divendres, de juliol 11, 2008

CDC, un congrés en clau de Casa Gran del Catalanisme


Demà divendres CDC inicia el seu congrés. Un congrés important únicament perquè representa un nou pas en aquest camí emprès per la formació nacionalista de construcció de la Casa Gran del Catalanisme.

No és per tant, o com a mínim no és per a mi, un congrés decisiu. És un congrés important en la mesura que posi a treballar tots els ressorts del partit cap a l’objectiu, el gran objectiu, de bastir la Casa Gran del Catalanisme.

I per les informacions que tinc, aquest objectiu s’assolirà. CDC ha iniciat un procés profund i silenciós de renovació i fins i tot de transformació. Al meu entendre aquest procés té una sèrie de línies de marca que cal observar bé per no perdre el rumb:

1. Com a partit central del panorama polític català i com a prinicipal força política del Parlament de Catalunya i del nacionalisme català, CDC té l’obligació de preservar i enriquir la seva transversalitat. Els moviments que facin han de ser ferms i decidits, i alhora prudents i molt ben explicats per tal que el gruix, el gran gruix de militants i votants d’aquest partit els segueixin, els puguins seguir, els assumeixin.

2. El canvi de paradigma de partit de govern pràcticament des del seu bateig electoral a partit condemnat a l’oposició els obliga a arriscar. La conxorxa tripartita, la conversió del govern de Catalunya en un règim que no només exclou sistemàticament el principal partit de Catalunya a l’oposició a tot arreu, sinó que té en la destrucció de CDC un dels seus principals motius de cohesió, obliga CDC a arriscar. Obliga CDC a un capteniment diferent del que probablement mantindria estant al govern. Obliga a arriscar. Obliga a liderar des de l’oposició, a plantejar i fer-ho de manera creïble, els nous reptes que tenim com a país i assumir-los com a partit.

3. la deriva nacional, social, econòmica i cultural a què el tripartit sotmet el nostre país obliga CDC a assumir el repte de liderar un gran projecte de regeneració nacional. Un projecte, a més, de regeneració social, cultural, cívica i, molt important, econòmica. Cal refer, cal enderrocar, les parets mestres del projecte tripartit, perquè ens porten a la ruïna en tots els àmbits, i refer l’edifici nacional, en tots els seus àmbits, amb uns nous fonaments, amb unes noves parets mestres. Una política orientada inequívocament al nostre enfortiment nacional, social, econòmic i cultural.

4. És imprescindible que CDC busqui obrir-se a la societat, als nous lideratges socials, al talent, etc. La renovació de CDC no s’ha de fer a costa de ningú, sinó amb la suma de molta altra gent, sensibilitats, lideratges, etc

Quins considero que són els punts clau que ha d’abordar urgentment CDC, des d’aquest congrés i en la perspectiva de la Casa Gran:


1. En l’àmbit nacional, el reconeixement inequívoc del Dret de Decidir com a motor polític del nou catalanisme, del nou sobiranisme. Aquest és un tema en el que els fets són més importants que les paraules. Ja hem vist com les paraules com independència són usades com a escuts protectors per habilitar fer els majors disbarats imaginables. Les paraules, per tant, tot i que són importants, ho són menys que els fets i la determinació. I CDC i el projecte de la Casa Gran faran molt bé de no deixar-se atrapar en un debat estèril i pueril de paraules, i apostar de manera inequívoca pel dret de decidir com a motor i eix estratègic de l’acció sobiranista.

2. En l’àmbit social, econòmic i cultural, CDC ha d’apostar per conectar el nostre país i la nostra societat amb les corrents avançades del pensament occidental. Cal, de manera urgent, trencar amb els clitxés, amb la gàbia ideològica a què el paleomarxisme del tripartit ha tancat el nostre país, la nostra societat. Cal conectar amb les classes mitjanes, les grans perjudicades de tot plegat, les grans empobrides. Les classes mitjanes som el motor del país, i aquest motor ha de funcionar a ple rendiment. I CDC té una oporunitat d’or de conectar amb aquestes classes mitjanes.

3. Apostar de manera inequívoca per la qualitat i la regeneració democràtiques. Això vol dir liderar el procés de regeneració moral i cívica del país, oferint un partit obert a la societat i que proposa una nova conexió, per sobre de les burocràcies dels partits. Això vol dir obrir les llistes del partit als nous líders socials. Això vol dir impulsar propostes que refacin la confiança entre política i societat. Això vol dir moltes coses, totes per fer, i totes possibles.

Aquestes són per a mi tres línies estratègiques bàsiques a les que hauria de donar resposta CDC en el seu congrés i en el seu projecte de Casa Gran. N’hi poden haver moltes més. Aquestes són les meves, les principals meves.

En el panorama polític actual l’alineació, el tronc comú que ofereix CDC a la societat és sens dubte el de major qualitat. Començant per Artur Mas, que em sembla un líder a anys llum de la resta dels actuals dirigents polítcs. I continuant amb patriotes com en Quico Homs, a qui m’honora el fet que ens considerem amics, i que crec que és una persona clau perquè el nou sobiranisme triomfi. Però també en David Madí, a qui tinc en un alt concepte, em sembla una persona absolutament brillant i necessària. O n’Oriol Pujol. Fins i tot, en contra del que molts pensen, en Lluís Recoder, que tenim amics comuns i sé perfectament que no és millor ni pitjor pel que cridi o deixi de cridar, sinó perquè alimenta una manera de fer i de treballar que crec té una cabuda perfecta en aquest gran tronc comú del nacionalisme que és CDC.

I, finalment, crec que la presència de n’Àngel Colom en tota aquesta constel·lació convergent que s’endivina en l’horitzó de la Casa Gran és tota una garantia i un enorme potencial per explotar.

Crec que val la pena confiar-hi, com a minim, mantenir una expectativa positiva i optimista no només davant el congrés d’aquest cap de setmana, sinó davant el procés clau de la construcció de la Casa Gran del Catalanisme.

12 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Renois!!, avui tampoc hi afegiré res.

D'un temps ensá, sembla que som molts els que anem confluïnt en les mateixes conclusions.

Serà que no hi ha més, per tant, és dificil errar.

Cordialment.

Àlex ha dit...

Elies,

Només t'equivoques en una cosa. L'objectiu del tripartit no és la destrucció de CDC. Almenys no ho és d'Esquerra. L'objectiu d'Esquerra és crear una majoria favorable a la creació d'un estat propi. Però, en contra del que molta gent pensa, Esquerra no vol esgarrapar vots de CiU, perquè el trasvàs entre CiU i ERC no ens durà a assolir aquesta majoria. El trasvàs ha de ser entre els partits amb referent espanyol (PSC, ICV i PP) cap als partits amb referent català (CiU i ERC).

Si la política es jugués en un tauler, guanyaria qui ocupés més espai, així que l'objectiu ha de ser que CiU ocupi l'espai de centre-dreta i ERC el de centre-esquerra. CiU ja ho està aconseguint i ERC esta guanyant terreny en aquest sentit.

Quan amdós partits ocupin els seus respectius espais, no ho dubtis, això no hi haurà qui ho aturi.

aubachs ha dit...

La imatge de cdc com a partit de govern des del seu inici s'ha creat en bona part interessadament; de fet no va guanyar clarament unes eleccions fins el 84, 10 anys després de la seva fundació. A més, en termes comparats, es pot dir que s'ha demostrat sòlid en la gestió de la 'frustració' per no governar. Tanmateix, té com dius reptes per davant -pocs però molt importants.

Com diu el missatge del josep-empordà, em penso que ja podríem anar plegant de la diagnosi i passar a l'acció, perquè també em penso que estan força consensuades i hauríem d'encetar sense complexes una nova etapa...en aquest sentit, no sé què acabareu decidint amb els blocs amb estrella, però podríeu plantejar-vos convertir-ho en una mena de PAC o 527 group (adaptat a la nostra realitat...) apa

Elies ha dit...

aubachs, perdona la meva ignorància, pots ampliar en què consisteix això de "PAC o 527 group", no sé de què va

aubachs ha dit...

Perdó per mi i la velocitat d'escriure. Al que em referia és als grups organitzats independents que en base als seus valors recolzen i/o pressionen ( en favor d'un candidat, però sempre defensant un posicionament propi i independent (p.e. el sobiranisme no paleomarxista!). De les més conegudes és moveon.org.
El PAC vol dir political action committee, i els numerets de fet són l'epigraf fiscal sota el qual es regula la seva activitat. (els de l'epígraf 527, p.e. que no són ben bé PAC, són sovint els que paguen els anuncis negatius sobre el candidat rival). El model a què em referia seria més aviat el PAC, doncs. Òbviament salvant les distàncies, però penso que valdria la pena que reflexionar-hi, crec que seria una bona manera d'aprofitar la capacitat que s'ha desenvolupat amb els blocs amb estrella. Es podien dir més coses -no són un think tank, més aviat un moviment o una xarxa, etc .
apa!

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut àlex,

Dius "Només t'equivoques en una cosa. L'objectiu del tripartit no és la destrucció de CDC. Almenys no ho és d'Esquerra. L'objectiu d'Esquerra és crear una majoria favorable a la creació d'un estat propi".

Bé, podriam dir que aquest és el pla "B" una vegada vist que el plá "A", és a dir, la destrucció de CDC...o CiU, no ha funcionat.

Però, tant i com van anant les coses, ERC potser haurá de probar un plá "C", que consistirá en fer un gir de 360º si el tripartit no suma i vol conservar alguna poltrona. Segons he llegit a l'Avui, en Puigcercós, en vista de les enquestes, ja va preparant el terreny per aquest plá "C", i és que parla d'una candidatura conjunta per les europèes amb CiU.

Espero que mentres no faci algún gest important, com podría ser un canvi a l'ajuntament i la diputació de Girona, p.e. CiU no caigui en la trampa.

Cordialment.

Salva ha dit...

Home, fas una defensa tancada de noms, però potser CdC necessita, a part de renovar idees, renovar certs lideratges que potser no són els millors per aconseguir complicitats externes, amb altres partits o amb la societat civil (llegeix Democràcia a sang freda...)

Andreu ha dit...

Bona dia, Elies

Certament, tot es perfectible. Però el millor estri polític que té el catalanisme, el sobiranisme català, és CDC. I el que ha demostrat, 30 anys consecutivament, que es el qui millor conecta amb la societat amb qui ha de conectar (amb la catalana), qui conecta millor amb la societat civil amb qui ha de conectar (la catalana) i que, com totes les organitzacions, no té per que fer cas als qui volen destruir-la, i per això no ho fa.

Un partit que aplega, i molt bé i amb harmonia, gent de molts cantons i ideologies, i amb la única màxima prioritat de retornar la condició de nació plena a Catalunya, es evident que pot tenir molts liders diferents, però els màxims lideratges son, i han de ser, clars, reconeguts, i visualitzats.

I en David Madi forma part de l'equip de joves líders que han demostrat que ho fan força bé, i per això seguiran, nomes faltaria, amb la confiança democràtica del congrès.


A CDC, em sembla, i fan bé, fan cas als de casa, com cal fer.

No als de Nicaragua ni de Ferraz.

En Madí serà una bona referència durant molts anys a venir.

I jo que me'n alegraré.

Salutacions cordials,
Andreu

Dessmond ha dit...

Elíes,
Em sembla un bon post. Combrego amb el que hi dius i com ho dius. Crec que en comptades ocasions es poden trobar opinions tan mesurades, reflexions tan oportunes. M'ha agradat molt, de debó.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
Hi trobo a faltar gent com en Lopez Tena, en Victor Terradellas o n' Ignasi Planas entre d' altres, que reforcin l' eix nacional, l' ambició nacional.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Sembla mentida estimat Elies que en tant pocs dies, algú pugui passar de tenir un interès exageradíssim per un moviment intern d'Esquerra (R.CAT) a lloar les excel·lències del personatges convergents.
Simplement crec que deambules per una corda fluixa que més d'hora o més tard arribarà per caure completament.
A mí, personalment, el teu discurs no l'entenc. Tampoc ho pretenc!

Elies ha dit...

Jo crec que la corda per la que deambulo no és tan corda, i en el cas que ho fós, no seria fluixa, sinó la que aguanta un profund sentit i compromís nacional, que té diverses expressions.

I en la que evidentment no hi té la més mínima cabuda col·laborar amb els espanyolistes lliurant-los-hi la Generalitat.