diumenge, d’abril 27, 2008

Ho donem "per descomptat", sr. Niubò?


Carod Rovira ha estat un líder interessant i interessat de l’independentisme. Interessant perquè en el seu moment (això ja queda ben lluny) va ser capaç de bastir un discurs de l’independentisme parlamentari que cada cop conectava més amb la gent i va generar una gran il·lusió i esperança.

I alhora interessant i interessat perquè des d’aquells moments remots, la seva actuació política és la d’un autèntic farsant. Una persona atrapada en la seva vanitat, capaç de sacrificar-ho tot per salvar-se ell mateix. En això, un cop més, és clavat al Puigcercós. Els que tenim una certa experiència en l’anàlisi organitzatiu sabem que les experiències de lideratges traumàtics, com el d’en Carod Rovira, són interessants d’estudiar per tal que les organitzacions puguin millorar.

Hi ha dos exemples molt propers d’aquest farsant. Allò del referèndum del 2014, quins collons, Josep Lluís, quins collons. I això de no presentar-se a les eleccions d’Esquerra, i intentar posar-se per sobre del bé i del mal. Totes dues només admeten una lectura de caire personalista, de vanitat personal, d’autèntic farsant.

Però, ai las! Com que ell no es presenta, els seus testaferros són en Benach i en Niubò. Estranya combinació. L’estranya parella, en podríem dir. Què tenen en comú? Res. Simplement la necessitat. Carod i el seu clan de l’avellana tenen una implantació territorial determinada, i Niubò, com a factòtum de la Federació de Barcelona, que sempre ha anat per lliure, una altra. I en el context de les eleccions d’ERC, s’han vist obligats a pactar. A veure si així rasquen alguna cosa. Alguna idea al darrere? Cap. Más de lo mismo. Com en Puigcercós. Són tan clavats! Ja ho he dit mil vegades: la mateixa estratègia, les mateixes responsabilitats, les mateixes mentides.

Bé, però arribem aquí i tenim que l’home fort d’aquesta candidatura, d’aquesta componenda és en Niubò. En Benach, l’home, no pot dissimular la mandra que li provoca tot plegat, amb aquesta imatge permanent de ser acabat de despertar de la migdiada després d’un bon àpat. Què lluny està aquell Benach que, dos anys abans del primer tripartit, intervenia una vegada i una altra a l’excutiva per dir que ell es demanava la presidència del Parlament de Catalunya. Tu sí que en saps, Benach, tu sí que en saps.

Així doncs, arribem al sr. Niubò. Qui és Niubò?. Passava amb un certa dissimulació per la cosa política, com esperant la seva oportunitat, com aquell que té el complexe de no ser prou reconegut. Així, els qui hàgiu tingut la dissort de sentir algun discurset seu recordareu la seva incontinència i buidor oratòria. Però a l’home ara li ha arribat el moment. I del bon mestre del que encara n’és Secretari General, el farsant Carod Rovira, n’ha après una mica.

Repassant el que diu i escriu amb motiu de la campanya, m’he trobat la següent perla en forma d’article: la gestió transparent i en xarxa. No us el recomano. Però voldria posar negre sobre blanc les seves paraules amb uns fets que he conegut. Diu en Niubò a l’article:

“Per dur endavant aquesta voluntat de transparència i organització en xarxa tenim clar quin model de gestió proposem. D’entrada, tenim un compromís ètic per canviar la percepció que, a vegades, dóna la política de frivolitat i immediatesa i que, sovint, també dóna el nostre partit. Aquest compromís és un pla de treball per actuar amb responsabilitat, lleialtat, rigor, autoexigència, generositat i meritocràcia. Queda sobrer desglossar-ne els perquès. Aquests valors s’han de donar per descomptats. Però és important que els tinguem ben clars.”

Boniques paraules: compromís ètic, canviar la percepció de la política de frivolitat i immediatesa, actuar amb responsabilitat, lleialta, rigor, autoexigència, generositat…

Uf, quasi ploro, Niubò, de l’emoció. Però és clar, llavors diu que aquests valors s’han de donar “per descomptats”.

De debò? De debò els he de donar “per descomptats”?

Aquesta setmana hi ha hagut un fet molt rellevant per al reconeixement internacional de l’esport català, històrica aspiració nacional. El tribunal del TAS, en relació al reconeixement de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, ha posat pel davant de la normativa nacional-espanyola, les lleis internacionals i de dret privat. Un precedent magnífic per a les nostres aspiracions.

La foto que acompanya aquest post va il·lustrar les notícies sobre aquesta sentència. S’hi veu, ben al centre, el sr. Niubò, que, per descomptat, no actua amb frivolitat, ni amb immediatesa, ni amb irresponsabilitat. I és generós i autoexigent. I lleial.

Però… això va anar realment així? Voleu que us expliqui una altra història d’aquesta foto? Com a mínim us explicaré la història que en el món de l’esport circula, de testimonis directes dels fets. Més o menys la cosa va anar així.
D'entrada, qui hauria d'haver estat protagonista de la foto són els senyors de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling i la Plataforma proseleccions. La plataforma ha fet una feina magnífica en aquest procés de reconeixement. Callada, eficaç, entregada. El que tots esperem d'ells. Una feina ben feta en la que el sr. Niubò n'ha estat absent absolutament. Això és un fet. Això és així.

Però, segon, perquè segons m'informen, La Federació Catalana de Bitlles s’ha costejat íntegrament el recurs davant el TAS, la defensa del seu reconeixement. El sr. Niubò no va donar suport econòmic a la Federació Catalana per a la defensa dels seus interessos legítims.

Quan es té notícia de la sentència, sempre segons les meves fonts, que són molt directes, el sr. Niubò trucà el president de la Federació Catalana de Bitlles per assistir a la roda de premsa, de fet, per fer ell la roda de premsa, atesa la importància que tenia per a l’esport català.

Des de la Federació Catalana, atesa la nul·la cooperació del sr. Niubò fins aleshores, se li va dir que no, que la roda de premsa la farien ells i els advocats. Llavors els sr. Niubò els va venir a dir que aquesta postura era poc inteligent per la seva part, i que si ell participava a la roda de premsa, es comprometia a fer-se càrrec dels honoraris del procés.

Aquest oferiment va fer canviar de parer els dirigents de la catalana. I vam tenir la compareixença... i la foto. Ah! Niubò! Què fàcil és apuntar-se a cavall guanyador, eh? Per què no els vas ajudar abans? Quan acaba la roda de premsa, en plan campeón, va i els hi diu “aquesta foto era important per a mi”.

I així va ser que el sr. Niubò va presidir la roda de premsa i va tenir la seva foto. Hem de donar per descomptats aquests valors? On podem trobar en aquests fets allò de la lleialtat, l’autoexigència, el rigor, la no immediatesa. Uf!

Bé. Aquesta és la versió que m’ha arribat dels fets des del món de l’esport. Tant de bo no sigui certa. Però mmm per la confiança que em mereixen les fonts em temo que va anar tal qual l’he explicada.

Perdó… què defensa aquesta altra candidatura continuïsta? Són tots iguals. Tots iguals.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Llàstima que em censuraràs, però no m'en puc estar de dir-t'ho:

Conec el tema del qual parles i aquesta "teoria" de la foto forçada del Niubò és totalment falsa. Qui te l'ha dit? Segur que no és el president de la federació de Bitlles... Parla amb ell personalment i veuràs quina és la realitat dels fets.

L'autoodi i la misèria moral d'alguns independentistes amargats no té límits.

En fi, ja sé que no ho publicaràs, però almenys ho llegiràs!

Elies ha dit...

Aquí es publica tot. L'únic que no he publicat són insults de caràcter personal.

La meva versió dels fets està contrastada i ratificada.

Si creus que les coses no van anar així -jo ho preferiria- explica'ns la teva versió. Explica'ns el brillant paper d'en Niubò en tot el procés de reconeixement, això també podria ser interessant per als lectors. Entre d'altres coses perquè ha estat nul durant tot el temps que ha durat el procés.

Però bé, està clar que s'admet prova en contra. Explica'ns, explica'ns. No em faria res rectificar i admetre el meu hipotètic error i dels meus informadors. Però ho dubto.

Josep-Empordà ha dit...

Sempre que s'assoleix algún èxit per Catalunya, per minso que sigui, ha de ser perque algú de CiU hi está involucrat. Qui está asegut a la dreta de'n Niubó ( a la esquerra de la foto) quí és....?.

Ho veieu?.

Elies ha dit...

Home Josep, ara t'has passat!

en Miquel Roca hi ha participat com a advocat, i ho ha fet bé. Ha comptat amb l'ajut d'altres advocats, com en Dupont, que suposo que no penses que és convergent.

en fi, admeto la broma.

Però a qui realment s'ha de fer un monument és a la Plataforma proseleccions, que ha gestionat impecablement tot el procés de reconeixement d'aquesta federació. Gràcies a la seva feina disposem d'aquest precedent. Portaven al darrere més de dos anys.

I al final la feina ben feta, té fruits.

larosadesang ha dit...

"Perquè creiem encara, obstinats i tenaços, en els valors i en el futur d’ERC de Catalunya."

T'imagines una guerra fraticida i pública d'aquesta manera al sí del PSC o de CiU? Potser es maten a pedrades però no es diuen farsants públicament ni destrossen èxits assolits individualment o col.lectiva amb simples rumors que només pretenen afavorir una facció.

Tu i molts carotistes i molts puigcercosians i molts urielistes i molts d'altres sou la demostració d'un fracàs. La demostració que ERC és incapaç de ser un partit seriós i ordenat. La demostració que la immediatesa i la puresa són incompatibles amb l'excel.lència i la confirmació que us provoca més revolcar-vos en la merda de les derrotes que aixercar-vos i lluitar amb dignitat.

larosadesang ha dit...

"Perquè creiem encara, obstinats i tenaços, en els valors i en el futur d’ERC de Catalunya."

T'imagines una guerra fratricida i pública d'aquesta manera al sí del PSC o de CiU? Potser es maten a pedrades però no es diuen farsants públicament ni destrossen èxits assolits individualment o col.lectiva amb simples rumors que només pretenen afavorir una facció.

Tu i molts carotistes i molts puigcercosians i molts urielistes i molts d'altres sou la demostració d'un fracàs. La demostració que ERC és incapaç de ser un partit seriós i ordenat. La demostració que la immediatesa i la puresa són incompatibles amb l'excel.lència i la confirmació que us provoca més rebolcar-vos en la merda de les derrotes que aixecar-vos i lluitar amb dignitat.

Josep-Empordà ha dit...

He he...

El nano ha dit...

Elies, això cada dia és més interesant!!!

Imagino que les visites del Bloc van a l' alça, oi??? ë més interesant que la premsa diaria.

Això sí és llibertat d' opinió, si senyor!!!

Felicitats de nou!!

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

Crec que en Niubó és un personatge. Si. Ben diferent de la majoria de personatges de la E. Dels sectors del Carod i del Puigcercos. Es un elogi?
Si més no, em sembla més semblant al que haurien de ser els dirigents polítics o gestors publics, d'entre la familia de la E.
Primera questio: d'esport en sap. N'ha practicat. N'ha estat professional. N'ha estat entrenador.N'ha estat gestor.I, més o menys se n'ha sortit. Després hi tornaré una mica.

Segona questió: ha fet pifiades, com a secretari general de l'esport, o ara com a secretari general de la vicepresidència d'en Carod, o, segur, suposo, com a màxim dirigent de la Federació de Barcelona d'ERC. Si. Però ha intentat fer coses. Unes bé i altres malament. Però no estat dormint a la palla.També és un aspecte diferencial entre els alts càrrecs de la E.

Tercer. Ha estat sempre, des del 1990, adhuc abans de la seva afiliació a ERC (del 1994, prou recent), un arrenglerat al 100% en favor d'en Carod, en tots els àmbits, del partit i de fora. La pinyacastellera i, per fora, finançant, en Niubó. Això ha estat en Carod.

Les campanyes carodianes han tingut sempre dos finançaments: el del partit, i el suplementari, o complementari d'en Niubo, fora de l'aparell del partit.Al Marge de l'aparell d'en Puigcercos.

Per a sobreviure? Per a no estar 100% penjat d'en Puigcercos? Qui lo sa....

Tornem-hi. La UBAE, ara UBAE-Eurofitneess, creat el 1989, no abans, ha esdevingut un petit-gran imperi a l'area barcelonina en el sector de gimnasos i fitneess. Els Dir, d'en R. Canela, per una banda, privats, i les UBAE, després, amb un creixement estratosfèric en 10 anys, després, s'han igualat.

La diferència rau en que la UBAE (Unió Barcelonina d'Activitats Esportives) va tenir un naixement opac, molt opac. Unes associacions pro-vida sana, a nivell de barris barcelonins, algunes creades pocs mesos abans, s'agrupen a través d'una bona gestió (Niubó) i casualment van guanyant la majoria de concursos públics de gestió de poliesportius municipals acabats els anys abans dels JJOO. Els clubs que els utilitzaven, previ pagament, veuen augmentats els preus molt i molt, casualment, i després s'externalitza la gestió, i UBAE en guanya la majoria de concursos. Fa piscines, compra màquines, i a fer gimnasos. Sota intal.lacions públiques, no pròpies.

Uns anys després, l'acumulació produida els hi permet ja construir alguns (no gaires), però si notables i moderns, centres propis, els Eurofitness.

Com semblava que eren una mena de cooperativa d'associacions....tenia una flaire de justicia social.....demagògica.

Una acció d'aquest tipus, d'aquesta intensitat, d'aquest volum econòmic, a la Barcelona dels 90 no es podia fer, ni tampoc ara, sense la connivència municipal barcelonina. Més que connivència, amb el suport dels gestors polítics municipals.

D'en Jordi Portavella? No, home , no. Aquest no hi pensa gaire, en el que no sigui la seva cadira.

Qui és, qui ha estat, l'impulsor polític de les UBAE, el qui va dissenyar conjuntament amb en Niubó, el fenòmen de les UBAE amb instal.lacions municipals barcelonines.

Enric Truñó. Si. El regidor d'esports per excel.lencia de l'administracio maragallista de BCN (regidor del 1979 al 1998.20 anys. D'esports del 1981 al 1995. I de turisme del 1986 al 1998)-Vicepresident de la Diputacio, gestor de les empreses de gestió olímpica (Holding Olimpic, COOB,etc.), aparentment es retira de la politica activa en primer rengle des del 2002. Quan la victòria d'en Pasqual semblava irreversible.I no es va produir.
Ara, per si de cas, encara consrva el carrec de President del Port Olimpic i carrecs a les empreses privades propies E. Truñó i Associats, S.L. ó Grup Segura-Lahosa-Truñó, S.L.


Val la pena recordar les dates del naixement i expansió d'UBAE a Barcelona.

ERC ben fomuda.Politicament , i, sobretot, econòmicament. Les demandes d'ajuts, per la cara, a CDC i a les conselleries evidentment tenien els seus limits, ben limitats.

Però quan es comença a dibuixar el futur tripartit, les esquerres coaligades a posteriori, per a fer fora CiU de la Plaça Sant Jaume, la idea Maragallaiana italiana de desplaçament del poder dels majoritaris entre tots, necessita lubricants.

I ERC necessitava molt oli, molta benzina, molt lubricant. I el sector d'en Carod, que volia foragitar en Colom i la Rahola, volia viure bé, i poder control.lar i impulsar els conspiradors nats d'en Puigcercos. Quan hi ha l'atac final contra Colom i Rahola? 1995/1996. I com s'aguanta el partit republicà, i, sobretot, el sector carodià, els dos anys d'abans i els dos anys posteriors?

Males llengues, però llengües ben informades, sempre han esmentat en Niubó com la clau de la subsistència en moments econòmics durs, de l'oficialitat de la E.

A canvi del tripartit,ja gestat?

No ho sé, certament, i per tant no ho puc asssegurar. Però la coincidència temporal es produeix.

I aquesta deriva político-sectària no impedeix reconèixer la molt bona gestió empresarial i esportiva que l'equip d'en Niubó, amb l'Anna Pruna, i d'altri, han dut a terme al front de la UBAE, una realitat ben esplèndida a hores d'ara.

Unicament vull recordar que, amb un Psoe-psc que ho abarca tot, ara i abans, on domina, que s'ho menja tot, i més, i ràpidament, es va produir la coincidència temporal de que les UBAE comencen a guanyar concessions d'un Ajuntament sobretot psocialista, com el de BCN, sense cap molèstia socialista.
Curiós, Ben curiós.
Al Baix Llobregat, al Vallès, això no es va produir ni permetre.
A BCN si. El regidor Truñó era un pluralista?
No, no diguem tonteries.En Truñó podia ser un bon jan, però psocalista fins la mèdula. Intel.ligent, sens dubte.

Fou una entente privada particular? No m'ho crec.

Fou una part del pacte pro una ERC carodiana tripartita?

Una coincidencia temporal, de ben segur.

I jo no crec en les coincidències gratuïtes, quan es tracta de dirigents del Psoe-Psc. Mai.

Tanmateix, em dona la sensació que abans em podria entendre amb el Niubó, que amb el Messies. Tampoc hi haurà ocassió. Però, si més no, els qui han demostrat treballar, decidir, fer, i equivocar-se, sense fer gaire el pallasso, em mereixem més respecte que els demagogs.

Realment, tampoc entenc , des de fora, la fidelitat i multiples serveis que en Niubó li ha fet a Carod, des de fa molts anys.

I tampoc ho ha explicat, em sembla.

I potser valdria la pena saber-ho.

No et sembla, benvolgut Elies?

Tot i l'elogi, sens dubte, em mereix infinitament molta més confiança la Rut Carandell, en tot, que en Rafel Niubó.

Cordialment,

Andreu

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Elies t'agrairia que et possesis en contacte amb mi. selescatmaresme@gmail.com

David Morgades (elracodemataro.blogspot.com)

gràcies

Elies ha dit...

Buf...

Andreu, m'has deixat aclaparat. Reivindico, un cop més, que obris un bloc. Però vaja, en qualsevol cas agraeixo la teva contribució brutal a l'enriquiment de les nostres definicions. Brutal... Bravo, Andreu.

rosa de sang... ERC és l'únic partit on hi ha una esperança de substituir la partitocràcia de les burocràcies dels partits per una altra cosa.

Per això ens impliquem, de vegades pel boc gros. Però també és cert que en cap altre partit es donen les resistències al canvi que es donen a ERC. En Maragall no va muntar cap pollo, ni n'Obiols, ni en Ribó.

Si s'haguessin entussodit en muntar el pollo les coses haguessin arribat a aquests límits, no ho dubtis.

I una altra cosa important. Jo no sóc d'ERC, jo no sóc d'RCat. De manera que les meves opinions i exabrubtes són exclusivament personals.

Anònim ha dit...

Les auditories que demana en Niubó,...que no es fan...que no havia demanat abans....i que tampoc es fan ni a la Federació de Baracelona d'ERC ni es publiquen les d'UBAE.

L'amic Elies, com en Joan Arnera, com en Dessmond, com en Joliu, com els de Cimera...tenen una virtut : ho encerten. I toquen. I de vegades, tocant una peça, donent pas, de casualitat, a fer conèixer històries complementàries de personatges que corren per aquest mon.

Seguireme amb en Niubó, no sigui cas que m'hagi passat, en positiu...

Em va sobtar, fa dies, que en un acte de la seva candidatura postcarodiana,amb el Benach gros al capdamunt, digués allò de que els comptes oficials d'ERC haurien d'estar auditats externament per dues companyies independents, perque ara es maneguen molts diners. Indirecta per en Puigcercos, naturalment. I aquest, un llop dels del Manelic, ràpidament li va contestar que millor aclarís el forat econòmic que la gestió d'en Niubó ha deixat fins ara a la federacio barcelonina d'ERC, de la qual n'es secretari general, i com la pensava eixugar.

I no passà res més. Foc d'encenalls. Bé, alguna cosa, de poca importància ha passat. En Niubó ha votat en blanc, a Amposta, al consell nacional, la presentació de comptes econòmics feta per la Pilar Albiol. El seu vot en blanc acompanyant, només de 5 mes.

Com no hi era, estic segur que el clan de l'avellana votaria si, deixant solet al Niubó.

Aquestes petites històries són les que em molesten, particularment. Ensenyar o assenyalar un turmell aliè, amb veu baixa, en petit cercle, i abandonar el tema, anant amb túnica.

Niubó, com en Carod President, com en Benach del comitè executiu, fa anys i panys que saben tot el que es cuina a Villarroel i a Calàbria. I si no ho saben, pitjor per a ells, irresponsables, atès que tenen l'obligació estatutària de saber-ho.I d'explicar-ho. I de gestionar-ho.

La condonació de prestecs deguts, no pagats, i amb molts molts interesos generats pels anys de morositat, que s'ha fet a ERC, amb el tripartit, sota la presidència d'en Carod, internament , i externament, no s'han donat a coneixer. Ni com, ni per què, ni a canvi de què, ni a través de qui, ni si hi ha hagut comissions d'intrmediació personals pel mig.

I com això, amb les subvencions electorals. I com això amb les subvencions donades a la Fundació Irla i com han estat gestionades pels patrons de la Irla. I el finançament de les campanyes municipals, nacionals, espanyoles, europees, del referèndum de l'Estatut, no en sabem res, ni els ciutadans , ni els votants, ni els militants.

Que altres partits tampoc donen informació? I?

La transparència econòmica en la gestió d'ERC durant la llarguíssima etapa Carod-Puigcercos, i amb Ridao de conseller alter ego, és nul.la. Potser tant nul.la com la d'altres forces polítiques. Però cap altra força política s'ha ventat, tant, d'una suposada transparència, i participació, totals, de la militància, com la E de Carod i Puigcercos. I ha estat una altra enredada. Una altra grossen mentida.

I, en això, en Niubó, tot i aquest darrer gest de cara a la premsa, també hi ha col.laborat, com els qui més.

En Niubó, en sap més, per formació, per preparació,per feina professional, que la majoria de la resta de membres del Comitè Executiu d'E, però es, gairebé, tant corresponsable com tots els de la direcció, també, del desori econòmic intern i de les discriminacions en l'assignació de recursos per a missions especials.

I ensenyar el turmell, i tornar-lo a tapar, no aporta res, Sr. Niubó.

Aquestes opacitats, aquestes martingales, donen peu suficient per a aconsellar, si es pogués aconsellar quelcom, que no es el cas, a totes i tots els patriotes de Reagrupament que no pactin res amb cap de les altres candidatures, atès que la diferència d'honestedat, de dignitat, de patriotisme seré, de bondat, de transparència, d'obertura , de pluralisme és abismal, en favor de Reagrupament.

Coincidència plena, des de la priorització de l'eix nacional tant necessari en aquests moments: o Reagrupament al front d'ERC, o ERC ha estat totalment fagocitada pel Psoe-Psc.

No hi ha punts intermitjos.

O Reagrupament, o Carandell i Carretero, ó Montilla i el psoe-Psc.

Aquesta és la disiuntiva dels militants i simpatitzants d'ERC.

O Reagrupament..........o el Psoe de Montilla.

Cordialment,

Andreu

Josep-Empordà ha dit...

Com diu l'Elies, brutal, Andreu, brutal!.

Hi toques, i molt!.

Jo també soc dels que pensa que la teoria de la conspiració, no existeix, però que passa com a Galicia amb las "meigas", que tampoc existeixen...però "haberlas haylas".

Salut!.

Elies ha dit...

òstia, Andreu... m'has deixat sense paraules.

uf, brutal, inconmensurable.

Dempeus, damunt tot i al peu de tot, aplaudint bojament.

Aquí, un servidor de vostè, Elies.

Anònim ha dit...

Elies,

Fa 4 anys, la Rut i en Carretero estaven aliniats amb el Vendrell i el Puigcercós contra l'assemblearisme.

Visiteu aquest enllaç i tindreu el testimoni gràfic:

http://francescsanchez.wordpress.com/2008/04/18/quina-cara-no/

Fa 4 anys, ni la Rut ni en Carretero van moure un dit per defensar Carod quan Zapatero el volia obligar a dimitir. De fet, Zapatero se'n va sortir i ni Carretero ni Rut van plegar...

Fa 3 anys, la Rut i en Carretero compartien govern amb el PSOE, sense fer fàstics.

Fa 2 anys, la Rut i en Carretero s'enfaden quan Zapatero (via Maragall) se'ls carrega del govern i Puigcercós els traeix, els deixa caure i fa conseller el seu col·lega dels calçots. De fet, van fer amb ells el que ells van fer amb en Carod 2 anys abans.

Això també ho expliques en les teves profundes anàlisis?

Gràcies per no censurar-me.

Elies ha dit...

Anònim, no et censuro, però no m'atabalis. Quina mandra respondre't. Però en fi...

RCat són els únics que han mantingut una postura coherent des del primer tripartit. En carretero ha estat sopant a casa meva quan era conseller, i ja deia el que sempre ha dit. Tenia molt clars els objectius del primer tripi -dels que jo discrepava-, i per on no pensava passar.

En Carretero el fulminen per les declaracions sobre en ZP, abastament compartides per la militància i els votants.

Cap apego al càrrec. Ho sap tothom i és públic. Des del primer dia. Des del dia que no posen l'estanquera. Des del dia que planten cara als sociates per la cosa de l'ordenació territorial i la llei electoral.

Des del primer dia que al consell executiu és l'únic conseller d'ERC que planta cara al Maragall.

Des del primer dia que sap perfectament que millor baixar amb el cotxe propi per si un cas el cessen.

Cap problema. No pateixis, anònim. No trobaràs gaire més gent tan coherent com en Carretero. Busca, busca...

La coherència no vol dir compartir totes les decisions. Vol dir compartir la visió de les coses, el coratge, l'estratègia, etc.

I, sobretot, retre'ls l'homenatge d'haver provocat el debat en el que estem ara. Per la cara dura dels carods i puigcercosos, aquest món feliç dels sociates continuaria essent el millor dels mons possibles.

A prendre pel cul. Endavant les atxes. A per la quinta columna. A pels sociates. A pels espanyols!!!

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Elies, n'estic tant fins als collons dels psociates i dels espanyols que potser encara m'acabareu rescatant del costat fosc.

Josep ha dit...

Quant d'iluminat, Andreu. A part d'iluminat et dediques a intoxicara a tort i a dret. Només dos apunts de le smentides que dius :

En Niubó feia auditories dels seus comptes quan era president de la Federació de Barcelona i les entregava a tota la militància a cada congrés, listillo!!

I la Fdeeraciód eBarcelona no té cap "forat" econòmic". Això ho diuen els de clabaria que tenen un deute de mes de 4 miilion d'euros. Però sembla que tu teballis per a ells.

I podriem seguir...

En fi, ja sabem que al carreteros us fa més por en Niubó que no cap altre: algú amb bon expedient, que penca com el qui més, amb idees noves i que no preten ser un essencialista de la pàtria, vaja el que necessita ERC

Cesc. ha dit...

Benvolgut Josep,
Personalment com a militant d' ERC, segueixo amb atenció el que tanta satel.lització amaga. Ara ja començo a entendre alguna cosa de perquè Carod i Puigcercós assumeixen omertàs ignominioses mentre els Joan Ferran de torn els hi arrenquen a cops de destral la crosta...que els queda.
Si Carod ha quedat indemne de la brunete sociata i el seu candidat és Niubó...alguna cosa ha de tenir. Els sociates pel poc temps que fa que els conec...de net no en volen ni dels seus.No fos cas.
Agraeixo a l' Elies i a l' Andreu que facin aquest esforç de who is who. No arribarà a la majoria de militants, però quedarà pel futur. Sembla que pel que a ERC fa referència, la xarxa és una font on es clarifiquen les intuïcions.
Renovem ERC, ara podem.
Cesc.

Anònim ha dit...

Josep,

Una primera observació. Il.luminat va amb l geminada. Iluminat, com tu has escrit, és un barbarisme. Cap problema. Sort que no m'has dit il.luminati, que ja seria diferent.

Voldria escriure com sóc, humil, sensible, i sense àvies.

I, és clar, es millor ser il.luminat, que ser fosc. La llum contra les tenebres.La claredat contra la boira.La claror contra l'obscurantisme. La llibertat contra el totalitarisme.

La meva humilitat m'impossibilita aprofitar la teva errada semàntica. El judici d'intencions, el judici sarcàstic fallit. Saps que vol dir Buda?: il.luminat, conscient.

A l'il.lustre Ramon Llull se’l coneix amb el sobrenom de «Doctor Il·luminat», per les seves primeres obres creades durant la seva estada a l'ermita mallorquina de Randa.

Deu n'hi dó quins elogis, totalment inmerescuts, que em volies donar amb la paraula il.luminat, si l'haguessis escrit bé... Gràcies, Josep.

I tot això vé com anell al dit.

Il.luminar els comptes, els estats financers, els fluxes de fons, els balanços, és el que fan les auditories.

Tu dius que en Niubo, quan era president de la Federació de BCN, feia fer auditories i les distribuia als militants que es trobava. No ho discutiré, però si dirè que no he trobat cap rastre públic d'aquestes pressumptes auditories. I el seu succesor, n'Amoros, també les fa?

Mira que la propaganda, l'agit-prop de la E, i de les JERC, és dels més actius i constants del pais. Doncs no he trobat cap referència a aquestes pressumptes auditories d'en Niubó a que fas referència. Tant dificil es penjar-ne alguna a Internet. A la web de la Federació, i als butlletins, i a les noticies de la Federació no surt ni rastre d'aquestes pressumptes auditories.

La qual cosa, a manca de prova, atès que les auditories, si surten bé, s'acostumen a a fer públiques atès que garanteixen la bona gestió financera, em porta, novament, a pensar i opinar que no se'n feren pas, com a tals auditories, amb professionals col.legiats autoritzats, a la Federació barcelonina.

Es ben fàcil: penjant-ne una a la web de la Federacio, tema tancat. I no em farà res, sincerament, reconeixer-ho.

Lamento - però no es cert- que creguis que intoxico a tort i a dret. Com intoxico? amb partides d'Ucraïna, com l'oli de gira-sol? Quanta gent està intoxicada per culpa meva? No creus que la Consellera Geli, eficaç, a part de mare de nena guapa revistera, ja m'hagues vingut a buscar? O el conseller Saura, diligent com pocs, davant els delictes contra la salut pública, com aquells registres nets fets a les clíniques abortistes que vulneraven la llei, de manera industrial a BCN?

Primer cal tenir la prova: la persona intoxicada. Però no t'amoïnis. Em quedo tant ample.

Tornem al simbolisme, ben clar, que el teu post aporta:

la il.luminació, la llum, la claror és el que propugna i ha practicat en Carretero, la Rut Carandell i tota la gent de Reagrupament, per a ERC.

I per això els hi donc suport. Per que la llibertat , les llibertats, il.luminen les nostres vides, i el nostre pais, en contrapartida amb la decadència, la tristor, la colonització, a que ens porta la foscor, el sectarisme, el funcionament com a secta dependent del planeta psocialista.

Per això, per la llum, per la potent il.luminació que el pais necessita d'ERC, d'una ERC renovada, clara, coherent, amb potencia lumínica, totalment oposada als secretismes i a les foscors, per això, i pel patriotisme i preparació, per la capacitat de gestió demostrada, i per que tenen Catalunya com a prioritat, sempre, per això dono suport a Reagrupament.

Amb convenciment.Amb seguretat. Amb confiança.

Guanyarà ERC si guanya Reagrupament. I guanyarà Catalunya, i guanyarem tots. Tots tindrem molta més llum que ara.

Andreu
Il.luminat, de vegades.

Anònim ha dit...

Andreu, estas tant enlluernat que negues la realitat. Tots els militants de barcelona (que anaven als congressos obviament) tenen còpia a casa seva de les auditories fetes per Pricewaterhousecoopers.

Mentint i negant la realitat no anireu gaire lluny els carreteros. I sense ser militants encara menys.

joliu ha dit...

Elies, estàs tocant el cel. Et consideren davanter centre i t'han assignat un marcador a l'home.