Uns dies de descans

Marxo uns dies. Encara no sé quants, però mínim serà una setmana. No sé si podré actualitzar el bloc -tenir l'espai i amb els horaris per poder-ho fer, que no és només la cosa de la connexió a internet-. Tal vegada trobi alguna manera de complir amb una de les coses que m'han quedat pendents, el tercer post "aunque me tiren el puente", sobre el contingut i les idees polítiques de la visita d'en Joan Carretero a les terres de l'Ebre. Bé, en tot cas, l'espera pot ser en aquest cas profitosa, ja que en els últiims dies m'han arribat alguns materials molt interessants que miraré d'aprofitar-los i donar-vos-en tota la inforamció.

M'enduc dos llibres (força voluminosos, veurem si no he pecat d'optimisme): "El silenci de les campanes -la persecució religiosa durant la guerra civil", de Jordi Albertí, i "Istanbul -ciutat i records-", d'Orhan Pamuk.

Hi he estat, a Istanbul. Em va agradar molt, tinc un molt bell record d'aquella setmana. Enguany que no faig cap viatge ni vaig enlloc, que per motius familiars i personals em quedaré ancorat al poble, és un bon moment per abandonar-se a la nostàlgia dels llocs visitats de la mà d'un premi nobel. A veure.

El llibre de n'Albertí, bé, forma part del mar de contradiccions que es van viure durant la guerra civil. I no totes estan adequadament processades. Quan sento parlar l'il·lustre conseller Saura sovint penso que hi ha gent que no té vergonya i que, si pogués, tornaria a cometre una i altra vegada els mateixos errors. En fi.

Vull fer, a més, algunes excursions per la zona que fa temps tinc pendents. P.ex. tornar al santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda, a la Serra de Pàndols. Un indret preciós, d'un bellesa singular, encaixat entre muntanyes, al peu del riu Canaleta. Pau i tranquilitat. Un indret, a més, de gran devoció popular.

Normalment també fem alguna escapada al Delta. Un bon bany i un bon arròs.

I per la nit... bé estem en "temporada" de festes majors. Caldrà aprofitar-ho.

Apa, bones vacances! i fins aviat!