Caramb, el pati està moooolt revolucionat...
En pocs dies hem tingut de tot. L'episodi d'avui d'en Bargalló i en Carod és brutal, diu molt dels dos personatges, el seu afany de protagonisme i frivolitat. Així amb tot, digue'm-li Venècia, digue'm-li Perpinyà, digue'm-li 2014, digue'm-li Montilla... Per sobre de tot, frivolitat.
Una altra de bona és això del manifest dels alcaldes i regidors d'ERC. Brillant estratègia, d'aquestes que et peten pel cul o t'esclaten a les mans, si ho voleu més fi. A qui se li acut???!!! Sort n'hi tenen que el país sembla com a absent ("me gusta cuando me miras porque estás com ausente", que deia el poeta), perquè... a quin país del món hagués passat sense aixercar una polseguera de plaga bíblica que càrrecs institucionals diguin que cal tenir conselleries per arreplegar alguna cosa??? Quina diferència amb en Carretero, que cada dia que passa és més gran. Li he sentit dir mil vegades que com a conseller, un alcalde era un alcalde, i sempre s'hi posava. Tenia massa recent el tracte rebut com a alcalde de Puigcerdà per part de CiU com perquè s'apliqués a fer el mateix. Pel que sembla, i diuen els seus propis alcaldes, ara les conselleries d'ERC ho practiquen a l'engròs i sense el pudor d'amagar-se'n públicament.
Però, a banda d'això, on s'és vist aquest matonisme institucional? Aquesta mobilització institucional intervenint d'aquesta manera en pugnes internes de partit?? Quin poc sentit institucional... Però no ataco als alcaldes, prou en tenen, si no als qui els han fet signar aquest manifest demencial i immoral.
Vés a saber què passarà dissabte... consagrada ja mobilització de l'aparell del partit i dels recursos institucionals, n'hi ha que consideren que hi arriben amb els deures fets... però la fractura i l'abisme que separa l'Esquerra oficial de la bona gent dels militants anònims i que pensen per lliure és cada cop més gran. Però, sobretot, que ningú s'enganyi: ha estat alimentat per la mateixa direcció d'ERC, que és qui ha posat en pràctica totes aquestes estratègies de matonisme, pressió i condicionament.
I conecto aquí amb com acabava el meu últim post: els nervis i la descomposició de l'estratègia i la direcció d'ERC són terribles. El gran Johan deia que el futbol és un joc d'errades, que cal ser prou bo i llest per saber aprofitar l'errada del contrari; aplicat a ERC, la seva direcció no para de cometre errades. Si fós un partit jo crec que, més tard o més d'hora, està guanyat.
Però de fet el que volia avui era fer un check-list sobre els continguts dels "diuen que diuen", perquè ja estan passant coses rellevants.
Si comencem pel darrer, just el post anterior a aquest, en relació a la qüestió de la "fractura" entre Vendrell i Puigcercós, i del projecte propi d'en Vendrell... avui n'he una confirmació d'una font que no té res a veure -ni tan sols es coneixen- amb la primera. Cal continuar amb la prudència, però el que està clar a hores d'ara és que el rumor existeix, i si existeix el rumor, i m'arriba des de les fonts tan ben informades des d'on m'arriba, és que alguna cosa hi ha.
En relació a la qüestió de la Corporació... bé, aquí he tingut una altra informació, que em confirma que efectivament ja hi ha un nom... però que és un nom de dona! Haurem d'esperar una mica...
En pocs dies hem tingut de tot. L'episodi d'avui d'en Bargalló i en Carod és brutal, diu molt dels dos personatges, el seu afany de protagonisme i frivolitat. Així amb tot, digue'm-li Venècia, digue'm-li Perpinyà, digue'm-li 2014, digue'm-li Montilla... Per sobre de tot, frivolitat.
Una altra de bona és això del manifest dels alcaldes i regidors d'ERC. Brillant estratègia, d'aquestes que et peten pel cul o t'esclaten a les mans, si ho voleu més fi. A qui se li acut???!!! Sort n'hi tenen que el país sembla com a absent ("me gusta cuando me miras porque estás com ausente", que deia el poeta), perquè... a quin país del món hagués passat sense aixercar una polseguera de plaga bíblica que càrrecs institucionals diguin que cal tenir conselleries per arreplegar alguna cosa??? Quina diferència amb en Carretero, que cada dia que passa és més gran. Li he sentit dir mil vegades que com a conseller, un alcalde era un alcalde, i sempre s'hi posava. Tenia massa recent el tracte rebut com a alcalde de Puigcerdà per part de CiU com perquè s'apliqués a fer el mateix. Pel que sembla, i diuen els seus propis alcaldes, ara les conselleries d'ERC ho practiquen a l'engròs i sense el pudor d'amagar-se'n públicament.
Però, a banda d'això, on s'és vist aquest matonisme institucional? Aquesta mobilització institucional intervenint d'aquesta manera en pugnes internes de partit?? Quin poc sentit institucional... Però no ataco als alcaldes, prou en tenen, si no als qui els han fet signar aquest manifest demencial i immoral.
Vés a saber què passarà dissabte... consagrada ja mobilització de l'aparell del partit i dels recursos institucionals, n'hi ha que consideren que hi arriben amb els deures fets... però la fractura i l'abisme que separa l'Esquerra oficial de la bona gent dels militants anònims i que pensen per lliure és cada cop més gran. Però, sobretot, que ningú s'enganyi: ha estat alimentat per la mateixa direcció d'ERC, que és qui ha posat en pràctica totes aquestes estratègies de matonisme, pressió i condicionament.
I conecto aquí amb com acabava el meu últim post: els nervis i la descomposició de l'estratègia i la direcció d'ERC són terribles. El gran Johan deia que el futbol és un joc d'errades, que cal ser prou bo i llest per saber aprofitar l'errada del contrari; aplicat a ERC, la seva direcció no para de cometre errades. Si fós un partit jo crec que, més tard o més d'hora, està guanyat.
Però de fet el que volia avui era fer un check-list sobre els continguts dels "diuen que diuen", perquè ja estan passant coses rellevants.
Si comencem pel darrer, just el post anterior a aquest, en relació a la qüestió de la "fractura" entre Vendrell i Puigcercós, i del projecte propi d'en Vendrell... avui n'he una confirmació d'una font que no té res a veure -ni tan sols es coneixen- amb la primera. Cal continuar amb la prudència, però el que està clar a hores d'ara és que el rumor existeix, i si existeix el rumor, i m'arriba des de les fonts tan ben informades des d'on m'arriba, és que alguna cosa hi ha.
En relació a la qüestió de la Corporació... bé, aquí he tingut una altra informació, que em confirma que efectivament ja hi ha un nom... però que és un nom de dona! Haurem d'esperar una mica...
Però anem al primer diuen que diuen, del mes de juliol, vaig parlar d'en Portabella i les estranyes maniobres a l'Ajuntament, malgrat el pas a l'oposició. Ahir dilluns, en Jordi Juan, a la Vanguardia, deia al seu article "Hay quien dice dentro de ERC que, según como acaben las batallas internas del partido, Portabella podría volver al gobierno municipal". No crec que es refereixi al meu bloc, amb aquest "hay quien dice"... però el rumor ja estava avançat per als lectors d'aquest bloc fa uns mesos.
El segon diuen que diuen el vaig dedicar (finals de setembre) a la crisi de Sobirania i Progrés, motivada per la intervenció de la direcció d'ERC. En aquests moments ja hi ha diferents blocs que se n'han fet ressò, a partir d'un post de data 12/10/2007 d'en Toni Aira, a qui no tinc el gust de conèixer, però que he descobert aquests dies, a partir que era la font que citava El Submarí. Dilluns mateix, en Toni Aira hi continuava fent referència i donant més detalls a un article a El Singular Digital. I avui dimarts, a l'interessant bloc de Reset, aporten noves pistes d'aquestes que se'n diu d'investigació.
No sembla un mal balanç d'informacions per als lectors d'aquest bloc, oi?
PS: en Josep Sort també tractava el tema de la denegació d'alta a l'insigne militant independentista Josep Pinyol. És un fet molt greu, i, per als que tingueu ocasió i temps, us recomano que reviseu la documentació que aporta, i l'anàlisi que en fa en Josep Sort, que s'hi refereix com a Maccarthysme. És un tema que em va impressionar molt.
El segon diuen que diuen el vaig dedicar (finals de setembre) a la crisi de Sobirania i Progrés, motivada per la intervenció de la direcció d'ERC. En aquests moments ja hi ha diferents blocs que se n'han fet ressò, a partir d'un post de data 12/10/2007 d'en Toni Aira, a qui no tinc el gust de conèixer, però que he descobert aquests dies, a partir que era la font que citava El Submarí. Dilluns mateix, en Toni Aira hi continuava fent referència i donant més detalls a un article a El Singular Digital. I avui dimarts, a l'interessant bloc de Reset, aporten noves pistes d'aquestes que se'n diu d'investigació.
No sembla un mal balanç d'informacions per als lectors d'aquest bloc, oi?
PS: en Josep Sort també tractava el tema de la denegació d'alta a l'insigne militant independentista Josep Pinyol. És un fet molt greu, i, per als que tingueu ocasió i temps, us recomano que reviseu la documentació que aporta, i l'anàlisi que en fa en Josep Sort, que s'hi refereix com a Maccarthysme. És un tema que em va impressionar molt.
5 comentaris:
Bon chek-list, Elies.
I és que la serie "diuen que diuen..." és de les bones, de les que esperes el següent capitol...
Amb la informació adicional de la Corpo... vaig ben despistat... una dona... aquesta pista m'ha acabat de "despistar"... en fi, esperarem aconteixements.
En quan a l'actualitat, sense canvis.
Només dir que encara em fa mal veure com el PSC fa el que tots sabiem i no vota a favor de la moció sobre els nostres papers que ara son a Salamanca (quina vergonya i humiliació de tema, per Déu!).
Ara bé l'esperpent del Carod que comentes és tan increïble (Franckfurt-Venecia, etc...) i més que a frivoliat ho atribuiria a "pocvergonyisme" i descontrol.
El tema de la direcció d'ERC i el seu "matonisme institucional" clama el cel. Certament la seva aportació al Govern ha estat posar en practica els pitjors defectes de CIU en 23 anys (tan cridanerament denunciats) sense la més mínima delicadesa per amagar-los. "Ara ens toca a nosaltres" ha estat el seu lema i el seu objectiu. I ara ens tocarà a nosaltres fer-los fora amb ells, hauran estat suficients 5 o 6 anys (no duraran més) de govern, i no 23 com els altres.
En fi...
Anar-hi anant, que diuen...
Esperem que tot es precipiti una mica.
Tot arribarà, segur.
"A cada puerco le llega su San Martín" (que dieuen en el país veí, que no amic).
El desgavell és notable. M'agradaria ser capaç de mirar-ho tot des de la distància. Una de les coses que més ha canviat en els darrers anys és que gràcies a la velocitat de comunicació apareixen i desapareixen moviments de direfrent caire. Arreu apareixen corrents que discrepen, sempre han existit, però ara tenen més capacitat de fer sentir la seva veu.
Jo crec que el partit estan canviant i que pretendre governar-los, la paraula en si mateixa ja diu alguna cosa, des d'una posició monolítica és impossible. La pròpia reacció interna fa feble al líder. I, quan més, "democràtic" vulgui ser un partit més feble serà el líder.
Per altra banda jo soc totalment contrari a ridiculitzar o a atacar a l'adversari polític, de vegades se m'escapa alguna, per coses que a vegades no tenen massa veure amb ell.
Crec que la política hauria de ser més noble amb aquells que no tenen com a objectiu l'enriquiment a través de la política. L'ambició és necessària, no voldria al capdavant d'un país algú que tingués sana ambició de poder. I un empresari que no tingués ambició de fer diners? No portarien les coses adequadament, cadascú a les seves coses.
No crec que sigui bo guanyar a través de la desqualificació i no del programa. Jo defenso el meu programa davant del de l'altre, els meus arguments.
No sé, disculpa que m'enrotlli, però veig massa tacticisme inútil (per al país) i poca estratègia.
Quin llençol!.. encara no l'he pogut llegir tot.
Perdona que sembli baixat de l'hort, em pots aclarir quin és el tracte que donaven els de CiU i ara els d'ERC als alcaldes?
Bé, són els temps que ens toca viure, i ens uneix que tots desitgem que vinguin temps millors. Boníssima l'anècdota telefònica, Espelt.
Enric, tens raó, i jo em sembla que devegades puc caure en la caricatura, però és que també m'acaben els quartos. I si ja no podem ni desfogar-nos amb aquestes coses... D'altra banda, jo també aspiro no només a una altra estratègia política, sinó a una altra manera de fer política. Potser pel meu catolicisme, però això dels valors a casa sempre ha sigut una cosa molt important.
Joliu, digue'm-ne que hi va haver pràctiques clientelars excessives. Alerta, això ja té un punt de normal en qualsevol democràcia, no ens enganyem, però s'han de mantenir les formes, no pot ser blanc o negre, i a més a més, el que no es pot fer mai és comentar-ho impúdicament com si fós el més normal.
Benvolgut Elies,
L'encertes i, en el fons et/ens sap greu. De vegades, és bo no tenir raó. Tan sols dos apunts:
1. RCat ja ha guanyat amb tot el que ha obligat a fer a la direcció fins ara (canviar lleugerament el discurs, muntar un altre corrent "suposadament" crític, fer aparèixer el 2014 a escena,...). Això sol ja és un èxit perquè sense RCat no hauria existit. Dit això, la CN d'ERC del dissabte la guanyarà la direcció, indubtablement i lamentablement. La direcció la munta, l'organitza, mobilitza els càrrecs i eventuals col·locats a la Generalitat, a les diputacions, etc. També disposa autobusos per a desplaçar gent, etc. Ara bé,per a guanyar la guerra, no cal guanyar totes les batalles. Els d'RCat són corredors de fons i el que compta és la victòria final.
2. El cas Portabella: és un exemple més de la incoherència i la inconsistència de l'actual cúpula d'ERC ¿On han anat a parar tants discursos i escarafalls de lectura de missatges democràtics amb la voluntat de passar a l'oposició? Ara ho llençaran tot per la borda a canvi de...De fet, com bé saps, amic Elies, Portabella & cia estan lligats de peus i mans, perquè han deixat tan sols les regidories de govern, però no els càrrecs interns menys vistosos.
Publica un comentari a l'entrada