dimecres, de juny 18, 2008

"Snatch: CERDOS Y DIAMANTES"


Segons sembla el sector xusmós del barcelonisme ha aconseguit forçar un vot de censura contra la directiva d’en Joan Laporta, i les votacions seran el 6 de juliol.

Si us haig de dir la veritat, no aconsegueixo superar la meva estupefacció per aquesta situació. A veure si ho entenc bé. Resulta que hi ha un mecanisme legal que és ilegítimament exercit per la xusma habitual per avortar la gestió ordinària del club en base a uns arguments com ara: que hàgim arribat a un acord amb UNICEF per lluir el logo d’aquesta institució mundial de suport a la infància a la nostra samarreta, que els dos últims anys no hàgim guanyat cap títol i coses absolutament perigrenes, que ja ni recordo.

Insisteixo. A veure si ho entenc. A partir d’ara, cada any que no guanyem un títol… hem de fer un vot de censura? És això? És aquesta la irracionalitat d’aquest personal i el seu ressentiment?

No cal ni dir que tot i que les dues últimes temporades han estat absolutament decebedores i el cos tècnic i la directiva han comès errors el club, el nostre club, no pateix de cap manera una crisi institucional. I així, en aquest context, el que hem d'exigir els socis és que aquesta directiva finalitzi el seu mandat, d'aquí a dos anys, i llavors valorar les diferents propostes electorals que se'ns presentin. Però amb normalitat.

No té cap mena de sentit aquesta orgia de porcs rebregant-se entre el fang de la moció de censura, a la recerca del diamant, que és el Barça.

El Barça és un diamant. Per a tots els que som barcelonistes, socis o no, el sentiment de barcelonisme i la projecció del club, del més que un club, és un motiu constant d’orgull. A sobre, per als qui som catalanistes, el Barça és una expressió esplèndida del nostre sentiment nacional, que ens permet una projecció internacional insospitada.

I com a la peli, com a Snatch, hi ha molts porcs que volen que el diamant canviï de mans, d’amos (els diamants són eterns, els seus amos no). Només un personal d'aquesta escassa dignitat pot admetre una situació com la que vivim, en que una cojuntura de mals resultats hagi de provocar una crisi institucional.

Perquè no hi ha crisi institucional. Totes les raons per les quals vaig donar suport a Jan Laporta les he vist satisfetes. El club ha recuperat la seva identitat. El club ha superat la gravíssima crisi social, econòmica i esportiva que hi havia quan la directiva d’en Laporta va assolir, democràticament, el poder.

En el període Laporta s’ha assolit el rati més alt de grans èxits esportius. S’ha sanejat l’economia, fins al punt de poder prescindir dels ingressos de la samarreta per promocionar el club a nivell global, i posicionar-se així en el mercat del futur com un club de referència. S’ha establert una gestió moderna, orientada al soci, eficaç i eficient. S’ha reconciliat el club amb la seva identitat, amb la seva història. S’ha fet honor al compromís fundacional amb el catalanisme. La directiva ha servit el catalanisme, la nació catalana, des del compromís i la lleialtat. I un llarguíssim etcètera de triomfs i èxits.

És cert que les últimes dues temporades han estat decebedores, i s’han comès errors. Però no hi ha cap mena de dubte que en aquests moments ja s’ha rectificat radicalment i el club, també en la parcel·la esportiva, està correctament orientat, amb una persona com en Pep Guardiola, que és tot un luxe a la banqueta del Barça, una persona amb les idees clares, amb el barcelonisme injectat a pressió a la seva sang, compromès, amb lideratge i amb una visió molt clara del que ha de ser el primer equip del Barça. A més a més s’ha fitxat –s’està fitxant- extraordinàriament bé.

A què ve per tant aquesta gilipollez de la moció de censura? Doncs al de sempre. Al que ha passat des del primer dia de la directiva Laporta. Hi ha un cert sector del barcelonisme que no tolera la insubmissió a les regles fins llavors establertes, que no suporta aquesta directiva, la seva preparació, la seva llibertat i independència de criteri. Ara, aquestes forces de la reacció, com a autèntics voltors, s’apleguen al voltant d’aquesta misèria de la moció de censura.

Molt bé. A partir d’ara, cada cop que no guanyem algun títol, moció de censura. Com es pot ser tan imbècil?

Molt bé, Oriol Giralt. Després d’haver intentat inhabilitar en Laporta, després d’estar tocant els collons des que van ser escollits, finalment has tingut el teu minut de glòria amb aquesta moció de censura, recolzat en tots els impresentables habituals del barcelonisme, amb els que comparteixes ressentiment i fotos.

Que et bombin. Pel que fa a mi, ho tinc molt clar. Aniré a votar en contra d’aquest esperpent de la moció de censura. No tant per defensar en Laporta, que si convé també ho faria, sinó perquè em sembla d’una indignitat i irresponsabilitats aboslutes haver-ho plantejat sense cap motiu, només per fer mal, només per gaudir del minut de glòria reservat a les irrellevàncies.

Apa, que acabeu ben rebregats en les vostres pròpies excrescències. La resta intentarem tenir cura d’aquest diamant que és el Barça, i el que representa.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

"totalmentedeacuerdo, josemaria"

Joan Safont ha dit...

Ja saps que jo faré el mateix que tu. Si hi han dubtes, el teu text és de referència!

Odalric ha dit...

I més quan hi ha limitació de mandats...
Aquesta moció és absurda i només serveix per afeblir-nos (l'especialitat catalana, per cert).

No es pot fer una cosa així amb les raons donades. És pura demagògia i pur desgast.

La nostra típica afició al ridícul.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Laporta es mereix acabar el mandat. Després ja veurem quina és la millor opció, algú que representi el continuisme o una alternativa, però ara no toca la moció de censura. No hi donaré suport, però al mateix temps espero que que hi hagi autocrítica sobre algunes actituds que no afavoreixen la imatge del Barça.

Visca el Barça!

Elies ha dit...

Amb independència de com valorem la gestió Laporta i el suport que li poguem donar o no actualment, l'únic que s'esta dirimint és una moció de censura. I no hi ha raons per a la censura.

Com bé diu n'Odalric, per la limitació de mandats, d'ací a dos anys en Laporta ja no s'hi presentarà. És el moment perquè es presentin les diferents opcions als socis.

De cap manera avortar, per interessos perfectament inconfessables però reconeixibles, l'actual mandat.