We are the champions!!!

Vam ser a París i vam tornar amb la Champions per al nostre poble. La massiva presència catalana a París, amb i sense entrada, va donar color a una final emocionant i amb un desenllaç duríssim, però favorable als nostres interessos. Una autèntica marea de colors blaugranes, de senyeres, d’estelades i de creus de Sant Jordi. Un festival de desplaçament, gastronomia, tursime, birres, camaraderia, bon rotllo i catalanitat.

Com era previsible, les 3/5 parts de l’estadi ocupades per la màfia de la UEFA van ser un autèntic escàndol. Una revenda pels núvols, un munt d’entrades a disposició de totes les federacions europees de futbol per comprar els vots del president de la UEFA (diuen que fins a 60 per federació) i gent que podia estar allà com a un premi de Formula 1 o a un burdell. En canvi, la gent del FCB i de l’Arsenal que sent i estima els colors, els autèntics protagonistes, no va poder assistir perquè aquests mamons de la UEFA van decidir quedar-se 3/5 parts de l’aforament, ja sigui per vendre les entrades directament ells, per a les seves invitacions o per a la Federació francesa. Un autèntic escàndol.

A nivell intern també és una pena i motiu de disgust veure que el repartiment d’entrades no va ser tan transparent com se’ns havia anunciat, i que tant el RACC com la directiva van fer un mangoneo d’invitacions i de substracció d’entrades per als socis inacceptable.

La passió amb què es va viure el partit a París i fins a l’últim racó dels Països Catalans posa en evidència, un cop més, i per si a algú encara li cal alguna prova, l’adhesió i la identificació nacional catalana amb el Barça. Veure el mar de senyeres a París, i la festa a Barcelona i tots els racons del nostre país per aquest triomf és realment emotiu i engrescador. És clar que hi ha una identificació entre el Barça i Catalunya! Només faltaria que no hi fós! El Barça projecta internacionalment i de manera espectacular la nostra catalanitat, i ens fa sentir orgullosos. És clar que compensa les nostres frustracions polítiques i nacionals! Ja ens agradaria tenir el país lliure i pròsper que somiem, i poder competir internacionalment amb les nostres seleccions, però fins que aquest dia no arribi el Barça és l’entitat que amb més fidelitat transporta els nostres sentiments i converteix en realitat els nostres somnis.

És aquesta voluntat de ser, aquest orgull i aquesta fidelitat que han fet gran al Barça i que faran gran qualsevol equip català que realment vulgui assumir aquesta responsabilitat i actuï en conseqüència.

I també és aquesta identificació el que no entenen molts dels seguidors blaugranes que hi ha per Espanya i que a mig termini seran una font de problemes amb els seguidors catalans. Perquè no entenen que el Barça és més que un club i es limiten a veure-hi la seva vessant estrictament futbolística. I això no pot ser, perquè per això que es facin de l’equip del seu poble o de la seva ciutat. El FCB porta al seu escut la senyera i la creu de Sant Jordi, i qui, al costat dels colors del club no porti aquests colors, sinó uns altres, mereix la nostra reprobació i expulsió del món blaugrana. Ja n’hi ha prou, som grans perquè som catalans. Qui ho vulgui així, bé, qui no ho entengui, fa nosa.

Presentar-se a animar el Barça amb banderes que no són les que llueixen al nostre club és una imbecilitat i una falta de respecte greu. Ja n’hi ha prou de seguidors culés que venen a veure el Barça amb banderes de la Rioja, d’Extremadura, d’Andalusia, de Galícia, d’Astúriesl… què collons té a veure el Barça amb aquestes banderes!!!??? Si les porten és perquè d’alguna manera necessiten afirmar la seva identitat, i això ho han de fer amb els clubs i els equips dels seus llocs, no amb el Barça. Només la bandera del Barça, la senyera i la creu de Sant Jordi són les banderes del Barça. La resta és un intent d’imbècils de desnaturalitzar el nostre club que no podem tolerar i no tolerarem.

I el club també hauria de prendre mesures perquè les entrades disponibles vagin cap als socis i cap a les penyes que realment entenen el que és el FCB. Sense contemplacions ni males consciències. O s’accepta el que és el Barça i el que representa o fora. Prou problemes tenim a casa com per haver de carregar a les nostres esquenes la imbecilitat del culé espanyol.

Feta aquesta dissertació, el que importa és que hem guanyat la Champions, que el club és més gran que mai i que tenim un equip de futbol que ens permetrà gaudir de molts èxits durant molts anys. El que importa és que tenim un Club dirigit per persones que s'estimen el país, que, com tots, poden cometre errors que en alguns casos com el de les entrades ens són dolorosos, però que han tornat a fer del FCB un referent nacional indiscutible i fidel, i esportivament gloriós. Gràcies, president i junta directiva.

Tal i com es va cridar a pulmó a l’estadi de Saint Denis i pels carrers de tots els pobles de Catalunya: Visca el Barça i Visca Catalunya, lliure!

Per cert, un zero als organitzadors, tant pel que fa a l’organització dels accessos en transport públic, com a l’estadi, com en la sortida, etc. Sembla mentida que es pogués generar el kaos que es va generar i que si no va anar a més és perquè Déu no va voler i perquè les dues aficions van mantenir un comportament més que correcte durant el partit i les hores i dies que el van envoltar. Una autèntica vergonya que algú hauria de denunciar.