El nostre present nacional és patètic. Després de la consumació del Tripartit 2, el nostre futur com a poble és molt negre. I se'ns fa molt difícil d'entendre com hem pogut arribar a aquesta situació.
Per trobar respostes de vegades cal acudir als clàssics, cal cercar en la història i en la conceptualització dels fets dels homes aquells elements que, a força de repetir-se, ens poden il·luminar, ens donguin alguna resposta, o, com a mínim, ens situïn marcs històrics de referència.
M'ha resultat molt útil el llibre "Traidores que cambiaron la historia", de José Manuel Lechado. Hi he trobat precedents que expliquen el comportament humà que ha dut Esquerra (ERC) a consumar aquesta gran traïció que representa el Tripartit 2.
"La traïció és el més gran dels pecats per a la nostra cultura occidental, no existeix cap delicte més greu que defraudar la confiança dipositada". La traïció és, tanmateix, un fet objectiu al que la història ha demostrat s'hi pot arribar amb dos substrats subjectius diferents.
La situació més clara és aquella traïció consumada per algú amb ple coneixement del que fa i de les seves conseqüències; és la traïció, p.ex. de què és víctima el cabdill iber Viriat. Els qui el traeixen ho fan per diners, sabent que l'entreguen als seus enemics romans, traïció que es clou de manera inesperada, amb la famosa frase "Roma no paga traïdors".
La situació més clara és aquella traïció consumada per algú amb ple coneixement del que fa i de les seves conseqüències; és la traïció, p.ex. de què és víctima el cabdill iber Viriat. Els qui el traeixen ho fan per diners, sabent que l'entreguen als seus enemics romans, traïció que es clou de manera inesperada, amb la famosa frase "Roma no paga traïdors".
Però després trobem una altra traïció perpetrada sense que qui la fa sigui conscient de la magnitud dels seus actes i de les seves conseqüències. L'exemple paradigmàtic és Judes.
Judes Iscariote consuma un dels actes de traïció més roïns, coneguts i greus de la història de la humanitat: lliurar Jesús de Natzaret, el Messies, als seus enemics. Però Judes, amb el seu petó, no volia trair Jesús, sinó provocar una reacció perquè esdevingués aquell Messies que esperava, i que a foc i espasa havia d'alliberar el poble d'Israel. Judes era un zelot (secta jueva que lluitava contra l'ocupació romana), va creure en Jesús com el Messies, però volia que es comportés com el Messies que esperava, l'alliberador invencible. Quan Judes s'adona del que ha fet, veu les conseqüències dels seus actes, el seu error, se suïcida. Havia entès que Jesús era el Messies, però no havia entès el seu missatge, i Jesús no empunya cap espasa, sinó que mor a la Creu.
Sentint les gents d'Esquerra el relat de la traïció de Judes els hi escau cada cop més. Per justificar el pacte amb un partit "absolutament espanyolista" com el PSC (d'acord al llibre de Rafael Vallbona sobre un conseller d'Esquerra al primer Tripartit), Esquerra s'ha fabricat un argumentari subjectiu en el que òbviament, no es reconeix la traïció perpetrada. Vull ser benèvol (que no vol dir prendre per idiota a ningú) i admetre que de vegades els nostres actes estan motivats per idees equivocades i que aquestes idees ens porten a fer coses que, objectivament, són traïció. Esquerra vol que el PSC-PSOE, el principal partit espanyolista de Catalunya, deixi de ser-ho, vegi la llum del catalanisme i abraci la bandera independentista. Tal com Judes esperava que aquell Jesús que ell creia fermament que era el Messies, deixés de predicar l'amor i parar l'altra galta perquè empunyés l'espasa de foc i alliberés el poble d'Israel. Bé, doncs ni els espanyolistes es poden convertir, mercès a una traïció, en uns catalanistes, ni Judes havia entès la naturalesa del veritable missatge alliberador de Jesús, del Messies.
En tots dos casos, tanmateix, entreguen el que més estimen als seus enemics i les conseqüències de la traïció són letals. Judes entrega Jesús als romans i ERC entrega Catalunya als espanyolistes.
Judes Iscariote consuma un dels actes de traïció més roïns, coneguts i greus de la història de la humanitat: lliurar Jesús de Natzaret, el Messies, als seus enemics. Però Judes, amb el seu petó, no volia trair Jesús, sinó provocar una reacció perquè esdevingués aquell Messies que esperava, i que a foc i espasa havia d'alliberar el poble d'Israel. Judes era un zelot (secta jueva que lluitava contra l'ocupació romana), va creure en Jesús com el Messies, però volia que es comportés com el Messies que esperava, l'alliberador invencible. Quan Judes s'adona del que ha fet, veu les conseqüències dels seus actes, el seu error, se suïcida. Havia entès que Jesús era el Messies, però no havia entès el seu missatge, i Jesús no empunya cap espasa, sinó que mor a la Creu.
Sentint les gents d'Esquerra el relat de la traïció de Judes els hi escau cada cop més. Per justificar el pacte amb un partit "absolutament espanyolista" com el PSC (d'acord al llibre de Rafael Vallbona sobre un conseller d'Esquerra al primer Tripartit), Esquerra s'ha fabricat un argumentari subjectiu en el que òbviament, no es reconeix la traïció perpetrada. Vull ser benèvol (que no vol dir prendre per idiota a ningú) i admetre que de vegades els nostres actes estan motivats per idees equivocades i que aquestes idees ens porten a fer coses que, objectivament, són traïció. Esquerra vol que el PSC-PSOE, el principal partit espanyolista de Catalunya, deixi de ser-ho, vegi la llum del catalanisme i abraci la bandera independentista. Tal com Judes esperava que aquell Jesús que ell creia fermament que era el Messies, deixés de predicar l'amor i parar l'altra galta perquè empunyés l'espasa de foc i alliberés el poble d'Israel. Bé, doncs ni els espanyolistes es poden convertir, mercès a una traïció, en uns catalanistes, ni Judes havia entès la naturalesa del veritable missatge alliberador de Jesús, del Messies.
En tots dos casos, tanmateix, entreguen el que més estimen als seus enemics i les conseqüències de la traïció són letals. Judes entrega Jesús als romans i ERC entrega Catalunya als espanyolistes.
Aquesta és la gran lliçó de la història. No cal tenir consciència plena d'estar traïnt, la traïció, es produeix amb independència dels nostres elements motivacionals, volitius. Però un cop produïda és perfectament objectivable i reconeixible, i llavors ja és massa tard per lamentar-se.
Quan Esquerra i la gent que encara els vota -per sort cada cop menys- siguin conscients de la traïció nacional que ha representat el Tripartit-2 ja serà molt tard, massa tard, i llavors tot seran lamentacions i dolor.
Quan Esquerra i la gent que encara els vota -per sort cada cop menys- siguin conscients de la traïció nacional que ha representat el Tripartit-2 ja serà molt tard, massa tard, i llavors tot seran lamentacions i dolor.
L'únic que podem fer és denunciar rotundament la traïció d'ERC. Dir ben fort i ben clar que la constitució del tripartit 2 és un acte de traïció total, i confiar en una reacció del nostre poble que minvi els seus efectes devastadors. Judes, en ser-ne conscient, es penja de la branca d'una olivera, superat pel dolor. No desitjo en cap cas aquest final ni aquest dolor als dirigents d'Esquerra i els seus sequaços, però per evitar-los-hi cal que la nostra denúncia sigui prou forta i prou alta com perquè aturem el mal i les conseqüències que ha generat.
1 comentari:
Així és, l'arrel de tots els nostres problemes és admetre o no que un partit que es proclama independentista lliuri el govern de Catalunya a un partit espanyolista. Aquesta és la clau.
Publica un comentari a l'entrada