divendres, de juliol 18, 2008

Contra en Montilla


El lament d’en Felip Puig sobre el pèssim català d’en Montilla -fins i tot quan llegeix- ha aixecat la interessadíssima polèmica de la brunete mediàtica catalana i dels habituals llepaculs (els dirigents d’ERC, òbviament), que s'han posat ràpidament a escampar la gran mentida.

Doncs sí, evidentment, el sr. Felip Puig té raó en lamentar-se’n, i és bo que es digui, i és encara millor que aprofitem la cacera que la cort de llepaculs ha iniciat per incrementar encara més la crítica, per a amplificar-la i per donar-li l’abast que es mereix, que va més enllà de la seva pèssima dicció.

Hi ha una prèvia indispensable. I és la falsedat, la tremenda falsedat, sobre la que s’aixeca tot el discurs al voltant del tal Montilla. Una mentida generada pels propagandistes sociates i enaltida pels palmeros d’ERC de l’actual direcció i els seus seguidors.

Ja la vam patir durant la campanya electoral de les autonòmiques. Els sociates i ERC, valgui la redundància, van estar esperant tota la campanya que sortís el tema de l’origen per catapultar aquesta toia del Montilla a la categoria d’heroi popular i símbol, i per carregar contra els xenòfobs catalanistes.

Ningú ha fet mai causa de l’origen d’en Montilla. Això a mi, i crec que a tothom, ens importa una puta merda. Res. Menteixen. Però era la trampa amb la que esperaven que se l’ataqués per ser un dels majors defensors de l’immigracionisme com a arma electoral, era la resposta perfectament calculada que tenien si s’atacava, amb tota la raó del món, en Montilla per ser un dels màxims representants i propagandistes de l’espanyolisme a Catalunya. Perquè és d’això del que es tracta. La crítica al Montilla no s’ha fet mai pels seus origens, sinó per la seva actitud política, per les seves idees, pel seu ranci espanyolisme.

I la por a aquest debat viciadíssim ens va privar de mantenir el debat indispensable sobre l’aspiració d’aquest personatge espanyolista a ocupar la Generalitat, i, evidentment, sobre la decisió d’ERC de donar suport incondicional a un espanyolista per dirigir la Generalitat.

No van tenir ocasió de treure la seva artilleria demagògica, però la seva campanya es va basar exclusivament en l’apologia dels origens com a valor polític, en la voluntat d’enervar el factor immigracionista a categoria política, perquè esdevingués el motor electoral de la seva campanya. Els sociates han fet tot el que han pogut per impedir la normal integració dels immigrants al país. Perquè la no-integració els permetia tenir sempre l’amenaça de les dues comunitats i disposar, a més, d’un autèntic “coto privat” de vots. I aquesta política contrària a facilitar la integració l’han exercida amb total impunitat des de les corporacions locals.

Ara aprofiten aquestes paraules d’en Felip Puig per treure del calaix els fulls amb l’argumentari que tenien preparat i llençar una campanya brutal, vergonyosa, fent un cop més apologia de l’immigracionisme com a arma electoral. És el que es coneix com a “tàctica del calamar”: llençar abundant tinta per poder fugir. Fugir d’una realitat de la que en són responsables i que no és altra que haver dut el nostre país al seu pitjor moment des de la recuperació de les nostres minoritzades institucions.

Perquè, a veure… El tal Montilla, que va nèixer l’any 55 i ronda per tant els 53 anys, va arribar a Catalunya quan tenia uns 16 anys. És a dir, en fa gairebé 40, d’anys, que viu a Catalunya. I des dels 25 anys que no ha fet cap altra cosa que ocupar càrrecs públics.

S’ha de ser molt curtet, gairebé un retrassat mental, perquè en gairebé 40 anys no s’hagi après a parlar amb una mínima correcció una llengua. I en Montilla és un tipus absolutament limitat, això ja ho sap tothom, però no és un retrassat mental, no ho crec. Per tant, si en 40 anys no ha estat capaç de parlar amb una mínima correcció el català és, senzillament, PERQUÈ NO LI HA DONAT MAI LA GANA NI D’APRENDRE’L NI DE PARLAR-LO.

Només quan la seva imparable carrera eliminant altres líders al PSOE-PSC ja s’intuïa que apuntava a la Generalitat s’hi va posar. D’això en fa, per tant, quatre dies. Essent alcalde de Cornellà no el vaig sentir mai parlar en català. Mai.

És clar que la seva insultant manera de presumir de la seva absoluta mediocritat, elevant a valor el fet de no saber parlar (fets, no paraules), ens impedeix de saber amb una mica d’exactitud, quan s’hi devia posar, a això del català. Però probablement aquest home portés 30 anys a Catalunya i no havia fet el més mínim intent ni de parlar en català, ni d’aprendre’l, ni d’assumir-lo, des de la seva posició de líder polític, local i nacional, com a llengua de referència i de relació.

No. No s’està criticant que un senyor que ha vingut de fora no parli correctament el català, i que, quan se’l critica s’està criticant el seu esforç per parlar-lo. No, el que s’està criticant és que MAI HA TINGUT LA MÉS MÍNIMA VOLUNTAT NI HA FET EL MÉS MÍNIM ESFORÇ. Només quan no li ha quedat més remei, s’hi ha posat.

És per tant un exemple absolutament lamentable, contraproduent, en relació als milions d’immigrants que han arribat al nostre país. És un exemple paradigmàtic de que el català no serveix per a res, i ni tan sols tenint durant més de 20 anys importants responsabilitats polítiques locals, s’hi va ficar, ho va considerar necessari. És per tant, el paradigma de l’exemple negatiu, de la no-integració, de l’hostilitat a la llengua.

Amb quins collons es demana ara a un treballador immigrant en una cafeteria que aprengui el català? Pot dir, amb tota la raó del món, que el nostre president ha estat 40 anys per a poder-lo parlar, de manera que no li vinguem amb gaires exigències.

Per sort, el sr. Montilla, s’hi posin com s’hi posin la Morsa alegre, el metropagès i tots els llepaculs habituals, no és cap exemple d’integració. I amb totes aquestes imbecilitats que estan dient, estan exhibint un cop més de la seva total irresponsabilitat, demostren que estan disposats a cremar-ho tot, a rebentar-ho tot, per salvar les seves poltrones.

No, senyors. No. L’exemple de la integració el tenim cada dia i en milers i milers de persones (també de no integració, alerta! no m'enganyo). Som milers els independentistes que un o tots dos dels nostres progenitors no han nascut a Catalunya, han vingut de fora. I mai n’hem fet causa. El meu pare mateix, que va venir de fora, no va necessitar ni la meitat del temps que el sr. Montilla per aprendre’l i per esdevenir… mestre de català.

I és que, com deia, són molts els exemples que trobem cada dia de persones que han vingut de fora i mantenen una actitud admirable i encoratjadora en relació a la nostra llengua. Fa cosa d’un any, en una festa, vaig tenir ocasió d’estar xerrant una llarga estona amb una noia. Parlàvem en català amb absoluta normalitat… fins que m’explica que havia vingut de les Canàries no feia ni un any per estudiar un màster. Vaig flipar, i alhora em va emocionar. Parlava un català brutal, extraordinari. Potser és un exemple extrem, però us en podria posar molts d’altres.

I és que parlar el català és simplement qüestió de voluntat, és simplement voler-lo parlar. I ja hi ha mitjans i instruments més que suficients perquè en un període raonable de temps, si es vol, es parli. Però és clar, aquest període raonable no són 40 anys. De manera que lliçons, senyors llepaculs, poques, poquíssimes.

Però és que la polèmica que han desfermat els caragirades ens planteja la gran oportunitat de parlar de capacitat i lideratge. S’ha demostrat, crec que és una evidència, que el sr. Montilla no parla correctament el català, després de 40 anys a Catalunya, simplement perquè durant 30 anys no li va donar la puta gana d’aprendre’l. Per això ara el parla com el parla.

I el parla d’una manera que ell, que com a president de la Generalitat és el màxim responsable de l’administració pública, no podria ocupar ni el lloc de treball d’un administratiu. No podria fer-ho perquè ni té la competència lingüística mínima que s’exigeix a qualsevol treballador públic, ni té la titulació mínima per ser administratiu.

Per què al tripartit li interessa tant que d’en Montilla només se’n parli pels seus orígens? Molt senzill: perquè no hi ha res més a parlar d’ell.

L’únic mèrit polític d’en Montilla ha estat i és la seva capacitat i/o habilitat per liquidar adversaris en el seu propi partit. Això és tot el seu bagatge.

I amb aquest incomprensible bagatge ha arribat a presidir la Generalitat, gràcies als caragirades de la direcció d’ERC. En Montilla és el perfecte incompetent, que oculta la seva incompetència amb la seva habilitat per apartar els qui li poden fer ombra, els “obstacles” en el seu camí. No pot ser que al capdamunt del nostre país hi hagi algú que no podria ni treballar d’administratiu perquè no reuneix cap de les condicions que s’exigeixen als administratius.

Ara queda, però, a la vista de tots (per mor del lloc que ocupa) la seva incompetència, la seva falta de formació, la seva falta de valors, la seva falta de tot, perquè aquest home és una mancança plena, total. Tot això queda ara a la vista d'una manera crua, radical, inqüestionable.

I, per tant, també el perquè del seu patètic nivell lingüístic: que durant més de 30 anys no ha tingut la més mínima voluntat d’aprendre el català, no ho ha fet, i per això estem com estem.

No és cap exemple. No és cap exemple de res. En tot cas, del que no hauria de ser. L’única utilitat que se m’acudeix és fer com es fa en les escoles de negocis, que s’ensenyen casos pràctics de fracassos, perquè dels fracassos també se’n poden extreure molts aprenentatges, i, així, exhibir-lo davant les noves fornades d’immigrants i dir-los-hi: “esperem que vostès no facin com aquest home”.

PS: us recomano moltíssim dos articles. Un del gran Joan Arnera, sobre el vergonyós tema d’en Bassas a Catalunya Radio, un article brillant, divertit, incisiu, genial. I un altre dels amics cimerencs, que estan esplèndits, sobre aquesta mateixa polèmica que denuncio jo en aquest post, amb informacions molt interessants…

13 comentaris:

bacus ha dit...

1-n "Entre els polítics catalans ha començat una competició per veure qui és més xarnego. «Sóc tan xarnego com Montilla», va exclamar diumenge Duran i Lleida, orgullosíssim de la seva presumpta xarnegueria........." continua........

http://alfonsjimenez.blogspot.com/2006/07/resposta-pairol-en-el-punt.html

en montilla té un problema de parla i de comunicació tb en castellà... el sento parlar i sembla que estigui escoltant a un robot, no transmet cap sentiment a part de la monotonia ni aconsegueix engrescar a ningú. Sembla increible que hagi arribat tant lluny primer al seu partit i després al país.

Elies ha dit...

Caramb, Bacus! M'ha emocionat rebre un comentari teu que puc entendre, que és inteligible! Gràcies, company, i fins la propera!

Bernat Tallaferro ha dit...

Elies, estic prou d'acord amb el que exposes. Trobo però que hauries de reduïr l'extensió dels teus post. A voltes són immenjables. Sobretot quan reiteres els teus arguments.
Però t'oblides de renyar la incompetència del mateis Felip Puig. No ha sabut trobar el moment per exposar la qüestió. A voltes no n'hi ha prou de tenir la raó. Cal saber trobar el moment per exposar-la. I això en política és molt important. Per tant la rellisacada d'en Puig és d'una magnitud que no podem menystenir.
Reblant la qüestió tan sols dir que en Montilla és l'exemplificació màxima que el Català és subsidiari a casa nostra i de retruc les nostres institucions donat que es permet l'accés a la màxima representació del país a algú que és el simbol del menysteniment de la llengua pròpia.
Així ens va.

Elies ha dit...

Bernat, tens tota la raó.

Haig d'aplicar-me a fer els posts més concisos, més breus, menys reiteratius en els arguments.

I també en el fons, ni que pugui ser contradictori amb el meu post, és cert que en Puig s'ho podia haver estalviat i continuar gaudint de l'èxit del congrés de CDC, abans que enfangar-se en aquesta polèmica.

Però un cop hi som, els arguments són els que són, i les coses són com són. Que no ens enganyin. Prou mentides!

Josep-Empordà ha dit...

I si en comptes de insistir tant en lo que és evident provessim d'ajudar en construïr els marcs mentals necessaris per crear-lis un clima hostil i així ajudar a fotrels fora?.

Perque...de ben segur que han de tenir "morts al armari".

Comencem per la seua dona, l'Ana Hernández Bonancia, sobre la que s'ha bastit un mur de silenci, i amb motius, perque de ben segur que ja sabeu que és el personatge MÉS ENDOLLAT DE CATALUNYA!!.

I continuem amb el mateix Montilla, del qual només se li coneix, a la empresa privada, l'haver sigut aprenent d'imprenta.

O de les seues "amistats perilloses", com en Paz Dorado o en Carles (carlos) Navales, de "La Factoría", o el seu pas pel xiringuito "pseudomafiós" de la "Asociación de Empresarios del B. Llobregat".

Crec que si s'investigués una miqueta, durarien tres telenoticies, el que no entenc, és la passivitat de CiU, perque de ben segur que deuen tenir material.

I si parlem d'ERC, amb la fundació Josep Irla, també tenim material. No oblidem que ERC son els liders en denunciar les "donacions anònimes", si més no, quant eran a la oposició. Ara ja no en parlen gaire, i el que la dita fundació sigui lider en recepció d'aquest tipus de donacions, potser té quelcom a veure-hi.


Encara que, amb els "mèdia" que tenim al pais i amb la fiscalia al seu favor, ho deuen tenir complicat, el que dona una idea de la qualitat de la democràcia que tenim.

Cordialment.

Andreu ha dit...

Benvolgut Elies,

Jo t'animo a mantenir-te fidel al teu estil.

Cadascú té la seva pròpia manera de comunicar-se. I a mí, de sempre, m'agrada al fidelitat a un mateix, i es poden trobar magnifics articles llargs, on hi caebn més coses, i també autèntiques bestiesses en 10 línies.

L'il.lustre periodista, mestre del periodisme i de periodistes, en Manuel Ibáñez Escofet (El Correu,TeleExpress,La Vanguardia) va demostrar, amb el seu curt diari "Pel broc gros", crec recordar es deia, com es pot escriure de meravella, en continent i en contingut, amb molt poques línies. Però de Ibàñez Escofet ja no en queden. I la progressia oficialista actual que ens aclapara el té arraconat arraconat, oblidat....pel seu patriotisme, pel seu nacionalisme insuborable, pel seu exemple diari de bon treball, de respecte pels lecors, per la veritat, per la llibertat, i per la democràcia transparent.

A mí, personalment, l'exposició d'una tesi en diverses vegades, amb arguments similars però referits a situacions no identiques, no es cap repeticio. Es un argumentari ric i ple.

I discrepo totalment del benvolgut antecesor en els posts d'avui, sobre l'adjectivació d'infumable.

Crec que és exagerat. Dir infumable als llibres dels protomarxistes i dels seus escolans a Catalunya potser si, o al Espada i altres subgèneres.
Però es totalment infumable, en la meva opinió, el davantalet del Barril, per molt mona diferent que es vesteixi. I molts altres, ben curs, i ben merde's.

Aquest corrent a la brevetat, a la pindola, en totes les vessants, és una pèrdua cultural i personal inmensa, crec. Em dona la sensació que es allò de la "modernitat" i la "globalitzacio" mal entesa i mal llegida.

Una situacio, un problema, una crisi, una proposta no sempre e spot resumir en un full. Gairebé mai. Però com a les pel.lis i a les empreses això sembla que sigui el pa nostre de cada dia....aixi van les empreses . Una cosa es resumir un tema, en el que es pugui resumir, i una altra es exposar-lo en les seves perspectives importants, sovint contradictòries i no sempre coherents.

Ja ho he fet prou llarg, benvolgut Elies, pero em repeteixo: si us plau, no canviis de estil. M'agrada i m'enriqueix la teva manera d'escriure.

Al final, tant breus volem ser, que tenim Montilla's, muts o descerebrats de l'expressio.

Cordialment,

Andreu

reflexions en català (marc) ha dit...

Endavant. Fotem-los canya. Què s’han cregut?! Què vol dir aquest menypreu per la nostra llengua? Farien el mateix amb la ‘comuna’?

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Les declaracions de Felip Puig són lamentables. Tant pel que diu de Montilla com per altres perles que no han sigut comentades, com ara quan diu "jo no sóc cap integrista lingüístic, tinc amics que els parlo sempre en castellà", de la qual cosa s'infereix que ell considera un integrista lingüístic tot català que als Països Catalans només parla en català, i d'altra banda, és molt més indulgent amb els seus amics de nul·la voluntat catalanòfona, que no pas amb Montilla, que si no més ha fet l'esforç d'aprendre'l i parlar-lo no pas pitjor que Maragall o Saura, entre molts altres.

I aquestes declaracions les han condemnades persones poc sospitoses de ser llepaculs de Montilla i el tripartit, com ara Francesc-Marc Àlvaro.

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
Montilla va nàixer el 15 de genr de 1955. Quan era president del consell comarcal del Baix Llobregat jo havia esta en algunes reunions, que presidia ell, parlo de l'any 1996-1998, més o menys. Parlava català, no massa bé, però o feia. Escoltant els seus discursos en espanyol, coindideixo amb el Bacus, té dificultat d'expressió i també per les llengües. Amb això no vull dir que no tinguis tota la raó. Un home públic estava obligat a fer fa temps un esforç més gran. Jo he conegut a Corbacho d'alcalde i hi ha per llogar-hi cadires. O a Morlanes, aquell que va estar a l'Espanyol i va succeir a Montilla com a president del consell comarcal. Un cvatalà molt pitjor. Es va notar la diferència quan Montilla va deixar pas a Morlanes.
És l'entorn. En quina llengua fan els mítings polítics molts catalans durant les campanyes en les ciutats on vieun aquests senyors? Tenim un problema i no es diu només Montilla.
Felip Puig té raó. El que passa és que no es poden dir les veritats perquè defensar la nostra llengua és políticament incorrecte.
Un home fet a si mateix també ha d'intentar parlar bé. Montilla ara ho intenta, però no ho va fer anys en darrere. Imagino que molt ha tingut a veure la relació amb la seva actual muller.
No soc anti-Montilla, els seus fills ja seran plenament catalans. Només estic en contra d'un model de país que no és el que desitjo.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Hola Elies, com va? no sé si segueixes el BLOC GRAN DEL SOBIRANISME però m'agaradaria que hi eescribisis la teva opinió en algun dels escrits. La teva lletre sempre suma.

Gràcies company

Salut i sobirania

Elies ha dit...

Benvolgut, vaig escriure sobre el Bloc Gran del Sobiranisme en un article anterior, vaig dir:

"També aquesta setmana hem tingut ocasió de gaudir d’un nou fruit d’aquest compromís, amb el naixement del “Bloc gran del sobiranisme”, un exemple evident que la suma dels nostres compromisos i fidelitats individuals és el que ens permet ser, és el que ens dóna eines per ser més forts, per tenir esperança. I aquesta és una iniciativa que ens fa més forts i alimenta la nostra esperança. Una iniciativa a la que saludo amb compromís i estima."

Cesc. ha dit...

En Montilla no és sinó la viva expressió de la voluntat de provincianitzar el Principat. Va ser imposat pel psoe amb aquesta missió.
Cal foragitar-los.
Salut i independència,
Cesc.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

No, jo em referia a que hi donesis la teva opinió en forma de comentari en algun dels escrits que hi pengen els companys del bloc. La teva opinió sempre suma.

Gràcies company

David