dijous, de març 06, 2008

Bffffffffffffff


Què cansat n’estic… d’aquest festival impresentable de les eleccions espanyoles. Potser em torno més exigent amb el temps, i potser també sóc més crític i/o desencisat… però recordeu algunes eleccions amb un perfil tan baix, tan lamentable? Jo no.

Volia, amb el post d’avui, fer un repàs de la situació. Però l’amic Arnera ja m’ha estalviat la feina. Si voleu un resum acurat de la situació i les possibilitats, llegiu-lo.

Em centraré per tant, en alguns aspectes de la campanya i les conseqüències de les eleccions de diumenge, i en alguns danys colaterals a la nostra intel·ligència que s’han esdevingut en aquest període.

Trobo al·lucinant la cacera i l’insult cap al votant en blanc que s’ha desfermat en les dues últimes setmanes. De fet, crec que és un espectacle al·lucinant, francament incomprensible en cap altre país que no sigui el nostre, el país de les meravelles. I no ho dic pas (en cap cas) pels amics Dessmond i Joliu, que han fet servir arguments intel·ligents per tal que els qui l’havíem defensat mesuréssim l’abast de la nostra decisió. I els ho agraeixo, ha estat un diàleg constructiu. No. Em refereixo als voceros dels partits.

Aquesta setmana, a aquesta “cosa” incomprensible que és el Tribuna Catalana, potser el més genuí representant de la pastisseria catalana, ha estat un desfilar de portantveus de partits alertant sobre el vot en blanc: la Marina Llansana, en Joan Tardà i l’Antoni Castellà. L’espectacle ha estat deplorable.

A veure si ens entenem. Els amics Dessmond i Joliu poden argumentar-me coses, perquè sé que ho fan des de l’honestadat patriòtica i el compromís. Però… aquests altres senyors… de què? com s’atreveixen, ells que són els directament responsables de la situació, a donar-me lliçons? Per aquí no passo. Veure aquests cretins apel·lant a no sé quants mals terrorífics, que no sabia si llegia un article o el llibre de l’Apocal·lipsis, això no ho admeto. Insisteixo, i espero que tothom vegi la diferència… no ho admeto perquè ells són els directament responsables de que la gent pensi en votar en blanc o abstenir-se, i no admeto per tant que m’insultin apel·lant al vot de la por. Uuuuuuuh! Que venen els dolents!

Prou! Hem de liquidar políticament aquesta banda. A mi no em fa CAP por el que passi diumenge. D’alguna manera ja ho deia en Partal. A mi el que em fa por és el que està passant a casa nostra. Això sí que em fa por. La possibilitat de perpetuació del règim del tripartit. Els dubtes de CiU. Això sí que em fa por. Perquè continuo convençut que els pobles podem arribar allò on volguem, està a les nostres mans. Però amb aquest panorama del règim tripartit i els dubtes de CiU… on volem arribar???

Per tant, el vot en blanc té una lectura purament sobiranista i per acabar –com a mínim intentar-ho- d’una vegada per totes amb aquesta corrupció moral.

Una altra cosa execrable d’aquesta campanya ha estat la “mutació” del “nosaltres” i el “ells” que s’ha operat en aquests subproductes de la més llefiscosa pastisseria catalana i els seus pastissers. Ara resulta que hi ha un “nosaltres” que són els partits catalans (CiU i ERC) i un “ells” que són la resta. Però… és pot ser més cínic??!!! Hi ha espai, hi ha cap espai per fer servir arguments més miserables, quan estan gaudint d’un “nosaltres” blindat amb el PSOE, a qui han lliurat la Generalitat? Què trist, per favor. Què insuportable. Quines ganes tinc d’acabar amb tot aquest mundillo de la pastisseria catalana, tan embafós, edulcorat i indigest.

Subproductes d’aquesta mena només sobreviuen per una cosa: perquè el pensament català és feble. Som febles. Estem en el moment culminant de l’expressió que mossèn Ballarín deia de la “microtesticularitat catalana”. Sí senyors, subproductes d’aquesta mena, missatges d’aquesta mena, aquests discursets només tenen cabuda entre nosaltres perquè som febles, molt febles. Sempre amb l’ai al cor, sempre pendents de no sé quantes exquisiteses dialèctiques, sempre primmirats amb tot.

Prou! Prou també a tota aquesta feblesa. Odio aquesta feblesa. Em repugna.

Bé, i finalment, lamentar que cap dels bons amics que teniu decidit el vot no hàgiu volgut fer servir un argument que us anava servint en safata al llarg de la trilogia… Per a mi hi ha un argument molt convincent per votar CiU… i és aquest que vaig trobar ja fa dies al bloc del Quim, tot i que em sembla que no el va parir ell, de “si tu no vas, ells es queden”, en referència al tripartit (hi falta un “hi”, tanmateix). Sí, no ens enganyem. El gran argument per votar CiU és fer mal al règim del tripartit, debilitar-lo.

Osti tu, a mi em sembla un argument de collons, tenir un vot a la mà que saps que va contra tot això que tan abominem, tota aquesta comèdia autoritària, manipuladora i prohibicionista del tripartit. Que votar CiU no m’aporta res i a més a més igual em donen pel cul a la primera i humiliant oportunitat que tinguin… cert, però m’és igual si he aconseguit esquerdar el tripartit. Això és com en la presidència Gaspart del Barça. Osti tu, no vam ser pocs els barcelonistes que volíem que no es guanyés res per fer saltar aquella directiva infame que estava consumint el club! Com a mínim, si saltaven, teníem una oportunitat. I a fe de Déu que les coses van sortir bé, i la vam aprofitar, l’oportunitat.

Ara igual. Qualsevol patriota hauria de tenir com a objectiu fer saltar el tripartit, tot el que representa, aquesta humiliació espanyolista de veure el Montilla president, aquesta orgia de despropòsits, aquesta falta d’ambició, aquesta set prohibicionista, aquests discursets tronats de marxisme irreductible, aquesta omnipresència autoritària als mitjans de comunicació, aquesta vergonya contínua cada cop que revisem els acords de govern….

Per tot això valdria la pena votar CiU, i jo hagués centrat la campanya en aquests arguments. També aquí CiU, que ja no fa ni oposició, i que presenta un candidat infame, l’ha cagat. Què pusilàmens, per favor. Així no anirem enlloc.

En definitiva, que no sé què faré, a última hora sempre assisteixen dubtes. Igual se’m creuen els cables. Potser ho faig a sorts. Potser sacrifico un pollastre, un pota blava, i analitzo les vísceres, els menuts, a veure què em diuen, i diumenge el foto a la cassola per al dinar familiar. Potser arribo amb dos sobres a la mesa electoral i li dic al president que en triï una, i pá dentro. En tot cas, i faci el que faci i passi el que passi, espero que el vot de càstig sigui una evidència. No em fa cap por l’endemà pels resultats a Madrid. Però temo, i molt, que les coses al meu país continuïn com fins ara. Això sí que ens ha de fer por. I molta. I a combatre aquest estat de les coses és el que hem de dedicar les nostres energies. Pel país, pensant única i exclusivament en el país.

No sigui que el proper Onze de Setembre ens trobem a l’acte de la Ciutadella el tal Rodolfo Chikilicuatre i el seu ChikiChiki, tant de l’estètica i el fons del tripartit.

Si tu no hi vas, ells es queden. Bona. Però el vot en blanc també… només per veure l’enrabiada que tenen els qui ens hi han dut!


PS: per cert, aquí podeu veure el millor debat d'aquestes eleccions. Impressionant, boníssim. Fins al final.

9 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Elies,
Com bé saps soc del Desfedrem-nos i de la Plataforma per la Sobirania. No vull és CiU, vull CDC, però com tu igual se'm creuen els cables.
Avui he vist per TV3 la gernació socialista al costat de Zapatero, em fa por la majoria absoluta, no ens quedarà ni Santa Llúcia.
Ahir al Cercle algú va proposar fer un debat que es titulés, Per què els polítics són tan mediocres?
Només et puc dir ara que l'únic que faré amb plaer és votar al Senat a Montserrat Candini.

Bernat Tallaferro ha dit...

Lamentablement, segons tots els sondejos, res no canviarà a casa nostra. L'única possibilitat de trencament del tripartit seria la desfeta d'ERC i això no sembla pas que hagi de passar. Per tant, a què treu aquesta obsessió de creure que uns resultats a Madrid ens canviaran el govern? La manca de perspectiva ens difumina el camí que hauríem d'apamar. El vot en blanc és un simple acte de reconeixement d'autoritat. Si pretenem buidar de validesa nacionalment aquestes eleccions el que cal fer és abstenir-nos. En cas contrari claudiquem dipositant les nostres esperances en els nostres captivadors. Però si el que pretenem és poder-los empipar, tan sols una mica o un cop l'any, aleshores caldrà votar una de les opcions més "localistes". No ens ho posem gens fàcil. Estem ben bojos aquests catalans!!!!

Anònim ha dit...

Bona nit, Elias,

No et faré costat, aquesta vegada, com a excepció, al 100%.
L'habitual "cremà psociata" del Sant Jordi i l'aparell de propaganda dels Goebbels de Nicaragua i de Ferraz ens volen "apabullar" amb les imatges de la concentració Solis Ruiz .

Suposo que la vaga dels autobuseros estava també preparada per a tenir xòfers de busos llençadora Baix Llobregat-Montjuïc disponibles.


Els bocates i els jubilats del pueblo els posen els ajuntaments del Baix, sota la coordinació de Doña Ana, la mare de trigèmins i esposa segona del "mudito".

La meva personal vacuna és reactivar el record personal del 1980 quan també van tancar la campanya els socialistes d'en Raventós com si fos la final de la Champions. ... I, malgrat tot, les capses de xampany, de cava, se'ls hi van podrir.

No assoliran majoria absoluta, n'estic convençut. I a Catalunya no arrassaran com fa 4 anys, ni com el 82. Ni de bon troç.

Els videos del youtube, fabulosos.
El trio de mascles hispànics Ortega Cano,Zapatero i Rajoy és una camada dificilment superable. Trobo a faltar, pesat que sóc, un entre Montilla i Ortega Cano.

L´únic que em mereix una mica de confiança és l'Ortega Cano.

I, com sempre, el detallet final habitual: els grans actes-traca de PP i Psoe ens els fan a València i a Barcelona.

No eren les dues grans capitals dels Països Catalans somiats?

Malgre tout, no estan gens tranquils, els espanyols.

I això ens hauria de donar confiança i il.lusió. Remuntarem aquesta collita dolenta. Podem...volem..i ho farem.

Cordialment,
Andreu

Manel des de l'Exili ha dit...

Des de la llunyanyia crec que el PSOE no treurà la majoria absoluta i que ERC es fotarà de nassos.
La meva porra que vaig fer aviat farà dos mesos en un comentari al bloc d'en Joan Puig fou:
La meva predicció es:

Diputats Variació 2004

PSC 18-20 (-2 o -4)

CiU 12-14 (+2 o +4)

PP 8-10 (+2 o +4)

ERC 3-4 (-4 o -5)

IC 2-3 (0 o 1)

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/78686

Ara segueix encara pensant el mateix.

Nota: Espero que aquest estiu podrem arreglar ERC d'una vegada per totes o potser serà la darrera oportunitat per a tots.
Per cert he escrit la meva darrera reflexió sobre com voldría que fos ERC desprès de diumenge:
ERC 2.0: La darrera Oportunitat
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6464

reflexions en català (marc) ha dit...

La premsa internacional i alguns opinadors coincideixen amb tu pel que fa al perfil tan baix, Elies. I jo també. He, he.

Jo respecto molt el vot en blanc, però la lectura sobiranista només la faràs tu. Els polítics no.

El que podria passa és que tant ERC com CiU no fossin decisives a Madrit. Potser aquesta serà l’única manera que redrecin el rumb en les seves estratègies.

Jo no votaré en blanc. Dilluns els espanyolistes diran que els partits nacionalistes han baixat.

Dessmond ha dit...

Jo avui no insistiré més en el que ja saps de sobres que penso, Elies.
Ara, a partir del dia 10 hem de començar a empènyer tots en la mateixa direcció. Vull dir el que tenim com a prioritat el país. Hem de començar a cercar el que tenim en comú més que fer èmfasi en allò que ens separa. Parlo en general, més que directament per a tu, que et consti.
Hem de començar a sumar esforços perquè el temps no passa de forma gratuïta. I aquí hi podem prendre mal tots: els que votan, el que ho fan en blanc o els que s'abstenen. I que guanyi el millor. És a dir, tots nosaltres!.

Joan ha dit...

Elies115, "Aprepara't" -que diu ma mare-, perquè l'animalada que avui ha perpetrat ETA tindrà els efectes següents (i els que em deixo!):

1) Mobilitzar al 100% l'electorat éspanyolista, a Catalunya i a Espanya.

2) Enfortir fins a l'histerisme, dins el PP i el PSOE, el discurs ultranacionalista inquisitorial que presenta els no-espanyols com una pesta bubònica.

3) Acomplexar, acollonir i destrempar els nacionalismes gallec, basc i català en tots els seus registres.

4) Desencadenar sense manies la "sociopepència": el pacte PP+PSOE contra nosaltres.

5) La criminalització de tota expressió de cultura basca i catalana.

6) L'entronització de la COPE als altars laics de l'Espanya profunda.

7) L'inici d'una cacera de bruixes contra el nacionalisme català, a gran escala, també en l'àmbit laboral (el cas Jordi Carbonell, multiplicat per mil).

Doncs això, Elies115: "Aprepara't". I que Deú ens agafi confessats.

Elies ha dit...

Bé, amics... De fet no sé què dir. L'assassinat d'aquest ciutadà basc deixa sense paraules.

Ja sabeu com penso. Ja sabeu com desitjo que els conflictes que es puguin resoldre. Ja sabeu, a més, com desitjo, i com penso lluitar, perquè ESpanya deixi de ser una presó de pobles. I ens deixi ser el que volguem.

Però això, no. De cap manera. Em sap molt de greu. No entenc quina mentalitat hi pot haver al darrere d'aquest matar per matar. No ho entec. I em sap molt greu. I m'entresteix. I ens posa davant una realitat que no és la nostra, però que ens afecta igualment. Perquè ningú pot restar absent a la barbaritat que hagin matat algú simplement pel que pensa. Prou! Prou també a tot aixó. Ja ho vaig dir en sumar-me al No Time for love. ETA ha de desaparèixer, incondicionalment. Ja, immediatament. Prou, si us plau, prou.

joliu ha dit...

Ja té collons que el Mundo carregui les seves armes amb la nostra munició. N'hi ha per pensar-s'ho.
Tant de bo a partir de demà canviï l'oratge i ens permeti hissar a tots les veles en una sola direcció.

Des divendres que volia escriure alguna cosa aquí però fins ara no pogut engrapar un teclat.
No pateixis per ofendrem exhimint-me, de les teves crítiques, m'ofendria algú que defensés el vot per la Chacón, però no pas tu.

Tenia més coses al pap, però les he oblidat, i m'esperen... ja en parlarem la propera legislatura.

Au, jo hi vaig, per que si no hi vaig ells es queden (he, he),