Aquest proper diumenge dia 6 de juliol tenim a can Barça “el vot de censura” contra l’actual Junta.
Cal una mobilització massiva contra aquest vot de censura. Aquesta censura promoguda pel tal Giralt i recolzada per les forces més fosques i tenebroses del barcelonisme és un dels espectacles més pornogràfics i indecents als que haurem tingut ocasió d’assistir els barcelonistes.
No hi ha CAP motiu per a aquest vot de censura. Ja ho vaig dir i em ratifico, jo hi votaré en contra i crec que cal que hi hagi una mobilització massiva dels socis per impedir que prosperi, per impedir que el club entri en una espiral de desestabilització i caïnisme sense precedents.
Els mecanismes excepcionals estan reservats a situacions excepcionals. Dues temporades sense títols no són una situació excepcional, ni tan sols en el cas que pensem que la Junta s’ha equivocat en la gestió d’aquests dos anys, i que hauria d’haver pres unes mesures que no va prendre. Perquè el temps no es pot tornar enrere, i fins i tot en aquest argument dels títols i les mesures… aquestes ja s’han pres: canvi d’entrenador, renovació de la plantilla amb fitxatges molt bons i il·lusionants, etc.
No hi ha, per tant, cap motiu per al vot de censura. CAP. No té cap sentit que el president del Barça més votat pels socis hagi hagut de passar per les urnes dues vegades en cinc anys, i amb aquest vot, tres vegades en cinc anys. És una autèntica animalada que demostra fins a quin punt estem davant un trama fosca i una operació d’abast inspirada per interessos mesquins i inconfessables.
D’aquí dos anys hi ha d’haver les eleccions. I en Jan Laporta ja no s’hi presentarà. Llavors és el moment que les diferents persones que aspiren a dirigir el club ens presentin les seves propostes. Això d’ara, el vot de censura, és pura pornografia.
Però és que a més a més de tot això, sóc dels que pensen que aquesta junta directiva és la millor junta directiva que mai ha tingut el Barça, i que, malgrat els errors de sobretot aquesta última temporada, el seu balanç és clarament positiu. Netament positiu. I en tots els camps. La renovació del club, el seu sanejament, la modernització, la reconciliació amb la massa social, el seu creixement, el futbol del que hem gaudit, els títols, el retorn als orígens i la identitat del club… Un sense fi de bones obres, de fets, que avalen uns anys de glòria.
I una adequada capacitat de reacció, després d’aquests dos anys, amb la construcció d’un nou projecte sòlid i il·lusionant, que és el que tots volem. No hi ha per tant cap motiu per al vot de censura, que només es pot defensar des de la més absoluta i radical mesquinesa i irresponsabilitat. Cal una mobilització massiva en contra.
Mobilitza’t contra el vot de censura!!!! DIGUEM NO!!!
Cal una mobilització massiva contra aquest vot de censura. Aquesta censura promoguda pel tal Giralt i recolzada per les forces més fosques i tenebroses del barcelonisme és un dels espectacles més pornogràfics i indecents als que haurem tingut ocasió d’assistir els barcelonistes.
No hi ha CAP motiu per a aquest vot de censura. Ja ho vaig dir i em ratifico, jo hi votaré en contra i crec que cal que hi hagi una mobilització massiva dels socis per impedir que prosperi, per impedir que el club entri en una espiral de desestabilització i caïnisme sense precedents.
Els mecanismes excepcionals estan reservats a situacions excepcionals. Dues temporades sense títols no són una situació excepcional, ni tan sols en el cas que pensem que la Junta s’ha equivocat en la gestió d’aquests dos anys, i que hauria d’haver pres unes mesures que no va prendre. Perquè el temps no es pot tornar enrere, i fins i tot en aquest argument dels títols i les mesures… aquestes ja s’han pres: canvi d’entrenador, renovació de la plantilla amb fitxatges molt bons i il·lusionants, etc.
No hi ha, per tant, cap motiu per al vot de censura. CAP. No té cap sentit que el president del Barça més votat pels socis hagi hagut de passar per les urnes dues vegades en cinc anys, i amb aquest vot, tres vegades en cinc anys. És una autèntica animalada que demostra fins a quin punt estem davant un trama fosca i una operació d’abast inspirada per interessos mesquins i inconfessables.
D’aquí dos anys hi ha d’haver les eleccions. I en Jan Laporta ja no s’hi presentarà. Llavors és el moment que les diferents persones que aspiren a dirigir el club ens presentin les seves propostes. Això d’ara, el vot de censura, és pura pornografia.
Però és que a més a més de tot això, sóc dels que pensen que aquesta junta directiva és la millor junta directiva que mai ha tingut el Barça, i que, malgrat els errors de sobretot aquesta última temporada, el seu balanç és clarament positiu. Netament positiu. I en tots els camps. La renovació del club, el seu sanejament, la modernització, la reconciliació amb la massa social, el seu creixement, el futbol del que hem gaudit, els títols, el retorn als orígens i la identitat del club… Un sense fi de bones obres, de fets, que avalen uns anys de glòria.
I una adequada capacitat de reacció, després d’aquests dos anys, amb la construcció d’un nou projecte sòlid i il·lusionant, que és el que tots volem. No hi ha per tant cap motiu per al vot de censura, que només es pot defensar des de la més absoluta i radical mesquinesa i irresponsabilitat. Cal una mobilització massiva en contra.
Mobilitza’t contra el vot de censura!!!! DIGUEM NO!!!
10 comentaris:
Diumenge hi serem.
Espero que hi siguem tots.
Salut company!!!
Sí, és un excés que en 5 anys aquesta junta s'hagi sotmès a 3 votacions. Sense tenir cap conflicte més enllà que la regeneració esportiva després de 2 anys sense bons resultats, però amb un nivell de joc força respectable. Crec que l'opció Guardiola és la més blaugrana i catalana que aquest club ha pres, que encamina aquest vuit de dos anys sense títols cap a una nova etapa d'èxit.
A mi em sembla que s'ha ajuntat la secció Nuñez/Gaspart junt amb la secció Sandro. És una col•laboració a priori molt heterogènia, però quan reflexiones sobre els orígens de grans multinacionals de l'esport que en prové el Sandro, es fa més evident que tots provenen de un sector negocis orfe de can Barça des de fa uns anys.
De tots els que participen en aquest "contuberni", que no son pocs, els que més han ensenyat el llautó, els del grup Godó. Ho han fet amb tots els medis que disposen, que no son pocs, i ho han fet d'una manera tant poc dissimulada que crec que els ha de passar factura.
Cordialment.
el paper del Grupo Godó de "cacera" sistemàtica envers en Jan Laporta i la seva junta ha estat i és un espectacle denigrant, incomprensible.
Quina campanya en contra des del primer dia, per favor!
Els comentaristes d'esports del grup Godó són els quintacolumnistes del Núñez (i d'altres coses) i no estaran contents fins que s'hagin carregat tot el que no sigui nunyisme i el garroulisme que l'acompanya. Ara, des d'una autosuposada superioritat moral i intel·lectual, es dediquen a torpedinar de la forma més barroera, despòtica i irracional tota la gestió Laporta. Aquests paios, pretesos comunicadors, no són més que uns tristos amargats envejosos que viuen a l'ombra del capo mafioso de torn, perquè ells sols no sabrien ni podrien fer res. Patètic!!!
Sí que hi ha algun motiu per la moció, que és la d'intentar la visió catalanista del club. Això hi ha encara molta gent que no ho pot suportar. Només cal veure les pintes que tiren endavant la moció i la cobertura que els dona TVres. Des d'un punt de vista de la comunicació no és gens gratuït com presenta TVres la moció. No és gens imparcial.
Una mica de llet, per a rebaixar el cafè.
Crec, i espero, que diumenge els vots contraris a la moció de censura superin els favorables.
Però no m'agrada gaire aquesta mena de campanya d'adhesió personal, com si el món estigués a punt de petar.
Anem a pams, amb opinions personals, evidentment discutibles:
a)el tràmit "moció de censura" que es va incorporar als estatuts del Barça és, crec, molt deficient. Ni que la comissió la formessin il.lustres juristes. Potser per això. El futbol és un mon molt rar.
b)- Sóm 140.000 ó no se quants socis. I varem votar (o varem poder votar) UNA JUNTA DIRECTIVA, tots els "amos"conjunts del club.
Matisso: varem votar una JUNTA DIRECTIVA, amb una llista de noms.I un que anava en primer lloc, sí. Però votem una junta directiva.
c)- Una moció de censura, que pot acabar amb la renúncia obligada d'un Junta votada (guanyadora en la votacio) per tots els socis, no pot tenir un quorum tant petit.
Haurien de ser, per exemple, un mínim de signatures del 30%-35% del nombre de vots que van votar a les darrers eleccions de Junta directiva.
d)- La moció de censura ha d'anar, si, contra el President que hi hagi, elegit per la Junta, els membres de la qual Junta varem elegir quan varem votar.
Però no hauria de comportar mai, ni que guanyi, un abandonament de tota la Junta i la constitució d'una Gestora. L'efecte juridic hauria de ser "plegar de la Junta" qui faci de President en la moció, que guanyi, i la Junta elegir un altre President per la resta del mandat.
e)- No m'agrada gens "blindar" una persona amb un càrrec. Blindem la Junta, l'organ votat democràticament. I, evidentment, en l'elecció del nou President , si la moció guanyés, nomes podrien votar els directius actuals que anessin a la llista aspirant a Junta que va guanyar les darreres eleccions.
f)- O sia, en el cas -iversemblant i que no succeirà- que la moció de censura negativa guanyés, amb efectes sobre el President, amb el que comento, nomes passaria que en Laporta plegaria de la Junta i en Soriano, suposo, seria el nou President fins el final del mandat.
g)- Mocio de censura, però constructiva. Sense deixar el club en mans de gestora, que es l'opció a prendre, únicament, en situacions excepcionals en que els membres de la junta abandonessin tots el càrrec, dimitissin, i no quedessin més de 5 dels que formaren part de la candidatura a Junta votada.
h)- La moció de censura s'hauria de votar sempre coincidint amb algun partit de futbol jugat al Nou Camp. Es patètic fer-ho el juliol. Si cal participar, i em sembla bé, quorum molt mes elevat; i a fer-ho un dia de partit a casa; i sense deixar el Club sense govern de la junta que va guanyar les eleccions. (la Junta, sempre repeteixo, és la que votem.).
i)- Tot i això, es evident que a partir del 2on any i mig, en Laporta no ha actuat com va actuar els primers anys, ni com creiem que ho faria, col.lectivament, en equip, en equip de junta, no unipersonalment, a les eleccions del 2003. Ha actuat massa unipersonalment, i decidint sobre temes dels quals, ho sento, no en té ni idea, o en té com jo, però que no són la seva funció ni especialitat. I hi ha membres de l'actual Junta que opinen el mateix i li han dit, fa temps i temps, al Jan. Però cadascu es com és.
j)- Es cert que en Jan, amb l'Elefant Blau, va liderar la presentació d'una moció de censura contra en Nuñez. Sincerament, hi vaig col.laborar, i la vaig votar, naturalment, en correspondència a les conviccions i accions fetes des de la bruta maniobra de Casaus en les eleccions del 78, contra Ferran Ariño, fins el final del nuyisme.
Casaus s'alià, secretament, (i fou finançat, per a la campanya i personalment) amb en Nuñez, -tipus tripartit- abans de la campanya (Recordo que hi han un titular de diari on en Casaus deia: "si després pacto amb en Nuñez, se'm podrà dir que sóc un porc, i no ho faré". ) per a permetre guanyar un paleta vingut a mes´, com en Nuñez, vanitós, desitjós de rel.levancia social i, en aquells moments, amb un crisi financera grossa a les seves empreses constructores.
Però mantinc que la moció de censura d'en Jan va ser per a desgastar més al Nuñez, ja en greu decliu, i, sobretot, per a agafar protagonisme en Jan. Licit, totalment lícit, i positiu, però va ser aixi.
k)- No m'agrada gens el victimisme.
I en Jan no pot fer el victimisme que fa, ara , i ja fa un temps.
La comunicació la duu molt malament. Serà ell, o serà en J. Badia, el cap de comunicació que ell va triar, i que va treure d el'Avui, però la comunicació requereix coherència.
I estar uns anys histèric contra el Grup Z, i aleshores primar totalment el Grup Godó; i després, al cap d'uns anys, reconciliar-se amb els del Z i de l'Sport, i aleshores castigar als del Mundo Deportivo, això una junta del FC Barcelona no ho pot permetre que funcioni aixi. Ni la Junta ni el President. No han de tenir "mèdia amics" i "media enemics", per decisió personal del president, i canviar-lis el calaixet quan les vaquen donen llet o cafè.
l)- Va ser una pena el trencament del model exitós del primer any i mig: uns es dedicaven al futbol, altres a les seccions, altres a l'economia, altres als serveis mèdis, altres a l'organització interna, i altres a les relacions socials.
En equip. Com es van presentar el 2003. Com els varem votar el 2003. En equip, amb un equip valuossíssim, i amb moltes persones vàlides (Jan, Sandro, Soriano,Ingla, Bartomeu, Moix, etcètera). I en Jan de director d'orcretra, no de multiinstrumentista.
m)- En Sandro Rosell, i el seu propi equip,. de tothom coneguts, no ha tingut res a veure amb aquesta moció de censura. Res, que vol dir, res.
I es llastimós que entre les tonteries dels plumífers esportius, les rancunies dels tertulians de l'Arus o de l'Abril, s'hi afegeixin introxicacions provinents del Bolaño d'en Jan (en Badia) escampant invencions i merdes sobre una persona tant vàlida -i ho va demostrar- i tant honesta, preparada, transparent, responsable, i tant neta i coherent, com ho es en Sandro Rosell.
n)- Els moviments dels nuyistes, postnuyistes, i dels "galtes" habituals (Minguella,Parera, Llauradó, compte amb aquest ocellot Llauradó que està a darrera de més coses de les que semblen, tot i la suprema hòstia electoral que va rebre el 2003 (la meitat de vots,de les firmes presentades, , ha, ha, ha) sempre han estat previsibles. I seguiran aixi mentre puguin. Però no s'hi val barrejar pel mig, a instàncies d'en Badia, que nomes despatxa amb en Jan, no ho oblideu) a gent tant diferent com són l'equip d'en Sandro, en Faus i altres exdirectius.
Perque li han marxat bastants membres de la junta, al Jan, en aquests 5 anys. I ell, el seu cunyat, el seu sogre, i la seva manera de fer no en són aliens.
o)- Un darrer comentari:
Qui és el director general actual del FC Barcelona? Ho sabeu? us sona?
En etapes anteriors, ho foren en Parera, per exemple,aquell que va fitxar de CajaMadrid-Catalunya l'inclit Gaspart , en Granados, el propi mentor i formador d'en Jan, etc., ) i ara, en canvi, ningú sap qui fa , com a professional, de Director General.
per què? perque el protagonisme del President ho acapara tot, perque aixi ho vol ell. Personalisme excessiu. Per que en Jan no era ni es(aixi ho creiem) un personalista com els presis dels clubs de Madrit, o de Valencia.
Doncs, la directora general del FC Barcelona és l'Anna Xicoy, molt bona professional.
I segur que, personalment, a l'Anna no li desagrada no estar davant els mèdia....però entra dins el seu sou.
I, en canvi, no entra dins el no sou d'en Jan.
Tot i això, es evident que en Laporta el recordarem sempre com el que aconseguí, a les urnes, trencar el postnuyisme, i encapçalar una gran junta que recupera el Barça en tots els sentits.
Però el personalisme l'ha dut per viaranys innecesaris.
Dilluns seguirà la junta actual, amb en Jan de President.
N'estic segur, convençut i es el que cal ara. Però el 2010 es un altre tema, totalment diferent.
Cordialment,
Andreu
Andreu, estic molt d'acord amb el teu llarg comentari, però no 100%.
Hi ha per a mi un tema clau. I és que el club no està en una situació d'excepcionalitat que mereixi un vot de censura. Però... per què té opcions aquest vot de censura?
primer, perquè el món està ple de ressentits i d'imbècils. I les dues coses juntes són un perill. I aquests dies he vist com afloraven ressentiments variadíssims i de vergonya aliena, amb d'altres de molt covats políticament i també imbecilitat.
segon perquè hi ha gent poderosa i molts interessos darrere la censura a la directiva. Començant pels grans grups de comunicació, especialment Godó, que ha tingut un paper absolutament hostil amb aquesta junta des del primer dia. Als seus mitjans i amb la veu dels seus periodistes. De tots.
I, Andreu, lamento dir-t'ho, però en Sandro sí que ha estat al darrere de la moció. Cert que en Laporta no pot fer victimisme i un cop més s'equivoca fent-lo (comparteixo la visió dels errors que expliques). Però en Rossell sí que hi ha estat al darrere. Em consta perfectament. No tant com d'altres, com en Minguella. Però hi ha estat. Creu-me.
Finalment, les coses posades blanc o negre obliguen a prendre partit per sobre fins i tot del que voldríem. Crec que en Jan i la seva junta s'han equivocat, i han comès massa errors. I m'ha sapigut molt greu. I fins i tot tinc un post on explicava que per a mi era molt important que, el dia de següent d'acabar la temporada, en Jan sortís i fés acte de contricció i reconegués els errors fets. Això li hagués donat credibilitat i sinceritat. No ho ha fet, va sumar un altre error en aquella compareixença quasi ridícula a TVres, que dius tu.
Però dit tot això, en el blanc o negre, està clar que em quedo, clarament, amb la directiva i contra la moció de censura. No s'ho mereixen. Presenten un balanç clarament positiu.
I d'aquí dos anys, eleccions. Gran moment, hagués estat, perquè es presentés en Sandro, amb un nou projecte, i a convèncer als socis.
però no això i no així. Això fa molt mal al club i ens pot tornar a un frontisme que pensava superat.
Aquesta moció és un gravíssim error, que només té opcions de triomfar perquè aplega tots els ressentiments, que són molts. I això no és mai bo. Això és un autèntic desastre. Però això cal una mobilització massiva contra la moció de censura.
Benvolgut Elies,
Crec que pensem el mateix, en els trets fonamentals, i tenim discrepàncies menors, tal com ho veig.
1a.)- Sobre en Sandro i la moció d'aquest Giralt.
Mantinc, i diria el mateix que tu, (creu-me) que no hi es al darrera, en res de res. Quan ens veiem, si vols, t'explicarè les meves fonts.
2a)- Sobre el paper dels mèdia aquestes setmanes. Diem el mateix.
Pero jo afegeixo:
a)- Es una "errada", per a un president (el mes votat mai) del Barça "quedar-se sol", amb els principals mèdia en contra. Han fallat coses que no poden fallar. I els canvis copernicans, no se sap perquè, que he explicat en són uns.
Li tenen "ganes", a part els medis madrilenys, gent concreta de La Vang. Alguns impresentables totals. Tipus Marius Carol. (l'hauries d'haver vist, com jo l'he vist, fent l'energúmen barriobajero, a crits de sonat, en un partit de basquet d'adolescents on jugava la seva filla: pitjor que hooligan, al reformatori..).
I els qui estaven molt malament acostumats (durant 25 anys de Nuñez i Gaspart) a rebre moltes coses (entrades, places de pàrquings, regals, convidades i rectangles de paper moneda de tant en quant,..i tota la purria habitual que hem comentat.
El que no veig és un estat d'emergència perillossíssim. La mocio perdrà, i clarament. I repeteixo, si al reredactar els estatuts s'ho haguessin mirat més, (mes signatures, no destructiva, en dia de partit, etc.) potser ni s'hagues pogut presentar.
Els qui varem fer activament barcelonisme/catalanisme/antinuyisme durant els 25 anys del 1978 al 2003, varem ser qualificats també, pels plumífers , de ressentits, anti, partidaris del porró, dependents d'un partit, i altres tonteries o infàmies.(l'anecdotari és divertit, alhora que patètic i defineix molt bé personatges malauradament coneguts). Això, tristement, és el mon irracional, disparatat, voluble, d'un futbol de hooligans, amb 3 diaris esportius que venen molt més si va bé el Barça i a l'inrevès. Però és el que és.
Seguirà, comodament, en Jan, però tocat.
El que no podem pretendre, els qui anirem a dir que no a la moció, és, a més, que torni a ser inmaculada la imatge d'en Jan, per que ha comés massa errades, i en massa fronts, i sempre directament ell.
A mí, personalment, ara (ja fa 2 anys), si comencessim de nou, em mereix més confiança com a gestor al front del Barça en Ferran Soriano que en Jan. I no tinc el gust de conèixer al Soriano.
Però et serè sincer, en Sandro Rosell, que ara està decidit a presentar-se a les properes eleccions del 2010, em sembla el millor candidat possible. I resaria per que poguessin fer un ticket Sandro/Soriano.
Però falta molt de temps encara.
I que les purries habituals de l'entorn nuyista i gasparista, si donen la cara democràticament, rebin les mateixes bofetades electorals del 2003.
I aquesta seria la darrera discrepància: per la meva part, si li diuen frontisme, que li diguin, el nuyisme, el seu entorn, el gasparisme, i els "jetes"(minguellues,llaurado's,lacalle's, parere's, reyna's..) a un altre cantó.
Mai mes.
I mai cap pacte amb cap d'aquests sectors. Mai més.
Sempre col.laboraré, si cal, a tenir-los a les tenebres exteriors barcelonistes.
Quan ens veiem, si et sembla, ens donem detalls.
Bona nit.
Cordialment,
Andreu
on fots les grapes la "lies"?
habitualment per això em vaig donar de baixa foten l'espectacle titllan-los de censors...
futbolisticament minguella és el millor sobre futbol de sofà i projecçio de cat o indp sobre el barça?? em sembla infantil sinó hi hagues barça formerien barricades els de cadira+aparcament de cotxe........
res encara que no m'agradi és classe baixa i alta aliats en un objectiu de mercenaris........... talla la revolució a>espanya vs cat i b>guerra de classes ?
per mi com a culer, el barça és una adormidera......... el bo del futbol es jugar-lo en amater la resta son sentiments obscurantistes-.
aç
el bo de qualsevol esport és jugar-lo sigui futbol sala o harlem o a 3era regional, com el basket...
l'esport de sofà ja és una altra cosa i posats a fer que tots siguin guiris....
alguns veuen uns del barça jugen amb espanya......
no no...
uns jugadors del barça marquen gols amb espanya...
com la majoria son mercenaris que ho siguin tots.....
és hipocrita pensar que el barça és un equip català si el 80% son guiris.....
el potencial economic catala????? c
clar sino seriem el bilbao...........
per tant tots guiris, la potencia economica del barça ens farà guanyar és això i no altre cosa...
i en la meva opinió alinea, és la olla a pressió que explota quan el país va malament.............
salut i peles
Joan
Publica un comentari a l'entrada