dimecres, d’abril 30, 2008

Franki llibertat!


Hi ha una màxima d’un torero espanyol que diu “lo que no puede ser no puede ser, y además es imposible”. Més enllà de la redundància, sembla categòricament irrefutable. Per a tots excepte per als mateixos espanyols i per al nostre país.

Resulta que aquest noi de Terrassa, en Francesc Argemí, Franki, està presoner a la Model per “injúries a la bandera”. Amb una condemna de dos anys i mig. Sembla mentida, oi? Sembla que no pugui ser, oi? Sembla impossible, oi?

Doncs és així. Demencial, inconcebible. Que a un país de l’Europa Occidental una persona pugui anar a parar a la presó per un “delicte” com les “injúries a la bandera” és un autèntic atemptat a la democràcia, als drets humans, al més mínim sentit ètic i moral de la cosa pública.

Però és clar, estem parlant dels espanyols. Aquests que s’ho fan venir ara de moderns, de potència mundial, de paladins de l’estat de dret i la democràcia. Mentre el seu pati del darrere és un podrit nauseaubund d’allò més reaccionari. Hi ha tot un conjunt de lleis gens banal d’aquest pressumpte –és clar que no ho és- estat de dret i democràtic que esgarrifa. Aquest mateix delicte que li han imputat al Franki. Les lleis que obliguen un esportista a jugar amb la gloriosa selecció nacional si no vol deixar de ser esportista. La llei de partits. I un llarg etcètera. A banda, és clar, de les actituds majoritàriament expressades, profundament xenòfobes en relació a qualsevol expressió diferencial o de dissidència. L’estat espanyol té unes clavegueres a cel obert que esgarrifen, i amb les que convivim cada dia. I amb les que alguns hi pacten, tan tranquilament, com si res.

Tanmateix, encara hi ha una cosa que m’esgarrifa més, i és el nostre silenci. El silenci d’aquesta merda que avui retratava l’infame Jaume Reixach a El debat, de ser “l’últim baluard de l’esquerra europea”. Doncs en aquest últim baluard de la hipocresia monumental aquest fet passa silenciosament, inexistent, invisible. Ah! Què lluny un cop més d’aquests grans paladins del baluard la història d’aquest xaval. Llàstima que no sigui un negre que ha cremat una bandera als EEUU i ha rebut un cop de porra d’un policia blanc. Llavors sí que la liaríem. Se n’assabentarien, aquests ianquis, de qui som els catalans. Llavors sí que hi hauria la tira d’articulistes perdonavides pontificant, exemplaritzant, establint una clara dimensió moral de l’assumpte. Amb aquesta moral de perdonavides per sobre del bé i del mal.

Però no, resulta que és un català que ha injuriat una bandera espanyola. Llavors toca callar. Probablement en Franki i jo no veiem les coses de la mateixa manera, i ens discutiríem. Però això se me’n refot. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és l’estat tan poc democràtic que tenim al davant i el silenci vergonyant, indigne, del nostre país.

La indecència s’amaga cada dia en silencis com els que avui patim, com els que avui pateix la causa d’en Franki. Des d’aquí la meva solidaritat, el meu teclat i el meu bloc per denunciar-ho i per demanar la seva immediata llibertat.
I si m'ho permeteu, què collons. Hi ha res més saludable que despenjar una bandera espanyola d'un edifici català? Hi ha alguna cosa que resumeixi més clarament la nostra idea de llibertat, que expressi d'una manera més clara el que pensem, el nostre rebuig a l'espanyolitat? Endavant! Fem-los-hi veure!

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Com diuen en el comunicat, "aquesta és la veritable cara del PSOE i dels seus aliats".

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Collons Elies, no es pot dir millor. Plas, plas, plas !

Manel Bosch i Pagans ha dit...

Als EUA hi ha una sentència que va absoldre un ciutadà de cremar la bandera del país. Ni un cèntim de multa, res. La sentència deia que era un acte d'expressió que s'havia de respectar i que la crema de l'objecte no era greu perquè n'hi havia milions d'iguals. Aquí, en canvi...

Manel de sde l'Exili ha dit...

El més greu és que el secretari General d'ERC amb la seva baixada de pantalons ha avalat la sentència contra enn Franki!