El meu país és tan petit… cantava el gran Lluís Llach. Per a segons què, massa petit. Com per exemple per a mantenir en secret les negociacions d'uns acords.
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
Quan es va saber que s’avançava el congrés d’ERC, i en començar la campanya i al veure les diferents candidatures i els seus posicionaments, des d’aquest bloc vaig afirmar que només hi havia una candidatura renovadora, amb un projecte nou, amb una estratègia diferent, la de Reagrupament, la que defensen en Joan Carretero i la Rut Carandell.
La resta de candidatures: Puigcercós-Ridao, Uriel-Ranyer i Benach-Niubò eren i són continuïstes. Amb diferències entre elles únicament de personalismes o de matisos. Bé, això, a l’equador de la campanya, ja ha quedat absolutament palès per a tothom. Ja ningú no ho discuteix. Era així i s’ha demostrat, ha quedat clar. Fins i tot una persona afí al Puigcercós com n’Oriol Junqueras ho reconeixia obertament la setmana passada a RAC1.
Però a hores d’ara estic en condicions d’afirmar que aquestes tres candidatures continuïstes, que són les responsables de la desfeta d’ERC, del seu naufragi, estan treballant en un acord postelectoral, post 7-J.
En aquest article explicaré els punts més destacats del full de ruta amb què s’està negociant aquest acord. El punt de partida és que totes tres candidatures han assumit –o han arribat al convenciment- que en Puigcercós guanyarà les eleccions a President i n’Uriel Bertran a Secretari General. I que en Carretero i la Rut quedaran en tercera posició. Aquest és l’escenari sobre el que s’ha gestat l’acord (és evident, com es veurà, que l’acord, amb elements de bilateralitat, no és neutral sobre el resultat que es vol, i sobre el que es treballa).
Les tres candidatures han acordat una estratègia d’unitat en l’escenari electoral immediatament posterior al 7-J. Es planteja com un exercici de responsabilitat envers el partit que les tres candidatures, que comparteixen un projecte comú, facin aquest gest i crida a la unitat del partit, que s’edifica, així, exclusivament sobre elles.
Tanmateix, hi ha un fet que en les últimes hores ha disparat la rumorologia en els entorns de la direcció d’ERC, i és la por a Reagrupament. Això fa que, insisteixo, en aquestes últimes hores, fins i tot s’estigui especulant amb un acord públic entre dues candidatures previ al 7-J. No en tinc més dades, però sí tinc constància dels rumors.
ELS PUNTS BÀSICS DEL FULL DE RUTA PER A L’ACORD ENTRE CONTINUÏSTES:
S’estableix que s’elaborarà un nou document de mínims en relació a la presència d’ERC al govern, que cerqui, des de la inamobilitat i el blindatge del pacte amb els socialistes (que no es qüestiona en cap moment), la fidelitat al president Montilla (que es garanteix implícitament i explícitament) i la confirmació, per tant, de l’estratègia seguida fins ara, poder mostrar un perfil propi i exhibir assoliments en el curt i mitjà termini.
El sector “carod” assumeix, per a poder-se incorporar a aquest pacte, el sacrifici del seu líder, d’en Josep Lluís. Aquesta és la condició per a la seva integració. Per tant, en Carod serà sacrificat pels seus per poder-se integrar a la nova executiva que sorgirà del Congrés. Al Carod, a l’acte central d’en Puigcercós, li van dedicar L’Estaca, en un exercici de morro i cinisme inaudit. Es concentrarà sobre la seva figura la imatge interna de la victòria d’en Puigcercós, però s’incorpora a la seva gent. Fins i tot s’admet que a Carod se li buscarà una sortida honorable, un bon destí, reconeixent el seu paper en el partit. La gent d’en Carod ho han assumit com a inevitable a la vista dels escassos suports rebuts en aquest procés precongressual i de la seva derrota cantada a les votacions del 7-J. Malgrat això, confien que els seus candidats (Benach i Niubò) quedin en segona posició per tal de poder negociar amb una mínima força les altres condicions de la integració, els càrrecs a repartir i les condicions de la continuïtat al govern de la seva gent.
Totes tres candidatures (puigcercocistes, excarotians i urielistes) assumeixen l’objectiu d’establir un “cordó sanitari” al voltant de Reagrupament i les persones que hi donen suport. Estan d’acord que cal presentar davant la militància i davant l’opinió pública a Reagrupament i a la seva gent com a un moviment i unes persones situats ja fàcticament “fora del partit”, i fins i tot s’especula amb convidar-los a abandonar ERC, atès que, segons aquest full de ruta, no comparteixen els mínims del projecte en comú que la militància ha defensat majoritàriament, és a dir, l’estratègia del pacte tripartit i les polítiques socials com a via de creixement i per a generar una majoria social favorable a la independència. I s’insistiria en el que ha estat la gran “estratègia” d’estafa de la direcció: situar Reagrupament en l’òrbita de Convergència, o animar-los a crear un nou partit que reculli les seves idees, que ells respecten, però que no són les que la militància comparteix majoritàriament.
El cordó sanitari implica, segons aquests acords, que si Reagrupament i la seva gent no abandona el partit, seran sistemàticament exclosos dels òrgans de direcció del partit a tots els nivells i a qualsevol escala: Consell Nacional, Executiva, executives locals, comarcals, etc. L’acord implica donar-se suport mutu en els diferents àmbits amb l’objectiu d’excloure sistemàticament els candidats de Reagrupament o afins a Reagrupament. De fet, per Calàbria ja circulen les famoses “llistes negres”, sobre les que el sector Puigcercós vol edificar el seu control absolut sobre el partit, fonamentat en els càstigs exemplars per a qualsevol persona que hagi gosat manifestar la seva discrepància o suport a Reagrupament.
Aquests serien els acords bàsics sobre el que les tres candidatures continuïstes estarien treballant el seu pacte per al post 7-J.
PUIGCERCÓS A LA PRESIDÈNCIA, URIEL A LA SECRETARIA GENERAL
Previ a aquest full de ruta per a un futur pacte a tres bandes, s’hauria produït una convergència entre Puigcercós i n’Uriel, amb l’objectiu de difondre entre els seus sectors més propers, el vot creuat: Puigcercós de president i Uriel de Secretari General. Aquest acord no ha estat negat per gent del Puigcercós. Segons els seus càlculs, i sense necessitat de fer públic l’acord entre candidatures, els vots dels urielistes a Puigcercós per a la presidència el situarien fàcilment en un escenari mínim de 3.000 vots (2.200 que ja van signar per Puigcercós, més uns 500 vots provinents de l’urielisme…). Pel que fa a la secretaria general, es confia que les signatures obtingudes per l’Uriel, més els vots prestats dels puigcercocistes el situïn en un escenari d’uns 2.000 vots, que es consideren suficients per fer front a la resta de candidats. Segons l’anàlisi que han fet, és a la candidatura a la presidència on Reagrupament, amb Joan Carretero, té més força i pot generar més dificultats i captar més vots; i es consideren molt menors les opcions de la Rut Carandell d’obtenir els mateixos sufragis que en Carretero. Per tant, l’Uriel podria ser secretari general amb menys vots, ja que es considera que hi haurà una major dispersió, tant perquè Reagrupament concentrarà menys vots en aquesta posició, com pel perfil més potent d’en Niubò (en contraposició a la “feblesa” d’en Benach).
El creuament entre Puigercós i l’Uriel estaria ben vist per en Ridao, a qui assumir la secretaria general no li era especialment grat o atractiu, i ja estaria per tant d’acord amb aquesta maniobra. Pel que fa al Ranyer, ignoro si n’està al cas o no, però en tot cas s’ haurien aconseguit garanties suficients que en Ranyer seria “compensat” amb escreix, amb un bon destí.
Aquest full de ruta post 7-J parteix també de la idea que, malgrat tot, en Benach quedarà pel davant d’en Carretero, i que aquest, tot i que s’espera que tregui un bon grapat de vots més de les signatures que va presentar, quedi suficientment lluny d’en Puigcercós, que en cap cas passi del 25% dels vots.
UNA VALORACIÓ D’AQUEST FULL DE RUTA, D’AQUESTS CÀLCULS I DEL QUE CAL FER
Aquest és l’escanari que han previst i pel que estan treballant. Evidentment res d’això no es farà públic abans del 7-J, però es posarà en pràctica immediatament, a partir de dilluns dia 9, amb l’objectiu d’arribar a la segona part del congrés, el cap de setmana següent, del 14 i 15 de juny, en un escenari “d’unitat”. Tot i que és ben clar que és un pacte per preservar “la menjadora”.
Però hi ha una cosa que, com he dit abans, els preocupa molt les últimes hores, i és l’increment de la percepció d’intenció de vot per a Reagrupament. És clar, el full de ruta no contempla en cap cas que Rcat excedeixi el 25% dels vots, però aquesta previsió està saltant pels aires les últimes hores. Tant pel que fa als dubtes sobre els seus propis votants i/o seccions que consideraven “contralades” i estan veient que no ho estan, com l’enorme presència entre la militància de Reagrupament, que no ha parat de recollir suports.
I és que fins i tot l’Avui recollia dissabte, en el seu confidencial, que Carretero podria estar, en intenció de vot, molt i molt aprop de Puigcercós. Jo personalment crec que podem estar per sobre. Però vaja, limitem-nos a treballar amb informació externa. Aquest escenari, amb Rcat situat en una franja del 35% dels vots els està generant pànic, perquè és clar, voldria dir fer fora a una tercera part del partit.
Aquesta és una situació que no pensaven que es produís i que podria generar encara, d’avui fins el dia 7-J, alguna sorpresa. Fins i tot, en un rumor que jo considero altament improbable, es parla d’un pacte Puigcercós-Niubò.
Ara més que mai, per tant, es fa evident que només hi ha un vot possible per a renovar ERC, per canviar la seva estratègia, per retornar-la a l’esperit de l’ERC d’en Macià, per treure-la del pou al que l’ha abocat l’actual direcció: el vot complet al tiquet de Reagrupament, el vot per a Joan Carretero i per a Rut Carandell.
Qualsevol altra idea que els militants d’ERC tinguin en relació al seu vot és autoenganyar-se. O voten perquè les coses segueixin igual o voten perquè les coses es facin d’una altra manera. I aquesta altra manera només la defensen i la poden fer possible en Carretero i la Rut.
I ara m’adreço directament a vosaltres, als militants d’ERC: penseu en clau de país, penseu per sobre dels vostres interessos personals, penseu per sobre de les fidelitats personals que inevitablement es generen en el dia a dia de la militància. Si sou conscients de la deriva en la que ha entrat ERC. Si sou conscients que les properes eleccions, i amb l’estratègia seguida fins ara, que ha allunyat brutalment el partit dels seus votants i del gruix de la societat, ERC no treurà més d’entre 10-15 diputats… Si sou conscients que cal un cop de timó, redreçar el rumb, renovar, regenerar i tornar a conectar amb la societat i amb els votants… només teniu una única opció: votar Carretero i Rut. No us autoenganyeu, no feu càlculs estranys, no busqueu vots creuats per buscar estranyes justificacions, per quedar-vos més tranquils i sense càrrecs de consciència. Si sou conscients de tot això, voteu Rut i Carretero.
O Reagrupament, o Joan Carretero i Rut Carandell…. o continuïsme… i desfeta total.
La resta de candidatures: Puigcercós-Ridao, Uriel-Ranyer i Benach-Niubò eren i són continuïstes. Amb diferències entre elles únicament de personalismes o de matisos. Bé, això, a l’equador de la campanya, ja ha quedat absolutament palès per a tothom. Ja ningú no ho discuteix. Era així i s’ha demostrat, ha quedat clar. Fins i tot una persona afí al Puigcercós com n’Oriol Junqueras ho reconeixia obertament la setmana passada a RAC1.
Però a hores d’ara estic en condicions d’afirmar que aquestes tres candidatures continuïstes, que són les responsables de la desfeta d’ERC, del seu naufragi, estan treballant en un acord postelectoral, post 7-J.
En aquest article explicaré els punts més destacats del full de ruta amb què s’està negociant aquest acord. El punt de partida és que totes tres candidatures han assumit –o han arribat al convenciment- que en Puigcercós guanyarà les eleccions a President i n’Uriel Bertran a Secretari General. I que en Carretero i la Rut quedaran en tercera posició. Aquest és l’escenari sobre el que s’ha gestat l’acord (és evident, com es veurà, que l’acord, amb elements de bilateralitat, no és neutral sobre el resultat que es vol, i sobre el que es treballa).
Les tres candidatures han acordat una estratègia d’unitat en l’escenari electoral immediatament posterior al 7-J. Es planteja com un exercici de responsabilitat envers el partit que les tres candidatures, que comparteixen un projecte comú, facin aquest gest i crida a la unitat del partit, que s’edifica, així, exclusivament sobre elles.
Tanmateix, hi ha un fet que en les últimes hores ha disparat la rumorologia en els entorns de la direcció d’ERC, i és la por a Reagrupament. Això fa que, insisteixo, en aquestes últimes hores, fins i tot s’estigui especulant amb un acord públic entre dues candidatures previ al 7-J. No en tinc més dades, però sí tinc constància dels rumors.
ELS PUNTS BÀSICS DEL FULL DE RUTA PER A L’ACORD ENTRE CONTINUÏSTES:
S’estableix que s’elaborarà un nou document de mínims en relació a la presència d’ERC al govern, que cerqui, des de la inamobilitat i el blindatge del pacte amb els socialistes (que no es qüestiona en cap moment), la fidelitat al president Montilla (que es garanteix implícitament i explícitament) i la confirmació, per tant, de l’estratègia seguida fins ara, poder mostrar un perfil propi i exhibir assoliments en el curt i mitjà termini.
El sector “carod” assumeix, per a poder-se incorporar a aquest pacte, el sacrifici del seu líder, d’en Josep Lluís. Aquesta és la condició per a la seva integració. Per tant, en Carod serà sacrificat pels seus per poder-se integrar a la nova executiva que sorgirà del Congrés. Al Carod, a l’acte central d’en Puigcercós, li van dedicar L’Estaca, en un exercici de morro i cinisme inaudit. Es concentrarà sobre la seva figura la imatge interna de la victòria d’en Puigcercós, però s’incorpora a la seva gent. Fins i tot s’admet que a Carod se li buscarà una sortida honorable, un bon destí, reconeixent el seu paper en el partit. La gent d’en Carod ho han assumit com a inevitable a la vista dels escassos suports rebuts en aquest procés precongressual i de la seva derrota cantada a les votacions del 7-J. Malgrat això, confien que els seus candidats (Benach i Niubò) quedin en segona posició per tal de poder negociar amb una mínima força les altres condicions de la integració, els càrrecs a repartir i les condicions de la continuïtat al govern de la seva gent.
Totes tres candidatures (puigcercocistes, excarotians i urielistes) assumeixen l’objectiu d’establir un “cordó sanitari” al voltant de Reagrupament i les persones que hi donen suport. Estan d’acord que cal presentar davant la militància i davant l’opinió pública a Reagrupament i a la seva gent com a un moviment i unes persones situats ja fàcticament “fora del partit”, i fins i tot s’especula amb convidar-los a abandonar ERC, atès que, segons aquest full de ruta, no comparteixen els mínims del projecte en comú que la militància ha defensat majoritàriament, és a dir, l’estratègia del pacte tripartit i les polítiques socials com a via de creixement i per a generar una majoria social favorable a la independència. I s’insistiria en el que ha estat la gran “estratègia” d’estafa de la direcció: situar Reagrupament en l’òrbita de Convergència, o animar-los a crear un nou partit que reculli les seves idees, que ells respecten, però que no són les que la militància comparteix majoritàriament.
El cordó sanitari implica, segons aquests acords, que si Reagrupament i la seva gent no abandona el partit, seran sistemàticament exclosos dels òrgans de direcció del partit a tots els nivells i a qualsevol escala: Consell Nacional, Executiva, executives locals, comarcals, etc. L’acord implica donar-se suport mutu en els diferents àmbits amb l’objectiu d’excloure sistemàticament els candidats de Reagrupament o afins a Reagrupament. De fet, per Calàbria ja circulen les famoses “llistes negres”, sobre les que el sector Puigcercós vol edificar el seu control absolut sobre el partit, fonamentat en els càstigs exemplars per a qualsevol persona que hagi gosat manifestar la seva discrepància o suport a Reagrupament.
Aquests serien els acords bàsics sobre el que les tres candidatures continuïstes estarien treballant el seu pacte per al post 7-J.
PUIGCERCÓS A LA PRESIDÈNCIA, URIEL A LA SECRETARIA GENERAL
Previ a aquest full de ruta per a un futur pacte a tres bandes, s’hauria produït una convergència entre Puigcercós i n’Uriel, amb l’objectiu de difondre entre els seus sectors més propers, el vot creuat: Puigcercós de president i Uriel de Secretari General. Aquest acord no ha estat negat per gent del Puigcercós. Segons els seus càlculs, i sense necessitat de fer públic l’acord entre candidatures, els vots dels urielistes a Puigcercós per a la presidència el situarien fàcilment en un escenari mínim de 3.000 vots (2.200 que ja van signar per Puigcercós, més uns 500 vots provinents de l’urielisme…). Pel que fa a la secretaria general, es confia que les signatures obtingudes per l’Uriel, més els vots prestats dels puigcercocistes el situïn en un escenari d’uns 2.000 vots, que es consideren suficients per fer front a la resta de candidats. Segons l’anàlisi que han fet, és a la candidatura a la presidència on Reagrupament, amb Joan Carretero, té més força i pot generar més dificultats i captar més vots; i es consideren molt menors les opcions de la Rut Carandell d’obtenir els mateixos sufragis que en Carretero. Per tant, l’Uriel podria ser secretari general amb menys vots, ja que es considera que hi haurà una major dispersió, tant perquè Reagrupament concentrarà menys vots en aquesta posició, com pel perfil més potent d’en Niubò (en contraposició a la “feblesa” d’en Benach).
El creuament entre Puigercós i l’Uriel estaria ben vist per en Ridao, a qui assumir la secretaria general no li era especialment grat o atractiu, i ja estaria per tant d’acord amb aquesta maniobra. Pel que fa al Ranyer, ignoro si n’està al cas o no, però en tot cas s’ haurien aconseguit garanties suficients que en Ranyer seria “compensat” amb escreix, amb un bon destí.
Aquest full de ruta post 7-J parteix també de la idea que, malgrat tot, en Benach quedarà pel davant d’en Carretero, i que aquest, tot i que s’espera que tregui un bon grapat de vots més de les signatures que va presentar, quedi suficientment lluny d’en Puigcercós, que en cap cas passi del 25% dels vots.
UNA VALORACIÓ D’AQUEST FULL DE RUTA, D’AQUESTS CÀLCULS I DEL QUE CAL FER
Aquest és l’escanari que han previst i pel que estan treballant. Evidentment res d’això no es farà públic abans del 7-J, però es posarà en pràctica immediatament, a partir de dilluns dia 9, amb l’objectiu d’arribar a la segona part del congrés, el cap de setmana següent, del 14 i 15 de juny, en un escenari “d’unitat”. Tot i que és ben clar que és un pacte per preservar “la menjadora”.
Però hi ha una cosa que, com he dit abans, els preocupa molt les últimes hores, i és l’increment de la percepció d’intenció de vot per a Reagrupament. És clar, el full de ruta no contempla en cap cas que Rcat excedeixi el 25% dels vots, però aquesta previsió està saltant pels aires les últimes hores. Tant pel que fa als dubtes sobre els seus propis votants i/o seccions que consideraven “contralades” i estan veient que no ho estan, com l’enorme presència entre la militància de Reagrupament, que no ha parat de recollir suports.
I és que fins i tot l’Avui recollia dissabte, en el seu confidencial, que Carretero podria estar, en intenció de vot, molt i molt aprop de Puigcercós. Jo personalment crec que podem estar per sobre. Però vaja, limitem-nos a treballar amb informació externa. Aquest escenari, amb Rcat situat en una franja del 35% dels vots els està generant pànic, perquè és clar, voldria dir fer fora a una tercera part del partit.
Aquesta és una situació que no pensaven que es produís i que podria generar encara, d’avui fins el dia 7-J, alguna sorpresa. Fins i tot, en un rumor que jo considero altament improbable, es parla d’un pacte Puigcercós-Niubò.
Ara més que mai, per tant, es fa evident que només hi ha un vot possible per a renovar ERC, per canviar la seva estratègia, per retornar-la a l’esperit de l’ERC d’en Macià, per treure-la del pou al que l’ha abocat l’actual direcció: el vot complet al tiquet de Reagrupament, el vot per a Joan Carretero i per a Rut Carandell.
Qualsevol altra idea que els militants d’ERC tinguin en relació al seu vot és autoenganyar-se. O voten perquè les coses segueixin igual o voten perquè les coses es facin d’una altra manera. I aquesta altra manera només la defensen i la poden fer possible en Carretero i la Rut.
I ara m’adreço directament a vosaltres, als militants d’ERC: penseu en clau de país, penseu per sobre dels vostres interessos personals, penseu per sobre de les fidelitats personals que inevitablement es generen en el dia a dia de la militància. Si sou conscients de la deriva en la que ha entrat ERC. Si sou conscients que les properes eleccions, i amb l’estratègia seguida fins ara, que ha allunyat brutalment el partit dels seus votants i del gruix de la societat, ERC no treurà més d’entre 10-15 diputats… Si sou conscients que cal un cop de timó, redreçar el rumb, renovar, regenerar i tornar a conectar amb la societat i amb els votants… només teniu una única opció: votar Carretero i Rut. No us autoenganyeu, no feu càlculs estranys, no busqueu vots creuats per buscar estranyes justificacions, per quedar-vos més tranquils i sense càrrecs de consciència. Si sou conscients de tot això, voteu Rut i Carretero.
O Reagrupament, o Joan Carretero i Rut Carandell…. o continuïsme… i desfeta total.
15 comentaris:
Benvolgut Elies,
I encara queden dies. I nervis.
I no crec que, al final, se la juguin sense un pacte públic previ entre alguns (la retirada d'en Ridao, la d'en Benach i cap mes.).
Es igual els tripijocs que facin amb els noms. Per a mi, es important que la gent de Reagrupament estigui present, a tall d'interventors, en tots els casals i seccions locals on es votarà el dia 7. Pel que pugui ser.
I la questió del vot per correu.
I malgrat que ho pensin i ho vulguin, no crec que gosin, en la hipòtesi -que com mes va més hipotesi dubtosa es- de que guanyi el continuisme i la menjadora, de convidar a marxar a ningu. Així ho feien al Psan, aixi ho feien al MDT, aixi ho feien a IPC, on es van forjar els sectaris actuals de la direccio.
Si ho fan, repeteixo, dues hipòtesis a superar (guanyar, i fer-ho) aconseguiran un aixecament de la militància contra la menjadora a tots els nivells.
Es evident, des del principi fins el final de la campanya:
la militància d'ERC ha de triar entre:
ERC, renovada, recuperada i rellançada, amb Carretero i Carandell, ó
la E de la Menjadora, el continuisme, el sectarisme, i la crossa del Psoe de Montilla.
No hi ha posicions intermitges.
O ERC ó EPsoe.
Andreu
P.S.- I si 150 dels 250 van a l'atur, no passa res. Tindran la protecció social del seu amic socialista Celestino Corbacho.
Bé, molt lúcid Elies. La teva anàlisi em sembla molt versemblant, cruament versemblant i encertada, diria. I per si en tenia cap dubte, l'article d'en Voltas, secretari de Cultura, publicat avui a l'AVUI, manifesta tota l'agressivitat de què és capaç contra RCat (als quals voldria fora d'ERC) en contrast amb l'afirmació que fa al final: "Perquè igual que una Esquerra sense Xavier Vendrell i Agustí Cerdà em sembla coixa, també m'ho sembla una Esquerra sense Benach i Tresserras."
Algú pot dubtar per on van?
Mercé o tinc molt clar, mantenir la poltrona. No per mantenir el poder del govern, sinò com repartir les subvencions. Aquestes subvencions en països normals haurien de ser de jutjat de guardia, si més no, d'assumir responsabilitats. Aquest Sr. és el de la revista TIME OUT, per un trist euro et regalen 9 exemplars. Mira si és facil vendre exemplars!
I com diu l'Andreu, a ERC no i falten aquests 150 alts carrecs, i sobren!! ERC està per defensar el País i no les butxaques. Em de denunciar aquesta gent per dignidat i per retornar els ideals del partit i recuperar la credibilitat! Si l'avi aixeques el cap els i fotria una patada al cul!
Elíes,
Estic d'acord amb el teu escrit, exceptuant la part final, on demanes el vot "per sobre dels interessos" a la militància. Crec que no s'ha de renunciar a cap interés, pel fet de votar Carretero/Carandell. A l'inrevés, podria ser que si voten continuitat, tots els interessos si que podrien perillar. Està clara quina és la deriva en la qual ha entrat ERC. I si algú no n'és el responsable són la gent de RCat. Si algú vol continuar pintant alguna cosa ha de tenir clar qui pot garantir un cert nivell polític. I pensar que les votacions són secretes, caramb!.
Elies,
Aneu, si us plau, al bloc d'en Joliu, i en els comentaris trobareu l'adreça web dels JERC que, amb tota la raó, s'han sentit manipulats per la candidatura Puigceros/Ridao/Aragonès, que han escrit i dit que les JERC estan amb ells I ES FALS, JA QUE VAN ACORDAR UNANIMEMENT ESTAR AL MARGE I NO INTEFERIR, COM A JERC, entre les candidatures.
El Puigcercos ha aconseguit, via Aragonès, fé emprenyar gent digna de les JERC que se senten enganyats i manipulats.
http://jercdignitat.wordpress.com/manifest/
Cordialment,
Andreu
Company, si en comptes de "Ranyer" posessis el nom correctament semblaria no només que no estàs dedicat al feliç art de la intoxicació sinó que saps de què parles.
Pactes secret pre-electorals? Vaja, es el seu modus operandi...
Crec que ERC s'hi juga perdre tot el que ha guanyat durant els deus ultims anys, i potser mes. Si RCAT acaba perdent a les males, jo et dic que s'emporta mes del 25% del vot d'ERC (que ja faria tres -25% seguits)
En cas que s'acabessin materialitzant aquests pectes, al congrés es debatrien les esmenes que ha presentat Esquerra Independentista? O serien retirades? perquè si arribessin a debatre's, molts dels que ara donen suport a EI seguirien votant-les i posant contra les cordes al tripartit (recordem que n'hi ha una segons la qual el manteniment del tripartit serà votat en assamblees territorials, i tots podem imaginar quin resultat tindrien aquestes assamblees...)
Des de la més absoluta cordialitat, penso que l'edari que representa Rcat és una de les branques que comfiguren ERC, també veig amb preocupació un suport quasi futbolistic des de persones i entorn convergent, és clar, de totes les opcions és la menys dolenta als seus legitims interessos. L'altre qüestió es que fer a partir del dia 7, ens caldrà optar per un partit plural, obert i engrescador on totes les opcions ja d'estar representades com a actius del renovat partit, o ens engresquem en veure contubernis i conspiracions que només porten a fer inviable el post 7 de juny, aqui hi ha el dilema.
Anònim: si, segons tu, Rcat té el suport dels convergents, quin deu ser, segons tu el candidat favorit dels Montilla, Bolaño, Iceta, Zaragoza i Ferran?
Jaume, hi ha gent que per deformació militant confon l'interès del país amb l'interès del partit.
Sens dubte que hi ha gent que des de Convergència, per interès de país, pot mirar amb simpatia RCat. Però per interès de partit, per interès de Convergència, els seus candidats són els prosociates, les tres continuïstes.
Igual que a ERC, per interès de país es prefereix la gent sobiranista de Convergència, però per interès de partit és millor el sector Duran Lleida.
Elies, la teva imaginació no té límits. I ets tu el que fa servir qualsevol mètode per guanyar. T'estàs equivocant molt.
Si vols saber el que farà Esquerra Independentista, només cal que et llegeixis el compromís per després del 7 de juny:
www.esquerraindependentista.cat
A més, com expliques el resultat del congrés de la comarcal del Vallès Oriental on la candidatura que inclou a 11 membres d'EI i 3 de Rcat s'ha enfrontat i guanyat a la pactada entre Puigcercós i Carod?
Quan l'evidència no concorda amb la teva teoria conspirativa n'hi ha prou amb obviar-la, no?
Toni,
L'Uriel va dir, ho va repetir i ho va mantenir fa molts pocs dies que el tripartit 2 havia de continuar.Que ho preferia , perque un "front nacionalista" impedia la "cohesió" i posaria de puntes als "vinguts de terres de l'Ebre enllà, on es parlà nomès castellà (això ho aporto jo).
Després , mentre plovia, va esborrar missatge i contesta. Pero ho tenim. Es això. Cohesió a travès de Montilla, Zaragoza, Iceta, Chacon, Corbacho, de Madre, Joan Ferran Serafini,Josep M. Sala,Q. Nadal i germans,Tobias,Bolaño, etc., etc.
I que s'ha aconseguit a Catalunya els 4 anys i mig de tripartit, delmqual l'Uriel és un gran i constant defensor?
-espanyolitzar-la molt i molt
-reduir al mínim el prestigi de la Generalitat arreu, ja que prefereix que el senyoret ZP, a qui vareu dur a la finestra de Palau com a cap d'oposicio espanyol i cap de la vostra esglèsia del Psoe, faci el que vulgui i ens prengui competències. (llei dependència, 23000 families catalanes sense contestacio, 3a. hora de castellà, ..)
-perdre 350.000 vots a la E.
-perdre la R i la C, quan el Sr. Bertran exercia de membre de l'Executiva, secretari (responsable) de comunicacio i imatge.
-Assolir el dubtos honor de que la E tingui mes exvotants que votants tenia ERC, en nomes 4 anys i estant al govern català.
-Marcar la inflació de pujades de sous de carrecs publics a la Diputacio de Girona, en un nou tripartit.
-arriar la senyera de la seu del departament de Governacio, amb l'il.lustre Puigcercos de conseller.
-que, de parella amb el Psc-Psoe, i amb el Sr. Montilla (aleshores primer secretari), una entitat financera condonés - com un miracle de la Verge de Corneyà i Cambrils, passant per Badalona,-molts milions de deutes vençuts, no pagats, durant molts anys, del partit de la E i del partit Psc-psose.
-que tv3 al pais Valencià es deixi de veure des de fa molts mesos a mes de la meitat del territori valencià, amb el tripartit al govern, amb el pezi que era ministro d'indstria quan va fer la parida, a favor de la sexta, i amb el gobierno amigo de ZP, a Madrit.
Que ara diu l'Uriel que el dia 7 no plurà, ni farà sol, ni hi haurà pluja fina? Pero si no se'l creu ningú, practicament, a l'Uriel.
Com comprendràs, com si vol cantar gregorià. Puigcercos ha estat el seu tutor, padrí, tiet, superior, mestre,confessor, i li va fer el senyal de la seva secta quan el va ordenar a les JERC. Que ara se'n vol sortir?
Fets.
Fets.
No paraules. No papers.
Fets. Fets. Fets. Fets.
Fets: Uriel es un dels turiferaris i membre selecte de la banda Puigcercos (de musica i del que calgui).
Fets, Toni.
350.000 vots perduts , després del anys de l'Uriel a l'Executiva ERC, que va passar a ser E.
Mes voleu que perdi E?
No fotem. Si us plau.
Fets.
Cordialment,
Andreu
Benvolgut Toni,
Jo sóc militant reagrupat molt decebut amb l' Uriel després de la Conferència Nacional de l' Octubre.
He llegit l' enllaç al bloc de l' Uriel que ens poses i sona bé. De fet, hi hagi el resultat que hi hagi, caldrà aprofitar les possibilitats per renovar-nos, tot i això votaré Rut i Joan per assegurar-me'n, que així sia. No vull que cap vicissitud traeixi la meva voluntat renovadora. A la CN vaig amortitzar cap dubte.
Salut i independència.
Cesc.
Sens dubte que hi ha gent que des de Convergència, per interès de país, pot mirar amb simpatia RCat. Però per interès de partit, per interès de Convergència, els seus candidats són els prosociates, les tres continuïstes.
Igual que a ERC, per interès de país es prefereix la gent sobiranista de Convergència, però per interès de partit és millor el sector Duran Lleida.
Bona, aquesta Elies! De totes maneres no sé que dir-te: Si guanyeu vosaltres, el tripi se'n va al carall, i no crec que als de CiU això els vagi pas malament. Ara que tenint en compte que després s'han de guanyar les eleccions, potser sí que és millor que guanyi en Puigcercós. D'aquesta manera CiU podria aspirar a recuperar el vot sobiranista perdut que va perdre el 1999. Posats a suposar, diria que el millor per a CiU és que guanyi el Puigcercós, però amb una forta contestació interna.
Publica un comentari a l'entrada