Rosa d'abril

Anem a París!!!

Vam ser a Milà, donant suport al Club, i avui a l'estadi, en un partit dels que ara en diuen tàctics, però que resulten agònics, emocionants, pendents d'un fil. Però l'important és que el Barça ha arribat a la final de la Champions, que el Camp Nou ha estat una festa impressionant i que els carrers de Barcelona i de tot Catalunya han bullit d'emoció i d'alegria amb aquesta classificació.

El dia 17 de maig estarem a París. Tal com vam ser a Atenes, a Londres i a Sevilla. Com diu el mestre, la llegenda, el gran Cruyff, arribar a una final és una festa i s'ha de gaudir. Hem de saber disfrutar d'aquesta fita esportiva. Un país petit, com Catalunya, ha pogut arribar, mitjançant el club més representatiu de la seva vitalitat cívíca i nacional, a la convocatòria més gran i més important de l'Europa futbolística.

Si Déu vol, hi serem amb les nostres senyeres, amb les nostres estelades, amb les nostres creus de Sant Jordi, amb els colors del FCB a la samarreta, fregant la pell. Espero que el Club tingui una gestió àgil i coherent amb les entrades disponibles, i correspongui els afeccionats, socis i penyes que amb més passió hem seguit i donat suport al nostre club i al nostre país arreu del món.

Ara ja és 27 d'abril, diada de la Mare de Déu de Montserrat, la moreneta. Quin gran dia per gaudir i donar gràcies per aquest triomf. Quina gran setmana, si hi afegim la protecció de Sant Jordi, patró protector de Catalunya i les nostres llibertats.

L'any 1992, quan vam guanyar la nostra primera Champions, els nostres jugadors van pujar a fer l'ofrena a la Mare de Déu de Montserrat. Bonic gest. Avui el recordo i ens encomanem a la seva protecció i il·luminació. I donem les gràcies perquè el nostre Club estigui en mans de gent respectable i valuosa com en Joan Laporta, amb una junta directiva farcida de persones amb vàlua professional, dedicació al Barça i compromís amb el nostre país. Sense ells, sense la feina del nostre president, vicepresidents, i altres membres de la junta com en Josep Cubells o n'Antoni Rovira aquest somni no s'hauria fet realitat.

Quan tornem victoriosos de París pujarem a peu o correns a retre homenatge, agraïment i record a la Moreneta, a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Que així sigui i per molts anys.

I també que la unió que tots els catalans hem sentit avui al voltant del Barça sigui un exemple per a les properes convocatòries del nostre país, on els patriotes catalans, els que estimem el nostre poble, la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres tradicions... els que en definitiva aspirem a un futur de llibertat i plenitud sapiguem entendre i comprendre les nostres diferències davant el nou estatut, i tant els que hi pensen votar a favor, com en contra o nul, ho facin guiats per l'alta consideració que mereix el nostre poble i amb la voluntat sincera de construir un país lliure i pròsper. Que l'enemic espanyol i francès és gran i fort i nosaltres només ens tenim a nosaltres.