Diuen que diuen que els nervis s’han apoderat definitivament dels calabresos. Que les notícies d’aquesta setmana, els suports públics que ha rebut Reagrupament l’última setmana: la declaració de més de 40 militants i càrrecs institucionals i del govern, el suport d’en Víctor Alexandre i en Ramon Tremosa… s’interpreta com un canvi de tendència pública amb impacte sobre la militància. I que hi ha prous elements en relació a aquesta mateixa militància que posen de manifest aquest canvi de tendència a favor de Reagrupament.
Diuen que diuen que el nombre final de vots del dia 7 permetrà saber qui és el guanyador. Que la candidatura de Puigcercós pot guanyar sempre que la participació se situï al voltant dels 5.000 militants, però que en canvi, si la participació se situa sobre els 6.000 vots o més la victòria serà per a Reagrupament.
Diuen que diuen que en Puigcercós ja té dissenyada i pactada la seva estratègia post 7-J. Ja hi hauria acord amb el sector d’en Carod, d’incorporar-los a l’executiva a canvi de sacrificar en Carod. També amb l’Uriel, de fet i pel que m’explica gent que està molt i molt aprop d’en Puigcercós, en aquest sector ja no es nega aquest pacte post-electoral. D’aquest procés només quedaria exclòs el sector Carretero, que seria així assenyalat per tots com les “ovelles negres”. En el fons, però, assistim a la clàssica maniobra Puigcercós, de fer pactes abans de les eleccions, però mantenir-los en silenci fins que aquestes no passin, és a dir, enganyar, un cop més, els electors. Aquesta estratègia ja és la que ha precedit els dos tripartits
És clar, aquesta estratègia només té una petita cosa… Puigcercós no guanyarà. Guanyaran en Carretero i la Rut. D’altra banda confirma el que a hores d’ara ja sap tothom, que hi ha tres candidatures continuïstes i una única renovadora: Reagrupament. Quina pena que tots aquests hagin demostrat un cop més, que la intriga, l’ocultació i l’engany als electors, fins i tot quan aquests són els seus propis militants, és la seva manera de fer política. De tots tres: dels carods, dels calabresos i dels uriels. No se n’adonen que s’encaminen directament a la catàstrofe? És evident que per les seves poltrones estan disposats al que calgui i a arrossegar a l’abisme el que calgui. El canvi a ERC, la renovació a ERC és una autèntica urgència nacional.
Diuen que diuen que ningú s’explica els gravíssims errors de tota mena que ha comès en Puigcercós aquesta campanya, i molt especialment la gran cagada de pensar que arribaria sense despentinar-se a les 4.000 signatures i, aquests dies, l’organització populista d’un acte, amb autocar, dinar i entrada al futbol a un preu inferior al cost de la mateixa entrada més barata per a aquest partit. Sort n’hi tenen, que la gent som més responsables que ells i no estirarem d’aquesta manta tan podrida. És lamentable que hàgiu arribat a aquests nivells d’indecència, se us hauria de caure la cara de vergonya.
Diuen que diuen que hi ha un autèntic pollo muntat arran de l’última maniobra conjunta d’en Vendrell i l’Uriel, gestionada per dos dels seus homes de màxima confiança compartida, uns tals Ramon Carranza (amb qui l’Uriel i en Vendrell van maniobrar a Sobirania i Progrés per desfer-se d’elements que els hi resultaven “incòmodes”) i Daniel Casanovas (que va ser Secretari d’Imatge i comunicació a les JERC de l’Uriel). Pel que sembla, i després d’haver posat en marxa, amb pràctiques “poc ètiques” el diari electrònic “inDirecte.cat” van voler “quedar-s’ho tot”, sense cap mirament ni respecte envers la gent que hi havia estat treballant i posant-lo en marxa. El fracàs d’aquesta maniobra els ha dut a impulsar dos nous projectes digitals: el diari “crònica” i el portal “sms25”. Diuen que diuen que per a aquests dos projectes hi ha hagut un finançament brutal (a través de subvencions i publicitat), que han rascat de diferents conselleries del govern, i que això ha estat tan escandalós que fins i tot ha generat tensions dins el mateix govern, entre els mateixos “paganinis”, per l’exageració. El que és curiós també de tot aquest pollo és que qui ha acudit al rescat del Directe ha estat en Joan Puig…
Diuen que diuen que l’Uriel està adoptant últimament el paper de víctima en relació a Reagrupament (quins collons!!), que va plorant per les cantonades que no se l’estima, i que no sap què fer perquè el creguin, perquè quedi clar que ell ja no és un submarí. A banda que jo crec que això és l’última estratagema per tal de justificar el seu pacte final amb en Puigcercós, amb l’argument de “ho vam intentar, però no ens estimen, ens han rebutjat”, n’Uriel ho tindria molt fàcil per guanyar credibilitat, per merèixer respecte, aquí va la solució (i gratis!)
Tan sols caldria que expliqués la veritat en relació al sorgiment d’Esquerra Independentista. Vol que la gent se’l cregui? Perfecte, jo també voldria creure’l. Reconeix, explica amb claredat com, per què i amb quines connivències va néixer Esquerra Independentista. I després, si vol, ens explica que des d’aquell moment les coses han anat diferent, que ha canviat i ja no obeeix aquells interessos inicials. Que expliqui ben clarament com s’explica que en aquella maniobra inicial hi participés tanta gent del nucli dur, del pinyol, d’en Puigcercós. Explicar la veritat, reconèixer les coses. Explicar com s’explica que sortís de la mà d’en Pere Aragonès, actual director de campanya del Puigcercós. No veus que això no cola? No veus que es veu massa, que tothom ho ha vist, que vàreu nèixer amb l’objectiu de frenar Reagrupament? Que les coses han canviat des d’aleshores? Perfecte, me n’alegro. Però explica la veritat, sincera’t. És la millor manera de tenir credibilitat, de que algú pugui confiar en tu. Com ja vaig dir, la càrrega de la prova la té EI.
Diuen que diuen que en Portabella ja torna a tenir un peu i mig dins del govern municipal. Avui mateix n’Hereu ha dit, en unes declaracions a BTV “volem arribar a acords amb la força política que HORES D’ARA és d’esquerres” Ja ja ja, se’ls hi entén tot. Gràcies, xato, per reconèixer que fins i tot en els cercles sociates es comença a donar per fet que guanyarà en Carretero. Osti tu, la cara que se’ls hi quedarà a tota aquesta crosta espanyolista serà per filmar-la. Ah! I, ERC continuarà sent d’esquerres, però no de les esquerres dels carnets expedits per tota aquesta colla de progres espanyolistes i desarrelats. Torna l’esquerra d’en Macià.
Diuen que diuen que... guanyarem! Que en Joan Carretero i la Rut Carandell tindran la confiança majoritària dels militants d'ERC per iniciar el procés de renovació que tant necessita el partit i el país.
Diuen que diuen que el nombre final de vots del dia 7 permetrà saber qui és el guanyador. Que la candidatura de Puigcercós pot guanyar sempre que la participació se situï al voltant dels 5.000 militants, però que en canvi, si la participació se situa sobre els 6.000 vots o més la victòria serà per a Reagrupament.
Diuen que diuen que en Puigcercós ja té dissenyada i pactada la seva estratègia post 7-J. Ja hi hauria acord amb el sector d’en Carod, d’incorporar-los a l’executiva a canvi de sacrificar en Carod. També amb l’Uriel, de fet i pel que m’explica gent que està molt i molt aprop d’en Puigcercós, en aquest sector ja no es nega aquest pacte post-electoral. D’aquest procés només quedaria exclòs el sector Carretero, que seria així assenyalat per tots com les “ovelles negres”. En el fons, però, assistim a la clàssica maniobra Puigcercós, de fer pactes abans de les eleccions, però mantenir-los en silenci fins que aquestes no passin, és a dir, enganyar, un cop més, els electors. Aquesta estratègia ja és la que ha precedit els dos tripartits
És clar, aquesta estratègia només té una petita cosa… Puigcercós no guanyarà. Guanyaran en Carretero i la Rut. D’altra banda confirma el que a hores d’ara ja sap tothom, que hi ha tres candidatures continuïstes i una única renovadora: Reagrupament. Quina pena que tots aquests hagin demostrat un cop més, que la intriga, l’ocultació i l’engany als electors, fins i tot quan aquests són els seus propis militants, és la seva manera de fer política. De tots tres: dels carods, dels calabresos i dels uriels. No se n’adonen que s’encaminen directament a la catàstrofe? És evident que per les seves poltrones estan disposats al que calgui i a arrossegar a l’abisme el que calgui. El canvi a ERC, la renovació a ERC és una autèntica urgència nacional.
Diuen que diuen que ningú s’explica els gravíssims errors de tota mena que ha comès en Puigcercós aquesta campanya, i molt especialment la gran cagada de pensar que arribaria sense despentinar-se a les 4.000 signatures i, aquests dies, l’organització populista d’un acte, amb autocar, dinar i entrada al futbol a un preu inferior al cost de la mateixa entrada més barata per a aquest partit. Sort n’hi tenen, que la gent som més responsables que ells i no estirarem d’aquesta manta tan podrida. És lamentable que hàgiu arribat a aquests nivells d’indecència, se us hauria de caure la cara de vergonya.
Diuen que diuen que hi ha un autèntic pollo muntat arran de l’última maniobra conjunta d’en Vendrell i l’Uriel, gestionada per dos dels seus homes de màxima confiança compartida, uns tals Ramon Carranza (amb qui l’Uriel i en Vendrell van maniobrar a Sobirania i Progrés per desfer-se d’elements que els hi resultaven “incòmodes”) i Daniel Casanovas (que va ser Secretari d’Imatge i comunicació a les JERC de l’Uriel). Pel que sembla, i després d’haver posat en marxa, amb pràctiques “poc ètiques” el diari electrònic “inDirecte.cat” van voler “quedar-s’ho tot”, sense cap mirament ni respecte envers la gent que hi havia estat treballant i posant-lo en marxa. El fracàs d’aquesta maniobra els ha dut a impulsar dos nous projectes digitals: el diari “crònica” i el portal “sms25”. Diuen que diuen que per a aquests dos projectes hi ha hagut un finançament brutal (a través de subvencions i publicitat), que han rascat de diferents conselleries del govern, i que això ha estat tan escandalós que fins i tot ha generat tensions dins el mateix govern, entre els mateixos “paganinis”, per l’exageració. El que és curiós també de tot aquest pollo és que qui ha acudit al rescat del Directe ha estat en Joan Puig…
Diuen que diuen que l’Uriel està adoptant últimament el paper de víctima en relació a Reagrupament (quins collons!!), que va plorant per les cantonades que no se l’estima, i que no sap què fer perquè el creguin, perquè quedi clar que ell ja no és un submarí. A banda que jo crec que això és l’última estratagema per tal de justificar el seu pacte final amb en Puigcercós, amb l’argument de “ho vam intentar, però no ens estimen, ens han rebutjat”, n’Uriel ho tindria molt fàcil per guanyar credibilitat, per merèixer respecte, aquí va la solució (i gratis!)
Tan sols caldria que expliqués la veritat en relació al sorgiment d’Esquerra Independentista. Vol que la gent se’l cregui? Perfecte, jo també voldria creure’l. Reconeix, explica amb claredat com, per què i amb quines connivències va néixer Esquerra Independentista. I després, si vol, ens explica que des d’aquell moment les coses han anat diferent, que ha canviat i ja no obeeix aquells interessos inicials. Que expliqui ben clarament com s’explica que en aquella maniobra inicial hi participés tanta gent del nucli dur, del pinyol, d’en Puigcercós. Explicar la veritat, reconèixer les coses. Explicar com s’explica que sortís de la mà d’en Pere Aragonès, actual director de campanya del Puigcercós. No veus que això no cola? No veus que es veu massa, que tothom ho ha vist, que vàreu nèixer amb l’objectiu de frenar Reagrupament? Que les coses han canviat des d’aleshores? Perfecte, me n’alegro. Però explica la veritat, sincera’t. És la millor manera de tenir credibilitat, de que algú pugui confiar en tu. Com ja vaig dir, la càrrega de la prova la té EI.
Diuen que diuen que en Portabella ja torna a tenir un peu i mig dins del govern municipal. Avui mateix n’Hereu ha dit, en unes declaracions a BTV “volem arribar a acords amb la força política que HORES D’ARA és d’esquerres” Ja ja ja, se’ls hi entén tot. Gràcies, xato, per reconèixer que fins i tot en els cercles sociates es comença a donar per fet que guanyarà en Carretero. Osti tu, la cara que se’ls hi quedarà a tota aquesta crosta espanyolista serà per filmar-la. Ah! I, ERC continuarà sent d’esquerres, però no de les esquerres dels carnets expedits per tota aquesta colla de progres espanyolistes i desarrelats. Torna l’esquerra d’en Macià.
Diuen que diuen que... guanyarem! Que en Joan Carretero i la Rut Carandell tindran la confiança majoritària dels militants d'ERC per iniciar el procés de renovació que tant necessita el partit i el país.
13 comentaris:
Tanta teoria de la conspiració i tanta imaginació són dolentes per la salut. Per cert, Cristòfor Colol és un avantpassat directe de Carretero,com Marie Curie, Isaac Newton. Tots plegats son cosins de la matre Teresa de Calcuta.
el que és dolent per a la salut són els psicotròpics...
i anar despatxant els temes així, amb aquesta condescendència tan sociata de negar l'evidència.
Ni teories ni tonteries. Fets.
Benvolgut Elies,
Si, per primera vegada, començo a albirar la victòria. Guanyarem, guanyareu, guanyarà Reagrupament, guanyarà Catalunya, guanyarà ERC.
La teva crònica de situació, perfecta. Enhorabona!
Sap greu, però és una obligació cívica, democràtica, de les persones lliures que creiem en les llibertats, en la transparència, i no en les martingales fosques a costa de recursos públics o destinats a col.lectius més grans, no a segments parcials.
En aquesta adreça, en aquest bloc, insubornable, hi ha informació completa concreta de les martingales darreres del penultim "imperi"digital i comunicatiu per sms inventat per gent fosca al servei de fosca gent, que no al servei d'ERC.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/89363
Tanmateix, sembla mentida que s'incorporés com a home "financer" de confiança, per ordre, d'en Vendrell, d'en Puigcercos, i amb l'OK d'en Carod, una persona tant problemàtica -en tot el que ha tocat- com es el Sr. Ramon Carranza.
L'ex-director general de l'Aliança, gestor desastrós, que fou inahibilitat, sancionat i multat, per les pràctiques "mafioses" fetes (doble facturació, que l'Aliança, intervinguda urgentment per la desastrosa gestió de Carranza, ha tingut que tornar, i que va requerir una inversió publica molt elevada per a reflotar-la per segona vegada; gestió i "bona i estreta relació" amb la UGT catalana,....).
Un desori impressionant. I el factòtum és admés i fitxat, amb grans responsabilitats, per la secretaria general i d'organització d'ERC, donant-li altíssimes responsabilitats. Sobirania i Progrés, la plataforma, ha comptat amb Carranza com a "home d'ERC", en public i en privat.
Volent imaginar -que ja es dificil- una intenció "no negativa" en aquest absurd fixatge, avançaria una especulació , pura especulació, de disposar d'un "tinglado" gestionat (subvencions, etc.) al servei d'interesos de corrents.
I si volien reduir la dependència econòmico-financera dels ajuts gestionats pel Psc-Psoe, i si van voler "crear" un clònic d'en Niubó, van triar el pitjor que podien fer.
Les empreses - totalment al marge d'ERC- impulsades i gestionades per Niubó s'han gestionat força bé.(ja m'hi vaig referir en una altra ocassio).
Però en Carranza, es un sinistre personatge només semblant, en la política catalana dels darrers 25 anys, a Josep M. Sala, el de Filesa.
Realment, no val la pena, ara, aquestes setmanes, recuperar la memòria documental real dels "tristos viatges empresarials" d'en Carranza, però la seva vinculació al sector "aparell" es claríssima.
Cordialment,
Andreu
_____________________
Un retall dels anys 2002/2003.
......
El conseller de Economia declinó ayer hacer declaraciones sobre las acusaciones vertidas por Carranza.
Mientras, la Generalitat ha dictado una resolución sancionadora en la que impone una multa de 6.000 euros al propio Carranza y otra de las misma cuantía a la anterior presidenta de L'Aliança, Sussanna Martín. La resolución sanciona también a ambos ex directivos con la separación del cargo y la inhabilitación durante un periodo de dos años.
La Generalitat intervino L'Aliança en marzo del año 2002 al detectar irregularidades en la contabilidad de la mutua tras una investigación.
Además, los departamentos de Sanitat y Economia acusaron al equipo gestor de la mutualidad, la mayor de Cataluña con más de 200.000 socios, de realizar una doble facturación y cobrar a la seguridad social las facturas de los mutualistas.
El Servei Català de la Salut tampoco veía nada claro cómo había gestionado la dirección de L'Aliança los fondos públicos aportados en el marco del primer plan de viabilidad de la mutua diseñado en 1997 para evitar el desmoronamiento de la entidad, por lo que reclamó al equipo de Carranza la devolución de 9,42 millones de euros correspondientes a las cantidades concertadas en los años 1997 y 1998.
............
Bona nit, Elies,
Se m'ha quedat fora, una informacio, provinent del tripartit, quan es va aixecar finalment la intervenció decretada el 2002, i es va separar i inhabilitar a Ramon Carranza, gestor màxim executiu de l'Aliança, gràcies al suport dels ugetistes, des del 1995.
Cap conspiració. Su Periòdico, i els Consellers Castells i Marina Geli.
Un malson, del que n'es màxim responsable el seu gestor professional d'aquells anys: Ramon Carranza, ara "home fort" en business opacs de la Secretaria General d'ERC.
Cordialment,
Andreu
29/12/2006 El Periodico
El Govern levanta la intervención de L'Aliança tras casi cinco años
1. • Castells dice que la primera mutualidad catalana tiene garantizada ahora la viabilidad financiera
2. • El 40% de los ingresos de la institución hasta el 2009 provendrán de un convenio con el Catsalut
Castells con la consellera Geli, ayer, mientras Eduard Spagnolo pasa por detrás. Foto: FERRAN NADEU
Castells con la consellera Geli, ayer, mientras Eduard Spagnolo pasa por detrás. Foto: FERRAN NADEU
AGUSTÍ SALA
BARCELONA
Han transcurrido casi cinco años y tres gobiernos para que L'Aliança dejara de estar intervenida por la Generalitat. El conseller de Economia, Antoni Castells, lo anunció ayer: la entidad se encuentra en situación de "viabilidad financiera" y el Ejecutivo catalán ha abierto el proceso para que la institución vuelva a "ser gobernada por sus mutualistas".
Un nuevo convenio con el Catsalut hasta el 2009 garantiza que la primera mutualidad de previsión social de Catalunya obtendrá entre el 36% y el 40% de sus ingresos del concierto con el sector público, explicó la titular de Salut, Marina Geli. La suma comienza con 65,8 millones este año y acaba en el 2009 con 91,9 millones. A su vez, reduce sustancialmente su deuda de 30 millones con el Govern tras cederle el hospital de Vic y unos consultorios de Tremp. El resto de deuda se liquidará entre el 2007 y 2009.
La decisión de levantar la intervención, que el Ejecutivo ya barajaba antes de las últimas elecciones, se consumó ayer y se hizo pública en un acto en el que los consellers Castells y Geli estuvieron acompañados por el secretario de Política Financera, Competència i Consum, Miquel Salazar --director general de Política Financera en la anterior legislatura--; y el administrador único de L'Aliança, Eduard Spagnolo. Será él precisamente quien convocará una asamblea de la entidad a finales de enero para elegir junta directiva.
L'Aliança fue intervenida en marzo del 2002, en plena cumbre de Barcelona de la Unión Europea, cuando Francesc Homs era conseller de Economia del Govern de CiU. La medida, motivada por el descubrimiento de un agujero patrimonial, se produjo después de varios meses de pugna con el equipo directivo de la entidad, encabezado por su presidenta Susanna Martín y su director general, Ramon Carranza.
Castells destacó la "importancia" de L'Aliança y las dificultades serias que pasó desde 1994. Tras la intervención en el 2002 se inició un "proceso de reajuste" que ha desembocado en la situación actual. "Estamos muy seguros de que las condiciones son las propicias" para tomar la decisión que se ha tomado, dijo Castells. De igual forma, Geli agregó que se puede asegurar que la entidad, tras las inversiones acometidas, ofrece "garantías de calidad asistencial".
Miquel Salazar insistió en que "las causas que aconsejaron la intervención han desaparecido" y en que desde el 2002 "desapareció cualquier indicio" de facturación al Catsalut por enfermos que acudieron a la entidad en su condición de mutualistas, de lo que surgió, recordó, la deuda de 30 millones.
La mutualidad ha cumplido el plan de viabilidad elaborado por la consultora Gesaworld que presidía Josep Maria Via, exsecretario del Govern de CiU, y que dura hasta el 2014. Spagnolo aseguró que la mutualidad "crece después de 40 años de pérdida de socios" y ahora tiene ya unos 130.000, cerca del nivel que tenía antes de la intervención.
La mutualidad, que perdió 10,7 millones en el 2002 y 758.000 euros en el 2003, tiene resultados positivos desde el 2004 (1,7 millones). En el 2005 ganó 4,5 millones y está previsto cerrar este año en 19 millones. Los ingresos de explotación, 170,2 millones, aumentarán un 6%.
CESIÓN DE UN HOSPITAL
Spagnolo dijo que una de las primeras tareas tras la intervención consistió en clarificar la contabilidad y separar las actividades aseguradoras y las asistenciales. También se acometieron inversiones por 27,5 millones para recapitalizar los hospitales. Para ello se recurrió a un préstamo de 25 millones del Institut Català de Finances, que se está devolviendo porque "no ha habido subvención pública en la recuperación de L'Aliança". Geli explicó que el Catsalut contratará servicios en Lleida, Sabadell --donde se volverá a abrir un centro--, Barcelona o Tortosa.
Diuen que ara es porta el vot útil, si es vol la renovació. I el vot útil és Carretero.
Elies, no tens un recompte real de la gent que hi havia a l'acte de la farga del Putxi? Si s'intenta fer un recompte per les fotos, francament, sembla molt difícil que hi hagués 2300 persones com diuen. D'entrada a les taules només hi ha entre 8 i 9 cadires, quan normalment se'n posen de 10 a 12 per estalviar-te taules.
Elies,
M'estic abstenint, per respecte, de comentar les coses d'ERC, però el tema és apassionant. No deixo de llegir el que feu i dieu. El país depèn del que passi. Una cosa o una altra no portarà al meteix lloc. A veure que passa, queden pocs dies.
Records
Enric
Acabo d'anar a fer un vol el directe.cat i em trobo amb una noticia d'investigació: Investiguen a gent que va a les xerrades de les diferents candidatures, i amb una es van trobar el sr. Barbeta de la Vanguardia.
Quin portal de Gent més interesada!
Deixem-nos de somniar amb la victòria d'en Carretero. Malgrat sigui la millor opció per a ERC, tots sabem que no guanyarà. Em sap greu ser tan pessimista, però sincerament ho veig molt, molt complicat; per no dir impossible
Anònim,
Cada dia que passa és menys impossible que guanyi Carretero. Sobre tot si le votacions es fan en secret. I no ho dic pas per que toca enfilar per aquest cantó. En absolut.
diuen diuen que diuen de la revista TIME OUT i la magnifica subvenció?
Diuen que diuen que tot el que dius sobre l'Uriel en aquest post ha quedat desacreditat i que ni submarí, ni conspiració del Puigcercós, ni pacte postelectoral.
Diuen que diuen que hauries de rectificar.
Diuen que diuen que no ho faràs.
Així funciona la intoxicació.
Oi lluís perez lozano, per desgràcia del tema del Ramon Carranza no en dius res eh? Tu que has cobrat de Crònica i SMS25 per fer spam d'ells a la xarxa, tu que saps com funciona INITEC.cat per dins, tu que saps el trapicheos que tenen, el Daniel Casanovas, el Ramon Carranza i la Susanna Martin, la pasta que han cobrat de Mitjans de Comunicació (150.000 euros l'any 2007) per fer dos bunyols gegants com el Cronica i SMS25, que van costar, atenció, 5.000 euros cadascun (via empresa argentina subcontractada). En total, res, 140.000 eurets de benefici.
Tu que saps tot això no n'has dit res eh, pillin, que ets un pillu! Ai Lozano, no sé si és ingenuïtat o coses pitjors, espero que sigui lo primer.
El pobres putejats esclaus que fan tota la feina d'aquests dos panflets quantes vegades han canviat ja? I les visites, arriben ja a les 500 al dia?
Carranza, o todo por la pasta. Casanovas: quan sapigues el que és una ampliació de capital t'adonaràs on t'has fotut, tros de soca.
Publica un comentari a l'entrada