diumenge, d’octubre 12, 2008

Eleccions ERC-BCN: discrepo de la lectura que en fa Reagrupament Independentista


Divendres van ser les eleccions a la Federació d’ERC de Barcelona. Després d’una setmana de parlar-ne des d’aquest bloc, i de donar suport explícit a la Rut, a RI, avui la veritat és que haig de discrepar de la lectura que han fet des de RI dels resultats.

Dissortadament per a ERC, per a Barcelona i per al país, han tornat a guanyar els continuïstes. Els mateixos que porten manta eleccions perdent vots, i que ja han perdut, de manera clamorosa, la confiança dels ciutadans.

El resultat final ha estat:
Oriol Amorós: 425
Rut Carandell: 276
Xavier Florensa: 220

Una altra oportunitat perduda per la militància d’ERC. Tanmateix, en aquest cas, crec que els que ens estimem el projecte de RI faríem un mal negoci no fent una lectura adequada del que ha passat i del resultat. Crec que és imprescindible que RI faci una anàlisi rigorosa i profunda de com ha anat tot plegat. I de si, realment, n’han d’estar tan satisfets.

El primer que caldria analitzar és el punt de partida i els objectius que es tenien.

Ja ho he dit aquests dies: aquestes eleccions “locals” tenen unes regles de joc diferents de les generals. Això és així en clau de partit i en clau de qualsevol mena d’eleccions.

El punt de partida més immediat que hauríem de buscar és el que va passar al congrés d’ERC. Si sóc coherent amb la frase prèvia, els resultats del congrés no eren quelcom que es pogués donar per sentat, ni tan sols que es tornarien a donar automàticament, però sí són una dada que ens permet saber com estaven les coses, amb què es podia comptar.

Reagrupament i Esquerra Independentista van obtenir a Barcelona, presentant-se per separat a les eleccions del congrés, més de 400 vots, concretament 403: 210 de la Rut i 193 de l’Uriel. Mentre que els carodians, des de la direcció de la Federació de BCN es van quedar amb una mitjana de 368 vots (363 Niubó i 372 Benach). Perdoneu si balla algun vot, són dades que tenia guardades i no sé si són els resultats finals, tot i que no hi pot haver gaire diferència.

D’acord a aquestes dades prèvies jo crec que era raonable plantejar-se com a factibles dos objectius:
- mirar de conservar els suports obtinguts al congrés del juny per separat, i per tant consolidar aquests 400 vots
- si aquest objectiu s’aconseguia (conservar els 400 vots) era possible guanyar, atès que els carodians s'havien quedat a uns 30 vots de diferència.

D’entrada, per tant, en relació a aquests dos primers reptes, cal reconèixer que la cosa no ha funcionat. Si bé és cert que la Rut ha obtingut més vots que els que va obtenir ella mateixa quan es va presentar a Secretària general del partit (de 210 a 276), el resultat final queda molt lluny dels 403 vots obtingus per la Rut i n’Uriel. S’ha perdut al voltant del 30% dels vots. Aquest seria un dels primers motius de reflexió per a la gent d’RI de Barcelona. Per què pràcticament un de cada tres votants del congrés aquest cop no ha renovat la confiança en la candidatura conjunta? Jo no sé com ha anat, com s’ha treballat, amb quines complicitats, com ha participat la gent, etc. però és clarament un element per a la reflexió.

Conseqüència d’aquesta pèrdua dels propis vots, la candidatura de la Rut ha quedat molt lluny de tenir opcions a guanyar. Els 149 vots de diferència entre n’Amorós i la Rut són massa vots. S’ha quedat molt lluny de tenir cap opció de victòria quan, d’entrada, jo crec que era raonable, amb les forces d’Rcat i d’EI, aspirar a guanyar. Després et pots quedar a prop, p.ex. si haguessin clavat els vots, 403, no s’hauria guanyat, perquè n’Amorós n’ha tret més dels que els carodians van tenir al congrés. Però s’hauria estat a prop, dintre de la lluita. La diferència de vots ha estat massa gran, i no és dissimulable.

Per això em sap greu llegir com acabo de fer al web d’Rcat que la Rut es mostra satisfeta amb els resultats perquè consoliden RI com l’alternativa a BCN. Jo crec que és un error fer-ne aquesta lectura. Era aquest l’objectiu, consolidar-se com a alternativa? Si era aquest l’objectiu, fatal. I si no era aquest, que crec, números en mà, que no ho havia de ser-ho en cap cas, no se’n pot fer aquesta lectura. Cal reconèixer les coses. No passa res, tampoc han sigut uns resultats espantosos, però no han estat uns bons resultats, i s’ha quedat molt lluny de les expectatives raonables que es podien tenir.

Jo crec que RI es farà un mal favor si no analitza rigorosament els resultats a la llum dels objectius que raonablement es podien tenir. Cal veure què no ha funcionat, perquè s’han obtingut resultats molt per sota dels que es van obtenir per separat i perquè s’ha quedat tan lluny de poder disputar la victòria. Jo crec que clarament no s’han acomplert les expectatives.

Però hi ha uns altres factors en aquestes eleccions que crec que cal abordar, i fer-ho també de manera sincera. La pregunta és: per què no s'ha arribat a un acord per la renovació a ERC-BCN amb en Florensa? Crec que era raonable plantejar-se un tercer objectiu en aquestes eleccions, un objectiu que a més a més es podia compartir amb la candidatura d’en Florensa: eliminar el sector Carod de la lluita pel poder a ERC. Després del triomf del reagrupat Pereira amb una candidatura de consens renovador a Tarragona… si a Barcelona s’hagués guanyat implicava automàticament l’enterrament del sector Carod i de les seves expectatives.

I això era molt bo per a ERC i per a Rcat. Eliminar un competidor, clarificar el panorama entre dos grans grups a nivell nacional era una oportunitat que no es podia desaprofitar de cap manera. No hi ha cap empresa, cap organització, que no valori positivament eliminar, deixar fora del joc, un dels “competidors”.

En Carod és en aquests moments un element absolutament fora de control, conscient de la seva limitada força i escasses opcions de renovar com a candidat, que està practicant una política de terra cremada. Se li enfot tot. M’expliquen, no sé fins a quin punt serà veritat, que està absolutament asilvestrat, fora de control, actuant únicament en clau personal (veure nomenaments, germà inclòs) i practicant un cert hedonisme indecent des del poder. És a dir, una vergonya i un perill constant. Absolutament fora de control. Una reacció molt pròpia en una persona de la seva desmesurada vanitat.

En aquest escenari, crec que és obligat fer-se aquesta pregunta: com és possible que finalment no s’hagi pogut concretar un pacte amb la candidatura d’en Florensa, que assegurés la renovació a ERC-Barcelona???

Ho vaig dir al primer dels posts sobre aquestes eleccions a BCN: en unes eleccions locals com aquestes, és important mesurar molt bé les pròpies forces i ser capaços de teixir aliances que potser no són possibles ni aconsellables a nivell nacional, però que són molt útils i molt importants a nivell local.

Teixir aquestes complicitats locals va ser bàsic en el celebrat triomf d’en Pereira a Tarragona. I ho és també en les opcions d’en Fernàndez a Lleida, amb un altre joc d’aliances, però totes orientades a posar fi als cabdillismes locals i impulsar i dirigir els processos de renovació, també des de la base local. RI hauria de ser capaç de respondre a la pregunta de per què no ha estat possible, finalment i malgrat les contínues negociacions i acords als que s’havia arribat, tancar un pacte amb en Florensa que garantís la renovació a ERC Barcelona.

Jo era partidari d’aquest pacte. Ferm partidari. Per molts motius, entre d’altres fins i tot per assegurar realment les opcions de canvi. Perquè malgrat que la Rut hagués guanyat a les eleccions de divendres a BCN, ho hauria fet per poca diferència de vots. De manera que l’elecció, dissabte, de l’executiva, era una espasa de Damòcles que penjava sobre les opcions de renovació. Un risc que calia eliminar. Eliminar el risc que, tot i guanyar, una aliança d’última hora al congrés de dissabte entre l’Amorós i en Florensa hagués imposat una executiva alternativa a la Rut, és a dir, que no hagués pogut treballar amb la seva executiva. Una situació kafkiana que hauria convertit la victòria en una victòria pírrica.

Bé, en definitiva són aquestes les qüestions clau que RI hauria d’abordar en una reflexió interna sincera i productiva. És imprescindible que ho facin si volen que les seves opcions de dirigir ERC siguin reals, i no convertir-se –i donar-se per satisfets!- en una eterna alternativa. Perquè em sembla que és un error el que llegeixo al web de Reagrupament, inclosos els comentaris, aquest discurs i aquesta lectura autocomplaent, d’incomprensible satisfacció, amb els resultats de BCN. Un greu error.

12 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

Completament d'acord amb la teva anàlisi i les teves opinions.

No he estat mai gaire partidari del "nosaltres sols", però també cal reflexionar sobre si RI està esdevenint una "fussió" que perd llençols i bugades pel camí , i, en tot cas, quines "infidelitats", o "absències no justificades", agafant terminologia escolar, s'estan produint.

No voldria semblar derrotista, però em dona la sensació que, després dels resultats del congrès, un nombre significatiu de gent d'ERC ha tirat la tovallola i s'ha quedat voluntàriament a casa, farta dels maleïts jocs de la cúpula i veient que, realment, res ha canviat a la praxis política d'ERC fins ara.

I quan bona gent se'n torna a casa, fastiguejada, costa molt i molt que vulguin tornar a lluitar, des de dins. I és lògic, d'altra banda.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Una anàlisi molt acurada de la realitat, amb objectivitat i criteri. Sempre dius el que honestament penses que és el correcte, sense servituds ni peatges de cap mena per res i per ningú, i això diu molt de tu. Esperem que RI prengui nota del que dius.

Daniel1714 ha dit...

Penso que el que fas, és una anàlisi des de la fredor que es necessita per poder-ne treure conclusions.
Estic totalment d'acord l'estratègia de defensar un pacte amb la candidatura d'en Florensa. Per davant de tot, l'objectiu era el clan d'en Carod.Mai,i dic MAI, ens ho podrem fer sols. les aliances són necessàries.
Reflexionem tots plegats i intentem redreçar un camí, que a hores d'ara, amb el resultat de Lleida i el del Pirineu queda bastant clar cap a on anem.

Salut i Independència

Anònim ha dit...

En general d'acord, llevat que ningú ha rumiat que dos no poden pactar si un no vol. I en aquest cas qui no volia era Puigcercós, a qui li fa pavor que RI pugui avançar (fins i tot més que destronar Carod, que efectivament està amortitzat). A Tarragona sí que fou possible perquè tothom sap que allà en Puigcercós era pràcticament inexistent. A Barcelona no li convenia i menys amb algú que encarnava el reagrupament de primera hora, com la Rut. Per això no era possible. Si no veieu això, no es pot entendre res.
Pel que fa a la fusió, en canvi, estic d'acord amb les vostres consideracions.

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,
Totalment d' acord amb que cal fer una lectura gens acomodada de com han anat les coses. Que som alternativa ja ho saviem abans de començar.
Fins on jo sé, hi havia converses avançades amb en Florensa, i tot va girar-se en el moment dels avals de les candidatures, però ara això no em preocupa massa.
Em preocupa molt més com s' han fet les coses en la fussió RI, i perquè si al Congrés doblavem vots respecte avals, ara aquest creixement s' ha aturat o almenys la seva progressió.
Com és que els Rcats i els Eis no ens hem sabut mobilitzar plegats el que ens mobilitzavem per separat?
No sé si és que la gent estava fatigada o és que molts pensen que més val que s' estevelli la direcció, sense ser-hi o ser-ne corresponsables.
Salut i independència,
Cesc.

Elies ha dit...

Mercè, evidentment aquest bloc no és en cap cas el lloc on s'ha de debatre el com ha anat de les negociacions. I jo no diré res del que sé.

I demano que ningú entri en aquest tema en els comentaris, que si ha anat d'una manera o d'una altra. Crec que això només compet la gent d'RI. I que inevitablement ha de formar part de la reflexió.

Anònim ha dit...

Elies, a Barcelona i a tot arreu els que tenen por de perdre el sou han derrotat als que no la tenen. I el pacte amb en Florensa no ha sigut possible perque ell volia ser cap de llista. Tens bastanta raó en tot, pero des de RI s'ha fet el que s'ha pogut amb els recursos dels que es disposen. Per guanyar a mes a mes de tenir raó cal ser mes que els altres, i els militants de RI no som prous.

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,
si vols saber perquè no hi ha hagut aquest pacte per la renovació pregunta-ho a le dues persones d'RI de Sants que el van boicotejar.

Elies ha dit...

Anònim, jo NO ho vull saber. Ho he dit més amunt. No vull que aquest article es converteixi en un pim pam pum sobre com ha anat.

L'únic que penso i aquesta era la invitació, és que a RI, a la gent d'RI, en els foros i reunions que pertoquin, han d'analitzar com ha anat tot, inclòs, també, com ha anat el tema aquest del pacte o no pacte.

Però aquí no és el lloc d'anar llençant informacions i comentaris perniciosos d'aquest tipus. El deixo com a exemple. El proper l'esborraré.

Anònim ha dit...

Está malament alló de "ja us ho deia jo"....però companys, a ERC hi ha el que hi ha... i son com son. A veure si us n'assebenteu. Encara que sent-ne, no s'enten que no ho sapigueu.

Anònim ha dit...

Per avançar cal sempre fer autocrítica, s'ha de ser sempre autoexigent sinó mai no arribarem a aconseguir la independència.

Per mi una critica és que potser hem fet una lectura massa optimista de la força i sobretot de la competència per manejar assemblees per part de la nomenklatura, tant la del Puigcercós com la dels Portabella, Niubó i Carod.

Per exemple amb el que has dit del pacte amb Foresta, Elies penso que segueixes tenint una lectura massa optimista. Perquè en Puigcercós no és potser un gran polític estadista ni potser intel·ligent tal com ho veuen els que l'han votat , però si que crec que és llest i murri com aquells antics cacics de poble que sense estudis ni cultura en saben un munt de manipular i liderar al personal. Sap molt bé com pensa la militància i sap molt bé que si deixava que RI guanyes a Barcelona, també es guanyaria per mimetisme a Lleida i al Pirineu. Això seria un suïcidi per la seva part.

Potser aquesta és la crítica principal a RI, haver menyspreat la capacitat de resistència de la nomenklatura. Però potser quan la Rut diu que està sastifesta del resultat ho diu perquè ja ho sabia millor que tu de les possibilitats reals.

Per acabar, dels comentaris que es diuen sobre la manca de vots del RI respecte a les prospeccions tenint en compte el resultat del congrés, cal matisar, que a part del desenssis que segur que hi ha, una cosa és anar a votar desprès de dos mesos de campanya per tot arreu en una urna dedicant uns minuts que anar en una assemblea a passar tot un dissabte o diumenge (excepció de Barcelona si no vaig errat) per acabar votant a persones que no has sentit parlar d'elles si no ets un militant molt actiu. Per militants actius, lògicament els oficialistes en tenen més que nosaltres, ja sigui només perquè estan implicats en la nomenclatura d'una forma o d'altre.

Salut i cal tenir paciència esperant propers esdeveniment per tal que la militancia maduri.