Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran,
que ens arrencaran les pedres,
que la terra ens robaran.
(Els Esquirols)Terra Alta: el saqueig d'una comarca.
Un d'aquests dies de vacances pel meu país petit vam anar a dinar al Mas Cigarrer, a tocar d'Horta de Sant Joan, per la carretera de Bot a Horta. Un lloc molt recomanable, i una gent que el porta molt trempada (sobretot, no deixeu de provar alguns dels licors de la comarca que us poden oferir, amb les seves històries corresponents). Mas Cigarrer és una iniciativa de fa uns pocs anys d'allotjament rural i restaurant. A Horta n'hi ha d'altres. I també a Arnes, a la Fatarella, etc. Tinc molts amics que hi han passat, en qualsevol d'aquestes cases, caps de setmana, part de les seves vacances, etc. i sempre, sempre, tornen encantats. Quasi m'atreviria a dir que fascinats d'haver conegut una comarca i uns indrets oblidats, fora del temps, d'una bellesa singular que es conserva intacta, i que combina la bellesa dels paratges naturals amb la bellesa de la mà de l'home sobre la terra, conreant-la amb cura.
Aquesta era per a molts de nosaltres la gran oportunitat de la nostra comarca! Aprofitar l'aïllament atàvic per convertir-lo en una virtut i oferir una alternativa econòmica complementària o principal d'un turisme no massificat, que se senti atret pels valors naturals, culturals i històrics de la nostra comarca. I que torni a casa, a més, amb el maletero del cotxe ben ple del vi, l'oli i els altres productes agrícoles, de gran qualitat i igualment molt desconeguts.
L'any 1999, en un llibre escrit per varis historiadors, entre d'altres l'Oriol Junqueras, es proposava el que amb excessiva lentitud i desorientació s'ha començat a fer, la museïtzació dels espais de la Batalla de l'Ebre, un projecte que combinés centres d'interpretació amb els espais museïtzats a l'aire lliure, a la manera com ja existeix en molts països europeus sobre temes de la segona guerra mundial (p. ex. en el desembarcament de Normandia). Això tindria un enorme potencial mobilitzador de recursos econòmics i humans a la comarca, podria ser un autèntic motor que preservés l'interès històric per aquests espais, l'interès natural i paisatgístic i la necessitat d'iniciatives amb impacte econòmic en una comarca endèmicament deprimida.
Llençaven, però, un advertiment molt contundent, una alerta dramàtica perquè aquests espais no fossin destruïts amb qualsevol excusa o pretext, i es desaprofités així aquesta oportunitat única. I singularment es referien a la necessitat d'aturar la implantació de parcs eòlics sobre aquests espais naturals i històrics.
L'any 1999 governava CiU, i era molt fàcil i molt políticament correcte fer aquesta crida i advertiment. Ara ja portem quatre anys de tripartit, i la instal·lació dels parcs eòlics ja no és una amenaça, sinó una realitat, i no és de la mà de CiU, sinó del tripartit. I ja no hi ha veus que s'alcin per a protestar per aquesta barbaritat.
En un front que abasta des d'Horta de Sant Joan (en espais declarats d'interès natural) fins a la Fatarella, aproximadament uns 40 kilòmetres de serres i turons, s'hi han començat a instal·lar 160 molins que tenen, perquè us feu una idea del seu impacte, l'alçada de la Torre Agbar. De punta a punta de la comarca. 160 molins, amb les seves corresponents línies d'evacuació elèctrica, línies d'alta tensió, de camins oberts a l'ample per fer entrar aquests engendros i la maquinària pesada, etc. És igual si estan a sobre de conreus, de turons, de zones amb interès natural, d'espais d'interès històric únic. És igual si això ensorra l'oportunitat única que tenia aquesta comarca. És igual si a gent emprenadora com els del Mas Cigarrer els hi foten un d'aquests monstres a escassos metres d'un mas fins ara enmig d'un paratge quasi verge, tranquil, en plena naturalesa.
Vaig recórrer la carretera que va de Vilalba dels Arcs fins a la Fatarella, i vaig poder comprovar la tragèdia a què, primer CiU, i després el tripartit, aboca a la comarca. Em vaig enrabiar veient la salvatjada que representen les obres d'instal·lació d'aquests monstres. Entren a sac, aplanen, arrenquen, desforesten... arrassen amb la terra. He vist ja obres en cotes "mítiques" dels combats de la batalla de l'Ebre. He pogut parlar amb un pagès que m'explicava com fa uns anys li havien ficat una multa perquè, al costat del seu mas, a les vinyes, havia ampliat un tancat per poder-hi guardar la nova maquinària agrícola, i es considerava que allò era zona d'interès natural i no hi podia fer res. Ara l'hi instal·len un d'aquests molins.
Els molins, a més, introdueixen una dinàmica molt perversa a la comarca, i és "l'enriquiment" de pelotazo d'uns quants en perjudici de tota la resta. És clar, els propietaris dels terrenys on se situen els 160 molins rebran un % de l'energia que s'hi produeixi. Tenint en compte la misèria amb què es paga la producció agrícola, aquests "afortunats" es pensen que tenen com una pensió garantida. Tot i així, molts propietaris no ho accepten (p.ex. l'anterior alcalde de la Fatarella, i altres). En canvi, per a la resta de veïns només són problemes: expropiacions i fractures de finques per fer-hi passar les línies elèctriques (sense poder-se'n beneficiar com els propietaris dels terrenys on vagin els molins). I trencament de les expectatives d'un desenvolupament econòmic sòlid basat en la creació de riquesa i que permetés a tothom aprofitar oportunitats de negoci.
D'això se'n diu saqueig. Un saqueig que beneficia quatre gats i perjudica, lesiona, la resta.
La Terra Alta està a tocar de les nuclears d'Ascó i de la de Vandellòs. És del tot injust que hàgim d'assumir també aquesta massifació eòlica que no repercuteix en res en la creació de riquesa i generació d'oportunitats per a la comarca. És curiós. Vaig seguir la compareixença al Parlament d'aquest senyor que es diu Pizarro i presideix Endesa, amb motiu de la gran apagada de BCN. I haig de reconèixer que la seva documentadíssima intervenció va tenir algunes coses interessants. P.ex. va parlar del cost, elevadíssim que la producció d'energia eòlica. Va donar les dades del cost del kilowat (era aquesta mesura, suposo, i excuseu la ignorància) produït per les hidroelèctriques, les nuclears, les tèrmiques, les eòliques i les solars (cost creixent en aquest ordre). Es va referir també a que ningú no volem al costat de casa una d'aquestes centrals de producció. N'hi ha que tenim la merda i n'hi ha que se'n beneficien. I en relació a aquest problema gravíssim i del tot cert, va demanar que el preu de l'electricitat reflectís la distància des d'on s'ha de transportar. D'aquesta manera els territoris que assumeixen "la part bruta" poden tenir beneficis directes de creació de riquesa, ja que per a les empreses i les indústries, tindria molts avantatges en disminució de costos d'energia instal·lar-se en les zones que han assumit la generació.
Quina diferència hi ha hagut en aquest tema entre CiU i el tripartit? Cap. Bé, una... si ho hagués fet CiU, els demagogs del tripartit i la seva coral mediàtica i opinadora ho haguessin aprofitat com a instrument de desgast. Com són ells els que ho fan, ningú no diu res. Quin fàstic. Què hi ha en comú? Tot: falta de planificació, falta d'estudi d'escenaris compensatoris, falta total de coherència, falta de sentit estratègic, falta de respecte als ciutadans, processos farcits d'irregularitats, ocultació d'informació, enganys, manipulació... i submissió TOTAL i INCONDICIONADA als interessos lobbístics de les elèctriques.
Aquest no ha estat un article "antitot" i demagògic. Crec que el nostre país necessita disposar de producció elèctrica suficient i barata. Però aquesta producció ha d'estar dintre d'una planificació que tingui sentit, que reparteixi càrregues i beneficis per tot el territori, i que les decisions estiguin ben fonamentades i no siguin conseqüència de les quatre tonteries del moment o de les pressions de quatre energúmens. I, sobretot, el que no pot ser és condemnar una comarca sencera a la misèria i a la falta d'alternatives que no siguin l'emigració.
(propera imatge, i última de la Terra Alta: el cementiri nuclear)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada