dijous, de setembre 27, 2007

Diuen que diuen...


Diuen que diuen que cal llegir amb moltíssima atenció l’article de n’Oriol Junqueras d’ahir a l’Avui, perquè el seu inhabitual to i contingut amagaria algunes claus de la crisi de l’últim entorn intel·lectual d’ERC.

Diuen que diuen que dins Sobirania i Progrés hi ha una crisi larvada de fa temps, com a conseqüència de la intervenció directa ("como elefante en cacharrería", diuen) d’alguns membres de la direcció d’ERC acostumats, a posteriori, a demanar disculpes. Que aquesta intervenció s'hauria produit per tal d'apartar alguns dels membres fundadors de la plataforma, amb l'objectiu final de "protegir" la feina i el paper d'altres dos dels membres de la direcció de la plataforma. I que si tot això no s'ha fet públic és, simplement i veritablement, pel patriotisme i abnegació dels afectats.

Diuen que diuen que una de les frases de l'article, “En cas de dubte, s'ha de triar sempre el bàndol més honest”, podria tenir a veure amb el currículum de la persona designada per “portar els números” d’aquesta plataforma, sr. Ramon Carranza, actualment membre del Consell d'Administració de l'Agència de Patrocini i Mecenatge SA per designació del govern, però que l'any 2002 era el Director General de la Mútua l'Aliança, just en el moment en el qual va ser intervinguda per la Generalitat davant les pressumptes pràctiques irregulars, com la doble facturació dels malalts ingressats, que hauria suposat un forat de 7 milions d’euros (sembla que enguany, l’any 2007, s’ha aixecat la intervenció, un cop sanejada la mútua, sense que es coneguin conseqüències penals envers els responsables de la mútua en el moment de la intervenció -tot i que n'hi va haver d'administratives en el moment de la intervenció- fet que entenem salvaguarda l'honorabilitat d'aquestes persones, tot i que no els pugui alliberar de la sospita d'una gestió incompetent que va portar a tan greu resolució governamental).

Diuen que diuen que la frase “Tot i així, quan l'enfrontament esdevé sagnant, la majoria dels humans tria el bàndol més fort, i identifica la maximització de la seguretat com la millor de les opcions” podria tenir a veure amb la “protecció” rebuda per una altra persona de Sobirania i Progrés, una dona, destinada a anar de número 2 a les llistes d’ERC a les properes eleccions espanyoles, darrere d’en Ridao.

Diuen que diuen que el cas de la plataforma Sobirania i Progrés només seria la punta de l’iceberg de les diferents i patètiques situacions que els hi està tocant viure a l’última filera d’intel·lectuals i acadèmics supervivents en el suport públic a ERC o en el seu entorn. Segons sembla des dels diferents bàndols de la direcció d’ERC, i sens dubte fruit del nerviosisme davant el col·lapse de la seva estratègia i la descomposició de la mateixa direcció, s’estaria amenaçant i trencant llaços i ponts, a tort i a dret, i pels motius més dispars i en el fons intrascendents (p.ex. arran de les més mínimes crítiques –o fins i tot dubtes- que s’hagin pogut expressar en algun article publicat a la premsa) amb les últimes personalitats rellevants d'aquest entorn. I que això explicaria molts dels moviments, posicionaments o fins i tot silencis que s’estan produïnt en aquest entorn (més enllà del qual ja només hi ha el personal a sou i els "àlex" (veure post anterior).

I, malgrat tot, diuen que diuen que en aquest entorn i en un entorn més ampli d'intel·lectuals, acadèmics i militància sobiranista, hi ha una enorme preocupació per les conseqüències d'aquesta política de terra cremada que practica la direcció d'ERC i el seu "matonisme" i deriva autoritària, tant amb les persones com amb les decisions polítiques.

Finalment, diuen que diuen que la proposta d'en Joan Carretero d'obrir les llistes de les eleccions generals als sectors més dinàmics d'aquestes plataformes i entorn sobiranista és un cable sincer que llença a la direcció d'ERC per tal que faci alguna cosa davant la debacle electoral que pronostiquen les enquestes de què disposa el partit.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

no sé si entenc ben bé el que dius, però estas afirmant que els d'Esquerra han expulsat el Junqueres i el Bofill de Sobirania i Progrés???? A mi em sembla que l'article de l'Avui no anava per aquí i que volia dir altres coses. Per què hauria d'actuar així el partit si ells sempre els han donat suport??? No em quadra la veritat

Mercè ha dit...

Amic, Elies, com sempre, em temo que l'endevines de ple.

Ara mateix, estic en estat de xoc per la lamentable reacció dels partits catalans davant la proposta de referèndum del lehendakari Ibarretxe per al 25 d'octubre de 2008 (2008 i no pas 2014, eh!). Patètic en Carod després de deixar clar que parlava com a president d'ERC i dient que "cada terra fa sa guerra" i que a Catalunya no havíem de fer mimetisme amb els bascos, que aquí és diferent...Trist en Jaume Bosch d'Iniciativa, partit que teòricament creu en el dret d'autodeterminació, dient que esperava que trobarien les "escletxes legals" per a fer-ho, etc.
En fi, m'agradaria que en Carod deixés la seva hipocresia i expliqués amb detall per què pensa que els catalans no tenim dret a ser consultats el 2008 i hem d'esperar el 2014. El nas em diu que nosaltres no farem cap referèndum i els bascos seran lliures abans del 2014.

Joan Arnera ha dit...

Elies, bravissimo, tio, uf, chapeau pel post. Com coi acabarà, tot això? Com coi acabarà Esquerra? La debacle electoral serà tant greu i, sobretot, tindrà conseqüències efectives?
Què cal fer? Què vol fer en Carretero? Quan ho vol fer? Ens en sortirem?

L'Espelt ha dit...

Comparteixo l’estat de xoc, Mercè.
Se’m fa molt dur.
Però en fi, ja sabem que els polítics País Basc son decents i tenen les idees molt clares. No entren amb el joc del discurs dels espanyols i basen la seva línia política amb els arguments de la lògica i el sentit democràtic.
Ahir en un post parlava dels moments històrics en que els pobles es troben amb cruïlles, on agafar el trencall de l’esquerra et porta a la plenitud i el de la dreta a la servitud. Els catalans, a voltes per atzar i a voltes per errors propis, tenim tendència a agafar el camí erroni.
En aquest moment concret de la història, és per la negligència, renúncies i traïcions dels representants que tenim. Espero que la història, el poble i la seva pròpia consciència els hi passi comptes. Tal faràs, tal trobaràs.
Espero que els nostre polítics es trobin amb el que han sembrat.
Ara bé, dins l’estat de xoc he pogut gaudir d’un discurs, d’un full de ruta, exemplar en el fons i en les formes.

CHAPEAU IBARRETXE!!!

L'Espelt ha dit...

Elies, em costa comentar els teus post. Son perfectes.
Tot lo referent a ERC i els seus dirigents... és tant fort! Que em fet per mereixer aquesta gent... com li deia a la Mercé, escoltes avui l'Ibarretxe i te'n fas creus.
No tindrem la sort de tenir algú que ens representi que ens el recordi? ... ni que sigui de lluny...

Elies ha dit...

Amics,

gràcies pels vostres comentaris. Plantegeu molts interrogants i no tinc respostes. Simplement dir-vos que la info amb la que vaig fer el post és bona. No sé quina dimensió pública acabarà tenint, però són bones fonts.

Va, i una notícia que ens alegrarà a tots, i que respon potser parcialment a alguns interrogants. Tot i no saber com acabarà tot això, avui m'ha arribat la info que a l'assemblea d'ERC de l'Eixample han aprovat donar suport a la ponència de Reagrupament per una amplíssima majoria, més del 80% dels assistents!!!!

A veure si és veritat que alguna cosa es mou...

Ah, per cert. Una cosa que es pot fer és el que ja fem tots, però que hauríem de mirar de potenciar, que és fer circular, difondre, aquests posts.

I una altra, Joan, recordaràs que un argument per no votar ERC a les municipals era provocar la reacció. I així va ser. La debacle finalment no serà tan forta en termes relatius, però baixaran. La complicitat del vot és la complicitat amb l'estratègia i amb la direcció. No s'ha de votar ERC.

Joan Arnera ha dit...

Elies, ja saps que em tens convençut. No votaré ERC (fins que no hi manin independentistes).
Sembla que, en efecte, Reagrupament està agafant molta força entre les assembles. Els de dalt, com a mínim, s'ho hauran de treballar molt per impedir una (seria ben bonica) defenestració general.
Salut

joliu ha dit...

De fet no m'extranya que ERC (els actuals) es vulguin treure de sobre l'Hèctor, darrerament ha escrit alguns articles durs -bastant durs- contra l'actual govern, com jo recollia en el post sobiranisme? els complexos de l'esquerra catalana, parapetats en sofisticades construccions intel·lectuals com l'independentisme no nacionalista i el catalanisme sense patriotisme, han catapultat a la presidència de la Generalitat el més il·lustre representant del gran gueto, el Molt Honorable José Montilla, que de tant en tant es permet la gosadia d'afirmar que la qüestió de la identitat és allò que llasta el progrés del país.(...)Entretant, a Catalunya ens hem dedicat a premiar la no integració i, en concret, hem premiat una persona d'un perfil formatiu molt baix en comparació amb els mateixos nouvinguts.
Aquest canvi d'orientació del discurs de l'Hèctor m'il·lusionava i pensava que s'havia posat a seguir les regles del Cercle d'Estudis Sobiranistes que es proposen posar la marxa directa a la plena sobirania sense distreure's en paissatges laterals. El que m'ha sorprès és que ara es dediqui a fer rebombori amb les fotos del Rei, que per mi és un tema absolutament lateral.

Odalric ha dit...

Sembla ser que els "oficials" no guanyen cap votació en les agrupacions...

No acabo d'entendre pq els Carod i Puigcercós segueixen d'escolanets del PSC-PSOE i tenen tantes enquestes com diuen i el clam travessa tot el país...

reflexions en català ha dit...

Odalric, jo sí que ho entenc: és la ceguesa del qui té por de perdre la cadira i el cotxe oficial, elements que passen davant dels interessos nacionals.

Jo tampoc no votaré ERC fins que sesapareguin el Carod i el Manelic.

Elies, espero que s'estengui la bona notícia de l'Eixample perquè la situacióa ctual és exasperant.

Salut

Anònim ha dit...

Elies, em sembla que les teves fonts en aquesta història són totalment parcials...el Jonqueres pretenia apartar a l'Hèctor López Bofill de Sobirania i Progrés pel tema d'Esquerra Independentista, i la majoria de la junta va rebutjar-ho. Va ser gent propera a ell que va anar a denunciar als membres de la Junta dels que parles a la direcció d'ERC per proximitat a l'Uriel, en concret al Vendrell.

El tema Esquerra Independentista es va voler aprofitar per fer mal a la plataforma. Sortosament, això ja està superat. A més, sap greu que parlis del tema del Carranza amb desconeixement de causa. Sapigues que va ser injustament atacat per negar-se a les pràctiques mafioses dels convergents a l'Aliança i que ha guanyat tots els recursos que ha posat als Tribunals.

Si tu em reveles la teva identitat, jo també ho faré.

Anònim ha dit...

Per cert el Carranza no és membre de l'agència del mecenatge des d'aquesta legislatura, i el Xavier Roig tampoc des de fa poc. Els va fer fora el Niubò.

Elies ha dit...

Home, efectivament jo no em faig ressó ni em crec la versió d'en Vendrell, com tu, però en el fons només confirma els fets. D'altra banda, avui també ho fa El Submarí, i fa uns dies en Toni Aira al seu bloc.

Normal que la versió d'en Vendrell sigui que va intervenir per aquests motius, però això no és el que pensa la majoria de la Junta de SiP. Sembla que la juguina d'ERC està en una crisi irremeiable.

Efectivament, en Carranza ja no és membre del Consell d'Administració de l'Agència. No pensava que ERC tingués aquesta capacitat de fagocitació de la seva pròpia gent en poc més d'un any.

La intervenció de la Mútua es produeix per pràctiques fraudulentes, com la doble comptabilitat dels malalts en el període que el sr. Carranza era director general de la mútua. Els set milions d'euros del valor del frau no han aparegut. Això són els fets, la resta, treure's les pusses de sobre de mala manera.

Elies ha dit...

Ja ens coneixem tots, oi ;-)