dilluns, de juny 02, 2008

Només Reagrupament suma. Per això guanyaran (malgrat la guerra bruta)


He defensat, com molta altra gent, que les eleccions del congrés d’ERC van molt més enllà de les quatre parets del partit. I que per més que només siguin els militants els qui podran exercir la responsabilitat de la tria de la direcció i l’estratègia futura d’ERC, la seva tria afectarà radicalment el futur de l’independentisme i del nostre país.

L’actual direcció i la seva estratègia ja s’ha vist fins on podien arribar. Cal reconèixer-los un èxit gran portant el partit fins a l’estratègia del 2003, però de les eleccions generals del 2004 ençà el partit no ha fet cap altra cosa que perdre suports electorals i desconectar-se de la societat. Fins arribar a la situació actual que amb gran encert en Salvador Cardús ha definit de “negra nit, com la gola d’un llop”.

A tocar del dia 7 de juny, crec que cal insistir en la dimensió de país que tenen aquestes eleccions.

Des d’aquest punt de vista, crec que al llarg de la campanya s’ha visualitzat clarament que només hi ha una candidatura renovadora, amb un rumb clar per treure el partit de la negra nit i amb una estratègia en clau inequívocament i desacomplexadament nacional, la de Reagrupament. Però s’ha demostrat, a més, que és l’única candidatura que està sumant, que ha sumat ininterrompudament i que està en condicions de garantir que ERC i l’independentisme puguin continuar sumant.

Una de les sumes inicials amb què va comptar Reagrupament, i que evidenciava aquesta connexió ràpida amb la societat, va ser la de Blocs amb estrella. La mobilització del món blocaire sobiranista que dóna suport a Reagrupament ha estat extraordinària. Gairebé 70 blocaires formen part ja, en aquests moments, de Blocs amb estrella. Sovint parlem de la catosfera com de la nostra bombolla. Potser sí. Però potser també és una expressió avançada del que moltíssima gent pensa. Al cap i a la fi els blocaires no crec que siguem éssers aïllats del seu context social i laboral.

La xarxa ha estat un territori clarament “reagrupat”, tant pel nombre com, i mal m’està el dir-ho, la qualitat i rellevància dels blocaires i el seu compromís. Sovint, des d’aquest bloc i d’altres amics, com en Joan Arnera, hem criticat els blocs de consigna i els blocs aristocràtics, aquests que per interessos que no confessen adopten una actitud per sobre del bé i del mal des de la que ens pontifiquen. Bé, aquesta dinàmica s’ha trencat amb aquesta campanya, i hi haurà un abans i un després amb el compromís que ha exemplificiat Blocs amb estrella.

Una segona suma important en plena campanya va ser la declaració pública “per un canvi real a ERC”, un cop ja s’havien recollit totes les signatures. Més de 40 professionals van donar suport públic a Rcat, superant les seves posicions inicials, que els havien dut prèviament, tant a participar del govern com fins i tot haver donat la seva signatura per a altres candidatures.

Aquesta declaració i les persones que la signaven eren un magnífic exemple de perquè Reagrupament guanyarà. Gent que, en un moment donat, decideix fer un pas endavant, i fer públic el seu suport a Reagrupament perquè creuen que cal donar un cop de timó ferm per evitar el naufragi total de la nau, d’ERC.

A més a més, la declaració i els seus signants van permetre trencar de socarrel diversos dels infundis que s’estaven propagant sobre Rcat. Van permetre evidenciar clarament que al darrere d’Rcat hi ha un munt de persones abastament preparades, professors d’universitat, professionals, empresaris…, que les idees d’Rcat ultrapassen els àmbits territorials on havien volgut reduir-les, i s’han estès per tot el territori (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó), i, molt especialment, a la ciutat de Barcelona. Aquesta setmana hi haurà un munt d’actes d’Rcat a BCN i la seva àrea metropolitana, que permetran continuar difonent el missatge d’Rcat, de la renovació. Sense fronteres. Crec que Barcelona serà, precisament, un dels bastions electorals de Reagrupament. En contra del que els prejudicis dels perjudicats han propagat. Perquè és justament a BCN on pitjor han anat les coses, i de fa temps, i on la militància de base és més conscient de la situació crítica del partit i la necessitat de renovació. Finalment, aquesta declaració va visualitzar, parafrasejant els multicultis, que una altra ERC és possible, que no hi ha una ERC institucional i una altra de crítica, i que des del mateix govern, des dels mateixos càrrecs institucionals, es percep aquesta necessitat de renovació. Tot i que han estat pocs els valents que han vençut la por, n’hi ha hagut, i això ha trencat els esquemes de molts militants que analitzaven amb un esquema excessivament lineal aquest procés.

El tercer element de suma ha estat el compromís implícit i explícit de bona part dels nostres millors intelectuals. Va obrir el foc en Ramon Tremosa, un acadèmic brillant, absoluta referència en temes de finançament i infraestructures del nostre país. En Ramon Tremosa és una d’aquestes persones, poques persones, que fan que els països siguem millors: ell ens dóna idees, les treballa, critica, es compromet… I ara també ha volgut, pel seu compromís exemplar amb el futur de la nostra nació, fer-nos saber que el diagnòstic d’en Carretero i de Reagrupament és el bo.

Després va ser en Víctor Alexandre, també des de les pàgines del diari Avui, que va proclamar que ara és l’hora de Carretero. Un article compromès, contundent, brillant, que ha d’esdevenir una autèntica referència per al món intelectual català en relació a la necessitat que tenim d’un nou compromís, sense matisos, amb el nostre projecte nacional. Víctor Alexandre ha posat fi al “nedar i guardar la roba”. Ell encapçala, des d’ara i per mèrits propis, la revolta contra la por.

I, finalment, divendres passat, en Salvador Cardús, un cop més des de l’Avui. Malgrat dir que no vol pronunciar-se explícitament, se li entén tot. No es pronuncia explícitament, però sí ho fa implícitament. Denunciant que l’actual direcció d’ERC ha sumit ERC en una “negra nit, com una gola de llop”. I dient que creu que només qui hagi denunciat l’estratègia que ha dut ERC a aquesta situació i aposti per redreçar el rumb, està en condicions d’assumir la direcció d’ERC. I, evidentment, només Reagrupament, només Joan Carretero i Rut Carandell han criticat l’estratègia de la direcció d’ERC (que tots els altres han defensat) i en proposen una altra de realment alternativa. O és que hi ha alguna altra ponència alternativa per al congrés, a banda de la d’Rcat? Cap, com a molt, algunes esmenes parcials que no desnaturalitzen l’estratègia tripartita i messella envers el PSC-PSOE, que és la negra nit a què fa referència en Cardús.

El quart sumatori el proporciona el discurs de Reagrupament que, des de la contundència en el necessari gir estratègic, és l’únic que proclama i garanteix una estratègia interna de cohesió. Reagrupament no ha dit mai si aquests o els de més enllà són els imprescindibles o són els prescindibles. Al contrari, ben al contrari, Reagrupament ha fet crides contínuament a que a ERC no hi sobra ningú, ben al contrari, cal incorporar-hi molta més gent. I fan una crida explícita, a la que em sento vinculat, als antics militants perquè, en un procés de renovació i de retornar la il·lusió als militants i al país, ens reincorporem al projecte.

Aquesta crida que des de fa molt de temps està fent Reagrupament contrasta amb el joc brut a què avui hem assistit, aquesta notícia que ha aparegut al Periódico i a l’Avui segons el lamentable titular de la qual “partidaris de Carretero amenacen de deixar ERC”.

Des de Reagrupament ja s’ha dit amb claredat: no se sap qui són aquests senyors, i no se sap que siguin partidaris de Reagrupament, atès que de les poques coses que se saben és que alguns dels impulsors havien signat per Esquerra Independentista.

El salt d’aquesta falsa notícia, com s’ha generat aquesta filtració que els mateixos protagonistes neguen, és un exemple de guerra bruta, d’intoxicació. De com hi ha tota una sèrie d’interessos foscos capaços de generar qualsevol cosa per continuar protegint les seves poltrones.

És fals que siguin partidaris de Carretero. És lamentable que algú hagi propagat una notícia tan intoxicadora com aquesta, tan allunyada del missatge que sempre ha transmès Reagrupament, de donar la cara, de no abandonar, de lluitar des de dins del partit per canviar les coses. Per al militant d’ERC, que s’estima el partit, veure una notícia d’aquest tipus és poc menys que una declaració de covardia de qui la protagonitza. Però aquí els únics covards són els qui l’han gestat i difòs com a pura intoxicació.

Un episodi lamentable, però que com a mínim ens ha permès constatar, un cop més, que Reagrupament és l’única força que suma, i perquè no para de sumar, guanyarà. I que evidentment aquestes opcions de victòria ja són reconegudes pels “maquinadors”, que han posat la maquinària de les immundícies en marxa per evitar l’inevitible, el triomf de Reagrupament, de Joan Carretero i de Rut Carandell.
PS: després de redactar aquest mail, el Col·lectiu 1 d'abril ha fet pública una nota de premsa, que podeu trobar al seu web, negant la informació periodística apareguda avui i remetent-se a un comunicat el contingut del qual assenyala clarament la posició d'aquest col·lectiu, que evidentment no és la que ha recollita la notícia intoxicadora a què he fet referència al post i que han recollit El Periódico i l'Avui.

10 comentaris:

L'Espelt ha dit...

Amic Elies, ja ens manquen pocs dies per la victòria i la REcuperació d'ERC per part dels militants i per part del país.
Cinc dies... cinc dies en que veurem tota la bilis carregada de males arts, traïdoria, intoxicacions i mentides, per intentar evitar lo inevitable.
Cinc dies on veurem a tota la artilleria del PSC (diaris, ràdios, televisions) al servei d'aquests, diguem-ho ara ja clarament, indignes representants d'un partit, ERC, que seran REllevats de les seves responsabilitats per a REcuperar els valors i objectius dels partit de Macià.
Cinc dies per a dir adéu a Esquerra i recuperar l'ERC que pertany a tots els catalans.
Cinc dies per a que la militància posi a tothom al seu lloc.
Cinc dies per a dir adéu a totes les males maneres, calumnies i porqueries de que son capaços aquesta gent que està ensorrant tantes il·lusions.
Cinc dies.
I ni tot el PSC en bloc ajudant a tirar porqueria i mentides sobre Reagrupament, aconseguirà enganyar al militant d'ERC.
Cinc dies per a començar a seguir sumant voluntats, il·lusions i capacitats per a posar-los al servei del país.
I, permetem, només un però al teu post. He trobat a faltar una suma meritòria i important, en Ricard Biel. Fa temps que el segueixo al Indirecte, i he de dir que manquen molts més personatges com ell, independentistes desacomplexats des de el primer dia, i que, des de la posada en marxa de la campanya, no ha dubtat en donar suport, peti qui peti, a Reagrupament. Chapeau!!!

Salut company!!! (només cinc dies, cinc dies...)

Joan Arnera ha dit...

Hòstia, quin article més clar i brillant. Crec que has resumit molt bé tot el procés, i fixa't que el relleu de RCat ha anat augmentant durant la campanya. S'han notat moltíssim els esforços (fins i tot la nostra petita contribució estrellada, en efecte), i el què abans de començar era un Puigcercòs vs. Carod ara ja és (i així ho reconeixen explícitament els mitjans) Puigcercòs vs. Carretero.
Sobre la intoxicació... en fi, com diu el Quixot: "Ladran, luego cavalgamos". Bona senyal...
Salut!

Manel des de l'exili ha dit...

Gràcies Elies per la teva clara explicació de com han anat i van les coses.
Anem ben encaminats, ara cal preparar per les darreres jugades que segur ens voldran entomar.
Crec que el B* és un èxit sense precedents que marcarà una abans i un desprès amb el tema de la catoesfera i la política.
Salut i bona nit!

rA ha dit...

Em sembla que t'has passat d'optimista amb aquesta grafica exponencial...

Mes seriosament, crec que el fenomen Rcat es del millor que ha passat a la politica catalana des de fa un temps (tampoc es que fos gaire dificil).

Pero em sembla que, fins i tot si Rcat guanya, a ERC li espera un cami molt molt dificil. Cami que la veritat no acabo de veure en Carretero liderant.

Anònim ha dit...

miro d'evitar fer comentaris en blocs, però tanta demagògia m'altera.

Primera, aquest 40 professionals són, bàsicament, gent de la corda i que viu del càrrec de'n Valdero (quie per cert està al departament de l'Huguet, que ha demostrat5 ser menys sectari que el propi Valdero).

Pel què fa a sumes i sumatorism, crec que pots mirar a qualsevo altra candidatura i hi ha tants sumatoris o més que aquests.

Però la cosa més bèstia que dius és que "el discurs de Reagrupament que, des de la contundència en el necessari gir estratègic, és l’únic que proclama i garanteix una estratègia interna de cohesió". Vaja, més fals que això només hi ha un duro sevillanu. De fet és l'únic que no pensa ni interar ni nitegrar-se en cas de guanyar o de perdre.

Tanta intoxicació no és bona... que ni mentint tant hom acaba per creure-ho...

Elies ha dit...

últim anònim, per la facilitat de mentir que tens deus ser clarament algú molt proper a l'actual direcció, en qualsevol de les seves varietats.

Fals, totalment fals el que dius dels més de 40 signants. La majoria ens vam conèixer en un sopar a BCN una setmana abans de signar el manifest. I això de que "viuen del càrrec del Valdero". Bé, pura excrecència. Abús de psicotròpics.

Respecte el duro sevillano. Fins i tot si la teva limitada capacitat de comprensió et permetés consultar els estatuts del partit, veuràs que aquesta integració es produïrà, tant si sí com si no, conseqüència dels càrrecs que ocupen la resta de candidatures. A banda, evidentment, de la voluntat d'integració -que no de quotes- que afirma RCat. No hi ha una altra sortida. RCat no ha parlat mai de gent "prescindible". La resta sí. O ara em negaràs que no es parla de fer un "cordó sanitari" en relació a RCat...

Va home va, que fa temps no ens pixem a sobre.

Galderic ha dit...

A e-criteri hi ha un article d'en Salvador Cot que és exactament el que vaig pensar l'endemà de constituir-se el primer tripartit. A d'altres, veig que els ha costat cinc anys arribar a la mateixa conclusió. Crec que Reagrupament aglutinarà la militància amb aquesta mateixa línia de pensament. Ara bé, crec que no és majoritària, atès que en aquests moments la majoria d'Esquerra (militants) està infinitamnet molt més polititzada en les esquerres que la mitjana de la població. D'aquí la pèrdua de suport electoral. Però per això mateix guanyarà Puigcercós.

reflexions en català (marc) ha dit...

Uf! Que cagats que estan. Crec que guanyarem, però si no, Reagrupament haurà propiciat un canvi que no té marxa enrere.

Anònim ha dit...

Com es diu abans, això no té marxa enrera. RCat no sols representa un canvi per ERC, representa una nova manera de fer política. És un canvi que també necessiten altres partits (com CIU).

Hi ha molta gent decebuda de la política que conectarà amb aquest missatge de RCat i d'aquesta nova ERC. Hi ha un munt de gent per sumar.

I felicitats per aquesta iniciativa de Blocs amb Estrella.

Salut i independència
Esteve

Elies ha dit...

ra, efectivament, la gràfica és una concessió metafòrica, poesia visual, he he he