dimarts, d’abril 22, 2008

El clan dels calabresos


Si en el seu moment va ser prou significativa l’expressió “clan de l’avellana” per definir aquell sector d’ERC dels carods, benachs, bargallós, identificats per l’origen territorial d’aquells antics líders, en aquests moments l’expressió que està fent furor és la de “clan dels calabresos”, per definir el sector Puigcercós, que ha fet de la Seu Nacional d’ERC, al c/Calàbria, el seu bastió des d’on exerceixen sense cap mena de control el seu poder.

Però “el clan dels calabresos” no només es defeneix per aquesta referència física, sinó per les seves pràctiques, males pràctiques per ser precisos, també conegudes com a “calabreses”.

N’hi ha un munt. Avui intentarem destriar-ne unes quantes (totes seria llarguíssim).


Una prèvia: és legítima qualsevol opció de les que es presenten a ERC. Fins i tot és legítima l'opció del Puigcercós. El que no és legítim és, per una banda l'engany massiu de fer veure que no es té cap responsabilitat amb l'estratègia seguida, quan ell és EL MÀXIM responsable, i d'una altra banda, els mitjans que fan servir per guanyar el congrés. Són ilegítims, i sobre ells planarà inevitablement la permanent sospita de la tupinada. Desarticulant els mecanismes de garantia del partit, és inevitable pensar això.

Una introducció al caràcter calabrès i la seva ideologia:
- Són els ideolègs del primer i segon tripartit
. Sense cap mena de dubte. Joan Puigcercós i José Montilla comparteixen un mateix diagnòstic del país, una mateixa visió de l’estratègia a seguir i un convenciment absolut que junts poden controlar el país.

- La renúncia a l’eix nacional. En paraules d’un destacat membre d’aquest corrent, l’important per al nostre país és no perdre el tren de la lluita de classes. Aquesta frase resumeix el seu pensament troglodita. I explica la inducció i intoxicació als membres de les JERC, que han desvirtuat totalment l’ideari del partit fundat per Macià, associant-hi, a totes hores, allò de “socialisme”, a un independència cada cop més testimonial.

- La negació de l’evidència. Per als calabresos l’estratègia és bona ni que els resultats siguin dolents. En tot cas, si són dolents, és perquè no s’han explicat prou bé i per culpa del Carod (boc expiatori de tots els seus fracassos). Això, és clar, que pugui parlar-se de fracàs, atès que sempre tenen a mà enquestes que demostren que hi ha algun castellanoparlant d’esquerres que els ha acabat votant (evidentment no importa que més de 350.000 votants ho hagin deixat de fer)

- La covardia com a pràctica política. Abans de donar la cara, val la pena amagar-se en jugades conspiratives. Abans de cremar-se, fugir. L’exemple últim el trobem en l’escandalosa fugida del govern del sr. Puigcercós. No dimiteix per assumir cap mena de responsabilitat. Es caga a sobre davant la possibilitat de perdre el congrés i de “cremar-se” en un govern que ell mateix ha creat però ja dona per amortitzat.

- El control dels aparells és clau per a la seva supervivència. Han teixit una indescriptible xarxa clientelar que és el suport del seu poder.

- Imposar la “llei de silenci”. Ni mú. Qui se’n vagi de la llengua, qui denunciï alguna de les seves pràctiques passa a engreixar la llista dels cadàvers polítics.

Com preparen el congrés els calabresos?
Evidentment, i d’acord al seu caràcter, un congrés els calabresos el preparen vulnerant qualsevol normativa interna, exercint despòticament el seu poder, creant una desigualtat brutal entre les condicions dels candidats i eliminant qualsevol garantia de transparència i netedat.

Pas 1: S’elimina qualsevol mena de garantia. El primer que cal fer és passar-se per l’entrecuix les resolucions d’aquesta comissió. Violat el paper de la comissió de garanties, buïdada fàcticament de qualsevol mena d’incidència, el procés es planteja absolutament mancat de garanties. Per a què en volen, els calabresos, de garanties, si controlen l’aparell. Seria estúpid per la seva banda.

Pas 2: Es denega l’accés al cens. Un cens que ells fan servir amb tots els seus elements d’informació: militants, pobles, seccions, telèfons, adreces. Disposar d’aquesta informació de la que p.ex. no disposa Rcat els permet ser actius en la captura de suports, mentre els altres han d’esperar a què la gent acudeixi als seus actes. Llavors, per guanyar-se la claca pròpia es diu que com que ERC està infiltrada de policies, un d’aquests policies es podria presentar i li haurien de donar el cens. De manera que ja el custodien ells, i tots tan amics.

Pas 3: S’inventa la cosa del vot per correu, que la Comissió de Garanties havia rebutjat radicalment perquè no reunia les més mínimes condicions de transparència. Segons alguns càlculs aquesta opacitat, unida al control de l’aparell els podria permetre disposar de més de 500 vots. És difícil de predir, però en absència de cap mena de transparència, aquest és el seu joc. Posar el cens que només tenen ells al servei del vot per correu. Algú se sap els noms i cognoms de tots els militants, si estan al corrent de pagament, si estan vius, etc.? Yo me lo guiso, yo me lo como… i a jugar amb avantatge.

Pas 4: Es posa l’aparell del partit a treballar per la candidatura. Primer, està clar, amb aquesta indecent dimissió d'en Puigcercós per posar-se al capdavant de l'aparell del partit i controlar-lo als efectes que treballi per la seva candidatura. Aquesta mateixa setmana em confirmàven que alliberats d’Osona es dediquen a trucar els militants perquè signin a favor del Puigcercós. Uns alliberats que paguen entre tots els militants.

Pas 5: Es posen els mecanismes de colocació de què disposa el partit, que ja són molts (govern, diputacions, ajuntaments…) al servei de la candidatura. Ja se sap, oi, com has entrat a treballar aquí? No voldràs veure perillar aquesta situació? Doncs ja saps el que et toca. O és que no hi ha moviments amunt i avall de les conselleries amb missatges a treballadors, funcionaris o directius “perquè signin”? En total, aquest paper d’ocupador els permet disposar d’aproximadament uns 1.000 suports (i amb la incògnita de l’abast del factor familiar). És evident que Rcat, p.ex. no té ningú treballant en aquestes condicions, per tant, posem un 1.000 a zero també d’entrada. Bé, i a més a més des del govern també es tenen altres mecanismes de pressió.

Pas 6: Es demana ajut al primo zumosol, a l’amic Montilla, per tal que els mitjans sobre els que tenen influència actuïn en conseqüència als interessos mutus.

Aquest és el panorama, senyores i senyors. Caldria afegir l’habilitat sorprenent que han tingut els calabresos per generar dos efectes:

Per una banda, la demonització d’en Carod. No perquè l’home s’hagi de salvar de la falla, que no. N’és igualment responsable, de la situació, i està absolutament amortitzat. No, em refereixo a aquesta habilitat per fer creure a alguns que ara arriben ells, els del Puigcercós, i que no tenen res a veure amb el que ha passat fins ara, i que… ara ja veuran. Bé, la puerilitat d’aquesta argumentació i sentit polític és ofensiva. Insisteixo: Puigcercós i els seus, els calabresos, són els directament responsables d’aquesta situació: de l’estratègia, de la manera de fer, de les aliances, del bandejament de l’eix nacional i de la realitat del partit. Això és així. Han controlat els pactes. Han controlat l’aparell. I fins i tot ara sembla que controlin algunes ments per fer veure que no hi tenen res a veure, com si comencessin de zero. Quan ja fa més de 12 anys que exerceixen implacablment el poder.

Per una altra banda fer emergir Esquerra Independentista per dividir el posicionament crític amb la seva direcció. Des d’aquest origen tan fosc i mai desmentit, EI ha tingut un paper trascendental per assegurar evitar que persones crítiques amb Puigcercós se sumin a l’única candidatura renovadora real que hi ha en aquests moments, la de Reagrupament, Joan Carretero i Rut Carandell.

Aquesta és la situació. Cap dubte. Ni un. Reagrupament és l’única candidatura renovadora, i que té la missió, no només de redreçar l’estratègia del partit, sinó de regenerar-lo d’aquestes pràctiques calabreses, que han convertit el partit en una pràctica quasi sectària, cada cop més allunyada de la societat, del país, dels possibles votants, dels independentistes.

19 comentaris:

jordi.verdura ha dit...

Tot el que exposes em sembla prou creïble. El que no em sembla tant bé és que amb ERC tothom hi tingui dret a dubtar dels dirigents i de la podrimenta de l'aparell i en canvi amb CiU o el PSC no hi hagi aquesta (diem-ne) transparència que exposes en el teu escrit. Sobretot amb CiU. No em sembla just que en el partit més feble (respecte els 2 grans) se'ls hi foti tanta canya, i a la resta es diguin les coses amb comptagotes i amb les paraules més que mesurades. De fet, això que exposes es mostra prou evident aquests díes amb les declaracions del Puigcercós i més evident es farà fins el juny.

Salut Elies!.

Jordi.

Manel des de l'exili ha dit...

Increible Elies,
ho has resumit perfectament, no hauria fet millor.
En tot cas, aquesta "mafia" que han creat, també es pot tronar-se contra ells.
ERC encara hi ha moltes persones que som lliures!
RENOVEM ERC. ARA PODEM

joliu ha dit...

Nítida radiografia
Diagnòstic impecable
Guanyarem

Anònim ha dit...

N'dranghetta

Elies ha dit...

Jordi, hi ha un problema polític greu al país, i és el triomf absolut de les burocràcies dels partits. És evident.

En el cas d'ERC, però, hi veig una possibilitat de canviar-ho. D'evitar que sigui un partit com els altres.

guanyarem!

Anònim ha dit...

Diagnòstic precís. RCat no és l'única candidatura renovadora (i no em refereixo a EI, que és un trist submarí del Putxi per a buidar reagrupament, com ja es va veure a la Conferència Nacional)

RCat sol no podrà guanyar. Si RCat pot sumar amb els d'en Niubò, tombareu l'aparell. Carretero president, Niubò secretari general.

Si no, Ells es quedaran. I la resta acabarem marxant.

L'Espelt ha dit...

Elies, com diu en Joliu... IMPECABLE. Aquest escrit és impecable.
No cal afegir res més.
Està molt clar, i resta un mes i mig per que el militant ho entengui.
GUANYAREM. REVNOVEM ERC. ARA PODEM.

Salut companys!!!

reflexions en català ha dit...

Avui he parlat amm un militant de Tarragona que m'ha dit que ell i molts del seu entorn ho tenen molt clar: Carretero.

Si no guanya, estic convençut que tindrà un resultat molt bo; prou bo perquè el Manelic no pugui fer i desfer.

A més, com més va, més la caguen i més possibilitats hi ha que els militants cremats es decideixin pel canvi de debò.

Endavant!

Anònim ha dit...

Elies, un retrat fidelíssim. Més que un retrat, una radiografia o un escàner del comportament d'aquests eixelebrats. Ja sabem com les gasten els de la CN(Cadira Nostra). De tota manera, però, en el fons ja ho sabíem. La pregunta que sorgeix imparable després de recordar com fan labor de sapa aquests de la SS-Panzer-Division puigcercosistes és: en el cas hipotètic que en el congrés s'imposés la candidatura Carretero (possibilitat molt i molt remota a hores d'ara), què pensa fer aquest senyor amb aquesta bossa més que considerable d'elements maleducats, insolents, malcriats, prepotents i amb molts pocs escrúpols que pul·lulen pel partit E, sota la capa d'un o altre capomafia, amb l'afegit psicològic del descontentament que tindrien pel resultat (hipotètic, ja ho he dit)i l'ansietat d'assegurar-se la seva pròpia sort, un cop Carretero hagi guanyat la presidència? Perquè marxar, el que se'n diu marxar del partit, la genteta apoltronada no ho farà, sinó que es quedarà a dintre, es confabularà i intrigarà per consolidar posicions o recuperar les perdudes. O sigui que tot serà mal que mata. Si guanya Puigcercós, cagada pastoret! Si guanya Carretero, quan temps tardaran a decapitar-lo? Corren mals temps per a la Pàtria.
Agnès

Dessmond ha dit...

Això de calabresos va com anell al dit. Realment el destí és ben sorneguer a vegades!

Anònim ha dit...

Ostres Elies, preclar 100%. He arribat aquí des d'esquerra 2010. Una ànima independentista hi ha posat el teu link. Què pots dir de les acusacions que es fan allà sobre el teu suposat carlisme?

Per cert que en Carretero surt força mal parat a les enquestes d'aquesta pàgina web.

Elies ha dit...

Rex, non verba.

Anònim, n'hi ha prou amb llegir el perfil, no trobes?

robsup2007 ha dit...

Les propostes nacionals d'en Carretero son excel.lents, però les propostes programàtiques són tant de dretes com CiU.
Evidentment ERC no ha d'apostar per models del passat com el que anomesnes del "socialisme", però si un partit d'esquerres vol continuar sent d'esquerres no pot perdre de forma clara la seva esència. I si et refereixes per casualitat als models dels partits social-liberals europeus (de dretes) ja que no se'ls pot anomenar ni socialdemòcrates, l'has cagat tiu.
Per votar a un partit que fa una política tant de dretes com la dreta autèntica val més quedar-se a casa. ERC ha d'ocupar l'espai ideològic existent (em refereixo nompes a nivell programàtic ideològic) entre ICV i PSC, allunyat de les posicions radicals d'ICV i del neoliberalisme dretà del PSC. AIxò dóna com a resultat una esquerra moderna del segle XXI que no desvirtúa el seu espai, que té les idees clares i la consciència néta. Tota la resta que es vulgui fer és un engany i una gran mentida a la gent.
NO A PUIGCERCÒS!!! PERÔ TAMBË NO A INTENTS DRETANITZANTS A ERC!!!. SI en Carretero coincidint amb la lñinia nacional fes una rectificació en la línia ideològica jo el recolzaría. Però així, ¿com vaig jo a defensar un programa que no és el meu i ni que tampoc tindré res a veure en la seva el.laboració?.
Un salut

Robert

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Bona aquesta del clan dels calabresos, potser és per això mateix que els del sud els comprenem una mica més, he he he. D'acord, no fa gràcia.

Anònim,

els qui diguin que Elies és carlí són gent poc apta per als matisos i per això s'equivoquen: és anarcocarlí com el Carles Belda (llegeix-te l'anterior post). I jo he abraçat la seva causa. El Belda i l'Elies passaran a la posteritat com a primers teoritzadors de l'anarcocarlisme, com Marx i Engels ho van ser del comunisme.

Endavant amb la Revolució Anarcocarlista!

Elies ha dit...

Potser tans raó, Robert.

Efectivament, aquesta esquerra moderna de l'Evo Morales i companyia, que durant tants dies van tenir ocasió d'estudiar d'aprop les JERC, de la mà del director de campanya de Puigcercós.

Ah! i de pas oposar-se radicalment a l'autonomia del Sucre. Que això de les autonomies i les independències es veu que les esquerres modernes del puigcercocisme, bolivariana, no ho tenen del tot clar.

Sí, senyor, l'esquerra que no vol pedre el tren de la lluita de classes.

Sí senyor, Robert, una esquerra d'allò més modern.

En fi

Josep-Empordà ha dit...

Una cosa similar a l'anarcocarlisme ja la va inventar, si més no de paraule en Dalí, que es definia com monarquic-anarquista.
Res!, un petit aclariment matiner.

Anònim ha dit...

Amic Elies,

Quan comencen les visites noves, centrades en nous tipus d'atacs, amb fonaments i raonaments ja vells (són de dretes, són convergents, són ultres) o estrictament personals, es que els carodies i els puigcercosistes estan amoïnats.

I faltan 40 dies encara. Poden tenir infarts!! Que Deu no ho vulgui.

Uns de la direcció calabresa diuen, ara -12 anys després- que cal fer auditories de la gestió econòmica del secretari general, i aquests contesten que la federacio de BCN té un forat, des de que la porta un carodià.

Aquests son els arguments de la E del segle XXI? de la nova esquerra que acaba d'inventar aquest comunicant anterior? però no sóm europeus?

a veure: on estan les "esquerres" franceses situades entre el psf i el pcf? al trotsquisme? I a itàlia? a Lotta continua?

I l'eix nacional?

Ah, no, les altres opcions, les continuistes, tenen nomes l'obsessió de repetir i repetir que són molt d'esquerres. Pero de quin pais?

O Psoe, o Reagrupament. That is the question.

Cordialment,

Andreu

robsup2007 ha dit...

Elies, no barregis la velocitat amb el tocino. ¿Què és el que he dit jo? A veure, a la Catalunya del segle XXI no tenim ni de lluny la mateixa situació que tenen en aquest paisos que anomenes.
I això tampoc és pas esquerra moderna. Fes-te compte, si agafem això i l'extrapolem aquí ¿que sería? ¿de què estaríem parlant? de radicalisme ideològic. És clar que aquesta línia no és pas la que jo defenso. Una esquerra moderna és aquella que no perd la seva esencia però que avança cap al futur, que mira cap a la societat moderna.
Ara bé, ¿el representa per eixemple això el PSOE a Espanya, per posar-te un eixemple? No pas, ja que l'única diferència que se'l veu amb el PP és el to del discurs, però la política pràcticament la mateixa i per tant, igualment d'avorrida i fastigosa (neoliberalisme pur i dur). Una cosa és obrir-se al mon, liberalitzar la economía, i altre cosa molt diferent és deixar-lo tot ,absolutament tot en mans privades (fins i tot els serveis que ens són bàsics). Posem-nos a comparar... ¿Quina diferència veus entre el laborisme britànic i els conservadors al Regne Unit?, ¿Quina diferència veus entre el SPD Alemany i la CDU/CSU? Que un per dissimular és més obert en questions socials que l'altre? ¿I la resta? ¿Què ofereixen en economía? ¿Què ofereixen en agricultura? ¿Què ofereixen en materia educativa?, etc. Un cop instal.lats al govern les diferències que en teoria existíen en campanya desapareixen. AIxí passa després, que és molt rar que un partit d'aquest quan guanya les eleccions triga anys i panys en tornar a fer-lo. Davant la mentida i la decepció la gent prefereix la marca autèntica a la maquillada votant directament al que és de dretes sense amagar-lo o afavorint-lo quedant-se a casa degut la decepció rebuda.
¿Què és el que proposa jo? Una esquerra oberta a la participació directa del ciutadà, moderna, de futur... Fora dels radicalismes d'ICV i fora del dretisme maquillat de vermell del PSC. Per tant, degut a que a la Catalunya moderna la política que dius de Morales la enquadraríem a ICV, queda clar doncs, que això no són els meus plantejaments, sinò ben diferents. Crec Elies, que el meu darrer post no el vas llegir bé i que per tant no vas entendre bé el que jo tractava de dir. Per això t'he respost i espero que ara ja t'hagin quedat aclarides les coses.
Si no fos així, em seguiré passant per aquí i continuem debatent :).
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

Pel que veig el meu post també serveix per aquet últim comentarista.
I aprofito ara per dir ja duna vegada i espero que la definitiva: NO A PUIGCERCÔS I NO ALS CARODISTES, però també NO ALS INTENTS DRETANITZANTS!!!. No estic enquadrat en capo dels grups, i molt mneys amb en Puigcercòs, que ja va dir ahir que aposta per un tripartit V3. NO a més tripartits, NO a en Puigcercòs io sí a una ESQUERRA CATALANA!!!. Una esquerra que ha de recuperar la R i la C (que ara no sé on s'hauràn ficat perquè jo no les veig enlloc) però que ha de mantenir-se fidel als seus principis ideològics. Com veureu, en la part nacional coincideixo amb en Carretero però peca de l'altre i MASSA.
¿S'ha entès ara?.
Un salut

Robert