dimarts, de febrer 12, 2008

No time for love in the Basque Country (Euskal Herria)


Llegeixo a Vilaweb que els internautes bascos demanen utilitzar el tag “notimeforlove” en totes les comunicacions per interntet per donar a conèixer que, a Euskal Herria, no hi ha temps per a l’amor. No hi ha espai per a la pau.

Vull sumar-me a aquesta campanya. El País Basc viu en aquests moments un autèntic règim d’apartheid, el que deriva de la llei de partits i la doctrina político-judicial del sumari 18/98. En resum, és el mateix tot el que persegueix les mateixes finalitats.

Hi ha una evident i radical fallida dels principis bàsics d’imputació penal. Hi ha una evident fractura democràtica, i, aquí sí, senyors bisbes, dels drets humans i de la democràcia. A Euskal Herria s’ha establert, per a l’esquerra abertzales, un autèntic règim d’apartheid, que lleva tots els drets democràtics i de participació a persones, i les converteix directament en subjectes mancats de drets polítics sense cap condemna prèvia. Simplement pel fet de… haver anat a unes llistes d’un partit legal en unes eleccions legals. O qualsevol altra barbaritat neofeixista.

Això sí, un neofeixisme molt pulcre i eficaç. Tant, que ha acomplert un dels objectius bàsics dels règims feixistes: instal·lar la por en la societat. I amb la por, el silenci. Només així s’explica el clamorós silenci, arreu, en relació a les barbaritats antidemocràtiques que dia sí i dia també es cometen a EH i contra una part molt significativa del poble basc.

Com a mínim des d’aquest bloc, i fins que no me’l tanquin l’Audiència Nacional o el tripartit, no em penso callar. No ho faig contra el tripartit, malgrat saber com les gasta. No ho faig quan proclamo la meva fe i militància catòlica, malgrat que per a molts pugui semblar un altre tema tabú. I no ho penso fer ara.

No volen que en parlem. Ens volen mirant a una altra banda, atemorits pel pànic davant la barbàrie político-judicial. Però això encara em posa més per parlar-ne. Què passa? ¿No podem pensar que l’error del manteniment de la lluita armada (error gravíssim des de tots els punts de vista) no habilita a convertir l’espai polític de l’esquerra abertzale en un vergonyós Guantànamo ideològic en ple cor de l’Europa Occidental?

No volen que en parlem. Però cal parlar-ne. Aquests “demòcrates” que es pensen que la democràcia i les llibertats, que tot, neix amb la sacralitzada constitució del 78 i que, tanmateix, quan els hi convé, es passen per l’entrecuix jurídico-polític.

Quin espectacle més nauseabund, tot aquest entramat judicial, polític, mediàtic, convertit en una autèntica “jauría” que s’abraona sobre qualsevol signe de dissidència, que es llença assedegat de fam de presó, d’il·legalitzacions, de prohibicions, sobre tot el que faci olor a “tema basc”, ja sigui un partit polític, una fundació, un grup musical, un diari, una revista, una associació que promou un document d’identitat basc… o fins i tot un lendakari!!... Sempre hi ha la prova policial de la conversa que un dia algú va tenir amb algú que estava a la vora d’un altre que era “pressumpte”. I si no hi ha aquest nexe, apliquem la doctrina Garzón, a mateixes finalitats, són el mateix. Sempre hi ha la doctrina del leprós, no hi parlis, no el miris, que et contamines.

I no. Amb la mateixa contundència del no a la violència, que és inadmissible. L’organització armada hauria de desaparèixer incondicionalment. No hi ha espai per a la violència. Cap. És una pena, una autèntica pena que aquests il·luminats, aquests alienats de la realitat, no hagin aprofitat les oportunitats de pau. És una pena que no hagin sapigut interpretar el signe dels temps. Que no hagin sapigut escoltar la veu del poble basc, que els hi deia prou! Un error darrere l’altre. Cada cop pitjor. Perquè el rastre de la violència no es pot seguir. Cada cop més sols. I ja saben perfectament el que hi ha, per aquest camí. Aquí ningú aixecarà la veu.

I així estem. Un cop més, així estem. Atrapats. Entre dues bogeries. Entre els alienats de les pistoles i els alienats de la jauría político-mediàtica-judicial espanyolista.

Els catalans coneixem molt bé, també, a un altre nivell, aquesta jauría. La vam patir quan l’estatut. La patim cada cop que hi ha eleccions, amb la nostra llengua, amb la nostra identitat, convertida en una subhasta pública a veure qui ens la fot més forta.

No, Espanya no pot donar cap lliçó de democràcia, i d’espanyols, ben pocs. No pot el PP i no pot el PSOE. No poden els neofalangistes que encara no han condemnat el franquisme i contínuament fan apologia de la xenofòbia anticatalana, no pot el PSOE, l’època dels GAL, els seus alts càrrecs ministerials condemnats. No poden, tots plegats, amb els seus pactes antiterroristes, les seves lleis de partits, els seus aparells judicials, etc.

Però… i aquest silenci? Ah, amics, amigues, aquest silenci… Aquest silenci que se sent no és cap altra cosa que por. I amb la por, el triomf del feixisme. Ah! Com s’amaguen tots aquests moralistes que opinen a la premsa de tot, però quan més lluny millor, i si pot ser a Guantànamo, perfecte. Com s’amaguen, els hipòcrites i els covards.

Per això em sumo a la iniciativa de la blocsfera basca. No Time For Love. No hi ha espai per a l’amor. No hi ha espai per a la pau. No volen que hi hagi espai per a res. Ens volen aquí, atrapats entre les dues bogeries, i calladets. Amb la por al cos. I el silenci.
PS: per a aquest post, em posaria un disc d'en Mikel Laboa. Tancaria els ulls. I recordaria les valls verdes d'Euskal Herria. Els seus pobles. Els seus carrers. La seva gent. Aquesta música, com una letania, d'amor al país, i de consciència del dolor.

10 comentaris:

Dessmond ha dit...

És acollonant. Amb n'Aznar ens escandalitzabem. Ho arriba a fer n'Aznar i haguèssim dit: és clar, és que és el feixista de n'Aznar. Però resulta que en ZP, tan bambi ell, és el mateix que el feixista de n'Aznar.
Espanya, amb el seu sistema judicial mediatitzat, és una democràcia de perfil molt baix.
Una vergonya. I un avís per a navegants. Rere ells, els bascos, hi anem nosaltres. Després de les espanyoles, podem anar esmolant ben bé les eines. Per quan vingui un altre juny, que segur que el tindrem.

Anònim ha dit...

Benvolgut Elies,

Si, es vergonyant. Totalitarisme espanyol. Però del mal, treu alguna consequència positiva, si es pot, diuen.

I hi ha una, no per això, solament, sinò per altres coses, i ja vé des de fa 2 anys o 2 anys i mig, que potser es vagi consolidant. I pot ser positiva. Pot ser un clau de volta.

La bona relació polìtica general,ara, entre CDC i EAJ-PNB, sobretot, i amb el BNG seguint, per conveniència, aquesta aliança. El GaelEusCat, seriosament.

L'Imaz i en Mas van sintonitzar molt. L'Ibarretxe i en Mas tenen molt bon feeling. Ja no solament personal, sino, i es el que importa, polític. I han arribat a la conclussió que per a poder resistir, i avançar, davant l'allau espanyolitzador i uniformista de Psoe i de PP i de PPPSOE, només tenen una possibilitat: plantar cara, en algunes coses, conjuntament, els nacionalismes perifèrics democràtics majoritaris.

I sabent, com saben, l'estil divisonista del ZP i del Madrit de sempre: ara putegem molt mes els catalinos, i als bascos els hi donem el TGV, pagant l'estat; ara invertim una mica més a Catalunya a canvi de que callin davant les il.legalitzacions, tancaments de diaris abertzales, etc.I aixi han aconseguit surar, molts anys.

Em dona la sensació que, malgrat les dificultats, per primera vegada des de les enteses de la primera transiciò i fins el cop d'estat del 81 entre Arzallus i Pujol, molt mès solides del que aparentment es va difondre i es coneix, ara, novament, Ibarretxe, Urcullu, i Mas, saben, i volen, no desunirse davnat els cants de sirena de Madrit. No en tot, naturalment. Però si en alguns punts fonamentals.

I ara no ho poden exercir, encara, perque cal saber com queda la relacio d'escons el 9-M.

ERC ha quedat al marge, no es de fiar, ni per a CDC, ni per a UDC, ni per a EAJ-PNB, ni, i amb molta mes contundència, per al BNG, mes llestos del ques embla. EA el mateix.

Son tres i prou, amb el complement d'en Duran i la seva UDC. Si es mantenen units contra o favor de determinades politiques o reformes, front el govern central espanyol, aquest, si està en minoria com ho ha estat aquests 4 darrers anys, ho passarà molt mes fumut.

GalEusCat, si Dèu, vol, des del 2008 no serà com abans. Ja es coneix el joc del triler ZP i del Psoe. I si es mantenen units, front el Psoe minoritari, ho passarà putes, ja era hora, en ZP.

En aixo confio, tàcticament. I en això confien, crec, els liders nacionalistes bascos, catalans i gallecs. Nomes fent front unit en els temes grossos (no en tots) podran resistir, subsistir i recuperar terreny.

I quan hi ha problemes greus, es quan surt el millor, i el pitjor, de cada casa.

En aquest cas, vull, sense voluntarisme, ser optimista.Saben el que es juguen, els nacionalismes perifèrics. I nomes units, junts, o fent una mena de front real, discretament però real, podrem aguantar a les tres nacions no castellanes de l'estat.

Aixi sigui.

Cordialment,

Andreu

Elies ha dit...

Dessmond, així és. Les pràctiques antidemocràtiques són avui contra uns, demà contra els altres.

Andreu. El teu optimisme i la mirada positiva t'honora. Però jo avui no hi barrejaria altres temes. Avui faig una denúncia d'apartheid.

I, sincerament, la possibilitat de l'acció comuna Galeusca... uf! Mira, de debò, perquè no t'emportis una desil·lusió. El Duran, ni que es quedi sol amb l'altre diputat d'Unió... acceptarà el ministeri. El ZP no és de fiar, però el Duran tampoc. Per això no ha volgut cap sobiranista a la seva llista.

Canviant de registre...Andreu... per què no fas un bloc? Sempre expliques coses interessants i punts de vista originals.

Anònim ha dit...

Elies,

aquest cap de setmana me n'hi vaig.Tu que pots, prega per aquest amic teu pecador. Ja ho veus, jo que hi anava per amor ... hi arribaré en temps de guerra.

Elies ha dit...

Bravo per tu, Ròdia. Vigila no et facin una referència al programa "aquí no hay quien pille" (http://www.eitb24.com/noticia/es/B24_85750)

en plan excepció que confirma la regla, he he he

quan trepitgis els paisatges verds de la Donostialdea... aquella cançó...

Maite ditut
Maite
gure bazterrak
lanbroak
izkutatzen dizkidanean
zer izkutatzen duen
ez didanean ikusten uzten
orduan hasten bainaiz
iztutukoa
nere barruan bizten diren
bazter miresgarriak
ikusten

... i si a sobre aprofites la temporada de sidra...

Josep (sl) ha dit...

Per sort al PSOE ja el coneixem si el PP hagués estat al govern.
La Propaganda socialista hauria fer creïble el "Govern amic" del PSOE i el seu altre tarannà. Amb un PSOE que governa és demostra les Tesis de Josep Pla. Sobre els Espanyols de Dreta i Esquerra.
És impossible trobar una solució pacifica i pactada tancant totes les portes a la pau.

Anònim ha dit...

Bé, elies, ja ho has dit tot.

Jo també estic indignat. Només aconsegueixen eternitzar el problema i l'ala dura d'ETA es deu estra fregant les mans.

Tenim una democràcia molt feble i una societat anestesiada. A més, la gent que té inquietuds sembla una mica cansada de tot aquest merder, d'un carreró que sembla no tenir sortida. Però no podem callar. No, perquè demà ens pot arribar el torn a nosaltres. Que li ho preguntin a l'Èric.

Anònim ha dit...

Vaig sopar abans de Nadal a Estrasburg amb Jaume Renyer, que com podreu imaginar té coneixements del País Basc i em va moltes coses interessants que no puc esmentar, però n'hi ha una que si i és respecte al que comença ja ha passar.
El Gobern espanyol farà tot el possible per impedir que el proper Octubre es faci el Referèndum al País Basc i una de les estratègies serà la d'anar creant un clima de tensió de tal magnitud que finalment tindrà els arguments per forçar al Ibarretxe que no faci el Referèndum.
Crec que ara estem començant a veure el inici d'aquest pla. Estic segur que desprès del 9 de març, independent de qui hagi guanyat, s'incrementarà exponencialment aquest setge o Apartheid per provocar que una important part de bascos surtin al carrer, provoquin aldarulls i sobretot que algú (en nom d'ETA es clar) provocarà una matança indiscriminada, també provocaran a veure si poden trencar la corda en l'entorn del PNB i així poder tenir l'excusa de intervenir per anul·lar l'autonomia basca.

Temps al temps

Josep (sl) ha dit...

Davant els possibles referendums l'estratègia espanyola. Mai ha estat. La postura Anglosaxona De: Tenén dret de fer-ho, deixem-lis fer, però nosaltres fem campanya i el guanyem (democràticament). Com exemple els Casos Britànics d'Irlanda del Nord i el Canadenc al Quebec. Si no què a Espanya, pels castellans és sagrada. I sols plantejar un referedum d'autideterminació és una heretgia.

L'Espelt ha dit...

Escandalós... increïble... denigrant... però amb algú li sorprèn que els poders espanyols “democràtics” actuïn així? De debò que amb algú li sorprèn? No els coneixeu prou? Algú necessita aquestes actuacions per saber qui son i com actuen? Algú ha obert els ulls ara?
Suposo que no... aquesta és una de les raons, per exemple, per la que el 9 de Març no m’hi veuran a la mesa electoral... no vull participar en cap de les expressions d’aquesta pseudodemocràcia, d’aquest país feixista, que s’alimenta amb l’extermini dels altres, amagats sota conceptes que blasfemen contínuament, democràcia, justícia, pau... no, no vull tenir-hi res a veure.
El realment sorprenent és que això succeeixi en l’Europa del segle XXI. Que succeeixi sense que ningú de Brussel•les faci res per aturar-ho. Però aquesta és l’Europa dels Estats, ben blindats ells en els afers “interns”.
El que realment em sorprèn dels fets de les darreres setmanes son els silencis... aquestes no-reaccions vergonyants, aquesta manca de revolta, aquests silencis de tothom, de polítics, de premsa, d’intel•lectuals, de pensadors... poques son les veus que esdevenen excepcions i salven l’honor de la resta i no cedeixen a la por.
Gràcies Elies.
Un post per emmarcar.