divendres, de juliol 25, 2008

AQUESTA NIT…(dues coses: commemoració de l'inici de la Batalla de l'Ebre i Sopar amb l'Àngel Colom)


Aquesta nit, revetlla de Sant Jaume, ara fa 70 anys l’exèrcit de la República creuava l’Ebre en una maniobra audaç i heroïca destinada a recuperar la iniciativa en un moment d’aclaparador avenç de les tropes feixistes.

S’iniciava el que fou la batalla més decisiva de tota la guerra: la batalla de l’Ebre. 115 dies a l’infern. 115 dies d’homes massacrats darrere les seves trinxeres, defensant tots i cadascun dels turons, de les cotes, que omplen el paisatge de la Terra Alta. 115 dies defensant-se amb ungles i amb un valor i un coratge commovedors davant d’un exèrcit infinitament superior en armament, en potència d’artilleria i en aviació. 115 dies amagats en caus, en trinxeres, malvivint, mancats d’aigua i d’aliments, mancats de munició, mancats de tot… excepte de voluntat de resistència.

Tal nit com avui, de fa 70 anys el mon es commovia i la lluita d’aquells homes que ràpidament es van escampar per tot el perímetre des de Faió fins al Delta sorprenia el món i encenia uns guspira d’esperança en la victòria, en el triomf de la llibertat sobre la barbàrie feixista.

115 dies després, enmig l’oblit de les potències democràtiques europees i de les seves claudicacions davant els totalitarismes emeregents, l’exèrcit de la República es retirava de les seves últimes posicions a la dreta del riu Ebre. La guerra estava perduda. I el primer episodi de la que després seria la segona guerra mundial s’havia esdevingut sense que els que després serien els seus protagonistes en el bàndol de la llibertat ho haguessin sapigut comprendre.

Aquest cap de setmana hi ha tot un seguit d’actes per commemorar aquest 70è aniversari. Com tot el que toca el tripartit, al final ho han acabat espatllant. Demà divendres, en Montilla i en Saura voldran inaugurar el centre d’acollida i interpretació de la batalla de l’Ebre.

Però mentres tant, en Saura i el seu letal memorial es mostren incapaços de gestionar la memòria més preuada. Així, un projecte de museïtzació que va veure la llum i va ser impulsat des dels governs de Convergència, entre d’altres de la mà del meu amic Quico Homs, i que després va rebre una injecció econòmica molt important de la mà de les conselleries d’ERC, avui agonitza de la mà sectària d’en Saura.

Avui ens trobem que lluny d’afavorir, recuperar i honorar la memòria, aquests polítics nefastos es venen a fer fotos del que ells no han fet. I mentres tant toleren, consenteixen, que la memòria dels combatents de la Batalla de l’Ebre sigui contínuament humiliada.

Avui la ferocitat sectària dels parcs eòlics està arrassant la memòria de la batalla. Avui puc denunciar que la instal·lació de molins eòlics és un autèntic atemptat contra la memòria d’aquests combatents. Avui puc denunciar que en cotes on hi va haver combats ferotges i els combatents no van tenir cap altra oportunitat envers els seus morts que colgar-los allà mateix, les escavadores dels molins estan arrassant amb autèntics cementiris de combatents, estan deixant a l’aire lliure les restes dels combatents davant la indiferència d’en Saura i companyia.

Dilluns escriuré més sobre el tema i aportaré documents gràfics. Fins aleshores, serveixi la meva denúncia.

I serveixi també el meu testimoni que només he rebut comprensió i la incerta promesa d’intentar fer-hi alguna cosa per part de gent d’ERC. A veure si ens n’ensortim, perquè la situació actual és fruit de la pèssima negocicació d’ERC del segon tripartit, quan aquest tema, que ells estaven finançant, abocant-hi molts recursos, de sobte se’l queda l’impresentable d’en Saura i els dona pel cul de manera salvatge.

Aquesta nit, tanmateix, i canviant de tema, hem tingut el sopar amb n’Àngel Colom que havia convocat en Dessmond. Tot perfectament organitzat, felicitats, Dessmond, i gràcies. Haig de dir que per a algú com jo, que va començar a militar en la Crida a la Solidaritat que liderava l’Àngel, i que va entrar a ERC també de la mà de n’Àngel i la seva Crida Nacional a ERC, aquest retrobament ha estat emotiu.

I com li he dit al sopar, és un motiu molt gran d’alegria i d’esperança que hagi tornat. Crec en l’Àngel, en la seva energia inesgotable, en aquesta força interior i patriotisme insubornable que té i que exhibeix contínuament. Avui l’he “acusat” de “bonisme”. La seva inesgotable bondat, també envers els qui van convertir la seva vida en un pim pam pum monstruós de falsedats, insídies, etc. m’ha sorprès.

No entro a valorar els fets polítics que van portar a la seva decapitació al capdavant d’ERC. Això pot passar a qualsevol organització. Em refereixo al monstruós joc brut que els gàngsters de l’actual direcció d’ERC van fer servir contra la seva persona. No el van combatre políticament: el van combatre personalment, buscant la destrucció de la persona.

Però l’Àngel és ben viu i és ben nostre. I pot jugar un paper molt important en el nostre panorama polític, tan mancat de lideratges, i més encara, de lideratges generosos i compromesos com el que avui ha exhibit, des d’una sinceritat commovedora.

Li ho he criticat. Ell ha fet un discurs de superació de les diferències, d’acabar amb la guerra entre Convergència i Esquerra. Ha parlat de moltes coses i ha proposat superar-ho tot amb el perdó i l’oblit, perquè és més el que ens uneix que el que ens divideix.

Però jo no hi estic d’acord. L’Àngel ha parlat que les guerres s’acaben quan els generals veuen que s’han d’acabar. I per a ell, els generals (entenc que d’ERC i de CDC) han vist que s’ha d’acabar i s’ha de mirar al futur sense retrets sobre el passat.

Però jo no hi estic d’acord. A totes les guerres, els generals que signen la pau no són els mateixos que han iniciat la guerra. A totes les guerres contemporànies, els criminals de guerra queden al marge de l’armnistici, i són jutjats pels seus crims.

I l’actual direcció d’ERC està plena de criminals –en un sentit polític- de guerra. I han de pagar pel que han fet. Perquè el mal que han fet a Catalunya és infinit, brutal, i l’arrossegarem – Déu no ho vulgui, però molt em temo que serà així- durant moltes generacions. I tot serà gràcies a aquests generals criminals –políticament parlant- de l’actual direcció d’ERC.

Tanmateix, i malgrat la meva posició personal, que és la que em demana el cos, sé que l’Àngel té una part fonamental de raó: les coses són així. I podem deixar que el país s’ensorri definitivament en aquest desastre… o fer-hi alguna cosa.

La meva mare, bona catòlica, bona cristiana, sempre ens diu: “la bondat sempre triomfa”. L’hauria de creure. Però quan veig el que aquests energúmens de la direcció d’ERC han fet amb el que era el meu partit i, sobretot, el que han fet amb el nostre país, només tinc set de venjança, d’acabar d’una puta vegada amb ells, d’acabar amb aquest malson.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia,

L'amargor que et regalima, impregnada d'odi, és autodestructiva i, com diu als paquets de tabac, perjudica greument la seva salut i la dels que són al seu voltant. Unes bones vacances crec que poden aconseguir transformar tota aquesta ràbia destructiva en energia constructiva.

Salut i independència!

L'ADLPO

Manel des de l'Exili ha dit...

Elies, ja sap com penso, però jo tinc una mala experiència política i ètica amb Colom per dubtar de tot el que faci. Això no vol dir que es pugi aprofitar quelcom, però no ens podem fiar d'ell.

Com tampoc si d'aqui uns anys en Carod desprès d'una temporadeta calladet i fora de circulació, tornar per dir que vol ajudar a la lluita per la independencia encapsalan un moviment d'intel.lectuals per exemple.

No hi possem molta confiança que podem sortir de nou escaldats.

Manel

reflexions en català ha dit...

Elies, he fet una entrada al Diccitionari a partir de les citacions que hi ha en un article teu sobre la batalla de l’Ebre.

Certament, avui és un dia per a la memòria.

Ja ens explicaràs això del sopar.

Salut!

Anònim ha dit...

De la mateixa manera que et dic que escrius com un veritable poeta, també et dic que l'odi i l'afany de venjança et portarà a la teva autodestrucció, si no fas res per canviar-ho.
No toques de peus a terra quan parles de la gent d'ERC.
Com diu, aquí un altre company, agafat unes bones vacances i a veure quan tornem el setembre, podem començar a reconstruir un País que necessita de ciu, ningú ho dubte, però que sense la gent d'ERC ,tampoc podrà ser res possible.

Salut i Independència

Rosa ha dit...

Anònim, les veritats fan mal oi?
Per que l’Elies a mi personalment no em mata, amb el que escriu, ans el contrari, li estic agraïda per recordar-se de las persones que varen lluitar a les terres de l’Ebre. Una d’aquelles persones va ser el meu Pare, no hi va morir, però va viure tota la seva vida com si estigues mort. I estic segura que si pugues veure aquesta classe política que tenim a Catalunya, diria el mateix que diu l’Elies en el seu post.
Salut.

Andreu ha dit...

Hola, benvolgut Elies.

Que vagi bé, dins de tot, que tingueu sort aquest cap de setmana per la Terra Alta. Que la Providència acompanyi els bons guerrers que a la terra sou fidels.

L'Elies, benvolgut anònim, escriu molt bé. I es refereix, i ho concreta, als "generals", no a la gent, a la bona gent de les bases d'E. En Clinton va actuar militarmen, finalment, als Balcans. Per a salvaguardar i defensar els drets de les persones i dels pobles a viure en pau.

I Milosevic va acabar a la Haia, i uns quants sàtrapes i assassins més, majoritàriament serbis, també.

La referència als "generals" no té connotacions bèliques ni militars, per descomptat.

Ah, i ara recordo, que Spain encara no ha reconegut el Kosovo.

Quina vergonya d'estat unitarista, jacobi , genocida i colonialista que ens oprimeix. Sense cap ressentiment, la pura realitat.

No tenen res a veure la gent d'ERC amb els "generals" en cap de la E.Són segments ben diferents. Tothom, de bona fer, ho té, ho tenim ben clar.

Salutacions
Andreu

Josep-Empordà ha dit...

100% d'acord amb tu, benvolgut Elies.

Dessmond ha dit...

Gr�cies pel teu comentari.
La teva intervenci� va ser contudent, El�es. Molt bona. Espero que continuis venint, perqu� va b� comptar amb la teva revulsiva aportaci�.
Jo vaig sortir contentissim del sopar. Primer pel personatge. Vaig veure una perspectiva d'ell que no coneixia i que t� molt gruix. En segon lloc perqu� vaig veure que tothom va quedar molt content. Muntar sopars es converteix en una activitat molt reconfortant.
Salut!

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
L' any 93, a l' estiu, vaig anar sota el paraigües de l' ONU, primer a la capital d' Herzegovina, Mostar, a la riba dreta del riu, a primera linea de foc dels franctiradors, sota casa, hi teniem les trinxeres, al balcó una bandera blava, d' intermediació civil internacional que les bales no respectaven pas gota. Era un drap fordat. Després vam anar a l' oficina de Barcelona a Sarajevo, capital de la Bòsnia més assetjada, cruelment massacrada.
L' any 94, malgrat els malsons hi vaig tornar.
Els malsons, a voltes em retornen, sobretot quan, dormint, sento una sirena. Per sort visc a un indret tranquil, sense sorolls.
L' aposta de la direcció, la sortint i l' entrant, d' ERC pel tripi no és comparable, en cap cas, és un simple error de càlcul polític, una pedra a la sabata. La Història, dels tripartits, només en quedarà que va ser l' aposta política que va permetre visualitzar que l' autonomisme era una via esgotada. Que ecspanya no és de vocació federalitzant i que per tant cal marxar-ne. Que amb partits ecspanyols no s' avança ni es va enlloc.
En Colom em sembla que al sopar ho va voler desdramatitzar així, una visió mandeliana, més de reconducció que de reconciliació. Sense visceralitats, mirant endavant. Deixant que la Història faci la feina de posar a cadascú al seu lloc.
La gent d' ERC hem passat de Nuñez a Gaspar...fins arribar a Laporta.
Vistes les ferides a B-H o a Sud Àfrica...el que em viscut aquí s' assembla més al Barça, una cruesa ni festiva ni emotiva...un trànsit.
De la mateixa manera que en Laporta va evitar portar per la via penal en Gaspar, sinó fer foc nou de les cendres existents, nacionalment seria un greu error continuar fins l' extermini polític de l' actual direcció d' ERC. Ja ho farem les bases. Però, la Nació no es pot permetre cremar més temps ni energies. Cal deixar sortides que evitin una reiteració de l' enroc, de l' entestament en l' aposta errada de satel.lització insultantment evident.
En Colom, millor que ningú per liderar-ho.
L' actual direcció d' ERC caurà com fruita madura, caurà en l' oblit, no per tarïció, sinó per simple intrascendència.
Salut i inmdependència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Exacte. Les paus no se signen amb els generals que van començar la guerra. Se signen amb uns altres. Totalment d'acord amb aquesta afirmació, però vist que una de les missions assignades al neofranciscà Colom és fer de mitjançer entre la cúpula d'Esquerra i Convergència,opino que Convergència hauria d'anar amb molt de compte amb qui negocia i què negocia, que en aquest país tot se sap i les martingales es descobreixen aviat. Crec que una mala negociació destinada a salvar la cara i a indemnitzar els actuals dirigents d'E, costaria molt de pair a molta gent. A mi entre altres. Per quines raons? Punt per punt, les que tu assenyales.

Àlex ha dit...

Benvolgut Elies,

No estic d'acord amb tu. La direcció d'Esquerra no és un bolet que un bon dia ha sorgit perquè sí. La direcció actual, amb Puigcercós i Ridao al davant, ha estat triada pels militants. No t'agrada? Cap problema, no tè perquè agradar-te. Però culpar a la direcció d'Esquerra de tots els mals del país no és ni just ni cert. No es pot culpar una formació que té el 14% dels vots de tot els mals del país, això és veure la palla a l'ull alié i no veure la biga al propi.

Si no t'agrada l'actual direcció, endavant, milita-hi i expressa la teva opinió, ja saps que serà escoltada. Però no odiïs, perquè l'odi només et destrueix a tu.

I lamento haver de dir-te que m'acomiado del teu bloc. No és perquè no m'agradin les teves opinions, sinó perquè crec que per aconseguir un país lliure amb un estat propi, cal que sumem entre tots. I tu, benvolgut Elies, amb el teu odi visceral, restes.

Mikel ha dit...

Apreciat Elias , la teva intervencio hem va sembla genial.
Vas saber expresar en claredat el que a molts dels presents ens bullia al cap.

JAM ha dit...

No et conec personalment però com diem a la Terra Alta, vas molt descalç per l'aigua.
Si vols informació de primera mà de la batalla de l'Ebre, de la política de CiU a la comarca, de la gent que som catalans però també d'esquerres, que hem patit la repressió franquista i treballem temes de memòria històrica des de fa més de 40 anys, i, en general, d'un munt de coses que em sembla que desconeixes, només cal que ens ho diguis i estarem encantats de parlar-ne.
No es tracta de que canvies d'opinió, sinó més aviat de que tingues la informació necessària per a opinar.
Cordialment un terraltí que viu i treballa a i per la comarca.

Elies ha dit...

jam... vaig moooolt calçat. Més del que et penses. Molt més. I sóc terraltenc, de fa més de 500 anys, plenament documentat. I amb mon avi represaliat moooolts anys per ser combatent de la República.

Sense prejudicis...

Elies