Ara més que mai, visca Laporta!!!!

Els miserables habituals, els ressentits, els frustrats, els aixafaguitarres... han aconseguit finalment imposar un qüestionable criteri jurídic sobre la data de les eleccions al Barça, que s'hauran d'avançar.

En un altre post vaig parlar que en el món barcelonista es produeix una sublimació del cretinisme català. I la situació creada és un exemple evident del mal que aquests cretins poden arribar a fer.

Jurídicament estàvem davant un atzucac jurídic, una col·lisió de drets i d'articles dels estatuts del club, que admetia diferents interpretacions, però que els cretins habituals i el jutge han optat per la més ofensiva al sentit comú.

Els estatuts del club proclamen que els mandats de les juntes són de quatre anys. En un altre desafortunadíssim article s'estableixen uns jocs de terminis que de considerar-se estríctament, col·lisionen amb aquest dret reconegut als mateixos estatuts i general en qualsevol sistema democràtic. A més a més un altre article estableix el període per celebrar les eleccions. En la sortida judicial de l'atzucac jurídic s'ha pres en consideració l'article que estableix unes regles antidemocràtiques de mesura de mandats, i s'obvia el dret prevalent de mandats de quatre anys, i obliga a vulnerar l'article que estableix els períodes electorals.

D'aquesta manera, els miserables han aconseguit una victòria pírrica contra la marxa triomfal del projecte d'en Joan Laporta. La resta de miserables ràpidament han sortit a proclamar el seu ressentiment i les seves frustracions i a mirar de guanyar antidemocràticament el que els socis del Barça amb excel·lent bon criteri no els hi van voler donar. Així, els senyors Minguella i Majó ja es postulen de candidats i han iniciat una orgia de desqualificacions i atacs a la marxa del club que insulten la inteligència.

Joan Laporta va rescatar un club en fallida total, econòmica, social i esportiva. I en tres anys ha aconseguit tirar endavant un projecte engrescador, catalanista i triomfant. La gestió del club és modèlica. El creixement i projecció social, imparable. I esportivament podem estar vivint un dels moments més dolços i més triomfals de la nostra història. En tres anys hem fet un equip potentíssim, que ha guanyat amb autoritat dues lligues i una Champions League (la segona en la nostra història). La gestió discreta, allunyada dels conflictes on estàvem instal·lats, eficaç i moderna és la garantia de molts anys d'èxit. Aquesta és l'autèntica dimensió de l'èxit de la gestió d'en Joan Laporta i de la seva junta. Òbviament que també s'han comès errors, o s'han pres decisions que no ens plauen a tots per igual, jo assenyalaria, per greu, la distribució de les entrades de la Final de la Champions, o el paper del sr. Echevarría, o fins i tot que no s'hagi avançat més en la depuració del club i en una major democratització, que inclou la modificació dels estatuts. Però tot això és irrellevant davant una gestió espectacular...

I tanmateix, això que ho veu tothom, no ha evitat que apareguin els de sempre a emmerdar-ho tot, a buscar problemes on no n'hi havia, etc.

Com que malgrat tot sempre cal ser optimista, confio que aquesta barbaritat democràtica i jurídica permeti a Joan Laporta i el seu equip obtenir un massiu suport social perquè puguin continuar amb la seva feina.

Mai com ara hem tocat el cel amb les mans, i és el moment d'escombrar els miserables de sempre que no descansen en el seu intent de rebentar-ho tot i d'intentar que el club torni a arrossegar-se per la merda i la decadència de les juntes pre-Laporta.

Laporta i el seu equip han estat un regal del cel, una bendició, un miracle. Des d'aquí tot el meu suport entusiasta. La seva gestió, com el Barça, trascendeix els límits del Club i és un mirall del millor del nostre país i de la seva ambició. Visca Joan Laporta, visca el Barça i visca Catalunya!

No podran amb nosaltres. Guanyarem!!!