dimarts, de setembre 18, 2007

Gràcies per la propina!!!


Llegeixo a l’Avui que des del Departament de Cultura es promourà la música catalana a nivell internacional amb la marca CATALAN MUSIC. És una notícia bona, una molt bona notícia. Després que amb el primer tripartit la participació en fires internacionals es fes concertadament amb el govern espanyol, i sota el paraigües de SOUNDS OF SPAIN (de la mà de l'inefable Xavier Marcè). Vet aquí, però, que tornem a estar on érem… fa quatre anys. Encara ens n’haurem d’alegrar, com a mínim en aquest punt hem deixat de fer passes enrere. Gràcies! perquè ja sé que no es tracta de demanar avançar, però si en alguna cosa podem no retrocedir gaire estarà molt bé.

Una altra notícia, avui, l’acabo de veure a TV3, el pollastre del Congrés de Diputats amb el debat sobre les seleccions catalanes, a través d’una iniciativa (o dos, no ho sé) d’ERC i de CiU, per tal que es modifiqui la llei de l’esport, que preveu sancions brutals si un esportista es nega a competir amb la selecció nacional, evidentment, nacional espanyola. El banyista Puig ha fet el seu discurset i en Maldonado ha fet un discurs d’emotivitat ensenyant una samarreta de la selecció catalana i dient que els nens de Catalunya somien un dia portar aquesta samarreta. Bé, paraules. I ja està bé, no ho criticaré pas. Evidentment els socis d’ERC s’han encarregat de rebentar la proposta i de votar amb el PP, amb un autèntic energumen de portantveu, perquè la cosa es quedés aquí, en el xou dels catalans. No passa res, ja forma part del repartiment de papers entre el PSOE-PSC i el PSOE-ERC.

Perquè l’escena és una mostra més de la impostura d'ERC. I m’ha recordat una escena típica de western, quan el captaire entra al Saloon i s’acosta arrossegant-se als pistolers, suplicant un güisqui (que diu El País, és que em fa molta gràcia). Llavors el pistoler se’l mira amb menyspreu, veu que no és cap amenaça i li llença la moneda al pot de les escopinades, a l’escupidero. El pobre desgraciat s’hi abraona indignament i l’agafa per demanar el seu “güisquet” (serà així en catalanospanglish?). En Montilla devia tenir la mateixa cara, aquesta tarda, si s’ha molestat (cosa que dubto, ell està per a coses més importants) en seguir el debat. La mateixa cara que quan els d’ERC li van a demanar uns euros per a les seleccions. Se’ls deu mirar amb menyspreu, veu que no són cap amenaça i els hi llença al pot de les escopinades perquè el recullin i donin gràcies per la propina!

Finalment una altra propina, la pactada pel Solbes i en Castells. Que no és altra cosa que ni tan sols complir el que preveu l’Estatut, llei orgànica espanyola, no ho oblidem. Ara ens hem de felicitar que les lleis es compleixin! Gràcies per la propina, senyors!

Resulta, segons unes dades que m’han facilitat aquesta tarda, l’extra que de la propina que ens han deixat correspon, sospitosament, amb el dèficit pressupostari del primer govern Montilla, ja que la desviació sobre les previsions és brutal, i en cap dels tributs propis s’arriba a les previsions. Com a conseqüència de la “crisi” immobiliària, l’arrofredament de les compravendes, els ingressos per l’Impost de Transmissions estan al 55% del previst (dades de la Intervenció General de l’informe d’agost, amb una diferència de més de 2.400 milions d’euros que s’espera a finals d’any pugui quedar ens uns 900 milions, sempre i quan la punxada no sigui més bèstia). Fa relativament poc el conseller Castells va demanar als diferents departaments segons informava El País en la seva edició del 14 de setembre, una reducció de 900 milions. Ja veieu… al final és al senyor Solbes a qui també hem de donar gràcies per la propina.

Gràcies per la propina. Un bonic eslògan que des d’aquí ofereixo, amb permís d’en Ferran Torrent, per a alguna campanya d’aquestes de “Govern de Catalunya”.

PS: és realment possible que no hi hagi ningú a la direcció d'ERC o al seu entorn que no se n'adoni del disbarat absolut i la letalitat nacional que implica aquest govern? Ja sé que no, però és que encara me'n faig creus...

6 comentaris:

L'Espelt ha dit...

Primer de tot, GRÀCIES. Gràcies per els teus comentaris al meu bloc, i per incloure'm en els teus links.
Dit això, ja saps que estic d'acord en tot. Però és que aquests no son temes de debat. No cal estar-hi d'acord. Son evidències. Son fets (i no paraules com dirien alguns...). La realitat, aquestes realitats, el dia a dia, ens porta a la tristesa, al desànim.
Pero em quedo amb el comantari final: "és realment possible que no hi hagi ningú a la direcció d'ERC o al seu entorn que no se n'adoni del disbarat absolut i la letalitat nacional que implica aquest govern?".
I no puc més que repetir-me la pregunta: és possible... és realment possible aquest disbarat?
La veritat és que és que sigui possible, és que és el dia a dia que estem vivint. I és tant dur, que no puc deixar de pensar que s'acabarà demà mateix. I si no ho fa, no puc creure un altre cosa que s'acabarà demà passat.
Ànims Elies... sempre tinc ganes de llegir els teus posts...

L'Espelt ha dit...

Perdó però hi torno.
I ho faig per no perdre el fil de la primera part del teu comentari. CATALAN MUSIC, i ho faig per no oblidar que tinc, embastat dins el meu cap, un post sobre la marca CATALUNYA.
Tinc destacades responsabilitats (que no desicives) en una empresa catalana (i familiar) en plena expansió, i estic planificant plantar la llavor d'apostar, sense complexes, per destacar la nostre catalanitat. M'agradaria demostrar que això ens projecte com volem a l'estranger, i, a més, ven.
Crec que aquest és un dels grans cavalls de batalla de la Catalunya actual.
Espero poder explaiar-me en un futur pròxim i et convido a tu i a tothom a donar-hi alguna volta.
Salut!!!

Joan Arnera ha dit...

Això que dius del dèficit pressupostari del primer govern Montilla és molt fort, tu. És com tot plegat una broma pesada que mai no s'acaba. I ERC, en efecte, fent el préssec un dia si i l'altre també.
Uf.

reflexions en català ha dit...

A mi el que em fa posar els pèls de punta és que els 21 (em sembla) diputats del PSC hagin votat en contra de posar fi a possibles sancions per als esportistes que rebutgin jugar amb Espanya.

O sigui, els socialistes catalans (sic) estan a favor de sancionar l'Oleguer si demà aquest jugador diu que no vol jugar amb Espanya.

Pel que fa a Esquerra, no em surten les paraules. És molt depriment...

Elies ha dit...

Espelt, gràcies un cop més pels teus comentaris. Me n'alegro d'haver sabut veure que no explicaves collonades, sinó coses molt interessants.

Joan (i tots en general), si voleu comprovar les meves dades, aneu al .pdf d'ingressos d'aquesta pàgina. Els números hi són, només cal "saber-los llegir" (amb perdó per la immodèstia, però com un bon amic, una persona que fa del rigor la seva màxima vital, m'ha ensenyat a llegir-los, per això m'atreveixo)

http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/pressupost/execucio/mensual/index.html

Reflexions... aquest és un dels temes claus. Però a mi no em posa els pèls de punta: És el que SEMPRE han fet. El que resulta sorprenent és que ara, per a ERC, aquests siguin els bons.

I alerta, que si ERC ha de criticar a algú o alguna cosa, ho farà de CiU, no dels seus socis.

Per això ens hem d'esforçar en denunciar aquesta impostura.

Mercè ha dit...

Doncs jo crec que la direcció d'ERC s'adona completament de la seva impostura, però es troben en la situació del western que descrius ("spaghetti western", per a ser precisos). Estan agenollats sota els socialistes i en Montilla. Com saben que els poden fora del Govern (això va passar fa 4 dies, recordeu), s'ho empassen tot. Ara bé, de tant en tant fan petits moviments per a calmar la parròquia: compara com han rebut els ajuts d'habitatge de Chacón amb la llei de la dependència que van votar a favor. Amdues coses comporten la mateixa invasió de competències. El més greu és que la seva pèrdua de credibilitat és la del projecte independentista en conjunt.