He estat fora des de dilluns, per motius de feina. Haig de dir que aquesta desconexió laboral m'ha vingut molt bé. La distància és el que ens permet de vegades adquirir una major certesa sobre els fets i el que pensem.
Avui, quan tornava, mentre amb el tren travessava de sud a nord el nostre país he recordat un post que vaig escriure fa temps, fa més d'un any (febrer del 2007). En arribar a casa l'he anat a buscar. M'ha semblat prou actual. De manera que el reprodueixo...
El nostre present nacional és patètic. Després de la consumació del Tripartit 2, el nostre futur com a poble és molt negre. I se'ns fa molt difícil d'entendre com hem pogut arribar a aquesta situació.
Per trobar respostes de vegades cal acudir als clàssics, cal cercar en la història i en la conceptualització dels fets dels homes aquells elements que, a força de repetir-se, ens poden il·luminar, ens donguin alguna resposta, o, com a mínim, ens situïn marcs històrics de referència.
M'ha resultat molt útil el llibre "Traidores que cambiaron la historia", de José Manuel Lechado. Hi he trobat precedents que expliquen el comportament humà que ha dut Esquerra (ERC) a consumar aquesta gran traïció que representa el Tripartit 2.
"La traïció és el més gran dels pecats per a la nostra cultura occidental, no existeix cap delicte més greu que defraudar la confiança dipositada". La traïció és, tanmateix, un fet objectiu al que la història ha demostrat s'hi pot arribar amb dos substrats subjectius diferents.La situació més clara és aquella traïció consumada per algú amb ple coneixement del que fa i de les seves conseqüències; és la traïció, p.ex. de què és víctima el cabdill iber Viriat. Els qui el traeixen ho fan per diners, sabent que l'entreguen als seus enemics romans, traïció que es clou de manera inesperada, amb la famosa frase "Roma no paga traïdors".
Però després trobem una altra traïció perpetrada sense que qui la fa sigui conscient de la magnitud dels seus actes i de les seves conseqüències. L'exemple paradigmàtic és Judes.Judes Iscariote consuma un dels actes de traïció més roïns, coneguts i greus de la història de la humanitat: lliurar Jesús de Natzaret, el Messies, als seus enemics. Però Judes, amb el seu petó, no volia trair Jesús, sinó provocar una reacció perquè esdevingués aquell Messies que esperava, i que a foc i espasa havia d'alliberar el poble d'Israel. Judes era un zelot (secta jueva que lluitava contra l'ocupació romana), va creure en Jesús com el Messies, però volia que es comportés com el Messies que esperava, l'alliberador invencible. Quan Judes s'adona del que ha fet, veu les conseqüències dels seus actes, el seu error, se suïcida. Havia entès que Jesús era el Messies, però no havia entès el seu missatge, i Jesús no empunya cap espasa, sinó que mor a la Creu.
Sentint les gents d'Esquerra el relat de la traïció de Judes els hi escau cada cop més. Per justificar el pacte amb un partit "absolutament espanyolista" com el PSC (d'acord al llibre de Rafael Vallbona sobre un conseller d'Esquerra al primer Tripartit), Esquerra s'ha fabricat un argumentari subjectiu en el que òbviament, no es reconeix la traïció perpetrada. Vull ser benèvol (que no vol dir prendre per idiota a ningú) i admetre que de vegades els nostres actes estan motivats per idees equivocades i que aquestes idees ens porten a fer coses que, objectivament, són traïció. Esquerra vol que el PSC-PSOE, el principal partit espanyolista de Catalunya, deixi de ser-ho, vegi la llum del catalanisme i abraci la bandera independentista. Tal com Judes esperava que aquell Jesús que ell creia fermament que era el Messies, deixés de predicar l'amor i parar l'altra galta perquè empunyés l'espasa de foc i alliberés el poble d'Israel. Bé, doncs ni els espanyolistes es poden convertir, mercès a una traïció, en uns catalanistes, ni Judes havia entès la naturalesa del veritable missatge alliberador de Jesús, del Messies.En tots dos casos, tanmateix, entreguen el que més estimen als seus enemics i les conseqüències de la traïció són letals. Judes entrega Jesús als romans i ERC entrega Catalunya als espanyolistes.
Aquesta és la gran lliçó de la història. No cal tenir consciència plena d'estar traïnt, la traïció, es produeix amb independència dels nostres elements motivacionals, volitius. Però un cop produïda és perfectament objectivable i reconeixible, i llavors ja és massa tard per lamentar-se.Quan Esquerra i la gent que encara els vota -per sort cada cop menys- siguin conscients de la traïció nacional que ha representat el Tripartit-2 ja serà molt tard, massa tard, i llavors tot seran lamentacions i dolor.
L'únic que podem fer és denunciar rotundament la traïció d'ERC. Dir ben fort i ben clar que la constitució del tripartit 2 és un acte de traïció total, i confiar en una reacció del nostre poble que minvi els seus efectes devastadors. Judes, en ser-ne conscient, es penja de la branca d'una olivera, superat pel dolor. No desitjo en cap cas aquest final ni aquest dolor als dirigents d'Esquerra i els seus sequaços, però per evitar-los-hi cal que la nostra denúncia sigui prou forta i prou alta com perquè aturem el mal i les conseqüències que ha generat.
8 comentaris:
No s'hi pot afegir res més. Brutal, company, brutal. Es pot dir més fort però no més clar.
No crec pas que el que resta de votants d'Esquerra s'adonin de la magnitid del desastre que estan propiciant, perque es creuen aquest "argumentari subjectiu" que mencionas. Probablement, puguin perdre alguns vots més, però no gaires, per la qual cosa, si volem evitar que el desastre continui aumentatn, ens hem de deixar de cabories i amb el nas tapat o no, cal adonar-se que només tenim una alternativa per acabar amb aquesta situació, i aquesta alternativa es diu CiU.
Avants de que surti algú acusant-me de "CyUenc" o "conver" o qualsevol atre qualificatiu, agrairia que si vaig errat, em digués en qué i presentés alguna alternativa seriosa. Seriosa vol dir efectiva a curt termini, perque crec que el problema és de tal magnitud que solucions a "calendas grecas" no ens serviran de res.
Cordialment.
Josep estic tip de veure per els llocs que passes sempre excusant el que dius algú pugui interpretar que ho veus com a convergent. Si ets així viu normalment com ets. A més si el únic que et poden rebatre de les idees que exposes és que ets convergent no creus que qui argumenti el seu discurs en l'odi convergent ja ho ha dit tot? No t'excusis més amic. Sigues el que vulguis i pensa que si algú t'acusa de convergent creu-me que és una flor a teu favor.
Elies, com sempre, impresionant.
Amb tu , a més de llegir política absorbeixo cultura(de la bona, la que fa pensar). Tens una facilitat d'exposició que el que és complexe passat per el teu raser es converteix en entenedor.
Salut i independència.
Benvolgut Segador,
És que no en soc de convergent.
No recordo bé si va ser en Marrameu que va propossar un partit anomenat CiR (Convergència i Reagrupament), sé que no será, però si existis, jo en seria d'aquest partit.
Dit aixó, mentres existeixi el tripartit PSOEcialista, defensaré a mort la ùnica alternativa que hi ha, que és CiU. És la meua estratègia particular basada en el pragmatisme quant veus que no hi ha res més después de la brutal decepció que m'ha produït el partit que votaba fins al 2003, que era ERC.
I sé que no soc sol.
I recomano als decepcionats d'ERC o Esquerra que s'ho pensin bé avants d'anar a l'abstenció que tant afavoreix al PSOE si de veritat es consideran patriotes.
Cordialment.
quina sort que teniu de saber-ho tot, de tenir l'opinió acertada, de ser tant absolutament certers....
Jo, quan llegeixo els escrits de l'elies, el que recordo és que vol dir la paraula FEixisme, i recordo que a cops està amagada rera posicions enganyoses d'entrada. Però les actituds no enganyen més enllà del que ens volguem deixar enganyar.
Benvolgut Josep,
Sóc conscient que això del CiR ho dius convençut i sense cap malicia. A tu el que més t' agradaria és tenir l' opció de votar dos partits, a conveniència, però amb un discurs nacional clar.
Tenir un CiR, que dius, no seria un entrebanc, seria un retrocés molt gran.
Ara ens cal lluitar pel teu ventall d' opcions, no pas per una ratera, atractiva però amb esperit de gàbia, de refugi.
Cal que tinguis opcions, opcions, això sí, nacionalment solvents.
Amb afecte:
Cesc.
Ps: Elies, bon post, però Judes amb la seva opció va matar un jueu que podia cridar eli, eli, lamba sabactani...i marxar al tercer dia. La quantitat de jueus que Judes va condemnar des de llavors, justificant l' antisemitisme, derivat, del Nou Testament, no l' oblis.
Sabath, shalom bokatorh,Eli.
Cesc... no acabo d'entendre el teu post scriptum, de debò. L'antisemitisme arrenca de molt abans del cristianisme.
-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
--Aquest crida Elies.
48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien:
--Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
Anònim, els teus comentaris em foten calent, explica'ns a tots una mica més això del feixisme, les posicions enganyoses d'entrada i les actituds...
Benvolgut Cesc,
Retocés gran és el que tenim ara...i aquí estem. No et creis "argumentaris subjectius"
Cordialment.
Benvolgut Elies,
De fet Eli, no seria tant Déu (Yahvé) com Senyor.
Senyor, Senyor, perdona'ls.
Pensa que Elies va ser l' únic profeta que va anar viu amb el Pare...recollit amb un carruatge de foc.
És lògic que hi apel.lés.
Totes les religions monoteistes tenen Elies com una figura cabdal.
La principal avinguda de Beirut, Mar Elias, només ho corrobora, unint barris musulmans, cristians i marovites, de nord a sud resseguint la costa.
L' antisemitisme és anterior a Crist, però amb Constantí i el seu Nou Testament creix, fenòmen que no es dona tant al món musulmà fins molt més tard.
Però buff! això ja és tema de Tesi Doctoral!
Salut i independència,
Cesc.
Publica un comentari a l'entrada