divendres, de juny 27, 2008

Contra la microtesticularitat


Ja ho he dit algun cop. Mossèn Ballarín em va explicar una vegada la teoria de l'actual "microtesticularitat catalana". I hi estic molt d'acord. Malgrat que jo em consideri, mal m'està el dir-ho, dins de la "macrotesticularitat catalana". Per dir-ho ras i curt, el fet d'haver estat sempre un poble coratjós i bèl·lic va provocar una sagnia demogràfica dels valents, que anaven a la guerra. I només se'n deslliuraven els covards, els cagats, els impedits. I aquests, morts els valents al front, són els que procreaven. I això, amb el pas dels segles, ha configurat la nostra actual microtesticularitat. Jo me'n lliuro, suposo, pel fet de ser xarneguet. Aquesta sang no catalana d'origen que corre per les meves venes suposo que és el que em fa, d'acord a aquesta doctrina, una excepció racial, si se'm permet l'expressió. És obvi que és una exageració, perquè tinc molts amics catalans generacionalment "catalans" que els tenen tan ben posats com jo. Però alguna cosa del cert hi ha, no ho dubto...

Bé, el cas és que avui se'ns han follat un altre cop, aquesta vegada a la cara dels russos. Hi havíem dipositat esperances. I hem estat decebuts. Finalitzat el partit, el cert és que el barri ha estat tranquil i silenciós. I això m'ha enorgullit. Com si no hagués passat res. Magnífic. Hem baixat a fer unes birres pel barri, a veure si hi havia cap incaut que topava amb nosaltres, però ni tan sols hem tingut ocasió de desfogar-nos. I mira que avui em venia de gust repartir algunes cleques.

En fi. Haurem d'esperar diumenge, que els alemnays posin les coses al seu lloc. Jo no hi seré. Justament estaré per les espanyes, per motius de feina. Em demanen alguns amics que no faci cap post. Supersticiosos. Però no el faré. No és just demanar el que no es pot celebrar. Miro els "maciàs" aquí, al passadís, disposats a ser llençats a major glòria de Catalunya. Però hauran d'esperar. O no, igual els consumeixo per la revetlla de Sant Pere.

Penso en tots aquests caragirades "catalans" que juguen amb Espanya. Penso que estaria bé que no poguessin sortir al carrer, i la gent els escopís al seu pas, als seus pobles, als seus barris. No he estat mai partidari dels heroïsmes individuals, però aquests en fan un gra massa. Vull dir que no podem demanar a persones concretes un heroïsme per sobre del que està disposat a assumir la seva gent. I realment em pregunto quin és l'heroïsme que en general els catalans i la nostra microtesticularitat estem disposats a assumir.

Tal vegada sigui aquest enèssim acte de pastisseria catalana d'ahir, convocats per Òmnium. Junts, demanaven. Però la pregunta era, junts? de què i per a què? Som patètics, realment som patètics. Tota aquesta pastisseria de la unitat, dels "sectors", de la "unitat interna"... cal? No seria molt més interessant denunciar els caragirades? No seria molt més interessant i productiu escupir a la cara dels traïdors, d'aquests carods o puigcercossos que, pel que sembla -jo evidentment no hi era- acudien a fer-se la foto mentre continuaven la seva fellatio indecent als sociates, al tio montilla?

Aquest país nostre ha perdut el rumb. I només el redreçarem amb un cop de timó espectacular, dur, contundent. Un cop de timó polític que deixi la iugular d'aquesta xusma traïdora pressionada per la punta de la nostra tradicional navalla solsonenca "pallarès". Fins aleshores, pastisseria edulcorada, falsa, putrefacta.

Senyors, senyores. S'ha acabat el bròquil. Cridem, des d'allò més fons de la nostra història i tradició, Visca la terra, mori el mal govern!!!

10 comentaris:

Joan ha dit...

Elies, jo també t'anava a demanar que aquesta vegada no posis post... jejeje... bé sí, jo coincideixo amb tu. Al Clot el barri ha estat bastant tranquilet. Però he de dir que la majoria de catalans que conec van amb Espanya. En fi, no vull fer-me més mala sang, i prefereixo creure que, en el fons, tanta Espanya ja comença a cansar a molts d'aquests catalans.

una abraçada

Anònim ha dit...

Elies,

I perquè no escups a la cara d'en Mas (culpable amb en ZP de la merda d'estatut que es carregarà el TC)?

Ah, no! Que tu vas votar que sí a aquest estatut de merda!

Elies ha dit...

La capacitat dels anònims "anònims" de dir tonteries supera àmpliament la capacitat de sorpresa.

Àlex ha dit...

elies,

Quina és doncs la posició que hauria de prendre ERC respecte el govern? Desestimar per sempre el PSC per pactar amb CiU? Creus que són menys espanyols en Mas i en Duran que el Montilla?

marc ha dit...

Coi, Elies, si portes mala sort nio escriguis més, eh? Que això pinta malament i tots hi hem de posar el nostre granet de sorra, hehe.

Discrepo sobre l'acte d'Òmnium. Ha servit perquè Unió hagi fet el ridícul. A veure Convergència trenca amb Unió d'una punyetera vegada. Aquest acte també va ser una manera de mostrar que el TC no té legitimitat, encara que a molta gent això li importa una merda. I finalment, ha servit perquè als dirigents d'ERC els puguem recordar aquest acte quan el TC retalli l'estatut, perquè el retallarà.

Defensar l'estatut encara que no ens agradi el text és una manera de provocar el conflicte institucional que tard o d'hora arribarà. Afegim-hi el finançamentet que ens donaran. Després només caldrà convocar un referèndum (els espanyols no han presentat cap recurs contra la llei de consultes), però per a això necessitem que CiU i ERC apostin clarament per la secessió.


Unitat, no gràcies. El que ens cal és unió i sobretot, saber quants som o podem ser.

Josep-Empordà ha dit...

Jo em quedo amb aixó: "Visca la terra, mori el mal govern!!!".

Fa uns dies, ara no recordo quí va dir que recordesim una data de juny de l'any vinent, data en la que es convocarien eleccions al Parlament.

I jo que tinc el presentiment de que no hi arribarem!!.

Cordialment.

Joan ha dit...

ERC s'hauria de mantenir a l'oposició si no és capaç d'arrossegar PSC -per raons òbvies- i CiU cap a un procés de decisió i autodeterminació en un futur a mig termini. A l'estil del que ha fet a Escòcia l'SNP. No em cansaré de dir-ho, els independentistes escocesos han passat a ser la primera força política del país sortint d'una posició minoritària. Però és clar, potser és que veritablement ells sí que ho són, d'independentistes. ERC no practica gaire el que diu que és.

L'Espelt ha dit...

Elies, veig que t'has avançat a la opinió de la majoria, i no faràs el post futbolero. Jo també et feia "culpable" de gafe, però la meva suggeriment era que fer un post a favor d'espanya, a veure si així aconseguíem l'objectiu (hehehe)... però no sés si hagués suportat llegir un post teu a favor dels espanyols...
En fi, personalment necessito encara que passin unes poques setmanes més per superar la depressió nacional que pateixo després de com a mínim 2 anys de derrotes (tripartit 2, Barça, Estatut, Carretero, etc...) i començar el nou cercle virtuós ple de victòries, començant per la victòria alemanya, sequint per que el TC es carregui l'estatut, el PSOE ens doni un finançament patètic, la moció de censura blaugrana fracassi, en Putxi plegui avergonyit, perdó, això és impossible, la militància faci plegar en Putxi (ara ja veuen el seu error covard), el Barça de Guardiola rutli, etc, etc.
Collons!!! Em llegeixo i començo a entreveure la cada cop més propera auto-curació de la depre nacional que pateixo... m'estan entrant ganes de sortir al carrer i començar a escopir caragirats!
Bon senyal...
Salut amic!!!
(Espero que diumenge gaudeixis d'una plàcida i reconfortamt estada per les espanyes...)
+ Per cert, Àéx, has pensat per algun moment que si el timó d'ERC fos dirigit per en Carretero ara no et capficaries amb qui haurà de pactar ERC i estaries fent números per saber per quants escons de diferència guanyaríem les properes eleccions?
Ho penses un moment...
Veus...ha de ser trist ser militant i veure quina gran cagada vas fer votant Putxi, votant més del mateix...
Ha de ser dur.

Josep-Empordà ha dit...

Ho ha escrit en Tresinores al seu bloc i m'ha semblat una frase tan encertada...tant rodona... que us la copio:

"No hem de redreçar partits, hem de redreçar el país!".

Tot el que portem dit i escrit durant mesos i mesos resumit en una frase brillant.

Cordialment.

Dessmond ha dit...

Escriu el que vulguis sobre futbol. Quan les victòries les hem de valorar en funció del futbol, és que estem clínicament morts. Que som en un quadre vegetatiu irreversible.
Acabo de llegir les memòries d'en Pujol. El panorama del qual ell va sorgir no era més consolador que l'actual. Però només hi va aplicar una teràpia: temps i altes dossis de patriotisme. Que és el que ara potser manca. Res més. Escriu de futbol i quedat ben ample.
Bon viatge i bona tornada!