diumenge, de maig 04, 2008

To us and our good fortune!


Divendres, aprofitant el pont, alguns amics vam pujar a parlar amb “el jefe”, en Joan Carretero. Vam quedar a Puigcerdà, a la Taverna del Call. Hi havia compartit taula, fins i tot va estar sopant a casa meva a la Barceloneta. Però divendres va ser quelcom espectacular.

Més d’un cop he dit que la distància curta d’en Joan Carretero és brutal, irresistible. Divendres ho vaig confirmar. També hi havia l’actual alcalde de Puigcerdà, l’amic Joan Planella, a qui feia molts anys que no veia, des dels anys de militància universitària a la Facultat de Dret.

Vam parlar de política. De molta política. I del país. Però el que és millor és que vam parlar de la vida. Vam fer un brindis per la vida, to life, lehaim. Tot el dinar va ser un brindis a la vida, al país, a nosaltres, a la nostra lluita. Va faltar poc perquè ens aixequéssim a ballar, agermanadament.

Porto molts anys militant, uns 22. Les he vistes de tots els colors, i he treballat amb molta gent diferent. Però en Carretero és diferent a tots. Sé que llegeix el meu bloc, i això no li agradarà, però és el nou Macià. No en tinc cap dubte. He estat a la Crida, vaig participar a la crida nacional a ERC, vaig fundar, amb altres companys, un Casal d’ERC, he estat vicepresident de la FNEC, he estat president d’un Casal Independentista… i moltes altres coses. Però tot plegat no serviria de res si no fós capaç, amb aquesta experiència, de reconèixer un lideratge inequívoc, indiscutible, com el d’en Joan Carretero. Si no fós capaç de reconèixer en ell el nou Macià que tant necessitem.

Un lideratge basat en l’autenticitat, en la veritat per bandera, en el patriotisme. I amb això no hi ha res que ens pugui aturar. Som un país cansat de la mediocritat, de mitges mentides o veritats, de tacticismes absurds. Necessitem, ja! un lideratge d’autenticitat, com el que ofereix en Joan Carretero. Un lideratge d’aquests que et fa saltar de la taula per brindar. Un lideratge, si m’ho permeteu, on per sobre del resultat final, hi ha l’honor d’haver combatut i lluitat al costat de persones com en Carretero i la gent de Reagrupament.

Guanyarem, però per sobre de la victòria hi ha l’honor de les persones amb qui has combatut. Les persones amb qui has brindat per la pàtria i per la vida. To life. Lehaim!

Per la regeneració d’ERC, per l’ERC d’en Macià. Pel nou Macià, en Joan Carretero. To life! Lehaim!!! Visca la terra!

10 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

EN el meu cas, amb en Joan Carretero només he sopat amb ell igual que tu amb el sopar de blocaries.
Però si comparo les meves experiències anteriors amb Colom i en Puigcercós, no tinc cap dubte de la diferencia de qualitat de lideratge i sobretot la seva competència.
Recordo que al Colom al final d'una sopar d'aquests entre molta gent, vaig agafar-lo per banda i li vaig preguntar una pregunta i ell va esquivar la pregunta i va contestar la típica resposta grandiloqüent, però buida de continguts.
Al Puigcercós, també em va passar el mateix, les dues vegades que he sopar amb ell i l'hi he fet algunes preguntes, per cert, del mateix tema que en el Colom, la seva resposta va ser similar, es a dir. RES.

En canvi en Joan Carretero, en el sopar, quasi totes per no dir totes (defecte d'estudiar ciència) , va contestar directament i clarament quan sabia la resposta i les poques que en tenia dubtes o eren difícilment predicibles, va contestat amb franquesa els seus dubtes, però a l'hora proposant possibles camins per trobar la solució.
Quina diferencia amb en Puigcercós i en Colom!
Ara cal, que els militants d'ERC es donin compte de l'enorme responsabilitat que tenen per fer un dir del camí cap a la derrota per el camí cap a la victòria.!
Visca la Terra Lliure!

josefina ha dit...

Sentir el Planella quan parla de política en petit comitè també és tota una experiència prou gratificant. Puigcerdà té un bon alcalde.

Rosa ha dit...

Coses de Dones. L'altre dia perlava amb dues militants d'ERC, i em varen dir que el Carretero era un antipàtic, jo els hi vaig dir: que voleu, una persona que es passi tot el dia explicant acudits, o una persona que porti a ERC pel bon camí, una persona seriosa, honesta, i que parli clar. Les vaig renyar una mica, però segur que va fer efecte, votaran per a la gent del Reagrupament. I com tu dius, Visca la Terra Lliure!!

Anònim ha dit...

Elies, no em consta que la FENC hagi tingut mai vicepresidència

Elies ha dit...

D'acord als estatuts de la meva època els coordinadors d'universitat teníem que aquesta consideració.

Ara ja et consta.

Brillant aportació la teva.

el nano ha dit...

Ha ha ha ha ha ha ha!!!!
Quin riure la teva resposta al anònim!!

"Ara ja et consta"
"Brillant aportació la teva"

Cada dia estas més fí!!

Elisenda ha dit...

Ha ha...si l'Elies té raó segons els Estatuts de la FNEC(segueixen sent els mateixos), els coordinadors d'universitat tenen la categoria de vicepresidents, també és cert que en alguns moments, quan jo estava a la coordinadora cap al 92-93, ja s'havien creat les noves universitats i potser teníem 6 o 7 coordinadors d'universitat i per tant 6 o 7 vicepresidències...

Però el que ha dit l'Elies és cert.

aristocrataiobrer ha dit...

Elies, crec que cal moderar-se ens els elogis, perquè cremar-se és molt fàcil. En un país amb un nivell polític més alt, hi hauria tres, quatre, cinc carreteros, però aquí no tenim gaires opcions.

Elies ha dit...

Aristocrataiobrer, tu mateix em dones la resposta al teu comentari... en un altre país n'hi hauria tres, o quatre, o cinc... però aquí només en tenim una, la del joan carretero.

No em sap greu ser excessiu en els elogis. Fins ara no m'ha decebut gens ni mica. Tant de bo els elogis, fins i tot els que puguin considerar-se excessius, serveixin per donar-lo a conèixer a més gent i empènyer la seva aposta renovadora, regeneradora.

Apa, gràcies per la visita i endavant!

PS: per cert, en un país normal, amb independència dels lideratges, el que no tindríem és la merda de classe política que tenim, que és el triomf nauseabund de les burocràcies dels aparells dels partits...

Elies ha dit...

Perdona la pregunta directa, Rosa... però... ens coneixem? No sé per què he tingut aquesta sensació... Potser a través d'un dels blocs que tinc linkats?

I disculpa un altre cop aquest comentari, però no me n'he pogut estar...