Avui, a BCN fa un matí d’aquests que et venen ganes d’aplaudir: asolellat, tranquil, amb la temperatura justa, que fins i tot s'agraeix una mica d’ombra.
Com que ahir no vaig sortir gaire (a quarts de dues a casa), m’he aixecat a una hora prudent i després de feinejar una estona amb quatre intrascendències he sortit a passejar pel barri, el Poble9. Ah! M’encanten aquestes passejades sense rumb, amunt i avall, a la vora dels records del passat industrial i arribar fins a la mar.
Però avui feia més dissabte d'acostar-se a la zona comercial, el mercat, els carrerons i la Rambla. Un amic em truca per dir que em compri la Vanguardia, que hi ha una entrevista als quatre candidats de president d’ERC, en què responen sobre diferents qüestions que els hi planteja el diari. La compro i continuo vaguejant. Passo al costat d’uns gitanos catalans, que conserven una llengua dolça i unes neutres envejables, pura delícia, i m’admiro.
Llavors m’ha vingut set de rumba, cervesa i olives. I he estrentat la temporada de terrassa del meu pis. He tret un disc que és una obra d’art, del gran Peret, del rei, justament “Peret, rey de la Rumba” (amb Fermín Muguruza, Dusminguet, Estopa, i molts d’altres). I som-hi. Matí de dissabte, sol, rumba, cervesa i olives. “Saboreando”…
Obro La Vanguardia i vaig a les entrevistes. Amb una certa mandra, tot sigui dit. Peret i Tonino Caratone canten “es preferible… reir que llorar, así la vida se debe tomar”. L’article es titula “¿Dónde está la diferencia?” La primera columna és per a Puigcercós, la segona per a Benach, la tercera per a Carretero i la quarta per a Renyer. Entre les respostes de Puigcercós i Benach no hi he trobat ni una sola diferència. Ni una. Amb unes coincidències tan bèsties que posen de manifest el que tothom sap: que són el mateix, que no hi ha cap diferència entre el que pensen, ni en la seva estratègia… i tot és una pura qüestió de persones, de noms, de personalismes. Llavors sento Peret i David Byrne que canten “si fulano fuese mengano, si mengano fuese fulano, si fulano fuese mengano, fuese zutano, fuese mengano”.
Per a mostra, un botó:
Pregunta: “Valoreu el grau de satisfacció del pacte amb el PSC de José Montilla”
No us dic de qui és cada resposta, a veure si les encerteu:
R1“Pienso que siempre hemos de dar ejempolo de rigor, y por tanto, las valoraciones al final, nunca a mitad de camino”
R2“Los exámenes a final de curso. No estamos ni a mitad de legislatura. Firmamos un contrato de cuatro años con unos puntos que desarrollar y deberemos auditar su complimiento cuando concluya la legislatura”
Bé, doncs així amb totes les respostes. Fulano o mengano? Indiferent, responen el mateix. Al final del post us dono la sol·lució, he he he
Què respon Carretero:
“Este pacto es un suicidio político, cuyos primeros síntomas estamos empezando a ver”
Sí senyor, Joan, amb un parell de collons, clar i català. Dient el que tants i tants, tantíssims, pensem. Però no per fer-nos contents, sinó perquè és el que sempre ha dit.
Aquesta és l’altra. Carretero, després de llegir-ho tot és l’únic que sistemàticament es mulla, parla clar, concretant, sense circumvalacions dialèctiques d’aquestes que et porten a no dir res, a transitar sempre per una mena de rotonda retòrica de la que no pots sortir i a la que no hi entra ningú.
Pregunta: Esquerra, República, Catalunya. ¿Podría ordenar estos tres conceptos según su prioridad?
Carretero:
- Catalunya
- República
- Esquerra
Els altres tres posen en marxa el turmix i el que en surt, bé, no fa perquè ho expliqui aquest matí de dissabte de rumba. Quina poca traça, Déu meu!
Ja ho canta en Peret amb els Dusminguet:
“cuando me piden que les toque rumba… como yo toco
dicen que todos los rumberos que hay por ahí
ya no caminan, que no suenan como hay que sonar,
que tienen la sangre fría”
Després, però, he recordat que al Consell Nacional d’ERC no estaven per a rumba. Allò és música sinistra.
Pel que sembla, tot i que més apuradament del que es pensaven, els puigcercocistes han aprovat el reglament del Congrés i les votacions que contravé el que diuen els estatuts i el que va dir la Comissió de Garanties. Per a què calen garanties, si tenim l'aparell, deuen pensar?
En resum:
- 5% de signatures per poder-se presentar. Això no ho diuen els estatuts del partit i va en contra del que proposava la Comissió de Garanties.
- S’admet el vot per correu, però amb una sèrie de garanties. Les vull veure. Aquí hi pot haver la gran estratègia de la tupinada. Veig que es reclama un notari per alguna banda, caldrà llegir-ho amb atenció.
- No s’admet que es pugui signar per a més d’una candidatura.
Unes consideracions sobre aquest últim punt. En una situació normal, i amb garanties, això estaria bé. Al Barça, p.ex. quan un soci signa per més d’una candidatura, s’anul·la la signatura.
Però la proposta anava més enllà. Tothom sap, i en Puigcercós no es cansa de repetir-ho a qui el vulgui escoltar, que s’ha de fer neteja. I estan estenent l’estratègia de la por. És a dir, la resta de candidatures els hi hauran fet la feina bruta, perquè ja els hi hauran passat les llistes de gent a eliminar del partit, a defenestrar.
Per això es defensava que es pogués signar a favor de més d’un candidat, per protegir la vida política de la gent. Ara ja tothom sap que si signa per algú, i aquest algú no guanya, més val que faci les maletes polítiques, perquè el seu futur a ERC serà més sinistre que el Marilyn Manson aquest dels collons o com es digui.
En fi. Tornem a Peret i Fermín Muguruza: “espera un momento”, perquè la cosa ha anat bastant més apretadeta del que la direcció pensava, i s’ha mogut en marges de 60% vs 40%... i això al Consell Nacional!!! … “espera un momento, itxaron une bat”. De totes maneres, estic a l'espera de disposar de més informació per veure com han anat les votacions i les diferents alineacions
Jo ho tinc claríssim. Per més que la direcció hagi posat tots els seus càrrecs a fer trucadetes amb el cens electoral que no té Reagrupament… estan acabats. La remor de la renovació i canvi és imparable.
Avantatges de portar des dels 18 anys militant… tens amics, coneguts i saludats a tot arreu. I us puc assegurar que estan avergonyits del que estan fent, del que els hi toca fer o suportar per part d’aquests sectors oficialistes, les males pràctiques, manipulació i aprofitament de recursos interns que estan fent per guanyar aquest congrés. Que no, que això no és com “el mig amic” que canta amb Dusminguet, “d’enredant per aquí, enredant per allà”
Però no podran. La història està escrita. Carretero i Reagrupament guanyaran. Per dir-ho també a ritme de rumba… “no se pué aguantar”
Apa, posem una mica de ritme a la nostra esperança i futur polític! Ara podem!!
PS: la primera (R1), del Benach, la segona (R2), del Puigcercós. Algú dubta que acabaran anant junts, aquests dos?
Com que ahir no vaig sortir gaire (a quarts de dues a casa), m’he aixecat a una hora prudent i després de feinejar una estona amb quatre intrascendències he sortit a passejar pel barri, el Poble9. Ah! M’encanten aquestes passejades sense rumb, amunt i avall, a la vora dels records del passat industrial i arribar fins a la mar.
Però avui feia més dissabte d'acostar-se a la zona comercial, el mercat, els carrerons i la Rambla. Un amic em truca per dir que em compri la Vanguardia, que hi ha una entrevista als quatre candidats de president d’ERC, en què responen sobre diferents qüestions que els hi planteja el diari. La compro i continuo vaguejant. Passo al costat d’uns gitanos catalans, que conserven una llengua dolça i unes neutres envejables, pura delícia, i m’admiro.
Llavors m’ha vingut set de rumba, cervesa i olives. I he estrentat la temporada de terrassa del meu pis. He tret un disc que és una obra d’art, del gran Peret, del rei, justament “Peret, rey de la Rumba” (amb Fermín Muguruza, Dusminguet, Estopa, i molts d’altres). I som-hi. Matí de dissabte, sol, rumba, cervesa i olives. “Saboreando”…
Obro La Vanguardia i vaig a les entrevistes. Amb una certa mandra, tot sigui dit. Peret i Tonino Caratone canten “es preferible… reir que llorar, así la vida se debe tomar”. L’article es titula “¿Dónde está la diferencia?” La primera columna és per a Puigcercós, la segona per a Benach, la tercera per a Carretero i la quarta per a Renyer. Entre les respostes de Puigcercós i Benach no hi he trobat ni una sola diferència. Ni una. Amb unes coincidències tan bèsties que posen de manifest el que tothom sap: que són el mateix, que no hi ha cap diferència entre el que pensen, ni en la seva estratègia… i tot és una pura qüestió de persones, de noms, de personalismes. Llavors sento Peret i David Byrne que canten “si fulano fuese mengano, si mengano fuese fulano, si fulano fuese mengano, fuese zutano, fuese mengano”.
Per a mostra, un botó:
Pregunta: “Valoreu el grau de satisfacció del pacte amb el PSC de José Montilla”
No us dic de qui és cada resposta, a veure si les encerteu:
R1“Pienso que siempre hemos de dar ejempolo de rigor, y por tanto, las valoraciones al final, nunca a mitad de camino”
R2“Los exámenes a final de curso. No estamos ni a mitad de legislatura. Firmamos un contrato de cuatro años con unos puntos que desarrollar y deberemos auditar su complimiento cuando concluya la legislatura”
Bé, doncs així amb totes les respostes. Fulano o mengano? Indiferent, responen el mateix. Al final del post us dono la sol·lució, he he he
Què respon Carretero:
“Este pacto es un suicidio político, cuyos primeros síntomas estamos empezando a ver”
Sí senyor, Joan, amb un parell de collons, clar i català. Dient el que tants i tants, tantíssims, pensem. Però no per fer-nos contents, sinó perquè és el que sempre ha dit.
Aquesta és l’altra. Carretero, després de llegir-ho tot és l’únic que sistemàticament es mulla, parla clar, concretant, sense circumvalacions dialèctiques d’aquestes que et porten a no dir res, a transitar sempre per una mena de rotonda retòrica de la que no pots sortir i a la que no hi entra ningú.
Pregunta: Esquerra, República, Catalunya. ¿Podría ordenar estos tres conceptos según su prioridad?
Carretero:
- Catalunya
- República
- Esquerra
Els altres tres posen en marxa el turmix i el que en surt, bé, no fa perquè ho expliqui aquest matí de dissabte de rumba. Quina poca traça, Déu meu!
Ja ho canta en Peret amb els Dusminguet:
“cuando me piden que les toque rumba… como yo toco
dicen que todos los rumberos que hay por ahí
ya no caminan, que no suenan como hay que sonar,
que tienen la sangre fría”
Després, però, he recordat que al Consell Nacional d’ERC no estaven per a rumba. Allò és música sinistra.
Pel que sembla, tot i que més apuradament del que es pensaven, els puigcercocistes han aprovat el reglament del Congrés i les votacions que contravé el que diuen els estatuts i el que va dir la Comissió de Garanties. Per a què calen garanties, si tenim l'aparell, deuen pensar?
En resum:
- 5% de signatures per poder-se presentar. Això no ho diuen els estatuts del partit i va en contra del que proposava la Comissió de Garanties.
- S’admet el vot per correu, però amb una sèrie de garanties. Les vull veure. Aquí hi pot haver la gran estratègia de la tupinada. Veig que es reclama un notari per alguna banda, caldrà llegir-ho amb atenció.
- No s’admet que es pugui signar per a més d’una candidatura.
Unes consideracions sobre aquest últim punt. En una situació normal, i amb garanties, això estaria bé. Al Barça, p.ex. quan un soci signa per més d’una candidatura, s’anul·la la signatura.
Però la proposta anava més enllà. Tothom sap, i en Puigcercós no es cansa de repetir-ho a qui el vulgui escoltar, que s’ha de fer neteja. I estan estenent l’estratègia de la por. És a dir, la resta de candidatures els hi hauran fet la feina bruta, perquè ja els hi hauran passat les llistes de gent a eliminar del partit, a defenestrar.
Per això es defensava que es pogués signar a favor de més d’un candidat, per protegir la vida política de la gent. Ara ja tothom sap que si signa per algú, i aquest algú no guanya, més val que faci les maletes polítiques, perquè el seu futur a ERC serà més sinistre que el Marilyn Manson aquest dels collons o com es digui.
En fi. Tornem a Peret i Fermín Muguruza: “espera un momento”, perquè la cosa ha anat bastant més apretadeta del que la direcció pensava, i s’ha mogut en marges de 60% vs 40%... i això al Consell Nacional!!! … “espera un momento, itxaron une bat”. De totes maneres, estic a l'espera de disposar de més informació per veure com han anat les votacions i les diferents alineacions
Jo ho tinc claríssim. Per més que la direcció hagi posat tots els seus càrrecs a fer trucadetes amb el cens electoral que no té Reagrupament… estan acabats. La remor de la renovació i canvi és imparable.
Avantatges de portar des dels 18 anys militant… tens amics, coneguts i saludats a tot arreu. I us puc assegurar que estan avergonyits del que estan fent, del que els hi toca fer o suportar per part d’aquests sectors oficialistes, les males pràctiques, manipulació i aprofitament de recursos interns que estan fent per guanyar aquest congrés. Que no, que això no és com “el mig amic” que canta amb Dusminguet, “d’enredant per aquí, enredant per allà”
Però no podran. La història està escrita. Carretero i Reagrupament guanyaran. Per dir-ho també a ritme de rumba… “no se pué aguantar”
Apa, posem una mica de ritme a la nostra esperança i futur polític! Ara podem!!
PS: la primera (R1), del Benach, la segona (R2), del Puigcercós. Algú dubta que acabaran anant junts, aquests dos?
8 comentaris:
Hola, i enhorabona, Elies,
Molt bon aperitiu, aquests ajustades "majories" al consell nacional dels dos montillosos, sempre junts fent comèdia, per a seguir desfent el nacionalisme català..
Tota la raó. Compte, molt de compte, amb el vot per correu. Es una indecència, amb un aparell sectari, obrir ara un vot per correu, EN UN PARTIT ON ES VANTEN DE QUE L'ASSEMBLEA DE MILITANTS (ASSEMBLEA ES PRESENCIAL, PER DEFINICIO, no es parla de foums ni chats....)ES EL MÀXIM ORGAN DE DECISIO.
Sincerament, jo no sóc ningú, i menys a ERC. Però no deixaria de presentar recursos i, sobretot, queixes sobre l'autorització d'un vot per correu sense garanties, davant el Sindic de Greuges, davant el Consell d'Europa i davant algunes de les Fundacions nordamericanes que vetllen, quan les criden, per la qualitat democràtica de qualsevol eleccio.
La tupinada que s'albira, amb el vot per correu, per part d'en Puigcercos i d'en Vendrell, amb l'Oliveras imprimint sobres i paperetes al Masnou, pot ser sonada.
I la reina mare Carod, mirarà a un altre cantó, com sempre. Mentre ell i en Benach tinguin càrrec remunerat.....res més els hi fa tilin.
Cordialment,
Andreu
Andreu,
només tinc les infos dels digitals. No sé ben bé com s'han acabat posicionant els diferents sectors al Consell Nacional. Haurem d'estar-hi atents, perquè pot ser significatiu.
Però vaja, hagi anat com hagi anat, no varia l'anàlisi, que és la que és, i és la que fem.
Cony, quin dia tan rumbós el teu d'avui!. Jo he anat a treballar de bon matí i després he anat a un dinar/festa sorpresa torracollons, on un d'aquests que no coneixes de res t'explica que ell té la sort de poder escolaritzar la seva criatura amb el castellà com a llengua vehicular. Caramb quina sort la seva!. Nosaltres li hem confessat que les nostres criatures només les vam poder escolaritzar en una on la llengua vehicular és l'albano-kosovar. Però que estem molt contents, des que vam veure que podien anar amb una pistola a la casa dels Tous i podien quedar-se totes les joies, sempre que li fotin un tiro a algu. "Ens dona tanta confiança, això de la pistola!". I com es diu la seva escola?, ha demanat. I li hem dit: no s'hi esforci, no queden places fins el 2020.
Un dia assoleiat majestuosament i un tros d'imbècil eclipsant-lo a cop de crosta. Quina dia!.
caramb, quins ambients més estranys que freqüentes, Dessmond, quin personal, ja ja ja
Morning Elies,
Enyorava el teu post setmanal!! Però aquí el tenim!!!
Vaig llegir amb detall l' enquesta de la Vanguardia. Tema Puigcercós-Benach, mateix fons diferent forma, pel que fa a l' enquesta.
Jo no soc tant optimista com tu, encara que no conec el tema amb la profunditat que tu el coneixes.
Tinc la sensació que el cercle Puigcercòs-Vendrelleti-Ridao te molta força interna... A veure...
Bé, estarem a l' aguait, pel Laporta tampoc ningú apostava fort i va escombrar...
També crec que en Carreter ha de mullar-se més en contra del Tripartit que és el càncer del nostre País. Sense pietat, el Montillisme és imperdonable i això s’ ha de dir ben alt i clar: Mai més.
El nano
Hola amic i company,
gran i original post. Cal de tant en tant regalar-ne algun com aquest i no posar-nos-hi tantes pedres al fetge. Jo ahir vaig tenir una nit-matinada "rumbera" o no sabria com dir-ne, en companyia del meu inseparable camarada, no cal que et digui qui. En conseqüència avui m'he perdut un dinar d'aquells que fan goig, a la platja d'Es Pujols, ara que encara no hi ha italians.
Bé, ara escolto en Puyal, vejam si avui guanyéssim.
Ànims i una abraçada.
Ròdia
Ròdia... tu sí que saps els meus punts febles... uf! aquestes paelles a la vora de la mar, a Formentera, envoltat d'amics...
vejam, vejam... i envejam
El que sí que tinc clar és que o en Carod s'apunta a un carro guanyador o en Benach el traïrà abans que canti el gall.
Publica un comentari a l'entrada