Els catalans, com la resta de pobles, tenim les nostres pròpies virtuts i defectes. Les hem de saber veure totes. Avui toca parlar d'un defecte dels pitjors que reconec en el meu poble: un cert cretinisme. Això es veu habitualment en qualsevol esfera de la vida. Però on aquest defecte sublima amb una major crueltat és en els socis del Barça. Jo ho sóc. I sé que som gent meravellosa i que hem sigut capaços de fer el millor club del món, un autèntic orgull i referència nacional. Però, collons quan surt la vena cretina. És insuportable. I passa sovint. Hem tingut presidents que han sintetitzat radicalment aquesta característica, com els srs. Núñez i Gaspart. És obvi que sense una massa social propensa al cretinisme aquests dos personatges mai haurien estat presidents del Barça. I ho van ser, dissortadament i per a vergonya del club ho van ser. Com a exemple, tanmateix, que sabem rectificar i som capaços també del millor, aquesta mateixa massa social va escollir anys més tard en Joan Laporta com a president, amb més vots que qualsevol altre president hagi tingut mai. Això ens exculpa. Però no ens ha alliberat d'aquest defecte, que es manifesta a la mínima. Ara, amb les entrades de París. Aquests són els fets:
Fet 1: som 140.000 socis i 5 milions de catalans disposats a seguir el Barça a la final... i la Unió d'Especuladors, la UEFA, només ens ha donat 21.000 entrades. La insatisfacció de socis i afeccionats està assegurada. Qui no tingui entrada estarà frustrat...
Fet 2. Mai havíem tingut un sistema de repartiment d'entrades transparent, i ara sí l'hem tingut. Ens agradi o no, hàgim estat afavorits o no... per primera vegada hem tingut un sistema transparent de repartiment d'entrades.
Fet 3: és possible trobar sistemes de repartiment d'entrades per a una final que ponderin l'esforç de penyes i socis en donar suport al club al llarg de la temporada. Això seria més just... sempre i quan fós transparent...
Fet 4: La frustració sublima el clàssic cretinisme culé, que a la seva vegada és el màxim exponent del cretinisme català. És difícil trobar una exhibició més alta de cretinisme que en la nostra afecció.
Fet 5.1.: declaracions de culés cretins reivindicant el sistema de repartiment d'altres clubs, del tot modestos i insignificants pel que fa a massa social en comparació al Barça. He sentit: "el Sevilla ens ha donat una lliçó..." Aquest cretí diu, sense saber-ne, que el Sevilla ha repartit les seves entrades per a la final de la UEFA a partir del soci més antic. Tot i així han hagut de retornar dues mil entrades. Si el Barça hagués repartit les entrades a partir del soci més antic, per a les 8.000 entrades a disposició dels socis hauria hagut de muntar una expedició geriàtrica, amb UVI, oxigen, etc. Els cretins ignoren totalment la realitat barcelonista.
Fet 5.2.: declaracions de culés reividicant el repartiment amb el sistema de l'Arsenal, de premiar els seguidors més fidels en els desplaçaments: a Milà només hi vam anar 1.700 barcelonistes, a Lisboa uns 2.000... com nosaltres hi vam ser estaríem encantats, tots hauríem tingut entrades. El cretí que feia les declaracions estic segur que només assisteix a finals. Juga a guanyador. Se supera en cretinisme.
Fet 6: La UEFA té 34.000 entrades a la seva disposició. Cada club només n'ha tingut 21.000. Això és promoure la revenda a escala planetària. És no entendre el futbol. És no saber que el motor del futbol són els clubs i els seus seguidors. La glòria d'una final la proporcionem els clubs i els seguidors que hi arribem, no la UEFA.
Fet 7: la UEFA disposa al seu lliure albir 14.000 entrades. Diuen que n'han repartit 60 per federació europea. És una manera de comprar la reelecció. A costa dels seguidors de futbol, dels clubs i de l'espectacle. Tal vegada la propera final pugui dispotar-se a l'Scala de Milà o al Liceu. Sense seguidors, sense soroll, només amb convidats de federacions i de patrocinadors. Estic vibrant per conèixer els 60 afortunats de les federacions letones, lituanes, estones, ukraïneses, holandeses, fineses... tots els 60 afortunats presents a la Champions la viuran apassiondament... en els burdells de París! 14.000 entrades per a indiferents a la final, per a ignorats, per a puteros, per comprar vots per reelegir els jerifaltes de la UEFA...Quin fàstic!
Fet 8: Volem ser a París, però no sabem si hi podrem ser. Entenem perfectament el repartiment del club, però no comprenem gens ni mica que 34.000 entrades s'hagin sustret de la il·lusió i la passió dels seguidors dels clubs que hem arribat a la final. Només hi ha un responsable: la UEFA, la unió d'especuladors. Hem d'acabar amb el seu poder mafiós. Cal que els clubs, els grans clubs europeus, tinguin el control sobre la competició.
Fet 9: Els cretins culés centren majoritàriament la crítica en aspectes absolutament superficials del repartiment de les escassíssimes entrades disponibles pel club, com ara que els directius pressumptament disposin de 30 entrades. Em pregunto... si directius que avalen amb el seu patrimoni el pressupost del club no tenen dret a aquestes 30 entrades... a què tenen dret? Si han sigut capaços de treure el nostre club de la misèria esportiva, social i econòmica... és possible ser tan cretí per dir que és un greuge que 15 directius disposin de 30 entrades... per favor! No ens apuntem al partit dels qui els arbres no deixen veure el bosc... la UEFA ens ha robat 34.000 entrades... i aquest és l'únic i gran problema
Fet 10: Els seguidors blaugranes, a París, només tenim un enemic, algú de qui tèmer agressions: els falsos seguidors blaugranes que sota aquests colors exerceixen una coacció mafiosa i delinqüent sobre la resta de seguidors barcelonistes i catalans. Veurem el final del malson feixista.
Corolari: el nostre club, el FC Barcelona mai havia viscut uns moments de glòria com els actuals, per la perfecta organització de tot el club i a tots els nivells: econòmic, social, esportiu... És increïble que la junta d'en Joan Laporta hagi pogut, en 3 anys, fer aquest tomb a un club que estava precipitat al fracàs, a la ruïna esportiva i econòmica... i el que és pitjor, un club, per mor de les seves directives, abocat a la immoralitat, la corrupció i el perjuri.
Mai podrem donar prou gràcies a Déu perquè Joan Laporta i el seu equip de directius guanyessin les eleccions i assumissin la direcció del nostre club i acabessin amb l'època de la fosca i la infàmia.
Ara podem cridar amb llibertat i orgull: Visca el Barça i visca Catalunya lliure!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada