Reagrupament i Joan Carretero

De vegades cal aplaudir el coratge cívic i polític de persones com les que impulsen el Reagrupament.

Cal aplaudir amb energia el sr. Joan Carretero i la gent que li dóna suport perquè ennobleixen la política i fan del nostre espai nacional un espai ple de valors i de fortalesa. Tinc pocs dubtes que Esquerra Republicana de Catalunya, partit històric, és en aquests moments un dels grans problemes que té el nostre país, i un dels principals obstacles cap a la seva llibertat. Els dirigents d'Esquerra actuen, més que com una direcció política independentista i patriota, com un clan amb actituds mafioses que s'ha posat al sevei de l'espanyolisme del PSC-PSOE.

Esquerra ja no és un partit independentista, però és el partit on hi ha més militants indepentistes. Per això és un motiu d'esperança, veure com encara hi ha patriotes que lluiten insubornablement per un ideal tan noble com la llibertat del nostre poble, malgrat les amenaces i l'ostracisme a què els condemnen els actuals dirigents d'Esquerra.

Veure gent amb la preparació, capacitat i coratge polític de Joan Carretero és un motiu d'esperança per a tots i, sobretot, per als defensors d'una Catalunya Lliure. Per a tots els patriotes i militants independentistes és una pena enorme contemplar l'espectacle patètic que estan oferint els actuals dirigents d'Esquerra, perquè han fet d'aquest partit històric un agent còmplice i necessari del neoespanyolisme a Catalunya, i amaguen la seva vergonya i incapacitat darrere una pancarta d'independència. Mai a la vida uns traïdors havien gaudit d'un crèdit tan gran per desfer el nostre país i deixar-lo en mans de l'espanyolisme més atroç. Per això cal aplaudir i encoratjar qualsevol patriota que aixequi la seva veu contra aquesta lacra i el seu perjuri.

Ens calen molts reagrupaments i molts Joan Carretero que estableixin una frontera nítida entre la por i la llum, entre el coratge i la covardia, entre Catalunya i Espanya. I desitjar al seu projecte, a tota la seva gent, la millor de les sorts, la sort i la fortuna dels patriotes. Com diu el poeta:

bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels
afavoreixi el Déu dels vents
el velant del seu vaixell.

Així sigui. I aquí estem. A les ordres. Visca la terra, mori el mal govern!