dissabte, d’octubre 20, 2007

De-conferència. Una valoració al primer toc.


Tot i que sembla que encara no ha acabat, ja s'ha debatut el més substancial. En el resultat final de les votacions s'han produït dos fets rellevants: el suport a la ponència de RCat i el suport a la renegociació del pacte tripartit.Intentaré endreçar una valoració que presenta moltes interconexions i malgrat que encara em falta informació. Però algunes coses ja s'observen amb una certa claredat.

D'entrada, crec que aquesta conferència ha estat un èxit molt important per a RCat. Tal i com deia ahir, ja havia guanyat abans de començar. El sorgiment de RCat ha obligat la direcció a fer mans i manigues per recomposar la seva estratègia davant la creixent contestació interna. Això és un fet, perquè tots sabem que cap de les propostes estrella que ha portat la direcció i amb què ha fonamentat el seu discurs per intentar aturar RCat estaven en el seu full de ruta. Però, a més, tal i com s'ha desenvolupat la conferència, les posicions de RCat en surten més reforçades. Tot i que el 22% pugui considerar-se un resultat justet, no ho és. En les circumstàncies en què ha tingut lloc aquesta CN, els més de 500 suports de RCat són un excel·lent punt de partida, mentre no crec que faci cap demagògia si dic que els 1.600 suports de la direcció són el seu punt d'arribada. La direcció d'ERC hi ha abocat tots els seus esforços i capacitat de mobilització, com diuen els espanyols, han posat "toda la carne en el asador".

I és que l'opacitat de l'organització i les maniobres d'autèntica tupinada, avantatgisme i deslleialtat passaran a la història. Igual que passarà a la història el suport vergonyant que ha prestat tot el poder mediàtic sociata a la direcció d'Esquerra, convertida, més que mai, en una crossa estúpida d'aquest poder omnipresent.

En relació a les pràctiques de l'organització, i sense ànim de ser exhaustiu, l'exclusió de Rcat de totes les comissions organitzatives i de garanties ha comportat una opacitat tal que ha permès pràctiques com p.ex. que avui, quan arribaven els autocars (fletats per qui?), i com arribaven amb retard, hi havia qui els esperava a peu de porta per anar lliurant les carpetes amb la documentació... i el resguard bancari de l'ingrés. Ben curiós, oi? Qui havia formalitzat aquestes inscripcions?? La votació a mà alçada ha estat una altra pràctica execrable; si bé estatutàriament només hi ha obligació de votació secreta quan afecta persones, no hi ha ningú tan inocent com per pensar que el que els assistents votaven no afectava persones. Collons si afectava! A banda de que la conferència es gravava en video, en el moment de les votacions, la direcció i els seus acòlits presentaven una tensió escrutadora de persones i vots que feia por. I, per acabar aquest capítol, la massiva mobilització de l'impressionant planter de colocats pel tripartit als diferents governs on és present. Una mobilització i una pressió per garantir l'assistència de fins a l'últim mico (o àlex) realment espectacular i marcial.

Un altre episodi que avala aquest posar tota la carn a la graella ha estat l'interessadíssim suport que han prestat a la direcció els mitjans públics i privats controlats pels sociates o que, simplement, esperen poder passar la factura corresponent pels serveis prestats. Des de la insòlita enquesta del Periódico, que ràpidament va convertir-se en el mascaró de proa de l'argumentari de la direcció, fins a espectacles denigrants com El Punt d'avui, on en quatre pàgines hi havia, en relació a la CN d'avui, tres publireportatges de la direcció d'ERC: un article del Secretari de Política Territorial, un article d'en Puigcercós i una entrevista a doble plana al Benach. Impressionant, oi?

En aquestes condicions, per tant, els resultats de RCat són una autèntica demostració de força i un excel·lent punt de partida de cara a la cursa de fons que han emprès. Perquè hi ha altres claus que així ho avalen.

D'entrada, avui la direcció s'ha presentat més unida que mai. Com que s'hi jugaven el pa, no hi ha hagut fisures. Però de cara al congrés això no té perquè ser així. Dit d'una altra manera. Si pensem, p.ex. que el 69% de vots de la direcció recullen el vot del sector avellana i del sector Puigcercós-Vendrell (si encara existeix com a sector), podríem parlar de dos 35%, o d'un 40-20, m'és igual. En tot cas una corelació de forces molt diferent en un congrés que una CN com la d'avui, i que d'entrada, a dia d'avui, iguala el que configuren aquestes opcions pel que fa a suports. I això, òbviament, afavoreix a RCat, i obre i probablement porti a tota mena de maniobres, aliances, etc. Han salvat la cara a la CN, però han quedat totalment obertes les opcions de cara al proper congrés.

L'altra votació rellevant ha estat l'esmena d'Esquerra Independentista que demanava una renegociació del tripartit. Aquesta esmena ha obtingut, percentualment, un suport important, del 43% (davant el 48% que hi ha estat en contra). Algú tindrà la temptació de fer una lectura simplista d'aquest resultat i comparar-lo amb el 22% de RCat. Craso error. D'una banda, en una mostra més del fosc paper que juga aquest corrent d'EI, i en contra del que semblava un acord entre RCat i EI, EI no ha votat la ponència alternativa de RCat (han fet vot en blanc o directament en contra), però RCat sí ha votat les esmenes d'EI. Avís per a navegants: alerta amb l'origen fosc de les maniobres de l'Uriel! Però per una altra banda, després de la votació de la ponència de RCat, que ha estat el zènit de la Conferència, s'ha produït un enorme relaxament i moltíssima gent ha abandonat la sala. Caldrà, per tant, comptar el suport de RCat i valorar a més el suport a partir del nombre absolut de votsst, i no del percentatge (m'agradaria disposar de les dades, però no les tinc). Un últim element d'inducció al dubte sobre aquesta esmena d'EI era la relaxació absoluta de la direcció quan es votava. Curiós també, oi?

Acabada la votació de la ponència alternativa de RCat ha sortit la portantveu del partit, Marina Llansana, per explicar-nos que RCat havia fracassat perquè la ponència alternativa de la darrera conferència nacional, celebrada l'any 2000, havia obtingut un suport superior al 30% i RCat només el 22%. Marina, guapa (i perdona el to), qui t'ho havia escrit això? Ho dic per elevar-lo a la categoria d'estúpid de l'any. Quina falta d'arguments, per Déu!! Com es pot ofendre la intel·ligència d'aquesta manera? Com ens pots tractar així, de babaus? Però què collons té a veure la situació del 2000 amb la situació d'ara? I, perdona, xata, però a sobre t'has recreat amb la cosa, en un exercici de cinisme i prepotència insultant, remarcant unes quantes vegades, que aquella ponència alternativa de l'any 2000 l'havia presentada el sr. Josep Pinyol, just el mateix patriota que ara heu impedit, miserablement, que es tornés a fer militant. Quina poca vergonya que teniu.

Però mirem al futur. El panorama que té pel davant RCat li és molt favorable. Ha de fer una sèrie de deures, però té tots els trumfos a la mà. La direcció no ha aconseguit, com es pensava, aixafar RCat. L'ambient era de liquidació. I no. RCat té un suport molt ferm i no té cap deute contret amb ningú, no li deu res a ningú. Per tant, més enllà de que han estat el detonant de tots els moviments de la direcció d'ERC previs a la CN -descrits més amunt-, és evident que el seu suport intern està en un creixement continu i cada cop més explícit. D'aquell 3.5% inicial que li atribuïa la direcció van passar al 10% del Consell Nacional, i ara s'han situat en 22% de la Conferència Nacional (amb tots els condicionants ja explicats). El calendari d'aquí al Congrés de la primavera del 2008 no és gens favorable a la direcció d'ERC. Finalment, i com a conseqüència de la pressió de RCat i la tòmbola de propostes desfermada per la direcció, la CN no ha analitzat alguns elements clau per entendre el que està passant, com ara la constant pèrdua de suport electoral. Gaudeixen de que l'empobriment de resultats encara els ha portat més quotes de poder, i per tant més persones a sou i incondicionalment alineades amb la direcció. Però aquesta situació pot esclatar si, com apunten les enquestes, aquesta pèrdua de suport continua creixent. L'altre dia en Jordi Sànchez, en una tertúlia, apuntava que les enquestes donen a ERC, a les generals, entre 4 i 5 diputats. I després d'aquestes eleccions ve el congrés...

La pugna interna i l'argumentari desfermat per la direcció ha tapat deliberadament aquest argument de RCat, i l'enquesta de El Periódico va fer la resta de la feina bruta. Però és una evidència el divorci creixent entre l'actual proposta d'ERC i el seu electorat. No és que no creixin, sinó que la desafecció és cada cop més gran. Atrapada en aquesta nefasta aposta estratègica del tripartit (nefasta per al país i nefasta per a ERC), els discursos i bravuconades de la direcció no sembla que puguin impedir el col·lapse. I amb el col·lapse d'aquesta estratègia, a la que estan encadenats i amb els peus dins d'un bidó amb ciment tots els sectors de la direcció d'ERC, arribarà, inevitablement, la seva fi.

Ahir pensava que la gent de RCat a la CN estaria sobre els 300, però han estat més de 500. I també pensava, i crec que no m'he equivocat, que avui ha començat ja una nova era a ERC, que portarà al relleu de l'actual direcció i a una nova estratègia política i nacional. La llibertat està més aprop.


23 comentaris:

reflexions en català (marc) ha dit...

Espero que el teu optimisme es tradueixi en fets. Jo crec que tot dependrà dels resultats a les pròximes eleccions i de les aliances posteriors. L'excusa que s'ha inventat la direcció per justificar el govern del PSC-PSOE a Catalunya no s'aguanta per enlloc. El patriotismes social, ens diuen amb altres paraules, ens portarà a una majoria sobiranista i arrossegarem el PSC. I una merda.

Qui s'ho creu? Els que van ahir van donar suport a la direcció? I si el que passa és que la menjadora, els favors i les coaccions arriben a molts militants?

La prema destaca més el 43% d'EI. Creus que l'Uriel és realment un satèl·lit de l'aparell d'E?

Anònim ha dit...

Elies, com el vot ha estat a ma alçada tothom ha pogut veure qui votava què, i la gent d'EI ha votat a favor de la ponència de Carretero. Pel que fa als vots absoluts, l'esmena que ha defensat l'Uriel, per cert, de manera molt brillant i en només 5 mn, l'han votada 818 persones, tot i comptar amb 400 votants menys a la sala. Ha aconseguit més suports de la militància de base que no està aliniada en cap corrent, perquè es planteja amb menys atacs a persones, i molt més com una discussió política i de projecte. El Pereira ha estat bé, és molt sòlid, però ha parlat poc del projecte propi i s'ha defensat massa dels atacs personals, injustos, que ha rebut la gent de Reagrupament de la direcció del partit.

Anònim ha dit...

Bon día Elies,
Tot just llevar-me he anat a obrir l'ordinador per saber que va passar ahir al CN d'Esquerra. M' has aclarit un parell de dubtes de coses que no entenia.
El que ha d' entendre Esquerra, és que ha perdut més de 200.000 vots des de el 2003, ja poden fer vots a mà alçada, pagar autocars, pressionar a l' entorn, etc...

El Temps normalment possa les coses al seu lloc.

També es curiós què el que s' esta quedant més arraconat de tot aquest show 'es en Puigcercós (mireu l' enquesta del AVUI d' avui). No tenia que ser el relleu salvador post-avellana???

Gràcies per la info Elies.

El nano.

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
He seguit el que has escrit en el bloc. Molt bé. I passant a l'anàlisi, molt bé. Molt complicat que una esmena important contrària a la direcció guanyi. Moralment, si serveix d'alguna cosa, van guanyar els crítics.
Què passarà ara? Jo crec que poc. Un fet inèquivos és que un canvi d'esratègia d'ERC podria posar-la contra el PSC. Abans del marça no faran res més que maquillatge, no tenen més remei. Després ja veurem. No crec que hi hagi una nova estratègia nacional en els propers sis mesos. Ningú no ho farà.

Elies ha dit...

Anònim 1:

- tinc informació contrastada que EI tenia la consigna de NO votar la ponència Carretero. Només ho va fer la gent més coneguda per despistar.

- La gent que va portar l'aparell tenia la consigna de votar contra Carretero. Quan es va votar van pensar que la feina estava feta i són els que majoritàriament van abandonar la sala

- EI i l'Uriel són part de la misèria de la direcció. Van sorgir per dinamitar RCat, i ahir van fer servir aquesta estratègia, de la que n'era conscient algú de la direcció per tal de visualitzar-se com a oposició majoritària, per davant de RCat. Feien trampa, sabien que RCat havia fet arribar a la seva gent que votessin l'esmena de l'Uriel. Amb això hi comptaven. Si ells no votaven RCat i sí la seva, automàticament treien més vots. I a banda s'hi van afegir vots puigcercocistes veterans que no entenen el paper que està fent en Puigcercós.

- l'operació consisteix en tenir com a referent crític EI, que és còmoda, dòcil i suficientment llepaculs com perquè la direcció no es vegi en cap moment amenaçada.

Això és el que va passar i el perquè va passar. Com va comentar, sortint, un membre de l'executiva a una persona de RCat, "no sé com us heu fiat de l'Uriel, que no el coneixeu?"

Elies ha dit...

Per cert, si algú encara té dubtes, que llegeixi El Periódico... confirma les instruccions d'en Vendrell (de no replicar a l'Uriel... ehem!) i allò dels autocars, els tickets i els resguards bancaris. En fi.

Anònim ha dit...

El que sembla cada cop més clar és que hi haurà un pacte tàcit Carretero-Carod al congrés...només calia veure com maniobrava ahir el Niubò.

Si vols creure les malediciències del sector Carod sobre l'Uriel, que és el que els hi fa por perquè representa més la centralitat del partit, tu mateix, però la primera condició per guanyar és no autoenganyar-se amb el que voldríem que fos i no és.

Dels 525 vots del Carretero, 200 venen de l'Uriel, i el Carretero va donar 300 vots a l'Uriel.

La resta de vots que va aconseguir l'Uriel, en la meva opinió, venen d'antics puigcercosistes (en això estic d'acord amb tu) i sobretot de militància de base a qui realment va agradar l'speech de l'Uriel.

De fet l'esmena més dura, que va defensar ell, va aconseguir més vots que les altres esmenes d'EI que defensaven altres persones(totes en general molt ben defensades per cert). I com ja he dit en un comentari anterior, el problema del discurs del Pereira va ser el to, irònic, massa agressiu i gens centrat en defensar un projecte de futur sinó en defensar-se.

Anònim ha dit...

El Periodico ha estat treballant pel Carod tota la setmana,(per exemple amb l'enquesta manipulada)

De fet tot l'aparell del PSC treballa per ell, saben que és la seva millor garantia per una ERC domesticada al govern.

Tardà va contestar en 10 mn totes les esmenes d'EI. No és cert que no repliquessin a l'Uriel sinó que enlloc de replicar-les una a una (eren 7) la direcció les va replicar en bloc.

Penso que va ser un error per part d'ells, però no és cert que no és repliqués a l'Uriel, de fet el combat dialèctic més directe va ser Tardà/Uriel.

Elies ha dit...

Bé, m'alegro que hi hagi gent que aporti visions tan diferents del que va passar, fins i tot m'atreviria a dir tan fantasioses. Però ja està bé.

El que no em sembla bé és imputar sense cap fonament una crítica de coses possibles que podrien arribar a passar... quan són les que esteu fent en aquests moments. És que és el colmo!!!

L'únic cert és el pacte de la menjadora que hi ha entre tota la direcció per frenar a RCat. Això sí que és un pacte i ferm. Sobretot, protegir-se el cul i el sou.

Pel que fa a qualificar EI de que ocupen la centralitat... home, sí, una centralitat equiparable a la que presumia ocupar el PP d'Aznar.

EI i això ho sap tothom que ho vulgui saber, és un invent d'un sector de la direcció per aturar RCat. La cosa va agafar una derivada no prevista. Però ara han fet un esforç per reconduir-ho.

Pel que fa a les dades de repart de vot, estan equivocades. Els més de 500 vots són de RCat. Excepte quatre d'EI, ningú no ho va votar. Això és un fet i se sap que tenien la consigna de no votar RCat. Com diu la crònica de l'Avui (també al servei d'en Carod?) li era còmoda a la direcció perquè no els obliga absolutament de res. Aquesta és l'oposició que volen. La que els autoritza el "yo me lo guiso yo me lo como".

Anònim ha dit...

Jo també era a la conferència i confirmo el que dius Elies sobre els vots d'EI a l'esmena Carretero. Només van votar els més identificables, la resta en blanc o en contra.

Ahir es va veure molt clarament l'estratègia submarí de l'Uriel.

Anònim ha dit...

Crec que doneu massa importància a EI , no té ni de lluny la militància que tenim els reagrupats.Molts militants no adscrits que no han volgut votar una esmena a la totalitat (Rcat) poden haver volgut votar les esmenes d'EI.Cal reconèixer que l'Uriel va defensar molt bé la seva,mentre que les rèpliques de la direcció ,Tardà i l' Huguet eren demagògiques i mancades de rigor.
La majoria de quadres del partit que donaven suport a l'Uriel al principi, van marxar corrents quan la direcció va tocar el xiulet i s'ha quedat bastant solet.

Dessmond ha dit...

Abans de res, s'agraeix la informació. Sobre tot perquè és des de la panxa del bou.

Ara, jo t'he de dir que no comparteixo tant d'optimisme. La teva anàlisi és en clau molt de partit i per tant tu sabràs donar més valor que jo a determinades coses.
Jo, que m'ho miro des de la barrera, a mi el resultat de Reagrupament.cat m'ha deixat amoïnat. L'he trobat molt per sota les espectatives que m'havia fet.
Diràs que hi ha hagut joc brut. Ho sé, però aquest és un altre tema.
Tot el soroll que s'ha fet els darrers temps per arribar a significar el 22 per cent, malament.
Parles amb molt d'optimisme de canvi i relleu a la direcció. Amb aquests números no el sé veure encara. Probablement tu sabràs fer alguna altra aritmètica, que la coneixen millor la militància del partit. Ja me la explicaràs.
T'asseguro que jo voldria que el Reagrupament.cat fos el pal de paller a ERC, que guanyi de carrer. Però ara mateix no sé visualitzar-ho.

Oriol de Mollerussa ha dit...

Jo, per contra, també mirant-m'ho des de la barrera, em dóna la impressió que Rcat ha obtingut un èxit esclatant. I també diria que els de Rcat farien molt bé de guardar-se de l'Uriel. Per cert, hi ha alguna forma de saber quanta gent dóna suport a IE?

Anònim ha dit...

Rcat no guanyarà el congrés d'ERC, la majòria de la militància vol canvis però no està d'acord amb la crítica tan dura a la direcció que fa Rcat, tampoc els agrada la idea d'un front nacional. Rcat és una minoria, important, però una minoria. Ha de pensar molt bé amb quina direcció prefereix estar representada, per tenir un paper en el futur, i per tant decidir molt bé les seves aliances. Això ho han vist clarament els carodians i els volen d'aliats. Penso que si Rcat entra en aquest joc s'equivocarà.

Elies ha dit...

Salutacions des de Granada, que hi estic per feina des de diumenge.

Ara ens hem posat a profetes... Curiós, passar de dir que RCat no són res a veure com condiciona totalment l'estratègia de TOTA la direcció davant la CN, obté uns resultats molt importants...

Doncs justament per tot això, i perquè l'estrratègia de la direcció (de TOTA) està abocada al fracàs, al col·lapse, RCat guanyarà. i això encara es visualitzarà amb més força després de la patacada de les generals, com bé diu l'amic Arnera.

Només ho pot impedir la força de la gent a sou o que es mantingui el pacte vigent de la menjadora entre Carod i Puigcercós.

La resta, és pura intoxicació. No imputeu als altres els vostres pactes de menjadora i salvament mutu de culs. Per favor! Una mica ded dignitat

Dessmond ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Dessmond ha dit...

Elies,
Abans de res molta sort per Granada! Un lloc esplèndid!.

No sé si estàs emprenyat amb mi, o amb el fotimer d'àl·ligues franquistes que encara pots trobar per parets i terres de Granada.

Jo m'he limitat ha dir-te el que honradament penso i que no gasta el teu optimisme. Sobretot considero perquè em miro la pel·lícula des de la barrera. Tu ets taxativament optimista. Jo ho vull ser, però no ho sé veure. I suposo que tu coneixes més el detall per fer lectures més enllà dels freds resultats.
Jo entenc que l'objectiu ha de ser tombar l'actual direcció. O no?. O és el d'assolir una qüota de poder?. Potser hem de fixar l'objectiu per saber quin grau de distanciament hi ha entre la teva visió i la meva.

Si això que dius al final de: "No imputeu als altres els vostres pactes de menjadora i salvament mutu de culs. Per favor! Una mica ded dignitat", t'ho genera els meus comentaris, em sap greu. Perquè aleshores veig que la discussió entra per uns viaranys que no he cercat en absolut i que a més considero que van en contra del més elemental, que és tornar a distanciar-me de la gent que la considero ben propera en termes de país.

Anònim ha dit...

Evidentment només és una opinió personal, resultat de l'observació de l'ambient que es respirava per la conferència...cap ànim de profetitzar res, una simple predicció!

Pel que fa als "pactes de menjadora" jo només anticipo el que crec que farà el sector Carod, per una simple qüestió d'intel·ligència política, no la resposta que li donarà Reagrupament!

Ets tu l'únic que acuses d'interessos crematístics, a més ho fas directament a gent que no tens ni idea de qui és, ni de què fa quan dius "els vostres pactes de menjadora..."!

Jo tampoc he dit mai que Rcat no siguin RES, només que penso que no són la MAJORIA de la militància (i això fins i tot descomptant la gent a "sou"). És la meva opinió, evidentment puc estar equivocat i es veurà al Congrés! Ara que no siguin "res" en cap cas ho penso, penso que són gent molt vàlida, molts d'ells són molt sòlids intel·lectualment, i actuen per convicció.

En qualsevol cas, aprofito l'avinentesa per felicitar-te pel teu bloc, que trobo molt interessant i ben escrit!

Elies ha dit...

Dessmond, perdona, no anava per tu (escric enmig d'un congrés, de manera que és a estones i potser una mica atropelladament). Anava per l'anònim que dona per fet un pacte Carretero-Carod. Ah! i no em molesten especialment les àligues, de fet és molt normal que hi siguin i fa molts centenars d'anys que hi són. El problema és l'ús posterior. Aquí s'ha d'admirar la història i la bellesa.

Anònim. Quan parlo de "vosaltres" no és un conjunt definit de persones, sinó indefinit, els que donen suport a la direcció. A aquests em refereixo. M'alegro que t'agradi el bloc. Et recomano un post entre tots "Carod El gran Farsant i els àleX"...

Apa, santornem-hi

Dessmond ha dit...

Elies,
Entesos. Em treus un pes de sobre.
He llegit més sobre el tema a un blog que es diu Reset: http://reset-cat.blogspot.com/
Dona-li un cop d'ull i dona'm la teva opinió, si us plau.
Des de la barrera el que es diu em sembla bé. Intenta explicar perquè en Carretero va treure menys resultats que n'Uriel, per exemple. M'interessa saber com ho veus tu això.

Elies ha dit...

Gràcies, Dessmond. M'ho he llegit ràpid (Reset), però em sembla molt bé, hi estic molt d'acord. Reset em sembla un bloc d'anàlisi política molt interessant, ja fa uns dies que el vaig posar als meus links.

També estic molt d'acord i crec que ho resumeix molt bé, amb en Joan Arnera, és molt analític i apuntant les coses substancials. És perfecte.

Bé, jo el que volia era traslladar els meus motius per a l'optimisme. Tot l'optimista que es pot ser en aquestes coses. A partir d'aquí tothom ho pot veure a la seva manera, i evidentment podria trobar motius igualment justificables per a no ser tan optimista.

El que no he volgut deixar passar és que es volgués intoxicar, acusant als altres en un futur de poder arribar a fer el que estan fent en el present (els vendrellistes o puigcercocistes o carotians, m'és igual). Això se'n diu intoxicar o jugar brut.

Vaig a fer turisme abans que jugui el BArça

Dessmond ha dit...

Elies,
Perfecte, entesos. Bona escapadeta, doncs!

Anònim ha dit...

Avui el PSC s'ha abstingut en el senat contra la publicació de les balances fiscals. El PSOE ha votat en contra.

Entenc que no és el tema que toca avui, pero ho sento tant indignant que em fot de mala llet, simplement.

Esquerra, fins quant aquesta submisió??? Que cal?? que us quedeu amb 100.000 vots perquè us adoneu???

...

El nano emprenyat.
Estare fora fins el 04, intentaré conectar-me per esta la corrent de les novetats..