Les xarxes clientelars, decisives en el resultat de les eleccions d'ERC

Finalment avui he tingut una mica de temps per fer alguns càlculs en relació als resultats de les eleccions de dissabte passat.

En Josep Sort o n’Arnera ja havien avançat algunes impressions sobre aquests resultats, que compartia. Però he volgut calcular els resultats obtinguts per les diferents candidatures, mesurant alguns indicadors que ofereixen una visió panoràmica interessant sobre aquestes eleccions i la força territorial dels diferents candidats... i veure què ens explicaven finalment aquestes dades.

He fet l’anàlisi sobre dues dimensions: per una banda la posició de cada candidat a cada “circumscripció electoral”, és a dir, a totes les comarques (Principat), barris (Barcelona) i zones (País Valencià i les Illes) on hi havia una urna per a recollir les votacions dels militants. A cada urna, evidentment, els candidats podien quedar en primera, segona, tercera o quarta posició. I he analitzat aquestes dades.

I per una altra banda, he analitzat el percentatge de vot de cada candidat a cadascuna de les urnes, establint tres llindars: resultats per sota del 20%, resultats entre el 20 i el 49% i resultats per sobre del 50%. M’han semblat, per dalt (>50%) i per baix (<20%), significatives.

Anàlisi a partir de la posició de cada candidatura a cada urna:

La primera constació és que els calabresos, en Joan Puigcercós, ha obtingut una victòria àmplia i prou sòlida arreu del territori. Només queda l’últim en una urna, i tercer en 10. Això implica una posició secundària en el 19% de les urnes, mentre que ha guanyat en el 57%.

La segona dada interessant és que els grans resultats de Reagrupament es produeixen amb una distribució territorial molt homogènia. Si en el percentatge absolut la diferència amb els carodians és petita, d’un 1%, en la distribució territorial, en la implantació i força electoral arreu de tot el país, Reagrupament dóna un bany als carodians. Així tenim que Rcat assoleix la primera o la segona posició en el 70% de les urnes, mentre que en Benach només ho aconsegueix en un 44%. Una diferència, per tant, enorme. Evidentment en Puigcercós és qui més vegades ha quedat en primera o segona posició, en un 81% dels casos (per tant amb uns resultats més equilibrats respecte Rcat i amb una distància estratosfèrica respecte els carodians). A més a més, aquesta anàlisi permet posar negre sobre blanc l’escassíssima incidència d’EI, que només assoleix la primera o la segona posició en un 3% de les urnes.

L’altra manera d'enfocar l’anàlisi és a partir del percentatge de vot obtingut a cada urna. En aquest cas allò rellevant crec que era situar en el mapa les situacions d’escassa presència o rellevància electoral de les diferents candidatures arreu del territori, per tant, dels percentatges de vot inferiors al 20% a cada urna.

Les dades, un cop més, posen de manifest la fortalesa d’en Puigcercós i, també, de Reagrupament. Així, els calabresos només estan per sota del 20% en un 15% de les urnes, Reagrupament en un 32%, els carodians en el 44% i Esquerra Independentista… en un 93%.

Pel que fa al fet de superar el 50% dels sufragis en una urna, les dades ens aporten l'evidència d'una certa distribució “feudal” del poder sobre el territori, i en aquest cas el terme feudal el faig servir de manera exclusivament descriptiva. En tant que el 50% representa una clara posició de domini d’una opció en un territori, amb percentatges, a més, allunyats de la mitjana general, es posa de relleu la importància o el poder d’aquests “líders locals”, que exerceixen una important “coptació” entre la militància.

Així, en les urnes en què Puigcercós supera el 50%, això té una trasllació en el nombre absolut de vots molt significativa. En aquestes urnes Puigcercós, que en total ha tingut 679 vots de diferència sobre Carretero, aconsegueix treure-li una diferència de 632 vots!, i més de 700 a Benach.

Si hi afegim Manresa i Mataró, que en percentatge freguen el 50%, la diferència de vots totals que en aquests feus arrenca Puigcercós als seus rivals és de 789 vots a Carretero i de 908 a Benach.

És evident, per tant, que disposar de feus consolidats de poder és el factor que ha permès la victòria dels calabresos.

Pel que fa als carodians, als seus feus estableixen un diferencial de vot en relació a Rcat de 327 vots i de 354 en relació a Puigcercós.

En canvi Reagrupament només té una urna per sobre del 50%, Puigcerdà, i ni que hi incorporem Berga (49%), no s’estableixen diferencials significatius.

ALGUNES CONCLUSIONS
Aquestes dades demostren que el factor decisiu en aquestes eleccions ha estat “tenir poder”, manar. La xarxa clientelar que s’estableix a través de la presència insitucional d’ERC a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, diputats, fundacions i “alliberats” del partit és, clarament, el factor clau sobre el que els calabresos han edificat la seva victòria.

Són aquestes xarxes clientelars, que dominen clarament els calabresos, el factor que els hi ha permès decantar el procés electoral. Són aquestes xarxes clientelars les que han proporcionat una diferència clau en el nombre de vots que han rebut les diferents candidatures.

És evident que Rcat, que no participa d’aquesta distribució del poder (només té uns pocs alcaldes), no té cap mena de xarxa clientelar al seu darrere. I aquesta ha estat la gran diferència en relació a Puigcercós. El vot d’Rcat ha estat un vot 100% ideològic, de compromís militant i ha estat, a més, el vot del militant de base.

Aquesta situació encara posa més de relleu el gran resultat que ha obtingut Rcat, que fins i tot ha permès superar la segona xarxa clientelar, la dels carodians, que han disposat de diputats, alcaldes i regidors d’ajuntaments, alliberats del partit, etc.

En el primer post d’anàlisi electoral vaig dir que per a un projecte renovador i regenerador com el d’Rcat només servia la victòria. Em reafirmo. Però l’anàlisi que he efectuat engrandeix i situa en la seva justa mesura l’extraordinari suport rebut per Reagrupament. I situa clarament les xarxes clientelars, estratègicament dissenyades per “la política de les oques” entre la direcció d’ERC i els sociates, el que ha decantat el procés electoral.

Avui, a les portes de la segona fase del congrés, podem afegir una altra reflexió rellevant: les xarxes clientelars de la direcció sortint (calabresos i avellanes), estratègicament teixides i dissenyades pels grans mestres, els sociates, han portat ERC a una situació de col·lapse ideològic, amb la substitució clara del pes de la ideologia pel pes de les xarxes clientelars, que esdevenen decisives en la configuració de l’opinió del partit.

Aquesta “captura” de l’opinió que s’ha posat de manifest en aquestes eleccions és el fet més rellevant i greu a què hem assistit. I que pot tenir unes conseqüències dramàtiques per al partit i per al país. D’una banda perquè la distància entre l’electorat i la militància s’eixampla elecció rere elecció, en un procés pràcticament irreversible. I d’una altra perquè aquestes xarxes clientelars, que responen a la “política de les oques” molt em temo que inhabiliten absolutament Esquerra com a instrument útil en la nostra lluita per la independència, per la llibertat.

Aquesta situació de col·lapse ens aboca a un escenari complexe, de naturalesa gairebé “pre-política”, amb una enorme massa creixent d’ex-votants sense cap altra opció de referència, i amb una Esquerra (ERC ja sembla formar part del passat del partit i el país) que, dominada per les xarxes clientelars, i perdent a milers els seus suports, es veurà inevitablement abocada al procés de conversió en una nova Euzkadiko Ezkerra, com a via per a garantir el manteniment d’aquestes xarxes clientelars.