dilluns, de maig 05, 2008

Signatures


Avui s’han donat a conèixer les xifres aproximades que les diferents candidatures a la direcció d’ERC han presentat. Els números provisionals no permeten, tanmateix, extreure’n gaires conclusions.

Podem dir que l’única força renovadora, Reagrupament, té pel davant una feina titànica. Tot plegat per cada signatura renovadora n’hi ha 4 de continuïstes. Hi ha, però, el factor que els continuïstes es presenten (Puigcercós, Carod i Uriel), per ara, dividits.

Per tant, totes les opcions continuen obertes.

Les prop de 900 signatures de Reagrupament són, des d’aquest punt de vista, un molt bon punt de partida, però que obliga a redoblar els esforços, a fer una aposta decidida per la renovació. I aquesta renovació, a hores d’ara, està clar que només la representa Reagrupament. El debat és molt clar: els militants d’ERC han d’apostar o per la renovació i la regeneració del partit, o pel continuïsme, en qualsevol de les seves variants. Com deia l’Arnera fa uns dies: o Reagrupament o PSOE. Aquest és l’únic debat d’aquestes eleccions a ERC.

En el món continuïsta i euzkadikoesquerranós de la resta de candidatures, les coses han anat de diversa manera.

Crec que en Puigcercós ha aportat un nombre molt justet de signatures. Tenint en compte que són l’única candidatura que ha disposat del cens, de l’aparell del partit per trucar i recollir signatures, de la pressió i/o amenaça sobre tots els “colocats” en les diferents administracions, etc, les dues mil dues centes signatures no deixen de ser un resultat prou pobre per haver gaudit de tant d’avantatge. Puigcercós, i ho deixo escrit, tindrà menys vots que signatures. Conec de molts casos de gent que ha signat pel Puigcercós però no el pensa votar.

El Puigcercós 2.0, l’Uriel, ha assolit un nombre important de signatures. Realment m’ha sorprès. Bé, això pot estar en l’arrel de la seva pròpia formació, com bé se sap, n’Uriel no abandonarà mai el Puigcercós. Més enllà de la seva habilitat per enredar el personal, i dels possibles suports de l’aparell del partit, que ja vaig posar de manifest en aquest bloc (m’han arribat altres exemples, no t’esveris, Uriel, no facis que els vagi treient o provocaré fatiga entre els lectors), les més de 900 signatures són moltes. Són moltes per a algú tan fútil, tan intrascendent políticament com l’Uriel i aquesta cosa de l’Esquerra Independentista. Hi ha, però, un cert tipus de militant plenament conscient que és un vot fidel a Puigcercós, i pensa que d’aquesta manera pot estirar cap a la radicalització esquerranosa (evidentment mai la nacional, de la que fa molt temps n’han fugit) al Puigcercós, en el sentit de l’evomoralisme que practiquen alguns dirigents de les JERC. Aquesta radicalitat casposa del socialisme revolucionari i altres "ismes".

Finalment, els continuïstes del Carod han presentat la cosa més fluixeta, amb un argumentari propi d’aquests farsants, com el de que no presenten totes les que tenen per protegir els signants. Patètic. No perquè no sigui veritat. Ja ho vaig denunciar jo en aquest bloc abans que ningú que aquest debat és cert, i que les llistes de signants seran, en mans del Clan dels Calabresos, les autèntiques llistes negres del partit. Però vaja, Carod & cia, quina poca imaginació. Quina manera de voler continuar enredant el personal. Quin patir, no, el dels vostres signants? Hauré estat jo el que m’han delatat? Seré jo, Carod, es deuen preguntar? Perquè és clar, se suposa també que quan t’han donat la signatura la gent ja assumia que es “delatava”, no? Ai senyor, quina paciència s’ha de tenir amb aquest personal.

Què pot passar a partir d’ara? Bé, com deia la principi, només una candidatura renovadora, la de Regrupament, davant de tres continuïstes. O Reagrupament o socialistes. Aquesta és la disjuntiva.

Una altra cosa clara és que l’única candidatura que ha expressat, i té credibilitat per mantenir-ho, és clar, que no pactarà, és la de Reagrupament. Això posarà nerviosos, sens dubte, al personal de les candidatures continuïstes. Nerviosos per pactar amb el Putxi, és clar. Aguantaran en solitari? Ah, què difícil ho veig. Tot i que evidentment això seria el millor per a Reagrupament.

En la mesura que les candidatures continuïstes, i atenent a que les diferències entre elles són de matisos o personals, es mantinguin separades, poden facilitar clarament la victòria de Reagrupament. No tinc cap dubte que signar per Reagrupament era la signatura més complicada de totes, en la mesura que és l’única que veritablement ha fet una oposició a l’estratègia seguida i l’actual direcció. I, com deia, en Puigcercós treurà menys vots que signatures. Per tant, amb un Rcat en ascens (en l’entorn del Puigcercós s’assegurava que Rcat no presentaria ni la meitat de les que ha presentat) i un Puigcercós que coneix perfectament els seus límits i les negatives tan significades a signar per ell que malgrat el matonisme exercit ha tingut arreu del territori, en aquesta situació els continuïstes podrien preferir acabar amb la farsa i tornar a caminar juntets. Com a mínim entre la gent del Puigcercós i del Puigcercós 2.0.

Per tant, un panorama d’allò més interessant d’ara i fins el 7 de juny. Un escenari en el que poden passar encara, i passaran, moltíssimes coses, i hi haurà molts moviments que canviaran l’actual estructura i corelació de forces. I en que els nervis clarament poden jugar una mala passada als continuïstes. Fins on arribarà l’Uriel amb la seva farsa? Ah, quina gran pregunta…

Pel que fa a la gent que donem suport a Reagrupament, doncs bé, encara ens queda la part més dura de la feina. Un mes a mort, a per totes. Tenim la sort que hem vist crèixer el suport a Rcat dia rere dia. Un exemple el tenim a Blocs amb estrella, que ja passa dels 50 blocaires adherits, i que té una producció d’articles de gran qualitat. Els suports creixen dia a dia, i amb la mobilització, encara més. Aquest és l’esforç que hem de fer. Remoure les consciències. Empènyer. Denunciar. Acabar amb les farses. I propugnar d’una manera clara la renovació i la regeneració d’ERC. Per tornar ERC a la fidelitat als valors de l’ERC d’en Macià. Ara podem!

Endavant, que això està més animat que mai!!! Guanyarem!!! Visca la terra!

10 comentaris:

passavolant ha dit...

Elies,

què et sembla el suport d'Heribert Barrera a l'Uriel? Per què a ell i no a Carretero?

Elies ha dit...

Una flor no fa estiu, passavolant. O com deia en Cruyff, "un palomo no hace verano".

En Ranyer hi té molt a veure. I ho respecto. Hauríem de començar perquè no sé què collons fot en Ranyer a EI.

I és clar, molt de l'esquerra indepedentista evomoralista al Molt Honorable no el veig. Però en fi.

Onomasticon ha dit...

Hola, Elies, a veure què passa finalment. Et faig partícip d'una bona predicció, que ha d'animar la parròquia. Ahir el Mag Fèlix al programa del Clapés va tirar el pèndol i li sortia que guanyava RCat al congrés del juny. Veja'm si l'endevina, ja que últimament duu un percentatge d'encerts força alt.
Vinga, endavant les atxes!

reflexions en català ha dit...

Hòstia, Elies, si guanyéssim seria molt sonat perquè poca gent aposta per ell. Però encara falten molts dies i potser el vot s'acabarà polaritzant entre els que n'estan fins als collons de la deriva d'ERC (el que votaran RCat) i els altres (continuistes, col·locats, porucs, etc.)

Si Rcat tingués més ressò mediàtic també hi ajudaria molt...

Visca la terra!

Cesc. ha dit...

No oblidem que la militancia d' ERC, per molt que els sociates ho voldrien...no som pas uns beneits. Jo tinc clar què votaré, i hi ha molts companys que van avalar candidatures oficialistes, per certa por dificilment demostrable, però amb l' objectiu de foragitar-los de l' urna estant.
Fins i tot en Puigcercós, abans de cap d' any veurà que el montillisme no li vol cap bé. Ara cal lluitar per aconseguir que la dolça derrota el faci recapacitar.
Fóra bo que RCat renovi ERC ara, no és, encara, massa tard. Perdre a ecspanya és un avís, un avís cardiac que cal escoltar...el cor no obeix el cap. No passa res...si no empitjora!
Som com Cal.
Cesc.

Xavier ha dit...

Tampoc cal que fem demagògia amb el o reagrupament o PSOE perquè llavors la contesta (igualment demagògica) és. O els altres o CiU. ERC ha de ser ERC i defugir de CiUs i PSOEs fins que no els pugui condicionar com cal.

Elies ha dit...

No és demagògia. És una evidència empírica. Els tres continuïstes han perdut el cul per pactar amb els sociates i han defensat fins a l'extenuació el primer i el segon tripartit.

No trobaràs ni una sola prova, ni científica ni populista, que això mateix ho hagi fet o defensat RCat en relació a CiU. Això sí que és fer demagògia.

Josep-Empordà ha dit...

No oblideu que, tal i com he escrit al Cimera, el dia 7, sigui quin sigui el resultat, els Carod, Puigcercós, Vendrell, Ridao, etc. i tots els que els donan suport, continuaran existint i continuaran sent a Esquerra.

No sigueu massa optimistes, que per canviar a Esquerra, no crec que n'hi hagi prou amb guanyar el congrés. A més hi ha l'assumpte dels càrrecs. En Carretero no te ni un seguidor amb càrrecs amb cara i ulls. Prou que se n'han cuidat en Carod i en Puigcercós.

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Elies,

no vols dir que en Carod no havia passat pel celler del Tomàs i no hi havia tastat tota la seva varietat espirituosa? I que després no havia anat a una altra banda a fer un "calamar"?

Siguem una mica indulgents, home!

Xavier ha dit...

En Carretero vé va estar en un govern "sociata" i el va acceptar... fins que el van fer fora del govern.
Si volem la independència no en fem prou amb la gent de Vic, Girona o Puigcerdà. Cal Sant Adrià, Santa Coloma i l'Hospitalet. I per fer això cal un partit d'Esquerres i independentista, tot a l'hora i sense apriorismes.