dissabte, de juny 07, 2008

TORNA LA IL·LUSIÓ: VOTAR JOAN CARRETERO I RUT CARANDELL


Avui estem a les portes d’un canvi històric a ERC, transcendental per al país. L’única candidatura que ha generat il·lusió, esperança, que no ha parat de sumar des que es va posar en marxa, Reagrupament, pot guanyar les eleccions a president i secretari general.

Ho he vist a tots els actes a què he anat. Torna la ilusió. Mentre la resta de candidatures arrosseguen el seu continuïsme gris i desesperançat, arrosseguen el pes del fracàs, Reagrupament ha estat capaç de generar un moviment brutal sota la bandera de la renovació, de l’esperança de canvi.

Avui s’ha de materialitzar. Aquesta onada renovadora cal que guanyi, cal que guanyin Carretero i Carandell. Cal evitar de totes totes que el continuïsme, en qualsevol de les seves tres variants amb què es presenta, continuï atenallant ERC. Si això passés ja podríem anar pensant en oficiar un lent però inevitable funeral.

Cal votar Carretero i Carandell. CAP VOT CREUAT!!!. Cal evitar l’estupidesa enorme, absoluta, incomprensible, del vot creuat. Al preu que sigui, fins i tot al preu de no votar cap candidat de Reagrupament. Dignitat i sentit comú per combatre l’estupidesa. Així és i així ho hem de defensar. Excepte, és clar, els qui vulguin la ruïna del partit, la seva paràl·lisi, llavors sí, feu vot creuat.

Els militants d’ERC avui poden decidir fer seva la il·lusió que ha generat Rcat o continuar per la via continuïsta dels Puigcercós, Carod o Uriel. La via d’Euzkadiko Ezkerra, del vot de les poltrones, del vot dels interessos particulars, del vot dels polítics professionals davant l’honestedat, el mèrit i la capacitat.

Endavant. Avui celebrarem el naixement d’un nou cicle. Avui celebrarem que TORNA LA IL·LUSIÓ. Amb Joan Carretero i Rut Carandell. Un tiquet de luxe per redreçar el rumb del partit, per tornar a conectar amb la societat, per créixer. Perquè el país ho necessita. Endavant, Joan i Rut!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Elies,


quin article més contundent.
Com ja veus no estic plenament d'acord amb tu, però mira, què hi farem...


a veure què acaba passant.

Salut!

L'Espelt ha dit...

Amic Elies, dies com els d'avui s'em fan llargs i feixucs.
No paro de fer coses, pero hi ha una remor de fons en el meu cervell que m'acompanya incansable... voldrà la militància donar el pas necessari per convertir-se en el partit majoritari que el país reclama?
Mai hagués pensat que aquesta oportunitat passes tant aviat... ho sabran veure?
A partir de les vuit sortirem de dubtes.
Salut company!!!

Anònim ha dit...

torna la il·lusió? això no era un eslògan del PSOE?

Anònim ha dit...

A voltes els discursos renovadors resulten mereixedors de la mateixa desconfiança que les crides a l'ordre d'aquells que beuen a galet del seu establiment orgànic. La majoria però sovint obvia els jocs de paraula i pragmatitza el desig més profund. Per això avui ha guanyat qui oferia una major solidesa com a estandar del partit. És aquella vella dita de l 'ase conegut ... Tot i així no crec pas que tot hagi estat en va. Ara hi ha l'oportunitat de no confondre el cartell amb el contingut. Puixi i Ridao ofereixen la seva cara, però qui els ha de dotar de pensament ha de ser la militància i això senyors es pot guanyar i cal redreçar aquest viatge sense rumb de l'esquerrra actual. Caldrâ mantenir_se expectants als esdeveniments: els que ja fa anys vam abandonar el partit ens ho mirem amb certa desgana sabedors com som de les maldestres arts de molts dels orgânics. Però vet aquí que encara us seguim malgrat tot. Us hauríem d'haver enviat a pastar fang però som tan sentimentals que encara us donem un petit marge de confiança. No sé pas si ho resistirem gaire més. A les darreres eleccions ja vam passat de tots vosaltres i vam arrecerar-nos en aquest erm de l'abstencionisme. Recuperar el nostre vot hauria de ser prioritari. Però tanmateix això no sembla prou important.
Apa, Elies, ni déu ni pàtria ni honor. La dignitat i el coratge me l'heu furtat quan l'useu per emmascarar les vostres baixeses.
Independència vol dir assumir la pròpia governabilitat i això en tota vida té un preu. Hi ha algú disposat a pagar la pròpia llibertat? Em sembla que no.

Anònim ha dit...

Bona nit, Elies,

Enhorabona pel resultat, a tots els qui esteu regrupats i als brillants candidats Joan Carretero i Rut Carandell.

Reagrupament ha obtingut un resultat extraordinari.Impensable.

Foragitat dels mèdia, per la pressió dels competidors situats al govern tripartit, els resultats assolits per Joan Carretero, i per Rut Carandell, són absolutament excepcionals, altíssims.

El missatge de regeneració, de recuperació de la independència de criteri per a ERC, de fidelitat única al pais i al seu alliberament nacional, i la qualitat personal, política i professional, de la Rut i del Joan, han fet un forat impressionant entre la militància d'ERC, farta de comèdies, subordinacionals nacionals i demagògia continuada a tots els nivells.

I encara queda el congrès, amb la posició totalment alternativa de Reagrupament. Allò serà una segona part, encara més sonada, que la d'avui.

ERC, com a força patriòtica d'alliberament nacional, responsable, preparada, i només subordinada als interesos nacionals de Catalunya, reneix, després d'un mal somni.

Enhorabona als candidats, Joan Carretero i Rut Carandell, i a tots els integrants de Reagrupament per aquesta lliçó de treball, d'esforç, de dignitat, de qualitat, de preparació, d'esforç, per fer recuperar a ERC l'autoestima necessària per tornar a ser indispensable en el procés d'alliberament nacional definitiu del nostre pais.

Enhorabona,i moltíssimes gràcies.
I la setmana vinent, al Congrés hi ha una gran oportunitat.

Evidentment, en Carretero i la Rut, i tot Reagrupament ha esdevingut l'alternativa, amb un bon coixi de suport obtingut en molt poc temps,
i en la major part del territori.
Superar a Benach, col.loca a Carretero, en solitari, com el gran actiu alternatiu a l'actual línia supeditada al Psoe.

I la Rut Carandell, superant a l'Uriel, ha aconseguit també un resultat extraordinari, molt pel damunt del que, si més no jo, pensava.

El més dificil, començar la bola de neu, ja ha estat aconseguit.
Ara, més poc a poc, però sense aturades, anirà rodant i rodant, agafant volum i volum.

Enhorabona, Elies,

Cordialment,
Andreu

Elies ha dit...

Gràcies, Andreu. No tens bloc, però ets un més de nosaltres. Sempre saps donar en el clau amb els teus comentaris!!!

Penúltim anònim... sincerament, no entenc el teu comentari