CDC, un congrés en clau de Casa Gran del Catalanisme

Demà divendres CDC inicia el seu congrés. Un congrés important únicament perquè representa un nou pas en aquest camí emprès per la formació nacionalista de construcció de la Casa Gran del Catalanisme.

No és per tant, o com a mínim no és per a mi, un congrés decisiu. És un congrés important en la mesura que posi a treballar tots els ressorts del partit cap a l’objectiu, el gran objectiu, de bastir la Casa Gran del Catalanisme.

I per les informacions que tinc, aquest objectiu s’assolirà. CDC ha iniciat un procés profund i silenciós de renovació i fins i tot de transformació. Al meu entendre aquest procés té una sèrie de línies de marca que cal observar bé per no perdre el rumb:

1. Com a partit central del panorama polític català i com a prinicipal força política del Parlament de Catalunya i del nacionalisme català, CDC té l’obligació de preservar i enriquir la seva transversalitat. Els moviments que facin han de ser ferms i decidits, i alhora prudents i molt ben explicats per tal que el gruix, el gran gruix de militants i votants d’aquest partit els segueixin, els puguins seguir, els assumeixin.

2. El canvi de paradigma de partit de govern pràcticament des del seu bateig electoral a partit condemnat a l’oposició els obliga a arriscar. La conxorxa tripartita, la conversió del govern de Catalunya en un règim que no només exclou sistemàticament el principal partit de Catalunya a l’oposició a tot arreu, sinó que té en la destrucció de CDC un dels seus principals motius de cohesió, obliga CDC a arriscar. Obliga CDC a un capteniment diferent del que probablement mantindria estant al govern. Obliga a arriscar. Obliga a liderar des de l’oposició, a plantejar i fer-ho de manera creïble, els nous reptes que tenim com a país i assumir-los com a partit.

3. la deriva nacional, social, econòmica i cultural a què el tripartit sotmet el nostre país obliga CDC a assumir el repte de liderar un gran projecte de regeneració nacional. Un projecte, a més, de regeneració social, cultural, cívica i, molt important, econòmica. Cal refer, cal enderrocar, les parets mestres del projecte tripartit, perquè ens porten a la ruïna en tots els àmbits, i refer l’edifici nacional, en tots els seus àmbits, amb uns nous fonaments, amb unes noves parets mestres. Una política orientada inequívocament al nostre enfortiment nacional, social, econòmic i cultural.

4. És imprescindible que CDC busqui obrir-se a la societat, als nous lideratges socials, al talent, etc. La renovació de CDC no s’ha de fer a costa de ningú, sinó amb la suma de molta altra gent, sensibilitats, lideratges, etc

Quins considero que són els punts clau que ha d’abordar urgentment CDC, des d’aquest congrés i en la perspectiva de la Casa Gran:

1. En l’àmbit nacional, el reconeixement inequívoc del Dret de Decidir com a motor polític del nou catalanisme, del nou sobiranisme. Aquest és un tema en el que els fets són més importants que les paraules. Ja hem vist com les paraules com independència són usades com a escuts protectors per habilitar fer els majors disbarats imaginables. Les paraules, per tant, tot i que són importants, ho són menys que els fets i la determinació. I CDC i el projecte de la Casa Gran faran molt bé de no deixar-se atrapar en un debat estèril i pueril de paraules, i apostar de manera inequívoca pel dret de decidir com a motor i eix estratègic de l’acció sobiranista.

2. En l’àmbit social, econòmic i cultural, CDC ha d’apostar per conectar el nostre país i la nostra societat amb les corrents avançades del pensament occidental. Cal, de manera urgent, trencar amb els clitxés, amb la gàbia ideològica a què el paleomarxisme del tripartit ha tancat el nostre país, la nostra societat. Cal conectar amb les classes mitjanes, les grans perjudicades de tot plegat, les grans empobrides. Les classes mitjanes som el motor del país, i aquest motor ha de funcionar a ple rendiment. I CDC té una oporunitat d’or de conectar amb aquestes classes mitjanes.

3. Apostar de manera inequívoca per la qualitat i la regeneració democràtiques. Això vol dir liderar el procés de regeneració moral i cívica del país, oferint un partit obert a la societat i que proposa una nova conexió, per sobre de les burocràcies dels partits. Això vol dir obrir les llistes del partit als nous líders socials. Això vol dir impulsar propostes que refacin la confiança entre política i societat. Això vol dir moltes coses, totes per fer, i totes possibles.

Aquestes són per a mi tres línies estratègiques bàsiques a les que hauria de donar resposta CDC en el seu congrés i en el seu projecte de Casa Gran. N’hi poden haver moltes més. Aquestes són les meves, les principals meves.

En el panorama polític actual l’alineació, el tronc comú que ofereix CDC a la societat és sens dubte el de major qualitat. Començant per Artur Mas, que em sembla un líder a anys llum de la resta dels actuals dirigents polítcs. I continuant amb patriotes com en Quico Homs, a qui m’honora el fet que ens considerem amics, i que crec que és una persona clau perquè el nou sobiranisme triomfi. Però també en David Madí, a qui tinc en un alt concepte, em sembla una persona absolutament brillant i necessària. O n’Oriol Pujol. Fins i tot, en contra del que molts pensen, en Lluís Recoder, que tenim amics comuns i sé perfectament que no és millor ni pitjor pel que cridi o deixi de cridar, sinó perquè alimenta una manera de fer i de treballar que crec té una cabuda perfecta en aquest gran tronc comú del nacionalisme que és CDC.

I, finalment, crec que la presència de n’Àngel Colom en tota aquesta constel·lació convergent que s’endivina en l’horitzó de la Casa Gran és tota una garantia i un enorme potencial per explotar.

Crec que val la pena confiar-hi, com a minim, mantenir una expectativa positiva i optimista no només davant el congrés d’aquest cap de setmana, sinó davant el procés clau de la construcció de la Casa Gran del Catalanisme.