dimecres, d’octubre 01, 2008

Sí, bwana!

Avui ha comparegut al Parlament de Catalunya l’encarregat del PSOE, el sr. Montilla, president de la Generalitat gràcies a ERC. I ha dit, en públic, i prou clar perquè el sentíssim tots, “Sí Bwana”.
La resta de paraules pronunciades omplien el buit de la intervenció. Sí bwana, era el missatge i el discurs. El pressupost de l’estat que fins i tot incompleix l’estatut, perfecte. Tot va bé.

Fa dies que la maquinària sociata està preparant el sí bwana. És una preparació meticulosa, pròpia d’aquesta terrible i implacable maquinària del poder que són els sociates. Aquesta maquinària abassagadora que no deixa bri d’herba on trepitja. I ara ja, mercès a ERC, ho trepitja tot. L’empleada sociata Milagros noséquè ho deia clar ahir dilluns a l’Àgora “qui trenqui la unitat serà penalitzat electoralment”. Bé, ho poso entrecomillat però no sé si van ser aquestes les paraules exactes, però l’esperit sí que ho era.

Es referia, és clar, a la unitat al voltant dels sociates, de les propostes sociates, del discurs sociata. Tot el que se situï fora del discurs sociata està fora del món. És clar, ho diu amb total convenciment i raó, perquè ja no hi ha res en aquest puto país fora del control sociata. No era una intervenció, era una amenaça.

Aquest discurs fastigós que ens hem hagut d’empassar els últims mesos de la “unitat” per a la negociació del finançament és la penúltima estafa sociata. I em sap greu que CiU hi hagi jugat tant de temps. Potser avui se n’han adonat que no portava enlloc i que els hi estaven prenent el pèl de mala manera.

Fa temps, molt de temps, que CiU no fa un discurs d’oposició com cal i com necessita el país. Els sociates, aquesta tropa de botiflers i espanyolistes que des de l’oposició a CiU ho van rebentar tot, que van estar en contra de tot el que impliqués un major autogovern, i en contra de tot el que impliqués cap millora de l’autogovern... han aconseguit bastir un imperi de poder tan espectacular que fins i tot han acabat controlant el discurs nacional.

Quan des dels governs de CiU es reivindicaven més competències per desplegar l’Estatut de Sau, els sociates sempre hi estaven en contra. I radicalment en contra mentre van poder manar a Madrid. Quan es reivindicava un millor finançament, els sociates catalans van escampar la teoria del “victimisme”, és a dir, que el que es reivindicava des de la Generalitat era espuri, instrascendent, i calia combatre-ho, perquè només era “victimisme”, és a dir, fer-se les víctimes per obtenir el que no ens corresponia, que tot era una mentida perquè CiU no sabia gestionar bé els grans pressupostos de la Generalitat.

Mai. Mai. Mai en un govern de CiU els putos sociates van donar suport a la Generalitat per a la millora del nostre finançament o per a l’assoliment de noves competències.

I ara, aquests mateixos putos sociates espanyolistes atenallen el país amb aquest discurs de la unitat mentre, com és obvi, fan i desfan el que els hi convé i se n’enriuen de tot i de tots i se’ns pixen a la cara.

I em sap greu per CiU, perquè els veig, pobres, atenallats i paralitzats pel discurs sociata. Fins avui, que l’empleat del PSOE, el sr. Montilla, s’ha tret la polla al Parlament i s’ha pixat a sobre de tots els diputats, i especialment els de CiU i ens ha dit i els hi ha dit que això del finançament ho estan negociant ells per la seva banda i d’acord als seus números.

És clar, la cara de l’Oriol Pujol en la compareixença posterior era tot un poema. Tots aquests mesos justificant-se i fent tots els papers possibles de l’auca perquè no se’ls pogués acusar de trencar la “unitat”… i aquesta unitat només existia en l’estafa del discurs sociata i tripartit.

En tots aquests mesos d’estafa de la “unitat” els sociates han comptat amb la complicitat entregada i apassionada d’aquest ésser políticament infame d’en Joan Ridao. Aquest pobre home polític, aquest desgraciat polític que ha actuat de mamporrero dels sociates, vull pensar que per tonto, simplement perquè és així d’imbècil. No m’entra al cap que ho hagi fet per convenciment, per participar, sabent-ho, en aquesta miserable conxorxa.

Així el manporrero Ridao ha fet el que tocava fer, defensar l’empleat del PSOE i atacar sistemàticament CiU. Sense importar gens ni mica que en la defensa de l’empleat del PSOE, sr. Montilla, i l’atac indiscriminat i sistemàtic a CiU estigués rebentant les opcions del nostre país. A qui l’importa això a l’actual direcció d’ERC???? No fem bromes, que amb el pa de cada dia no s’hi juga.

El paper de CiU en tota aquesta comèdia ha estat trist, per deixar-se entabanar i enredar d’aquesta manera.

Però el paper d’ERC, i lamento molt haver-ho de dir així, ha estat, un altre cop, el dels traïdors. Ho han traït tot. Han traït el país i les seves expectatives i, el que és pitjor, però habitual, han actuat, en tota aquesta comèdia, de mamporreros dels sociates, fent-los-hi la feina bruta i marcant CiU permamentment.

El futur d’aquest país, dissortadament, ja no passa per ERC. Però el futur d’aquest país necessita, urgentment, també, desempallegar-se de tota aquesta bassura de la direcció d’ERC i el seu manporrisme. I si CiU vol liderar res, farà molt bé de no fer ni puto cas d’aquesta caspa hermafrodita de la direcció d’ERC i dels seus discursets, i anar al gra, i denunciar severament l’estafa tripartita, l’estafa del finançament i l’estafa del discurs oficial tripartit que només persegueix colgar de merda el nostre país. CiU farà molt bé de desempellagar-se del discurs del “sí bwana” del tripartit i d’ERC. I així espero que ho faci, pel bé del país.

7 comentaris:

Cesc. ha dit...

Benvolgut Elies,
La responsabilitat de treure' ns del damunt aquest malson sociata és de tots. De tots els patriòtes. A mi no em neguiteja ja gens cap justificació o encobriment partidista, em ve al cap el Nuremberg del sopar al Montblanc, sempre vas un pas per davant.
A sac i sense manies. Endavant les atxes !
Salut i independència,
Cesc.

Agnès ha dit...

Aquest matí ho comentàvem amb els de casa tot sentit la intervenció de l'Antonio Franco a RC1. A tota aquesta gent: Milagros Pérez-Oliva, Franco, Tàpia, ... els socialistes els han de pagar molt i molt bé per dir el que diuen i defensar el que defensen amb tot el desvergonyiment del món i sense que els caigui la cara. Són autèntics comissaris polítics. El discurs de la P-O és la cosa més tramposa del món. Aquesta dona és molt perillosa i intoxica com una mala bèstia amb aquella cara de monja penedida(els altres també intoxiquen, però ella molt i amb una gran cara-dura). Les seves intervencions són pures pel·lícules de ciència-ficció amb dades tergiversades i interpretacions més que discutibles o clarament manipuladores, que va desgranant amb el seu posat de messiànica defensora de l'acció benefectora del PSC. Quina acció, cap de cony? Preguntes. Quina acció? Tots plegats són com els periodistes de la Xina que es dediquen a amplificar amb grans alegries i a vendre com un gran avenç del govern xinès, el fet que gràcies a la gran i decidida acció dels dirigents la grandíssima contaminació ambiental ha baixat de 200, per dir una xifra, a 199,5 en cinc anys. Ja veus quina gran proesa!. A aquest pas, i mentre algú no els planti cara i els desemmascari públicament,els catalans ens anirem pansint de mica en mica, d'avorriment i de vergonya, sentint els discursos d'aquests quatre subjectes ben pagats que van de plataforma pública en platarforma pública per convèncer-nos a tots que, gràcies al PSC, vivim en el millor del mons possibles.

Elies ha dit...

Ja ho sé, Cesc, ja ho sé. És així.

Agnès, tens raó. Tal i com està el pati i arribats al punt en què estem de brutal control polític de les informacions i les opininons, de vegades penso que només a alguns diaris digitals i als blocs s'hi poden trobar les denúncies que s'haurien de fer.

Andreu ha dit...

Benvolgut Elies,

Gràcies, ...i enhorabona per l'article!!.

Es l'aigua transparent, clara i neta, que ens han negat, sense ser seva, els sociates tripartitzats ja sabem per qui.

Sempre, ja abans que morís en Josep Pallach, sempre, la "unitat" dels sociates "divins","amb chacha", "capitans","brigades" i ineptes tots, a més d'anticatalans, és dir amén a totes les seves insidies, parides i xoriçades, econòmiques i nacionals.

En Pallach, per mantenir la flama d'una socialdemocràcia catalanaa independent no sucursalista, va ser convertit en agent de la CIA, en una de les primeres campanyes infames de tergiversació, de cacera bruta de les persones vàlides, que no han parat de fer aquests darrers 35 anys.

No són pluralistes. Ni demòcrates. Són de "règim únic". "Movimentistes". L'unic pluralisme que toleren és el de les crosses adherides de manera perpètua, acríticament, per assolir el poder i rememorar l'Alemanya de l'Est, la totalitària, la que tenia tancats els seus ciutadans, i els matava si volien marxar per trobar la llibertat més enllà del Mur i de l'Stassi.
Però no se'n sortiran. Per poc, però no se'n sortiran. El que no te base real, ni autenticitat, no dura.

I, benvolgut Elies, gràcies també per recordar les grans mentides, pròpies de trilers, atiades de manera goebeliana durant els brillants 20 anys de governs Pujol.

Victimisme? Erem víctimes, i ells la cinquena columna, els col.laboracionistes.
El finançament deficient era mala gestió.... Quins collons, veient la gestió de la sequera, l'esvoranc del Carmel, les obres menors inacabables i encarides ad limitum pels Nadal's brothers, etc.

I no estaven sols. La "pseudoprogresia" dels derivats del Psan enquistats a l'ERC d'en Carod i Puigcercos, la més esquerra que esquerra independentista de boqueta, els ecologistes de casa bona i gran patrimoni multiplicat com en Boada and company, foren el "coros" del "movimiento anticatalà sociata" sempre.

I ara, quan actuen, ells, els ungits pels seus Deus, fan vomitar a l'auditori.

I encara hi ha "beneïts" (tontos útils, ressentits, incapaços..) que no vol reconèixer que nomès hi ha dos bàndols: el règim quasitotalitari anticatalà tripartit-sociata i el nacionalisme democràtic majoritari.

No hi ha terceres vies. Ni consensus possibles amb els que et volen matar. Els socialistes (i corifeus) a la merda de dos en dos. I fent hores extres.

Altrament, la merda, el ferum tripartit ens tallarà, definitivament, la respiració.

Es una lluita d'autodefensa. I nomès hi ha dos bàndols.

Mas, ó Montilla.

No hi ha, ara per ara, cap altra decisió que poguem prendre.

Mas ó Montilla.

Ben cordialment,
Andreu

Mercè ha dit...

No m'agrada discrepar en un bloc d'un amic, amb qui comparteixo la tesi central i també el sentit global dels comentaris que s'hi fan. Ara bé, no em puc estar de dir que crec que CiU i, en concret, Mas no és la resposta, com diu l'Andreu. Mas va pactar un micro-Estatut amb Zapatero (o va ser enredat, però si fou així, per què no ho diu? per què no ho reconeix?). Amb franquesa, no em refio d'en Duran que, a hores d'ara, podria haver pactat els pressupostos amb en ZP "per responsabilitat davant la crisi"(com tantes vegades va fer CiU).
Tampoc no veig clar que l'actuació de CiU i de Pujol durant els 23 anys fos la correcta. Crec que en Pujol mai va parlar clar i, com diu ell mateix, mai no ha aspirat a la independència, sinó a construir Espanya. Reconec, però, que els nuls resultats del tripartit acabaran fent bo el pitjor Govern Pujol.
I algú dirà, què més ens queda? No ho sé. Crec que hi ha gent a ERC, a CiU i al país...als quals ningú no està representant. Potser ha de sorgir un nou moviment o potser CiU i ERC han de viure una renovació que els retorni. Mentrestant, per descomptat, i davant la ceguesa de la "pluja fina" d'ERC, m'agradaria que CiU comencés per desmarcar-se d'un finançament de misèria que ja es veu a venir.

Andreu ha dit...

Benvolguda Mercè,

El que no podem tenir és un triangle de les bermudes a la presidència. Això no pot ser.

I em sembla molt bé que no t'agradi un, ni t'agradi res del que va fer CiU o en Pujol. Es la teva opinió...però sense alternatives concretes. I com a bona demòcrata, tot i la teva opinió, reconeixeràs que per alguna cosa, i no per sort, CiU ha guanyat les 8 eleccions catalanes, i en Mas les dues darreres. Això de la democràcia té a veure amb els vots, o caldria...

No m'agrada parlar per boca d'altri, però , avui, el que diuen que en Mas ha dit al Parlament, amb literals, està ben clar:

S’ha de fer allò que es predica. Amb aquesta frase es pot resumir la intervenció d’aquest matí del líder de l’oposició i cap del grup parlamentari de CiU, Artur Mas, en el debat de política general. Mas ha exigit al president lideratge, especialment davant la crisi econòmica, i l’aplicació de la “diligència, la feina ben feta i l’eficàcia que recomana al país” al treball del govern. “Oh és que això a vostè no li va?”, ha etzibat Mas.

En el primer aspecte, Mas ha acusat el govern de no liderar el projecte de recuperació econòmica de Catalunya: “Vostè no entén que en aquest país hi ha molta gent que penca i si no ho fa es perquè no en té possibilitats?”, ha dit el líder de l’oposició. Però, segons CiU, Catalunya amb el tripartit fins i tot ha deixat de ser un punt de referència en termes econòmics a la resta de l’estat. “A Madrid a nivell econòmic ningú els té en compte per a res. I no em dirà que vostè no té força a Madrid? Cap govern de la generalitat havia tingut tanta força a Madrid com vostè, que fan els seus 25 diputats?”, ha preguntat Mas.

Segons CiU, per superar aquesta situació econòmica cal actuar en sis camps davant la crisi: augmentar la liquidesa de les empreses, un pla de lluita contra la inflació, un programa potent d’infraestructures que s’executin, programa seriós d’exportació, pla d’energia i de transport per a no dependre tant del petroli, programa de rebaixes fiscals per a les famílies i les empreses i un programa de lluita contra l’atur.

La feina ben feta

En segon lloc, el cap del grup parlamentari de CiU ha acusat Montilla de demanar lliçons de feina ben feta, però no practicar-la. En aquest sentit, Mas ha recordat la crisi de la sequera, el traspàs de Rodalies, de les quals segons el líder de l'oposició “sort en vam tenir de la Moreneta i la paciència dels catalans”, i la millora dels serveis socials. En el darrer dels aspectes, Mas ha recordat que el govern “d’esquerres i progressistes” es va comprometre a “actuar i atendre de forma càlida la gent”, però després va acceptar “un frau nacional sense dir ni piu” com la Llei de Dependència.

En aquest punt el líder de Convergència ha fet una repassada dels temes pendents que el govern encara té entre mans com el Pla d’Infraestructures, el traspàs de l’Aeroport del Prat, la linia 9 del metro o el Quart Cinturó. “Ens demana gust per la feina ben feta i vostès amb un any no han pogut posar-se d’acord per fer una carretera?”, ha etzibat Mas.

Unitat, si es respecte l’Estatut

Respecte el finançament, Mas ha plantejat una vegada més els mínims que demana Convergència per acceptar un pacte per un nou model de finançament i ha avisat que al PSC no pensa fer un pas enrera en la seva posició. “Va costar tant obtenir aquest Estatut, que ara ja no podem ni baixar un grau més, perquè aleshores ja vam rebaixar en la negociació”, ha dit el líder de l’oposició. Ara bé, si no hi ha xifra, CiU no pacta. “Vostè ens té confiança? Si és així, cal una xifra perquè sinó la unitat no serà real, només una foto”, ha dit Mas i ha promès no fer-la pública. "Estem disposats a signar pactes de discreció, però no direm amen a tot ni signarem un xec amb blanc", ha assegurat Mas.

Finalment, Mas ha recordat a Montilla que “la Catalunya que aguanta en aquests moments és la dels valors que durant molts anys els partits del govern tripartit no han defensat”. Segons el líder de l’oposició els valors defensats ahir pel president de la Generalitat al final del discurs “no sonaven a convincents” perquè abans i durant molt de temps s’havien mofat de la “Catalunya de la xiruca”.


Diu en Mas, literalment, avui (com ho ha dit moltes vegades aquests dos darrers anys, amb realisme, transparència i legítim orgull patriòtic, tanmateix):
“Va costar tant obtenir aquest Estatut, que ara ja no podem ni baixar un grau més, perquè aleshores ja vam rebaixar en la negociació”.

Vam rebaixar en la negociació aleshores. Si. Ell, i els altres4 grups parlamentaris, començant, el dia 2 d'octubre del 2005, pel Sr. Montilla. Això es aixi. Però en Puigcercos i en Carod havien donat l'OK a la "comunidad nacional" al prèambul. Abans. O no? Tornem a reinterpretar la història, viscuda d'aprop?

Estem on estem. 2 anys perduts, de desenvolupament estatutari, i en finançament, per un govern tripartit que ni ha fet feina, ni la fa ben feta.

I , sí, a mí m'agradaria, somiant despesrt, una disiuntiva per a ser president entre Artur Mas o Rut Carandell, però això es un somni. No una possibilitat per als 18 propers mesos.

L'alternativa (ho diuen els catalans quan voten) serà, novament, Mas ó Montilla.

I res mes. Ni triangle de les bermudes ni res mes.

Artur Mas o José Montilla, el bwana

joliu ha dit...

Carai, Elies, sí que anem calents.
Molt bé, molt bé.