divendres, d’octubre 03, 2008

ERC i el futur diabòlic


Us amenaço amb un futur post, d’aquests llargs que tan us agrada a alguns i que tan destesteu d’altres. I us avanço el títol (l’estic treballant): ERC o la teoria del caos.

Mentres tant no acabo d’enllestir aquest post de fons, permeteu-me que en faci un de cojuntural, però vinculat.

El nostre amic Cesc ho avançava en un comentari al Cimera, però jo us ho puc confirmar, i de fet us ho confirmo i en trec conclusions.

La direcció d’ERC té en aquests moments sobre la seva taula una enquesta segons la qual si ara mateix es fessin eleccions “autonòmiques” a Catalunya, ERC estaria al voltant dels 12 diputats.

Bé, l’hòstia és, evidentment, monumental. Però no és res més que la conseqüència lògica de la política desplegada per la direcció d’ERC aquests anys. Fixeu-vos que l’enquesta, pel que jo sé, no preguntava per les opcions d’ERC amb Puigcercós o amb Carod. És exactament el mateix. Tots dos representen exactament el mateix, perquè són aliquotament responsables de la política desplegada per ERC des del primer tripartit. Per tant, i com ja ve passant en totes les eleccions, el càstig de l’electorat d’ERC a ERC és brutal, descomunal. I molt encertat.

Avui sopava amb un bon amic a la Barceloneta, i comentàvem la situació. Ell m’argumetava feblement que això eren uns mals resultats per a Catalunya. I jo discrepava. Són uns excel·lents resultats per a Catalunya. Vol dir que a Catalunya encara hi ha vida intel·ligent. Si, d’acord al discurs de la letal direcció d’ERC, el problema és que no se saben explicar, la resposta al carrer, de la gent, dels seus votants, és molt clara, molta alta, i i molt sotinguda. S’entén sobradament el que està fent ERC, i per això deixem de votar ERC. Si fent-ho bé o fent-ho malament els resultats fossin els mateixos, voldria dir que el vot no es pensa, que és estúpid i captiu. Però això ja s'ha demostrat abastament que no és així.

La militància d’ERC ha de ser plenament conscient que revalidant Puigcercós al capdavant d’ERC ha acabat d’ensorrar el partit i les seves expectatives. L’ha acabat d’allunyar del seu electorat. Per tant, tots els que van votar Puigcercós o Carod són responsables directes de l’hòstia descomunal que es fotrà ERC les properes eleccions. És obvi que va pesar més la menjadora que les expectatives nacionals, que el servei al país. Doncs aquí teniu la moneda de canvi.

Hi ha, però, un altre factor que incrementa el maldecap d’en Puigcercós. Segons m’arriba directament de Calàbria, hi ha un estat de pànic sense precedents per la possibilitat que, d’aquí dos anys, les CUP puguin presentar una candidatura nacional al Parlament de Catalunya. Segons em diuen, si les CUP es presentessin a hores d’ara podrien arribar a treure 3-4 diputats, que caldria descomptar dels votants d’ERC i que sens dubte, també tindrien impacte en els resultats d’ERC, fins al punt que es podria quedar en uns 9 diputats.

Aquest escenari provoca autèntic pànic al Puigcercós i la seva gent. No oblidem que l’actual direcció d’ERC fa temps que no pren cap decisió en clau de país, en clau nacional, i que únicament les pren en clau personal, i d’assegurament de les poltrones.

Però, és clar, el pavor d’en Puigcercós i la direcció d’ERC davant aquest escenari és tremendo. Estan literalment acollonits. Fins al punt que han inciat una barroera campanya per intentar convèncer opinadors perquè parlin bé de tot el que estan fent bé al govern (¿?).

És a dir, que no han entès absolutament res. Que encara es pensen que els espectaculars mals resultats que està tenint ERC les darreres eleccions i els letals resultats que els hi pronostiquen les enquestes per al futur… són conseqüència únicament de que no saben explicar bé el que fan, que la gent no els entèn.

Bé, està clar que la gent sap perfectament el que fan o no-fan al govern, i actua i vota en conseqüència. Però resulta sorprenent el capteniment de la direcció d’ERC en pensar que l’estratègia és bona, i el problema és que la gent no els entèn. Seguiu així, xatos.

Tota la comèdia d’en Puigcercós d’acostament a CiU és això, pura comèdia. Puigcercós i el seu cercle més ampli de col·laboradors i ideòlegs varis estan convençuts, absolutament convençuts, de la bondat de l’aposta pel tripartit. I no es mouen d’aquesta posició. La resta de coses són moviments de farsant per aconseguir recuperar posicions d’estafador en la cosa de la “Erc-quidistància”.

Tanmateix, i atès que el metropagès està acollonit pel seu cul, arriben veus que el millor fora provocar un avançament electoral. Això els permetria, malgrat el descens previsible de vots -que s'assumeix-, evitar que les CUP tinguin temps per presentar-se i que per tant la debacle sigui absoluta.

Això, i no res més, és l’únic que preocupa en aquests moments a la direcció d’ERC. Com salvar els seus culs.

18 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Ja saps que no m'agrada parlar d'ERC, sé que un dia ens haurem de trobar tots, però no puc més que compartir aquesta anàlisi tan encertada que fas.
La qüestió és, quan trigaran a adonar-se que si segueixen així no nomñes no aguantaren les cadires sinño que aniran a l'atur?

Elies ha dit...

Enric, la teva pulcritud i elegància patriòtica, sempre en positiu, m'admira. Realment m'admira. I ja saps que pots comptar amb mi per a qualsevol iniciativa.

Tanmateix, el meu pessimisme en relació a la direcció i "el món" d'ERC és cada cop més gran. Sentir-se dir de diputats d'ERC que prefereixen parlar amb en Zaragoza perquè "saben que no els enganya" em provoca autèntiques nausees.

No hi ha bona peça al teler. I estic molt i molt preocupat. I cabrejat, evidentment. I el que, malgrat tot, encara em callo....

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Elies,

Et felicito, has fet un post impecable.

Només un afegito: Es que la deriva que va prenent el que ara es coneix com R.I. (Carretero-Uriel), está acabant amb les poques esperances de redressament que es vien al sí d'ERC.

Discrepo amb l'Enric. Ens haurem de trobar...per a qué?. No, és que a ERC no li auguro cap futur. La propera debacle, si es produeix...que es produirá, será la avantsala del "campi qui pugui" previ a la seua total desaparició...o integració al pscPSOE (Recordeu Euskadico Ezquerra).

ERC és una obra humana, i les obres humanes, neixen, creixen...i moren. Sempre ha sigut així i sempre ho será.

Cordialment.

Elies ha dit...

Josep, no siguis injust amb Reagrupament. Són uns patriotes exemplars que estan fent tot el que poden per redreçar el rumb d'ERC, i jo no hi veig cap deriva, de fet em sembla positiva la integració d'EI.

No ens podem posar tan estupendos, perquè el país no dóna per més, de manera que aplaudim i ajudem el que poguem a la gent de Reagrupament. S'ho mereixen.

Pel que fa al comentari que fas a l'Enric, em sembla que l'Enric apel·la a la gent. Jo també ho faig. Malament si no ho féssim. Si els catalans volem fer alguna cosa en aquest món, tard o d'hora, i ens costarà més o menys i amb més o menys mala llet, però la gent, les persones, els patriotes, ens trobarem.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Elies,

Estic d'acord amb tu en una cosa: lo important és la gent, però...

És la gent...d'ERC la que fa que ERC vagi com va. No se li pot atribuïr la culpa només a la direcció...que al cap i a la fí, son un fidel reflexe de la seua militancia. I aquí és on hi ha la mare dels ous.

La mateixa gent d'ERC que majoritariament (no tothom a ERC son com en Cesc, és més, jo diria que son una minima minoria), quant arribi el moment, no faran fàstics a entrar al pscPSOE...si les espectatives personals, son bones.

Em sap greu, però, és el que malhauradament hi ha. No tinc cap esperança de retrobament amb el gruix de la militància d'ERC. I pensa que sé de qué parlo.

Cordialment.

Cesc. ha dit...

Caram, jo que entrava a veure quines aportacions noves haviem tingut al "Sí, bwana!"...i tinc el goig de trobar un nou i magnífic post on em veig citat i tot.
Em feu enrojolar!
Les coses a ERC pinten molt malament, i el fet que siguem força colla els que des de fa força temps ho advertiem, ara que els auguris es comfirmen, no tinc cap alegria, inshallah, que diuen els àrabs, avui que cel.lebren l' EAD, haguéssim errat en les prediccions. Però no, els pronòstics són del tot pessimistes. Em preocupa perque a les ecspanyoles, els calabresos donaven per bo caure de vuit a cinc, un modest 40%, i la realitat va ser de 8 a 3.
El que encara no m' explico és com aquesta gent té una total manca d' esperit de supervivència. Nul.la capacitat de reacció. Res, un desastre.
Josep, en Cesc no és un rara avis a ERC, és, com tota persona, un individu, poc o molt diferent dels altres, perque tots gaudim de la singularitat. A ERC hi ha molta gent, que jo, almenys, considero gent com cal.
Salut i independència,
Cesc.

GOS GÀNGUIL ha dit...

El panorama és veritablement esferidor, no m´estranya gens ni mica que tinguin aquestes enquestes, ERC ens ha decebut i enganyat a tots. Al meu cercle no hi queda ningú que es plantegi tornar a votar a ERC si segueix l´actual direcció (i us parlo ben bé d´una vintena de persones de totes les edats i condicionants ideològics). Fins que no tornin a avantposar la Nació per davant de la ideologia no faran res, i el més trist de tot és que tots els decebuts i estafats haurem d´acabar votant a les properes eleccions a la menys dolenta de les opcions: CiU. Això de les CUP, sincerament és una broma, una còpia barata de l´actual ERC: per ells primer el comunisme internacionalista, i la independència és un afegitó.
Salut!

Elies ha dit...

uep, gos gànguil, he linkat el teu bloc.

Joan Arnera ha dit...

Dotze diputats encara em semblen molt. Si res no canvia, pronostico que encara baixaran més. I jo mai no encerto els pronòstics... però ara ja no voto ERC.
Estic d'acord (i bravo per dir-ho tant clar) en què els mals resultats d'ERC ens permeten ser optimistes. Vol dir que el sobiranisme es manté, i es reforça.
El que no entenc, ja ho saps, és l'entusiasme d'alguns amb CiU. És per fer-s'ho mirar, la veritat. L'Artur Mas és tant sobiranista com el Mickey Mouse.

(Ah, i sobre la teva petició... m'ho rumio i et dic alguna cosa; estic desbordat de temps, consti, però...)

Elies ha dit...

Gràcies, Joan.

en relació al teu comentari... a veure si ens entenem...

primer: l'entusiasme (no l'excés d'entusiasme) sempre és bo
segon: crec que no hi ha ningú que es pensi que Convergència ens pugui portar, sola a l'estació final que volem els independentistes
tercer: el que passa ara... deixa que t'ho posi amb un exemple. Ara hi ha crisi econòmica brutal. O financera, m'és igual. Tu tens uns calerons que normalment has invertit en borsa, a valors i empreses en les que creies i que et reportaven dividends. Tots contents. Quan esclata la crisi tens la informació suficient per veure que la "teva" empresa està fatal. Què en fas, de la teva inversió? Pots optar per mantenir la inversió o pots optar per recapitalitzar-te i anar a buscar valors més segurs, com l'or, amb la simple esperança de no perdre-hi més. I quan les coses estiguin millor, és a dir, quan l'empresa hagi fet els deures i s'hagi sanejat, hi tornes.

Josep-Empordà ha dit...

Elies, ets un crack!.

L'exemple de la borsa, és excelent.

Ara que el tripartit ens ha portat a on ens ha portat, cal invertir en una empresa més segura: CiU i en Mas.

El que passa, és que hi ha empreses que están en fallida i será dificil poder tornar a invertit-hi (ERC).

Perque invertir en la empresa pscPSOE de'n Montilla, és una cosa que no em bé gens de gust.

Cordialment.

Josep-Empordà ha dit...

P.S.

Perque...al cap i a la fí, a la borsa hi cotitzen les empreses que hi cotitzen, no n'hi ha més.

Rosa ha dit...

Hi ha molta gent que a mes de no votar a ERC, estan llençant el carnet a la brossa, no volen saber res de política, ni votar a ningú, farts de veure les misèries dels Puigcercós, Carot i altres. De fet, es el que volen des de Calàbria City, que quants menys persones crítiques quedin, millor. A les properes eleccions baixaran de vots i no trauran ni la meitat del que tenen ara. Sento vergonya de veure el Carot reduït a la mes mínima expressió, fent cara de res, així es com estava al Parlament, i en Puigcercós, el seu discurs li havia escrit el Zaragoza!!

Ens cal un altre partit amb un altre tarannà, que ens faci trempar.

Gràcies Elias per escriure i fer-me pensar que encara hi han persones honestes en aquest país.

Elies ha dit...

Rosa, dona, gràcies a Déu la majoria de la gent som gent honesta, je je je

El que ens cal és una mica d'inteligència i de coratge...

Josep, jo el que vull és que l'empresa se n'acabi ensortint. Però no estic al consell d'administració per fer les polítiques que cal fer... i els accionistes, ara per ara, continuen cecs i enlluernats pels pàjarus del consell d'administració, gràcies a que poden anar repartint càrrecs...

però els "clients" no són cecs. Per això passa el que passa

Andreu ha dit...

Benvolgut Elies i benvolgudes/benvolguts compatriotes,

D'antuvi, reiterar-te, Elies, que jo sóc un devot dels teus posts llargs. Com són més llargs hi ha més teca, més intel.ligència feta escrit.

Però els curts, o menys llargs, en el teu teclat donen molt i molt.

Res a afegir. Chapeau,Elies.

Celebro que gent d'esquerres, però sobiranista i intel.ligent, que en queden (aquest post i comentaris precedents en són una bona demostració)utilitzi la Borsa de valors amb normalitat i com a exemple.

No és, per als intel.ligents, un casino dominat pels burgesos, pels jueus i pels neocons capitalistes salvatges.

I els fons d'inversió i altres eines d'inversió col.lectiva, no són estalvi popular agrupat?

Si, la gestora dels Fons d'ERC es va enlluernar amb els cotxes regalats pels xinesos, i van invertir en uns fons de capital risc xinèsspainpsoe (de Ferraz i Iznajar) que ara s'ha devaluat molt i molt.I quan alguns comptepartícpes demanin els comptes de la gestió de la gestora, potser hi trobaran transferències desconegudes.

I, per acabar, benvolgut Joan Arnera, tothom es lliure, es clar, però de la disiuntiva Mas/Montilla, que en concretes, si vols concretar?

Si no ho veus com a úniques possibilitats de governar Catalunya a curt termini a Mas ó a Montilla, s'ha acabat la tria.

Però, Catalunya no pot deixar de tenir President..elegit i, la realitat demostra, que només aquests dos senyors hom poden ser, ara mateix, o d'ací a 10 mesos.

Cordialment,
Andreu

GOS GÀNGUIL ha dit...

Company Elies, has dit la paraula màgica: CORATGE! (això sí, acompanyada d´intel.ligència)

Per cert, gràcies per agregar-me!

Elies ha dit...

Sí, gànguil, necessitem coratge... per no dir una altra cosa.

Ja vaig parlar contra la microtesticularitat, he he he
http://elies115.blogspot.com/2008/06/contra-la-microtesticularitat.html

per cert, per què això de Gos Gànguil? Explica'ns-ho una mica...

Tresinores ha dit...

Gran post! ja esperem el següent!