divendres, de març 28, 2008

Macià a l'Havana...


L'any 1928 (ara fa 80 anys) Macià va fer una estada a l’Havana clau en la seva trajectòria i per la repercussió nacional i internacional. Allà hi va rebre l’empenta decisiva per al projecte separatista i un suport exterior formidable que esdevindria un referent mític en l’independentisme.


De l'Havana ens arribà, l'any 1928, aquell projecte constituent de "la Constitució de l'Havana". I l’estelada, com a bandera que simbolitza la nostra lluita per la independència. I al voltant del 50% del total de recursos econòmics rebuts de l'exterior per Macià. La distància física d’aquells catalans residents a Cuba respecte la terra que volien lliure no els va allunyar del seu compromís patriòtic, ans al contrari, la seva implicació i suport a la causa de la llibertat va ser exemplar i decisiva.


Avui som molts els catalans independentistes que assistim amb proximitat i implicació patriòtica al futur d’ERC, el partit fundat per Francesc Macià, que s’ha de dirimir en el congrés del juny. No som militants d’ERC, no tenim el carnet que ens permetria participar directament en l’elecció de la nova direcció d’aquest partit i en l’establiment de la seva estratègia. Però de la mateixa manera que per a aquells catalans de l’Havana la distància física no els impedia participar de la construcció del futur del seu país, per a nosaltres, la distància burocràtica de no disposar d’un carnet d’ERC no ens impedeix tampoc de participar, amb compromís i lleialtat patriòtiques, del futur de l’independentisme que s’està jugant en aquest procés d’ERC.

Molts de nosaltres hem militat a ERC, o els hem votat, i hi hem simpatitzat activament. Que no siguem militants en aquests moments no ens distancia de la preocupació pel seu futur, i de sentir-nos profundament implicats i partíceps perquè ERC redreci el seu rumb i torni a esdevenir un referent clau i decisiu per a l’independentisme i per al nostre país.

És evident que el futur d’ERC està en mans dels seus militants. Però el posicionament final que determinin aquests militants supera, amb escreix, l’àmbit de les quatre parets del seu partit, i ens implica a tots els que somiem i treballem per una Catalunya Lliure. Des d’aquest punt de partida, superant les distàncies de carnets o oceans, com aquells patriotess reunits l’any 1928 a l’Havana, serem molts els que ens posicionarem per fer-vos partíceps de les nostres reflexions.

I aquesta reflexió comença, de manera inequívoca, amb l’esperança que ERC recuperi i sigui fidel a l’esperit de Macià. I entenc que aquesta esperança política la representen Joan Carretero i la gent de Reagrupament

Macià a l’Havana, com a símbol de la superació de les distàncies (físiques o burocràtiques) i del coratge i l’esperit lliure d’en Macià.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi Elies,

Realment quan veus a Macià s'et posa la pell de gallina...

Quin nivell de polítics que hem tingut i quins tenim...

Apa, bona nit

El nano

Josep Cabana ha dit...

Hola,
Tens tota la raó, dient que ERC sobrepassa les quatre parets de les diferents seus.
I es per això, que cal implicar-s’hi. Els reagrupats necessitem de tot el suport possible que ens pugui donar la gent amb sentiments independentistes. I aquest suport passa per obtenir el “carnet”.
Ajudeu-nos, i reagrupem-nos.

joliu ha dit...

Fins avui encara no havia pogut llegir aquest article.
La imatge és bona, i el respecte que imposa la figura de Macià fa posar d'empeus qualsevol català que s'estimi la terra.