Què ens has d'explicar, Josep Lluís?

El nostre país és extraordinari!

Tenim un president que diu que dels nostres problemes en té la culpa que ens preocupem massa per la nostra identitat... i no passa res!!!. Què fàcil i barat s'ha posat fer espanyolisme al nostre país, fins i tot des de la més alta magistratura!!!

I tenim un antic partit independentista que va fer president aquest espanyolista, i que per tal de mantenir enganyat i/o entretingut el personal de tant en tant es posen esplèndids, i ara en una calçotada, ara en un vermutet al port de Cambrils llencen soflames abraonades per l'autodeterminació, que tenim a tocar, ens diuen.

"Au, Josep Lluís, engega, què ens has d'explicar?" Segons l'Avui és la manera com va començar Puigcercós la reunió de la direcció d'ERC. Tot un resum del que és la manera de fer de la direcció d'ERC, tota una declaració de principis. No s'estava referint, com pel to sembla indicar, a que els de la resta de la direcció sabien que en Josep Lluís s'havia agenciat una rossa alemanya a la platja i van acabar suant la cansalada a l'hotel. No. Resulta que en Josep Lluís havia proclamat que l'any 2014 es faria el referèndum d'autodeterminació. Una cosa, pel que es veu, totalment planificada, discutits els detalls i l'estratègia amb tota la direcció i les personalitats més rellevants del país, amb un full de ruta convincent i amb els passos a fer, d'aquí al 2014, molt clars.

Hi ha una altra petitíssima qüestió, és clar, i és que en Josep Lluís no és el porter del Villaroel 45 (ara s'han mudat, i no sé la nova adreça, però ja m'enteneu). No, en Josep Lluís és el president d'ERC i conseller de vicepresidència del govern de la Generalitat de Catalunya.

Què il·lusos els qui ens pensàvem que l'exercici de l'autodeterminació seria el punt final a una llarga lluita, on el nostre poble i les seves institucions, pas a pas, haurien avançat de manera ferma cap a aquesta fita tan trascendent, amb el convenciment d'estar exercint un dret inalienable del nostre poble i de guanyar!!

Què va! En aquest país tan extraordinari, convertit en l'àutèntic país dels prodigis!!! les proclames per l'autodeterminació es fan en una calçotada, amb la inspiració del magnífic -i dur- vi de cooperativa, o, simplement, perquè ve de gust, què collons, a veure si no ens podem desfogar de tant en tant, i així encara anem mantenint entretingut el personal. Quins trapis, els de la direcció d'ERC, convertits en SPAM polític que anuncia a bon preu pils blaves de viagra més falses que un duro sevillano per intentar mantenir, ni que sigui tan artificialment i adulteradament, la trempera del personal...

"No ens has d'explicar res?" Preguntava en Puigcercós. "Pá qué" devia pensar en Josep Lluís, "total, tu, Puigcercós només ets el secretari general del partit, ja m'explicaràs què collons t'interessa el que jo pugui dir".

En fi. Així estem. Aquest és el panorama. Qui té ganes de reflexionar sobre estratègies, sobre l'abast del sobiranisme, etc.?? Si no fós perquè l'escena té tots els ingredients d'una escena de vodevil, de comèdia d'enredos que en dèien, seria per plorar. Però és que quan penso en aquest "au Josep Lluís, no ens has d'explicar res?" penso en el cafè del meu poble, espès de fum i carajillos, amb la tele a tota pastilla i les simultànies de dòmino i guinyot, quan entra algú i des del fons de la barra se sent un bram "no ens has d'explicar res??"

A algú li mereixen encara el més mínim crèdit aquest personal de la direcció d'ERC?? És possible i tolerable tanta vergonya, aquest escarni de la nostra lluita i de les il·lusions i esperances de tanta gent? Com és possible que encara no els escupim a la cara al seu pas pel carrer?

Un país tan extraordinari com el nostre, l'autèntic país dels prodigis, que té arreu del territori grans festivals acabats en -ada (calçotada, sardinada, fesolada, pesolada, cargolada...), proposo, convoco, a què fem una GRAN PEBROTADA!!! Està clar, no? fotre-li pebrots i, com diuen els nostres veïns, "correrlos a gorrazos" a veure si s'acaba tanta tonteria i tant desvergonyiment. Així ens entrenem una mica per a la definitiva... no sigui que ens escanyem amb l'anxova de les olives del vermutet.