Avui és Sant Jordi, patró de cavalleria i de la nació catalana. La seva devoció es remunta al s. VIII: ja es troben catalans que es diuen "Jordi". I l'any 1022, a Ripoll, l'abat Oliba li consagra un altar. Fins avui Sant Jordi ha guiat les nostres passes i l'esdevenir d'una pàtria plena i lliure. I a l'empara de la bandera de San Jordi, i la protecció del Sant, els vers catalans combatem per la nostra terra, per la nostra cultura, per la nostra llengua, per les nostres tradicions, per la nostra gent i per la nostra llibertat.
Tal com diuen els goigs de Sant Jordi, patró de Catalunya:
"L'art, la Història i la Llegenda
han brodat vostre mantell,
us han dat la millor prenda
amb la ploma i el cisell.
Des del Nord fins a Migdia,
de Llevant fins a Ponent,
Patró de Cavalleria,
vetlleu per la Pàtria mia
i per son renaixement!
Vetlleu per la Pàtria aimada,
per la seva llibertat,
per la Fe ben arrelada,
per la sant Germandat;
i si arribé el gran dia
de salvar-la combatent,
Patró de Cavalleria,
vetlleu per la Pàtria mia
i per son renaixement!
Sant Jordi era invocat pels cristians a les Croades, i els cavallers duien la seva creu al pit. És patró de països tan diversos com Georgia, Anglaterra, Sèrbia, Grècia, l'antiga Rússia, Aragó i els Països Catalans. A València, el 23 d'abril de l'any 1343 ja era festiu, i a Mallorca el 1407. A Catalunya no ho va ser oficialment fins l'any 1456.
La bandera de Sant Jordi era la del braç armat. Bandera pròpia i invocada amb el seu patró. La defensa de la catalanitat i Sant Jordi sempre han anat unides al nostre país, malgrat les ignoràncies modernes dels qui el volen desnacionalitzar o desempallegar del seu fort contingut patriòtic.
En 1365, el rei Pere atorgà el privilegi reial de formar una milicia permanent per a defendre i custodiar la senyera del Regne de Valencia (la bandera reial, la quatribarrada). Aquesta milicia va rebre el nom de "Centenar de la ploma", per estar formada, inicialment, per 100 homens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap. I al pit duien la Creu de Sant Jordi.
Hi ha pocs símbols més preuats i estimats pels catalans, del nord i del sud, de llevant a ponent, que Sant Jordi i la Creu de Sant Jordi.
Avui, els catalans que estimem la terra, veiem en Sant Jordi un exemple de virtut, de sensibilitat, d'atenció, d'amor... i de coratge, d'orgull, per defensar allò que és nostre, la nostra terra, la nostra nació. Veure una Creu de Sant Jordi pels balcons de Catalunya, pels camps, per les nostres terres és saber que al darrere d'aquella bandera hi ha catalans disposats a tot.
Veure una Creu de Sant Jordi és invocar, també, "que tremoli l'enemic"
