tothom amb qui parlo, que acostuma a ser gent molt mesurada, com tu, està també contenta com tu.
Realment, l'únic que pot posar remei a la deriva d'ERC és el seu votant. La militància ja ha parlat.
Jo de moment en el que confio és que la paella ens senti de meravella. No hi puc fer més, noi.
Benvolgut àlex,
Fets, no paraules.
Cordialment.
Tanta fel·lació m'ha deixat un regust de boca...
Ara em ve la imatge del Putxi fent una fel·la al Montilla en el paper de moqueta del Polònia.
Perquè és això. Diu que va amb Alemanya de la mateixa manera que diu que és independentista. I els fets, la complicitat, la submissió, ens diuen una altra cosa.
Ecs.
Àlex, dius que "Que jo sàpiga, amb els únics que ERC està políticament enfrontada al Principat és amb el PP i els C's."
Doncs avui han votat plegats al Parlament en contra del bloqueig de la tercera hora de castellà. Fets i no paraules.
Publica un comentari a l'entrada