dissabte, de juny 14, 2008

Les xarxes clientelars, decisives en el resultat de les eleccions d'ERC


Finalment avui he tingut una mica de temps per fer alguns càlculs en relació als resultats de les eleccions de dissabte passat.

En Josep Sort o n’Arnera ja havien avançat algunes impressions sobre aquests resultats, que compartia. Però he volgut calcular els resultats obtinguts per les diferents candidatures, mesurant alguns indicadors que ofereixen una visió panoràmica interessant sobre aquestes eleccions i la força territorial dels diferents candidats... i veure què ens explicaven finalment aquestes dades.

He fet l’anàlisi sobre dues dimensions: per una banda la posició de cada candidat a cada “circumscripció electoral”, és a dir, a totes les comarques (Principat), barris (Barcelona) i zones (País Valencià i les Illes) on hi havia una urna per a recollir les votacions dels militants. A cada urna, evidentment, els candidats podien quedar en primera, segona, tercera o quarta posició. I he analitzat aquestes dades.

I per una altra banda, he analitzat el percentatge de vot de cada candidat a cadascuna de les urnes, establint tres llindars: resultats per sota del 20%, resultats entre el 20 i el 49% i resultats per sobre del 50%. M’han semblat, per dalt (>50%) i per baix (<20%), significatives.

Anàlisi a partir de la posició de cada candidatura a cada urna:

La primera constació és que els calabresos, en Joan Puigcercós, ha obtingut una victòria àmplia i prou sòlida arreu del territori. Només queda l’últim en una urna, i tercer en 10. Això implica una posició secundària en el 19% de les urnes, mentre que ha guanyat en el 57%.

La segona dada interessant és que els grans resultats de Reagrupament es produeixen amb una distribució territorial molt homogènia. Si en el percentatge absolut la diferència amb els carodians és petita, d’un 1%, en la distribució territorial, en la implantació i força electoral arreu de tot el país, Reagrupament dóna un bany als carodians. Així tenim que Rcat assoleix la primera o la segona posició en el 70% de les urnes, mentre que en Benach només ho aconsegueix en un 44%. Una diferència, per tant, enorme. Evidentment en Puigcercós és qui més vegades ha quedat en primera o segona posició, en un 81% dels casos (per tant amb uns resultats més equilibrats respecte Rcat i amb una distància estratosfèrica respecte els carodians). A més a més, aquesta anàlisi permet posar negre sobre blanc l’escassíssima incidència d’EI, que només assoleix la primera o la segona posició en un 3% de les urnes.

L’altra manera d'enfocar l’anàlisi és a partir del percentatge de vot obtingut a cada urna. En aquest cas allò rellevant crec que era situar en el mapa les situacions d’escassa presència o rellevància electoral de les diferents candidatures arreu del territori, per tant, dels percentatges de vot inferiors al 20% a cada urna.

Les dades, un cop més, posen de manifest la fortalesa d’en Puigcercós i, també, de Reagrupament. Així, els calabresos només estan per sota del 20% en un 15% de les urnes, Reagrupament en un 32%, els carodians en el 44% i Esquerra Independentista… en un 93%.

Pel que fa al fet de superar el 50% dels sufragis en una urna, les dades ens aporten l'evidència d'una certa distribució “feudal” del poder sobre el territori, i en aquest cas el terme feudal el faig servir de manera exclusivament descriptiva. En tant que el 50% representa una clara posició de domini d’una opció en un territori, amb percentatges, a més, allunyats de la mitjana general, es posa de relleu la importància o el poder d’aquests “líders locals”, que exerceixen una important “coptació” entre la militància.

Així, en les urnes en què Puigcercós supera el 50%, això té una trasllació en el nombre absolut de vots molt significativa. En aquestes urnes Puigcercós, que en total ha tingut 679 vots de diferència sobre Carretero, aconsegueix treure-li una diferència de 632 vots!, i més de 700 a Benach.

Si hi afegim Manresa i Mataró, que en percentatge freguen el 50%, la diferència de vots totals que en aquests feus arrenca Puigcercós als seus rivals és de 789 vots a Carretero i de 908 a Benach.

És evident, per tant, que disposar de feus consolidats de poder és el factor que ha permès la victòria dels calabresos.

Pel que fa als carodians, als seus feus estableixen un diferencial de vot en relació a Rcat de 327 vots i de 354 en relació a Puigcercós.

En canvi Reagrupament només té una urna per sobre del 50%, Puigcerdà, i ni que hi incorporem Berga (49%), no s’estableixen diferencials significatius.

ALGUNES CONCLUSIONS
Aquestes dades demostren que el factor decisiu en aquestes eleccions ha estat “tenir poder”, manar. La xarxa clientelar que s’estableix a través de la presència insitucional d’ERC a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, diputats, fundacions i “alliberats” del partit és, clarament, el factor clau sobre el que els calabresos han edificat la seva victòria.

Són aquestes xarxes clientelars, que dominen clarament els calabresos, el factor que els hi ha permès decantar el procés electoral. Són aquestes xarxes clientelars les que han proporcionat una diferència clau en el nombre de vots que han rebut les diferents candidatures.

És evident que Rcat, que no participa d’aquesta distribució del poder (només té uns pocs alcaldes), no té cap mena de xarxa clientelar al seu darrere. I aquesta ha estat la gran diferència en relació a Puigcercós. El vot d’Rcat ha estat un vot 100% ideològic, de compromís militant i ha estat, a més, el vot del militant de base.

Aquesta situació encara posa més de relleu el gran resultat que ha obtingut Rcat, que fins i tot ha permès superar la segona xarxa clientelar, la dels carodians, que han disposat de diputats, alcaldes i regidors d’ajuntaments, alliberats del partit, etc.

En el primer post d’anàlisi electoral vaig dir que per a un projecte renovador i regenerador com el d’Rcat només servia la victòria. Em reafirmo. Però l’anàlisi que he efectuat engrandeix i situa en la seva justa mesura l’extraordinari suport rebut per Reagrupament. I situa clarament les xarxes clientelars, estratègicament dissenyades per “la política de les oques” entre la direcció d’ERC i els sociates, el que ha decantat el procés electoral.

Avui, a les portes de la segona fase del congrés, podem afegir una altra reflexió rellevant: les xarxes clientelars de la direcció sortint (calabresos i avellanes), estratègicament teixides i dissenyades pels grans mestres, els sociates, han portat ERC a una situació de col·lapse ideològic, amb la substitució clara del pes de la ideologia pel pes de les xarxes clientelars, que esdevenen decisives en la configuració de l’opinió del partit.

Aquesta “captura” de l’opinió que s’ha posat de manifest en aquestes eleccions és el fet més rellevant i greu a què hem assistit. I que pot tenir unes conseqüències dramàtiques per al partit i per al país. D’una banda perquè la distància entre l’electorat i la militància s’eixampla elecció rere elecció, en un procés pràcticament irreversible. I d’una altra perquè aquestes xarxes clientelars, que responen a la “política de les oques” molt em temo que inhabiliten absolutament Esquerra com a instrument útil en la nostra lluita per la independència, per la llibertat.

Aquesta situació de col·lapse ens aboca a un escenari complexe, de naturalesa gairebé “pre-política”, amb una enorme massa creixent d’ex-votants sense cap altra opció de referència, i amb una Esquerra (ERC ja sembla formar part del passat del partit i el país) que, dominada per les xarxes clientelars, i perdent a milers els seus suports, es veurà inevitablement abocada al procés de conversió en una nova Euzkadiko Ezkerra, com a via per a garantir el manteniment d’aquestes xarxes clientelars.

13 comentaris:

marc ha dit...

Precisament ahir me les vaig tenir amb una militant procalabresa que no acceptava l'anàlisi que planteges.

Em va dir que hi haurà canvis, però encara espero que m'expliqui quins.

Segador de Farners ha dit...

Si hi ha vida pot haver-hi intel·ligència, només cal esperar que la vida(política)evolucioni.
Sempre la evolució ha vingut per qui s'ha sabut adaptar als nous escenaris. Els calabresos gaudeixen els plaers de la comoditat socialista i no s'adonen que aviat començaran a patir els problemes de obesitat. El primer simptoma és la perdua de agilitat que es comprova per els gols que els hi foten a barraca nacionalista tot vigilant el centre dels camp esquerranos. També apareix la incapacitat de fer cap esforç o polse a cap partit, ja ni dins del partit, que es senten els esbufeg que fot la direcció.
Després venen els problemes circulatoris que possiblament serà amb la pèrdua de sang, entès com la deballada de vots que portarà al partit a una anèmia que no servirà ni per fer la comparsa sociata. AL final la transfusió Carretero serà la solució o la agonia fins la mort, però que bé que en ho haurem passat. Com diu la canço popular "merda per els vius, merda per els que es queden".

Au salut.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Elies.

L'anàlisis és impecable, només un però:

Algú tant totxo com un servidor ja havia arribat a aquesta exacta conclusió fa molt de temps, i sense dades objectives, però amb moltes de subjectives, que convenientment col.locades com peces d'un puzle conduïan indefectiblement a aquesta conclusió. (disculpa, però tots tenim la nostra petita vanitat).

Cordialment.

Anònim ha dit...

Caram quina anàlisi tan afinada només amb els resultats de la presidència...

aristocrataiobrer ha dit...

ERC és ara un partit com qualsevol altre, per tant deixa de tenir interès

Anònim ha dit...

Bon dia,
Sóc votant i no militant. De ser-ho, possiblement hagués votat Carretero. Em sembla però, que la teva anàlisi amaga variables, pel que no comparteixo les conclusions. EL VOT ÉS LLIURE I SECRET. I això és massa important. Trobo d'un paternalisme il·lustrat els teus comentaris. La gent és grandeta, i sovint no veu les coses com a un li agradaria. Això requereix paciència i feina. Adjectivar de calabresos ja és mal símptoma. De grat o no són tan militants com en Niubó o com en Carretero. Explica el teu projecte amb educació, possiblement tinguis més possibilitats. No et confonguis, que l'enemic és a ponent. Em sap greu tanta energia desaprofitada.

Salut i independència!

Josep ha dit...

Marc, segur que voldràn fer canvis, però no els que fariem tu o jo. A la propera reforma d'estatuts veuras com proposen retallades de drets i més control de l'aparell.

De moment el dissabte es va votar separar carrecs de goern i partit i el primer que fan es posar el David Minoves, Director de l'Agència Catalana de Cooperació a l'Executiva Nacional, i la militància el vota!!!!

Cal encara molta formació de la militància per a reconduir ERC

Francesc JP ha dit...

Ei company Elies,

un bon resum del que van ser les eleccions, però voldria que fessis un comparació de les llistes entre els candidatsde President i els candidats a Secretari General, i aixì, observaras que ha passat amb el transvassament de vots d'un candidat del mateix partit, segons el meu criteri, molta gent volia un pacte a dos o tres sectors.

Un altre tema són les declaracions d'en Putxi avui al programa "El mon a Rac1" ( pots escoltar el fragment al tall de les 10, es a l'inici de tot) i diu:

...pertant estic convençut de que.. s'anirà dissolent aquesta dinamica de blocs que no és positiva, soms un sol partit, no quatre...

Que fem?

Elies ha dit...

aristocrataiobrer... no t'equivoquis, jo crec que l'expressió no és ser un partit com els altres, i que per això deixi de tenir interès. Deixa de tenir interès perquè és un partit que ja no serveix a la causa de la independència. Convertit en crossa sociata, perd tot l'interès.

francesc... "què fem?" a què et refereixes? el Putxi ha dit el que havia de dir d'acord als seus interessos. Pelillos a la mar i tal dia farà un any.

Si et refereixes a què faré jo, que és de l'únic que puc parlar... continuar donant canya i denunciant l'aposta espanyolitzadora del règim del tripartit.

aristocrataiobrer ha dit...

elies, a mi ERC m'interessava perquè semblava que oferia allò que els altres no: més democràcia, més transparència, i hem anat veient que no. Amb la independència no n'hi ha prou, la nova República ha de ser el màxim de democràtica i moderna, i els ciutadans el màxim de lliures

Francesc JP ha dit...

Amunt les atxes!!!

joliu ha dit...

Caldrà que inventem alguna cosa més que la denúncia. En són inmunes.

Elies ha dit...

Sí, d'acord, aris, el que dius és cert. Però també si comencem perquè allò que ens motiva políticament ja no ho satisfà...

Joliu. La denúncia és dels pocs espais individuals de llibertat que ens queden. Si se'n acut alguna altra cosa, serà benvinguda.

i sí, amunt...